RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

#cnleramprunya

És la nostra etiqueta per a Twitter o Google+. Així estareu al cas de les novetats de l'Àrea d'Ensenyament del CNL Eramprunyà

  • Sessió 13 de maig

    IMG_9375

    Els assistents a la reunió, quan entren a l’aula, troben repartits a les cadires un paper amb el seu nom i un fragment d’una imatge. Griselda Encinas i Lourdes Subirà demanen als assistents que busquin els altres fragments que completen la imatge per constituir els grups. Un cop formats els grups, expliquen que s’ha de relacionar la imatge que tenen amb un perfil problemàtic. Els grups agafen el sobre amb aquest perfil i reben una missió: obtenir el títol d’estrategues. A més, també reben un premi per haver superat la primera fase: caramels i adhesiu.

    20160513_103741
    A continuació, cada grup rep un sobre que conté una descripció de com és la persona problemàtica, de quina actitud manifesta a classe i de què comporta això. Es demana que proposin una estratègia per resoldre aquest conflicte. El temps està limitat. Un cop proposada l’estratègia, es passa el problema a un altre grup (tècnica passaproblema) i així successivament. Tots els grups proposen estratègies per a totes les situacions.
    Finalment, cada grup rep el sobre corresponent al seu perfil i llegeix les estratègies proposades per la resta de grups i en fa una valoració.

    Pausa

    Es comença la segona part de la reunió amb el joc de les ovelles i el llop. Un cop finalitzat Núria Comas planteja als assistents per què creuen que s’ha fet aquesta activitat. Maria Miret comenta que segurament és per trencar el gel i evidenciar la importància del treball en equip. Núria Comas pregunta si creuen que és una activitat adequada per fer a classe. El no és majoritari. Algun assistent manifesta que és una activitat que està fora de lloc i que no és adequada.
    A continuació, s’explica que aquesta activitat és una excusa per buscar maneres de trobar solucions als possibles conflictes que tinguem a classe. Es reparteixen nou propostes d’activitats a cada grup. Cada membre del grup en llegeix tres i n’escull una. Seguidament, l’exposa als seus companys de grup i, finalment, entre els tres trien la proposta final que creuen que és la més adient per aplicar al seu perfil d’alumne problemàtic. Es comenta amb tots els assistents a la reunió quina és l’estratègia triada.

    IMG_9355
    Un cop arribats a aquest punt s’obre un debat sobre si cal seguir treballant aquest tema i si creuen que els ha estat útil.
    Es parla de temes concrets. Neus Andreu expressa les dificultats que té amb una alumna. Alguns assistents li fan propostes.

    IMG_9365

    Article complet

  • Sessió 18 de març

    IMG_8912

    Vam començar l’itinerari a la primera planta amb la demostració de què pretén l’autor amb una obra artística. Tot seguit, vam ocupar una sala en què vam continuar reflexionant sobre l’art contemporani i vam experimentar de dibuixar a les palpentes la parella. En una altra sala, arran d’un dietari pictòric d’un artista, vam provar un ritual per eliminar  mals rotllos. A continuació, al vestíbul del museu vam protagonitzar dues accions: la primera, ens vam camuflar en l’espai; la segona, dividits en dos grups, vam haver de representar una casa ideal.

    http://slide.ly/view/7a62c9dd711c0918f7356d94a3730f2c

    Què podem aplicar d’aquesta visita a les nostres aules?

    Article complet

  • Sessió 26 de febrer de 2016

    Primer vam respondre a la pregunta Per què ens fa por compartir? Les conclusions són aquestes:

    pors per compartir

    Reconeixem que ens fa vergonya, que ens fa por de divulgar algun material amb errors, que no en tenim l’hàbit — per falta de temps o de prioritat—, que considerem que el material elaborat és poc original, tot i que som conscients de la repercussió immediata que pot tenir i també considerem que és un mitjà fred.

    Tot seguit, vam celebrar la I Gala dels Eramprunyets. Va servir per formar els dos grups de treball.

     

    formacio de grups

    El grup 25 anys, format per la Marta, la Maria, la Mireia,  la Neus,  la Núria V. i  la Rosa Carme,  van acordar que el dia 22 d’abril que cadascú es compromet a compartir activitats o experiències en una carpeta. En canvi, el grup Al CPNL, format per l’Anna, la Griselda, la Lourdes,la Núria C., la Mònica i la Sara, conduiran la sessió del 13 de maig amb l’objectiu de reflexionar sobre estratègies a l’aula per atendre la diversitat o bé per millorar dinàmiques grupals.

    conclusions

    Destinarem la darrera sessió del curs 2015-16 per valorar aquestes dues iniciatives.

    Article complet

  • Organització intel·ligent… eing!

    phone-499991_1920De petit, circulava un acudit de trucades telefòniques que  feia  gràcia. “És aquí el Servei d’Intel·ligència?”, demanava un interlocutor. I una veu amb to enze li responia: “Eing!” El record m’ha vingut al cap després d’haver escoltat la ponència que va presentar Fernando Trujillo a Durango i d’haver llegit un interessant apunt de Carlos Magro.  Ha coincidit la publicació d’aquests dos documents mentre brego com buido les vostres reflexions per a la propera reunió. Penso que les propostes d’aquests dos autors ens poden ajudar  a orientar les reunions si ens volem convertir en una comunitat d’aprenentatge, o si voleu, en una organització intel·ligent.

    Malgrat que Fernando Trujillo se centri en la innovació digital, em va sorprendre l’enfocament de la seva exposició. Planteja que un equip educatiu hauria d’assumir tres reptes. Primer, hauria de confiar amb una xarxa de suport, tal com s’aprèn a Internet, demanant ajut i compartint dubtes o experiències. És a dir, amb guiatge. Adverteix, però, que aquests guies poden ser part de l’equip. És divertida la metàfora del llapis. L’equip també s’hauria de plantejar l’ús de la tecnologia des de dos vessants: el de l’ensenyament i el de l’aprenentatge. Ara bé, recorda que la competència digital es va desenvolupant amb l’ús en la nostra vida diària. Aconsella que els docents tinguem la nostra quotidianitat com a referent per transmetre’l a l’aula. Així podrem abandonar el simulacre, la transmissió de coneixements sense cap mena de rellevància per a l’alumnat —propi d’una pedagogia tòxica—, i en canvi podrem desplegar una metodologia que per a l’alumnat esdevingui experiències memorables. Assenyala que algunes veus preveuen que els centres educatius del futur consumiran informació, en produiran de nova i la compartiran. Per tant, creu que els docents hem d’avaluar la nostra pràctica per anar constatant què impacta en l’alumnat.

    Carlos Magro, per altra banda, mentre descriu les organitzacions intel·ligents servint-se de veus expertes ja adverteix que les empreses han d’aprofitar el coneixement ocult dels seus treballadors. Com planteja Daniel Innerarity, com podem aprofitar la incertesa actual? Hem d’aspirar a viure en una societat de l’aprenentatge. Per tant,  hem de ser capaços de transformar la informació en coneixement. Cada vegada es valora més la capacitat de crear coneixement. Cal centres més oberts, flexibles, participatius i col·laboratius. Han d’esdevenir en organitzacions que aprenguin. Cal renunciar a les individualitats i apostar per la connexió. S’han de deixar models formatius basats en la verticalitat i desenvolupar un coneixement tàcit en què els membres facin conscient el que van aprenent. Assenyala, però, la importància de bastir una visió compartida entre tot l’equip, tal com destaca Linda Castañeda. A més, remarca la importància de treballar en veu alta, és a dir, divulgar la nostra tasca.

    Reitero l’agraïment cap a la Núria —ben tornada!—, l’Anna —bloguera revelació?—, la Núria —desestressada— la Neus —sí, sí, experta!—, la Griselda —sant tornem-hi…—, la Maria —repetidora?— i la Lourdes —l’animadora sociocultural. Considero que heu estat valentes de respondre les tres preguntes.  Si us vaig demanar per la vostra expertesa era perquè  emergís aquest coneixement ocult del paràgraf anterior. Tants caps, tants barrets! Pel que fa a les noves aplicacions informàtiques, m’ha sorprès que no hi hagués cap experta. Recordeu que el nostre Centre va conduir un taller sobre aquesta temàtica en unes jornades. Per tant, hem de prendre nota de la reflexió de Fernando Trujillo. Encara amoïna com podem incorporar nous alumnes o bé les dinàmiques grupals. Ho vam treballar en reunions passades. Potser deu ser culpa meva perquè vaig ser incapaç d’exigir-ne unes conclusions. Pel que fa a la tercera pregunta, em sembla que ja ho tenim bastant embastat.

    De totes maneres, potser hauríem d’aprofitar l’avinentesa per preguntar-nos per què cal que ens convertim en una comunitat d’aprenentatge? Tot seguit, em plantejo més qüestions possibles.  Quins haurien de ser els nostres tres reptes? Les reunions són simulacres? Si és així, com les podem convertir en experiències d’aprenentatge autèntic, memorable? Per què ens costa compartir? Què avaluem de la nostra pràctica? Com aconseguim transformar la informació en coneixement? Quin és el nostre rol a l’aula si ja no som l’única font d’informació? Què podem adoptar  de la nostra quotidianitat? Què podem exigir als alumnes si nosaltres ja som incapaços d’assumir determinades tasques? Per què origina tan malestar quan proposo que ens convertim en aprenents i que observem la nostra pràctica? Si en teniu alguna més, la podeu deixar com un comentari.

    Article complet

  • Ja torno a ser aquí!

    material-escolarHola! Ja torno a ser aquí. Abans de respondre les preguntes que planteja en Jaume us vull dir que ja està bé, no se us pot deixar sols! Me’n vaig uns mesos i quan torno les reunions les fem nosaltres, organitzeu un pessebre amb tipus d’alumnes (molt xulo, per cert), l’Anna se’ns fa bloguera…però què ha passat???

    Bé, passo a contestar el que hem de fer. En el meu cas la primera pregunta ha hagut de variar una mica i en Jaume m’ha dit que em posés on em semblés.

    Estàs d’acord on t’has classificat?

    Després de llegir l’acta de la reunió de desembre i veure l’organigrama final he decidit que el repte que més m’atrau és el d’organitzar nous tallers i activitats. És el que més temps em treu. Pensar en noves coses per fer a classe i fer variacions del material que ja tenim. Em costa fer-ho (no el fet en sí, sinó que hi dedico molt de temps) però quan enllesteixo una nova “unitat” i la faig a classe, m’agrada.

    Et veus capaç de ser expert en algun repte que no té expertesa?

    Dels reptes que han quedat buits em quedo amb el de saber utilitzar noves aplicacions i nous programes informàtics. No en sé, però m’agradaria saber-ne i, com a la Griselda, a mi tampoc em fa por remenar i provar. I m’encanta apretar botons, sobretot si no sé per a què serveixen!

    Quin pla de treball establim?

    Home, d’entrada un pla de treball assumible. Tots vosaltres hi esteu més ficats i ho sabreu millor que jo però des de fora es veu molta feina. No crec que n’hi hagi prou amb 5 reunions. Per tant, cal ser organitzat i anar per feina. Hauríem de dir quins són els punts que realment volem treballar i arribar a la propera reunió amb aquests punts decidits. Al febrer repartir-los i deixar part de l’última reunió per fer una valoració final.

    Article complet

  • Això és arribar a tres quarts de quinze!

    rellotge

     

    Val més que no us expliqui quina ha estat la meva cursa d’obstacles fins ser capaç de fer aquesta primera aportació al blog! Però amb tenacitat, tot arriba, encara que sigui fora de termini. I s’ha de dir que, dijous 28, la Lourdes em va fer “formació a la carta” i vaig plegar convençuda que des de casa me’n sortiria… Què hi farem! Per experiència professional sabem  que els processos d’aprenentatge són molt diversos i, en el meu cas, el domini de les tecnologies és un dels punts “àlgids”, demostradíssim!

    Au, anem per feina! 1- Ja em sembla bé que se m’hagi catalogat com a aportadora de realisme. A mi m’agrada tocar de peus a terra i ser pràctica; per tant puc ser el contrapunt de qualsevol proposta que consideri massa idealista.

    2- Pel que fa a l’expertesa, jo no goso postular-me per a cap repte. De tota manera, per hores de vol acumulades, alguna experiència podria aportar en la integració de nous alumnes al grup. Sense considerar-me’n cap experta, és en l’únic equip on hi podria col.laborar més activament.

    3- Respecte al pla de treball, veig bé la planificació de la Lourdes. Veig, però, que hi ha molts aspectes a treballar i tinc la impressió que no podrem arribar a tot, abans de final de curs. Caldria ajustar-ho més.

     

    Article complet

  • Faig tard, faig tard…

    conill alíciaPerquè estem ja fora de termini i, sobretot, perquè ja heu dit coses molt interessants i no voldria repetir-me, intentaré contestar les preguntes de manera breu:

    1. Estàs d’acord on t’han classificat? Sí perquè, tal com vaig expressar a la reunió en què se’ns va plantejar la pregunta (la dels post-it, per entendre’ns) estic acostumada a organitzar nous tallers, activitats i sessions puntuals de tot tipus, cosa que no vol dir que en sigui una experta. Senzillament, ho he hagut de fer moltes vegades.
    2. Et veus capaç de ser expert en un repte que no està assignat a ningú? Em veig més capaç de treballar a introduir nous alumnes en un grup i  a saber usar tècniques per fer grups que no pas a utilitzar noves eines informàtiques, més que res perquè aquest últim aspecte no m’atrau gens ni mica i em fa una mandra…
    3. Quin pla de treball podríem establir? Estic d’acord amb el que manifesta la Griselda sobre el fet que cal establir de forma clara els objectius de cada tema i també, de quina manera els podem aconseguir. Pel que fa al calendari, podem pensar quantes sessions necessitaríem per a cada aspecte i també veure quantes reunions ens queden d’aquí a final de curs. Si fos necessari, per menjar poc i pair bé, podríem deixar-ne alguns per a l’estiu o per al curs vinent. Ara tampoc no vindrà d’uns mesos, no trobeu?

     

    Article complet

  • Experta?

    Piano
    www.flickr.com/photos/nicokaiser

    Seré breu. Tenint en compte l’expertesa que vaig manifestar en la reunió, és a dir, que sé tocar moltes tecles, estic d’acord amb la classificació (Organitzar nous tallers i activitats), malgrat que realment no he fet cap taller… Confio en l’expertesa, aquesta sí, demostrada, de les meves companyes.
    Bromes a part, penso que totes podem fer-hi aportacions interessants.

    D’altra banda, també estic d’acord amb la classificació dins el subgrup Atenció a la diversitat. Crec que és una de les qüestions que més em preocupa quan faig classes; intento posar-me en el lloc de l’alumnat per buscar altres maneres de plantejar una mateixa activitat, però reconec que moltes vegades no me’n surto. Per això, el fet de situar-me en aquest grup m’agrada i em motiva.
    De tota manera, la reunió del desembre va tractar sobre això i, per tant, no sé si es podria eliminar (i que consti que no és per treure’m feina!) o bé es tractaria d’enfocar-lo d’una altra manera.

    Pel que fa a temes que no tenen expert, només em veuria en cor d’intentar-ho en el d’ Introduir els alumnes en els grups.
    No sóc gaire bona a l’hora d’usar tècniques per fer grups i tampoc estic gaire al dia sobre noves aplicacions i nous programes informàtics.

    Per acabar, estic d’acord amb el pla de treball que ha manifestat la Lourdes, però crec que hi ha molts temes per a cada sessió i dubto que els puguem dur a terme tots.
    Ara bé, sempre els podem deixar al rebost per a futures reunions.

    Article complet

  • Ara jo!

    colors_2

    Responc també les preguntes plantejades:

    a) Estàs d’acord on t’han classificat?

    Estic classificada al segon gran grup, al d’Intercanvi d’experiències i materials entre l’equip, i en concret al repte de Provar noves metodologies. El repte m’atrau i m’encurioseix. Per tant, m’interessaria molt treballar-lo. No acabo de veure clar què hi puc aportar jo però bé… això no vol dir que no estigui d’acord amb la classificació. D’entrada per dos motius. El primer, és el que està relacionat amb “l’expertesa” que vaig dir que tenia, la de planificar projectes. A l’hora de provar coses noves, metodologies en aquest cas, crec que s’ha de fer amb una mica de planificació (no vull dir que no hi tingui cabuda la no planificació, l’espontaneïtat, eh!) i això ho sé fer! El segon, és que primer de tot, fins i tot abans de planificar, cal tenir la voluntat de voler mirar les coses d’una altra manera, d’acceptar diferents punts de vista (dels altres i d’un mateix) i tinc aquesta voluntat. I encara més, en tinc el desig. Per tant, accepto la classificació!

    b) Et veus capaç de ser expert en algun repte que no té expertesa?

    Com heu dit, Lourdes i Maria, queda pendent d’assignació els reptes següents:

    – Saber utilitzar noves aplicacions i nous programes informàtics.

    – introduir els alumnes en els grups

    – saber usar tècniques per fer grups

    Jo sóc capaç d’assumir el repte de saber usar noves aplicacions i nous programes informàtics. No sóc una apassionada de la informàtica però quan vull saber fer algun programa no em fa por remenar i provar i equivocar-me. Tinc paciència.

    Pel que fa als reptes d’introduir els alumnes en els grups i saber tècniques de treball de grups, si fa no fa també. És un tema que m’atrau també i em genera dubtes. A classe em guio per la intuïció i l’observació i pel que he pogut llegir sobre el tema. Si l’assumís us confesso que seria un repte en majúscules, molt emocionant. Precisament perquè treballaria allò que m’interessa. Però també us he de confessar que necessitaria una mica més de temps per fer-ho.

    c) Quin pla de treball establim?

    Estic d’acord amb el que han dit la Lourdes i la Maria. A la propera reunió, considero que el primer que caldria fer és:

    – Establir objectius concrets de cada grup i de cada repte. Què n’esperem? Per què? Per a què?

    – Establir com podem aconseguir aquests objectius: determinar quins recursos necessitem per fer-ho i quins d’aquests recursos ja tenim i quins no; determinar com aconseguim aquests recursos que no tenim.

    – Establir un pla de treball, vinculat a un calendari, que estigués vinculat als objectius, és clar, i que tingués en compte també la revisió de tot el procés.

    – I perdoneu-me la gosadia però: establir compromisos vinculats al pla de treball acordat.

    Potser m’excedeixo una mica però és el que penso. El punt de partida el tenim només cal desgranar més tot el que va sortir a la reunió i posar-nos-hi i confiar més en nosaltres! I sí, el calendari ens va en contra perquè ens queden només 5 reunions. I podria afegir més “peròs” però no ho faré, cal ser positius i positives!

    Article complet

  • Preparant properes reunions!

    Stack Of Books, Vintage Books, Book

    Em copiaré de la Lourdes i faré els deures aviat, així em quedarà més temps lliure per jugar!

    Vaig per feina i de manera esquemàtica, si us sembla:

    • 1. Estàs d’acord on t’han classificat?

    I tant! De fet m’hi vaig classificar jo.

    • 2. Et veus capaç de ser expert en algun repte que no té expertesa?

    I tant que no! Si no ja m’hi hauria col·locat. Sincerament, el tema de cohesionar els grups més o menys el porto bé però sempre em queda algú penjat que em fa patir o tinc un alumne que s’aïlla reiteradament i em canso d’estirar-lo.   Pel que fa a les noves tecnologies, tot i que m’agrada provar-les i conèixer-les, encara no he aconseguit normalitzar-les a classe, així que preferiria no ser jo l’experta.

    • 3. Quin pla de treball establim?

    Em toca repetir de conductora a la segona reunió, però com que el meu tema (“provar noves metodologies”) el comparteixo amb la Griselda, podríem preparar juntes una activitat per fer-vos treballar durant la reunió. Un cop planificada podríem compartir-la per Google Drive amb la resta de conductores de la reunió (Núria V, Neus, Lourdes, Neus, Mònica) perquè n’estiguin al corrent i puguem decidir juntes en quin moment de la sessió fer l’activitat i quant de temps tindrà reservat.

    Au, deures fets! A jugar! Ai no, que tinc classe en una hora…

     

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial aprenentatge per projectes artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip