Aniré una mica per feina, que tinc molta feina i acostumo a enrotllar-me com una persiana per explicar les coses més simples. A més a més si intento fer una entrada magnífica potser la publico al 2014, que ben mirat, tampoc no és tan lluny, però no sé què en diria el Jaume…
Anant per feina, us poso els punts del decàleg i la meva experiència aquest trimestre.
Punt 1 (Formar i consolidar grup)
Hauria estat un punt important per treballar en aquest trimestre, ja que en un grup tenia una barreja d’alumnes important: els meus alumnes, els d’un grup que s’havia anul·lat i que abans tenien l’Olga de professora, i els acabats de matricular. L’única cosa que vaig fer va ser anar canviant, cada dia, la disposició de les cadires: en U, en grups de tres, en grups de quatre perquè no s’assignessin llocs fixes.
Pel que fa a negociar metodologia, objectius, criteris… com a inici de curs no vaig fer res. Aquest trimestre ni tan sols vaig fer contracte. Ho veieu, oi? Vaig cap enrere, jo desdecalego. I això, “¿por qué?” Doncs per culpa del punt dos.
Punt 2 (Presentar objectius)
El punt de la discòrdia. Em vaig pensar que això de presentar objectius tenia alguna cosa a veure amb saber, abans de començar el curs, què faríem a cada sessió. Ho volia penjar a l’aula i que així tots estiguéssim la mar d’organitzats, però va passar que repartint unitats, tasques i activitats vaig veure la llum: NO HI HA TEMPS!! El dimoniet se m’apareixia dins d’un núvol de fum a cada classe: “Maria, aquest trimestre és molt curt per anar perdent el temps”. Així que, tot i que jo a la preparació contemplava les activitats que manava el decàleg (contracte, avaluació inicial, negociar criteris, co-autoavaluació…) a l’hora de la veritat, davant dels alumnes decidia descatalogar…no hi ha temps!!
Però, aquí ve la reflexió, per a què no tinc temps? No tinc temps per acabar tooootes les activitats del llibre (ho sento, però em rebenta fer-los comprar un llibre i no fer-lo anar) i a més a més les tasques, els meus inevitables “exàmens entrenament”, les activitas extres per parlar i totes les bones noves accions que ens plantejàvem amb el decàleg. Conclusió? Crec que algun dia, quan em faci gran (he, he) hauria de provar no agafar llibre. Em fa por, sempre he dit que triar un bon llibre t’estalvia molta feina (i ho segueixo pensant) però crec que ara per ara, tal com estem d’evolucionats els B********** i les P********* ha arribat el moment de partir peres amb els llibres. Ho sento molt, no sou vosaltres, llibres, sóc jo.
Punt 3 (Negociar criteris)
Ara sí! Un punt del catàleg que no he descatalogat, i que m’encanta. La veritat és que ho faig només amb algunes activitats i sobre tot amb les tasques finals, i no sé si ho faig bé ni si els manipulo massa, però us asseguro que, tot i que al principi ells no saben què espero que em diguin, els criteris acaben sortint. I va molt bé, perquè així ells se’n recorden del que s’han de fixar per fer bé aquella activitat. Per exemple, a B3 amb la primera tasca final vam establir uns criteris per saber com havia de ser “un correu electrònic perfecte”. Després, al primer simulacre d’examen vam tornar a decidir els criteris per “la nota perfecta” (a l’examen final han d’escriure una nota) i van haver-se d’avaluar ells segons aquests criteris. També ho hem fet amb converses orals.
Punt 4 (Comprovar que han entès què han de fer)
De vegades dic tantes vegades la mateixa instrucció que penso que sóc una pesada. Llavors ve quan pregunto a algú què s’ha de fer i comprovo que a part de pesada m’explico fatal, ha ha! No sempre, eh, però de vegades va bé insistir i fer que algun alumne expliqui amb les seves paraules el mateix que he dit jo. Si no el que passa és que veus que es formen els grups i el primer que diuen és “¿Qué ha dicho?”
Punt 5 (Plantejar preguntes per fomentar la participació)
Sempre ho he fet però he de dir que segons el grup el resultat és més o menys bo segons com de consolidat, enrotllat, o despert sigui el gruo. Personalment em desespera fer preguntes i que ningú em contesti. Us passa també a vosaltres? Fem una sessió especial per coajudar-nos? El Jaume em va proposar una activitat però em sembla que ho explicaré quan expliquem l’experiència de l’aplicació del decàleg en una unitat.
Punt 6 (Promoure l’autoavaluació)
A part de subratllar els errors en els textos escrits o orals i esperar que ells recordin, investiguin i trobin la resposta correcta, no sé si aplico gaire l’autoavaluació. En els “exàmens entrenament” aquests que faig he millorat molt la part del solucionari perquè ells, a part de poder-se corregir, hagin de pensar com ho havien d’haver fet per fer-ho bé. A més a més al final hi ha una part que diu “Com puc millorar?” i llavors tots proposen coses molt interessants, com ara escriure en català, mirar la tele, etcètera que jo els podria haver dit però que és interessant que els hagi sortit d’ells.
Punt 7 (Conscienciar que l’auto – coavaluació forma part del procés)
Quan establim criteris o passem graelles per autoavaluar-se o coavaluar el company sempre hi ha algú que no li troba la gràcia a l’exercici. No està de més treure-li importància donant-li importància (m’encanta això de la psicologia inversa) i dir que no és res, només és perquè es fixin en com s’han de fer les coses i que a la propera vegada ho tinguin en compte.
Punt 8 (Comprovar el nivell a l’inici i al final)
Doncs ja us ho deia, el dimoniet que m’amenaçava amb la forca “que no tens temps!”. Ara ja ho he provat perquè ja he començat allò de la unitat on hem d’aplicar el decàleg, però suposo que ara no toca (eh!)
Punt 9 (Crear situacions reals)
Gràcies a Déu això en els bàsics és molt fàcil perquè el llibre mateix ja planteja tasques molt ben pensades, i com que jo segueixo el llibre fil per randa (sense voluntat de desmotivar, eh!) doncs cap problema.
Punt 10 (Correccions qualitatives)
Bé, al final és tota l’estona el mateix, però en els escrits ells tenen sempre una llista de “problemes” i la part de “solucions” buida. Tenim graelles per a l’escrit en general o les intervencions orals, i els “exàmens entrenaments” tenen una pila de graelles fantàstiques. El problema el tinc amb el llibre, un altre cop, on la majoria d’exercicis són d’omplir buits i la veritat, a part de dir la solució correcta no se m’acut com més podem corregir.
I això és tot! Perdoneu perquè volia ser breu però no ho he aconseguit. Vinga, vinga, que encara faltem molts per explicar experiències!
