El dia 8 de març el grup de català Bàsic 2 va anar al Mercat de la Concepció. La guia era la gerent del mercat, que coneix bé el lloc i que ens va mostrar l’edifici.
En primer lloc, ens va explicar la història de l’edifici i dels llocs similars per tot Barcelona i quina és la seva funció. L’edifici del Mercat de la Concepció és una sala Modernista construïda al segle XIX, que destaca per la senzillesa i funcionalitat. S’adapta a les necessitats de la gent moderna, però també conserva l’encant de temps passats, en què el contacte entre el consumidor i el venedor era més personal, i el venedor sabia del producte més que ningú.
Després vam passar a la parada amb verdures i fruites, que brillaven amb colors atractius que enlluernaven i que feien olor de frescor. Vam escoltar algunes històries interessants sobre l’ús de verdures a la cuina catalana, vam conèixer algunes expressions sobre verdures catalanes i la història d’en Patufet, que es va amagar de la pluja sota la col. Vam aprendre sobre la utilització del fonoll, que per a molts era un vegetal molt desconcertant. Una altra característica interessant era una cançó per als nens on es canta sobre les faves i els pèsols, però les dos vegetals també són un ingredient molt important dels plats locals i una verdura de fulla anomenada bleda, que, com els espinacs per a molts de nosaltres, és una verdura odiada pels nens catalans. També vam veure taronja sanguina, que quan la van tallar en realitat s’assemblava a la víctima d’un accident fatal; però conté més antioxidants contra l’envelliment que una taronja normal. La fruiteria, una de les diverses que hi ha al Mercat de la Concepció, té una llarga tradició i ha venut verdures i fruites sanes als residents Eixample des de fa molts temps. Els seus productes de terra no estan sotmesos a la selecció en termes d’aparença, com en el cas de les fruites i hortalisses ordinàries. Això sembla raonable, perquè no s’ha de jutjar un llibre per la coberta.
Vam aprendre que molts productes que venen al Mercat de la Concepció són no sols productes de la terra, sinó també de producció ecològica i qualitat inigualable.
Una altra parada era d’oli d’oliva, mel i vi de Catalunya, que ens va oferir l’oportunitat de tastar molts tipus d’oli d’oliva. Alguns més aviat suaus i alguns molt amargs.
Després vam anar a la parada de carn, i després al peix i el marisc.
A la carnisseria i la xarcuteria venen carn a preus diferents, però en general més alts que en una carnisseria ordinària. Abans que la carn arribés al mercat, encara formava part d’una vaca, un porc o un pollastre que podia menjar aliments d’alta o de baixa qualitat, que o bé va passar tota la vida en condicions deplorables en una gàbia, en un lloc estret, o un corral, sota l’estrès i amb antibiòtics; o bé que va viure en pau fins a l’acompliment de la seva destinació i evidentment, aquestes diferències es tradueixen en costos.
Vam veure també conills i caragols, que també formen part de la dieta local.
Vam escoltar detalls sobre un parell de plats amb productes d’origen animal. També vam veure l’ous d’emú i d’estruç, que la majoria de nosaltres va veure per primera vegada a la vida.
La guia ens va parlar de les diferents espècies de peixos i mariscs que es venen al Mercat i ens va presentar els venedors que són especialistes en el seu camp. Vam veure la tonyina carnosa, el salmó de color rosa, les anxoves, el pop, la sípia secretant la tinta negra, el bacallà, les gambes, així com altres espècies d’animals aquàtics sovint vistos a les taules de la zona mediterrània.
Al final vam poder degustar de franc uns deliciosos còctels de fruites i verdures fresques.
Tots els participants van gaudir de l’excursió, que va unir-los molt.
Text de l’alumna del curs Karolina Warchol
Article complet
Els establiments que s’adhereixen al programa adquireixen el compromís de garantir que les persones que hi vagin trobaran facilitats per expressar-se i ser ateses en català, encara que el parlin amb dificultat.
