RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

#cnleramprunya

És la nostra etiqueta per a Twitter o Google+. Així estareu al cas de les novetats de l'Àrea d'Ensenyament del CNL Eramprunyà

  • Avaluació inicial E1

    foto 2Jo,  en el meu cas, us explicaré l’activitat que vaig aprofitar com a avaluació  inicial a l’hora de donar consells a algú.

    Al llibre, aquesta situació es treballa a partir d’un àudio en què un home explica que té problemes amb tothom: a la feina, amb la dona, amb els conductors, etc. I a partir de les estructures que proposen (jo, d’ell, … / jo, en el seu cas, … /  jo, si fos ell, … + el verb en condicional) es tracta de donar-li algun consell.  Sempre ho havia treballat així, però aquesta vegada em vaig estimar més prescindir del llibre i enfocar-ho abans com una activitat que em serviria per recollir què en sabien prèviament.

    Van fer parelles i els vaig dir que pensassin dues situacions;  llavors, havien de passar el full a una altra parella i aquests havien de donar-los consells. Aquí en teniu el document: Pràctica consells U4 E1

    En acabar, vam llegir les situacions i els consells que havien donat, i ho vaig anar apuntant a la pissarra; la veritat, però, és que van sortir ben pocs condicionals i cap de les estructures que he comentat abans.  Per tant, vam llegir les estructures que apareixen al llibre i tot seguit les van practicar oralment.

    En acabar la unitat, com a tasca final, vam reprendre el tema dels consells i van poder aplicar tot el que havíem estat treballant: Tasca final U4

    En aquest cas, l’avaluació inicial d’aquest contingut o d’aquesta situació, ens va servir per comparar com ho havien fet la primera vegada i com van fer-ho després a la tasca final.

    Article complet

  • Més tastos… d’intents d’avaluació inicial!

    http://www.flickr.com/photos/49335221@N07/4724083540

    http://www.flickr.com/photos/49335221@N07/4724083540

     

    A la reunió vaig explicar en petit grup tres avaluacions inicials que havia fet a classe. De les tres, cap m’acaba de convèncer del tot perquè no sé si serveixen ben bé perquè els alumnes puguin tenir una mostra clara del que saben abans de començar la unitat. Més que res, perquè, sense voler-ho, es posa èmfasi en algun tema que treballarem al llarg de la unitat, no pas en tots.

    Em sembla que ja ho vaig comentar en una entrada anterior, però sovint quan començo la unitat els demano precisament allò que els demanaré al final de la unitat. Per exemple: si hem de fer un debat com a tasca final, en fem un com a avaluació inicial. Quan acabem el debat de l’avaluació inicial els demano què ha anat bé del debat i què els sembla que cal millorar i així acordem, més o menys, els aspectes en què ens fixarem a l’hora de treballar la unitat. Quan fem la tasca final, l’últim debat que s’han preparat amb temps i tranquil·lament, els demano dues coses: al principi, en quins aspectes ens fixarem per valorar si és un bon debat o no; i al final, dues valoracions, una sobre com ha anat tot tenint en compte els aspectes determinats al principi i l’altra sobre quina diferència veuen entre el primer debat i el segon. Això m’ha anat força bé, la veritat. Vaig fer una activitat similar quan havíem de treballar els textos instructius: primer els vaig demanar un text instructiu, després en vam treballar les característiques i en vam llegir models i per acabar, els vaig demanar que valoressin el seu primer text i el reescrivissin si ho consideraven convenient (i ho havien de justificar).

    El que vaig explicar a la reunió era una experiència similar. Per treballar els textos instructius vaig dividir la classe en grups i a cada grup els vaig demanar que escrivissin un tipus diferent de text instructiu (però sense dir-los-ho així, senzillament vaig donar situacions en què calia donar instruccions, consells, ordres…). Cada grup havia d’escriure un text i cada component del grup n’havia de fer una còpia. Després vaig agafar els textos i vam determinar entre tots quines eren les característiques dels textos instructius, tant pel que fa a la disposició com pel que fa a característiques gramaticals. Quan vam acabar de fer-ho, vaig repartir a cada grup una còpia de tots els textos que s’havien escrit i els vaig donar, sense dir-los-ho, un model. Havien de llegir tots els textos i veure si reunien les característiques o no que havíem acordat. I teòricament havíem de trobar un bon model de text instructiu. En acabar, vam veure que calia treballar sobretot dos aspectes d’aquest tipus de text al llarg de la unitat.

    Una altra activitat que vaig fer va ser la següent: havíem de començar a treballar els relatius i vaig demanar als alumnes que, a partir de 4 fotografies, expliquessin una història, com si fos una notícia (havien de respondre la pregunta: “Què ha passat?). Per fer-ho, calia utilitzar en algun moment de la història 3 pronoms relatius (només els vaig donar el llistat dels pronoms, no els vaig dir què eren). En grup havien d’acordar què explicarien i després ho havien d’escriure de manera individual. No vam poder acabar l’activitat en una classe, de manera que la vam continuar a la classe següent. Vaig recollir alguns dels textos i en vaig fer un buidatge: vaig seleccionar 4 textos en què s’utilitzaven els pronoms relatius i els vam treballar a classe per tal de determinar per què servien els pronoms relatius, què eren i com s’usaven. La meva intenció era que al final cadascú rellegís el seu text i valorés si havia usat correctament els pronoms relatius.

    Article complet

  • Avaluació inicial

    mafalda_avaluacioLes meves avaluacions inicials podríem dir que també són un tast.  Amb els bàsics, de tant en tant, en fem alguna. A la primera unitat del B2, per exemple, es treballa l’imperfet. El veuen per primera vegada però hi ha molta gent que ja l’utilitza una mica. No saben què és però entre intuïció i haver-ho sentit van fent com poden.

    Per tant, els passo una activitat on han d’explicar què feien de petits durant l’època de vacances. Ho fan sense haver començat la unitat i com volen. Un cop fet, ho guarden i comencem la lliçó. Quan l’acabem, el que han de fer és recuperar aquest full i reescriure el text aplicant el que han après.

    Per últim, han de reflexionar sobre els errors que han comès. Per fer-ho tenen una graella on han d’escriure els canvis que han realitzat i argumentar-los.

    Hi ha gent que ha de fer molts canvis i n’hi ha d’altra que no tants. És normal.

    Us passo l’activitat.  PF B2. 1a unitat_Activitat inicial

    Article complet

  • Activitat avaluació inicial B2

    Aquí us deixo una activitat d’avaluació inicial per al B2. Aquesta activitat té una doble funció, la primera és mostrar els avenços del grup que ha acabat el B1 i comprovar com estan les noves incorporacions al B2, la segona és fer que els alumnes nous es relacionin amb els alumnes que ja hi eren.

    El primer dia de classe, els passo un qüestionari amb preguntes que han de fer a un company de classe. És convenient que cada alumne pregunti a un company i respongui a un altre de diferent, farem una cadena de manera que jo et pregunto a tu i tu preguntes a un altre. Tant les preguntes que jo proposo com les respostes que ells donen serveixen per repassar els continguts treballats al B1 i comprovar si els tenen encara al cap. Quan han acabat el qüestionari han de fer una presentació en 3a persona del company que han entrevistat fent servir les respostes que n’han obtingut.

    És un petit granet de sorra que aporto, però granet a granet es pot arribar a fer una muntanya, no?

    Article complet

  • Un tast d’avaluació inicial

    snoopy pronoms feblesL’activitat que us vull explicar és això mateix: un tast, no arriba ni a primer plat perquè és molt curta, senzilla i no requereix l’elaboració de cap material. És més, us confessaré que se’m va ocórrer  en el decurs de la classe, o sigui que va ser totalment espontània i improvisada però crec que finalment va resultar efectiva. Per això us l’explico. Les reunions de l’equip d’ensenyament van creant pòsit, sembla.

    El context és el següent: alumnes de l’Intermedi 2 amb ortografia natural a l’hora d’escriure pronoms febles. Vaig demanar-los que, individualment, escrivissin frases de l’estil de les següents: n’agafaré dos, vull portar-los el berenar, li donaré el regal, poseu-vos en grup, compra’n dues, etc. Un cop fet, els vaig dir que les guardessin i que ja en tornaríem a parlar.

    Unes quantes sessions després, quan ja havíem explicat el concepte, l’ortografia i les funcions sintàctiques dels pronoms febles, els vaig tornar a demanar que escrivissin les mateixes frases i que les comparessin. El resultat va ser, com era d’esperar, totalment diferent al del primer dia, cosa que els va satisfer moltíssim en adonar-se del que havien après.

     

    Article complet

  • Un bon model d’equip de treball

    En la darrera sessió vam reflexionar sobre els bons equips de treball. Ens en vam deixar un. Mireu aquest vídeo:

    Article complet

  • Sessió 22 de febrer de 2012

    1. Per constituir-nos en una comunitat d’aprenentatge, què ens falta?

    Vam acordar quins són els requisits per ser un bon equip de treball  (o comunitat d’aprenentatge).

    22_02_13 Equip de treballar (equip) - Com ha de ser un bon equip de treball

    Després vam analitzar models de bons equips de treball.

    Finalment, vam apuntar què ens falta per convertir-nos en un bon equip de treball:

    • voluntat d’equip
    • tenir clar els objectius
    • acordar-los
    • aconseguir  resultats
    • paradoxa: indivdualitat vs.col·lectivitat
    • compartir

    Vam acordar trobar solucions per a la primera feblesa. Els diferents grups recomanen:

    • recordar les conclusions al final de cada sessió
    • millorar la  cohesió
    • atendre la diversitat (reconèixer la visió crítica)

     

    — Quins blocs presentem al concurs Edublogs?

    S’accepta presentar aquest bloc. També comentem que si algun en vol presentar un de seu, cal posar-se en contacte amb el coordinador.

    — Quines bones pràctiques presentem a la II Jornada?

    Aquest punt s’ajorna per a la propera sessió.

    2. Com apliquem l’avaluació inicial?

    Vam relatar una experiència en petits grups. Cada grup en va triar una per comentar-la a la resta: la Griselda i la Neus van explicar com havien treballat els textos instructius i la Lourdes  com va aplicar l’avaluació inicial en una unitat de l’E1.

    Vam acordar publicar cadascú una pràctica amb la categoria “experiències d’aula” i amb les etiquetes “avaluació inicial” i la del curs en què s’ha experimentat.

    3. Com podem plantejar projectes o tasques més realistes?— Com organitzem any literari o itinerari literari del CNL Eramprunyà

    Per falta de temps, vam ajornar aquest punt per a la propera sessió.

    Finalment, vam acordar deixar un comentari de què ens dúiem d’aquesta sessió.

    Article complet

  • Unes mostres més convencionals

    De 2happy, extreta d’http://www.stockvault.net/photo/121514/water-

    Em van ensenyar com havia d’estructurar ‘una sessió. Havies de planificar una pràctica d’anticipació (PA), per poder presentar l’ítem (estructura o contingut). Continuaves proposant unes pràctiques mecàniques (PM). Organitzaves uns exercicis contextualitzats (PC) i,  finalment, t’havies d’empescar  una activitats oberta (PO) perquè l’alumnat demostrés si aplicava el contingut exposat. Encara faig servir aquestes sigles a l’hora de planificar la programació. Així doncs, no m’ha costat gaire adoptar l’hàbit de formular una avaluació inicial quan encetem una unitat o seqüència didàctica.

     

    Al començament, quan vaig formar part del Seminari d’Avaluació, intentava experimentar les tècniques que apreníem del professor Joan Rué, per exemple el qüestionari KPSI.  Ara bé, confesso que  em costava buidar-los  i analitzar-ne els resultats. A més,  arribava sempre a la mateixa conclusió: l’heterogeneïtat. Em desorientava més per encarar les programacions.

    Llavors, vaig mirar d’aplicar la finalitat de l’avaluació inicial (negociació d’objectius, continguts i criteris de negociació), administrant de ben antuvi el material amb què avaluaria l’assoliment del continguts al final del procés. Al final de cada exercici, preguntava si sabien l’objectiu. Se’m menjava una sessió entre fer els diferents exercicis i fer-ne la posada en comú, cosa que m’angoixava bastant. Ara bé, notava que despertava en l’alumnat la curiositat per les diferents fites de la unitat.  Es va convertir en un material per compliar amb el portafolis. Aquí en teniu una mostra. Correspon a una unitat de l’I1, anterior a les noves programacions. Avaluació inicial U3

     

    El curs passat, amb el dels D –és el meu repte– i per falta de temps de dedicació, vaig decidir d’elaborar mapes conceptuals com a eina d’avaluació diagnòstica. Confesso que hi té a veure el seminari que ens va impartir l’Olga Esteve (i els SCOBA) És el que us presento. La manera de confeccionar-los podia variar d’una unitat a una altra. En general, presentava els objectius  abans o bé després  de fer la prova. Organitzava parelles o petits grups, depenent de l’assistència d’aquell dia.  Triaven un objectiu. Individualment, pensaven quines qüestions els plantejava l’objectiu o el contingut.  Alguns alumnes, més avesats a un sistema més tradiconal, els violentava aquesta activitat. Per això, vaig complementar amb la prova final. Tal com acabo de dir, la fèiem al principi de tot o bé després d’haver confeccionat el mapa.

    Article complet

  • Sessió 25 de gener de 2013

    Aquestes són les conclusions a què hem arribat sobre:

    Pel que fa al segon objectiu, hem analitzat un cas: el curs D a distància de Gavà.

    Hem aprofitat el debat per mostrar la presentació de Fernando Trujillo

    Destacaríem el concepte de cultura compartida, sobretot la definició (diapositiva 16) en què remarca comunicació i negociació –dos termes que es van repetint constantment en les nostres sessions–, la intel·ligència col·lectiva, el portafolis com a recurs avaluatiu, la diferenciació de les pedagogies tòxica i orgànica –paradigmes que ha plantejat María Acaso–, l’aprenentatge dialògic –defensat per Noam Chomsky–, el professorat transparent, l’excel·lència en la nostra tasca i, finalment, els rols de l’estudiant com a emprenedor (responsable del seu aprenentatge) i del docent com a tutor.
    Us recomano que mireu aquest vídeo. És l’exposició de Kiran Bir Sethi, impulsora d’un mètode d’aprenentatge.
    Si us interessa conèixer-ne més, podeu llegir aquest article. Cliqueu aquí.
    Podeu deixar un comentari responent una d’aquestes dues preguntes:
    • Què penseu de la presentació de Fernando Trujillo, María Acaso o de Kiran Bir Sethi?
    • Quina conclusió  heu extret de la sessió d’avui?

    Article complet

  • La negociació: l’intent frustrat

    http://www.flickr.com/photos/29178489@N00/4966319718

    http://www.flickr.com/photos/29178489@N00/4966319718

     

    Primer de tot, sento molt haver trigat tant en escriure l’entrada. Em fa vergonya.

    Quan vam treballar en petit grup per explicar com ens havia anat la negociació, a la reunió del dia 9 de novembre de 2012, ja vaig explicar que sí que havia negociat, o almenys ho havia intentat, però que vaig excedir-me: vaig voler negociar massa coses. També vaig comentar que no havia sabut gestionar la negociació i segur que és per aquest excés.

    El primer dia del curs, vaig plantejar als alumnes unes quantes preguntes: Què i com voleu aprendre? Com voleu que us avaluï? Què voleu saber fer al final de curs? Primer, havien de respondre-les individualment; després, havien de posar en comú, en grups de 4, el que havien pensat individualment; i per últim, havíem de posar-ho en comú amb tota la classe. Pel que fa a la pregunta Com voleu que us avaluï?, els vaig demanar que cada grup fes una proposta d’avaluació perquè després, entre tots, decidiríem quina preferiríem. Els vaig comentar que jo en tenia una però que els la diria quan ells haguessin dit la seva.

    He de dir que els grups no eren homologats de manera que no era obligat utilitzar els 20 punts per avaluar-los. Però jo procuro avaluar-los de la mateixa manera tot l’any (vull dir, cada curs -1, 2, 3-). Per tant, també utilitzo els 20 punts als cursos no homologats.

    La posada en comú va anar bé però les respostes a la majoria de les preguntes eren massa abstractes i aquí és on jo no vaig saber estirar del fil com calia per poder arribar a la negociació final. És com si ens haguéssim quedat a mitges. És la sensació que en vaig tenir.

    Pel que fa a les respostes d’un grup a la pregunta Com voleu que us avaluï?, he de dir que algunes propostes que es van fer em van sorprendre moltíssim. I que, a més a més, eren propostes que personalment no volia acceptar perquè no s’ajustaven a l’enfocament que volia i havia de donar al curs. Fa de mal dir, però és veritat. Això també va fer que no acabés bé la negociació.

    En aquest mateix grup vaig plantejar unes altres preguntes que no vaig plantejar a l’altre grup: Voldríeu tenir un bloc? Per què el faríeu servir? També els vaig demanar que cada grup hi digués la seva i fes una proposta. I això sí que ho vam debatre força i fins i tot vam arribar a un acord: que tindríem un bloc que no serviria per avaluar sinó que seria un espai complementari al de l’aula. Confesso que no era ben bé el que jo tenia pensat, però hi vam accedir tots i em va semblar bé.

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial aprenentatge per projectes artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip