Mes: octubre de 2014

Vam començar la sessió de dimarts parlant dels gèneres periodístics i dels dos blocs que hi ha:  textos informatius i  d’opinió (pàg. 303-304) i quins treballarem més específicament durant el curs.

A continuació vam parlar dels elements de la retòrica actual i de la relació que mantenen amb els conceptes dels grecs i els romans (pàg. 7 – 9). Va aparèixer el concepte de sofisticació lingüística i ens vam centrar a parlar de les figures retòriques (pàg. 333): comparació, metàfora, metonímia, antonomàsia, personificació, etc.

Vam fer l’exercici 9 de la pàg. 20 per trobar les figures retòriques dels titulars de les pàg.16-17. I n’havíeu de buscar més exemples per deures.

A la classe de dijous vam veure els diferents tipus de progressió temàtica: de tema constant, de tema lineal i de tema derivat). Vam analitzar la notícia ‘El TAV arriba a Girona en un clima d’alta tensió’ (pàg. 22). Per identificar millor el tipus de progressió temàtica, us proposo aquest exercici en línia (és autocorrectiu):

Activitat sobre progressió temàtica

A continuació vam fer l’exercici 14 de lèxic que consistia a dir quin era el sinònim menys adequat segons el context. Les solucions són les següents: exposar-aïllats-habitació-instal·lació-comarca-sacrifici-instal·lació-reconeixements-barallats-posar-esdeveniment-augurava-anava.

Per grups, vam redactar una notícia sobre el naufragi del Costa Concordia seguint un dels models de progressió temàtica.

Per deures, llegiu-vos el procés de redacció d’un text (pàg. 14-15 ) i després feu l’ex. 5 de  la pàg. 19.

Avui hem comentat primer els dubtes de l’exercici 3 de pronoms febles del llibre de Teide.

A continuació hem vist les normes generals de l’escriptura de la o i u àtones i hem fet els exercicis 2 i 5.

Aleshores hem recordat les paraules que presenten divergències d’escriptura respecte del mateix mot en castellà (quadre pàg. 19 d’El català escrit) fent un joc en parelles per veure qui recordava més paraules de la llista.

Després hem vist que hi ha paraules que s’han incorporat al català més tardanament i canvien la vocal del primitiu: són els pseudoderivats.

Llavors hem fet l’exercici 8. Finalment hem vist canvis ortogràfics en les formes verbals: d’una banda als verbs cosir, collir, sortir, tossir i escopir (quan sigui àtona la o de l’arrel escriurem o i quan sigui tònica u, ex: sortiré, surto) i als verbs poder i voler (amb u la 1a persona del present d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu).

De deures hi ha acabar la unitat 3 del llibre El català escrit.

I, finalment, hem fet un petit debat en què 2 persones argumentaven a favor de la Castanyada i altres 2 a favor de Halloween. Val a dir que al final s’ha imposat la Castanyada perquè és el que hem celebrat!

Avui hem vist la recomanació d’escriure l’article davant de cada mot (vegeu ex.16 del llibre de Teide). A més, he explicat que si afegim un adjectiu, aquest concorda amb el segon nom (per exemple: Les noies i els nois macos. Per tant, si una paraula és femenina i l’altra masculina, poseu la masculina en segon lloc perquè normalment el masculí engloba també el fermení).

L’exercici 17 el veurem amb la unitat 3 en què haureu de fer una descripció d’una persona coneguda.

A continuació hem vist els exercicis 19 i 20 sobre varietat d’expressions temporals. També l’exercici 21 sobre millorar la precisió lèxica. Per exemple hem vist la diferència entre compondre i composar (Davant el dubte podeu consultar les fitxes de l’Optimot; escriviu les dues paraules de les quals no teniu clar el significat i cliqueu a criteris).

Una feineta que haureu de fer a partir d’ara i cada 2-3 unitats com a mínim és portar retalls de diaris, revistes, etc. o anotar la frase en un paper per enganxar-ho en una cartolina verda que penjaré a l’aula com a exemples d’aquest lèxic que anirem veient.

Després hem vist l’ex. 22 sobre frases fetes.

Tot seguit hem fet un joc (grup matí) sobre paraules amb vocal neutra (a/e) que s’escriuen diferent del castellà per practicar aquests casos (repasseu el quadre de la pàg. 14 del llibre El català escrit). Aneu repassant aquest llistat de paraules de tant en tant.

I així hem arribat a la unitat 2. Primer hem comentat les preguntes que surten als globus de l’exercici 1 i després us heu agrupat per aficions i heu anotat els usos que donaríeu a una sala polivalent (ex. 2).

De deures hi ha: fer l’exercici 3 de pronoms febles (pàg. 24) i ex. 4 sobre l’ortografia de la o i u àtones (pàg.25). Aquest últim exercici s’ha de fer després d’estudiar-se -no només llegir-se’l- el quadre de la pàg. 19 del llibre El català escrit. D’aquest llibre també s’ha de fer l’ex. 6.

 

 

 

 

Aquesta setmana hem començat el curs de nivell C2. El primer dia, després de les presentacions, vam parlar dels recursos que ens poden ajudar a resoldre dubtes a l’hora d’escriure i parlar en català. Recordeu que teniu tots els enllaços al blog. Per poder conèixer una mica millor aquests recursos i aprendre alguns trucs, vam fer aquest exercici.

Vam fer un article d’opinió sobre el canvi d’hora i a la classe de dijous vam corregir-lo entre tots. Vam comentar els errors més habituals, especialment d’accentuació i ortografia. Pel que fa a la gramàtica hi havia molts dubtes sobre l’ús de les preposicions per i per a.

El proper dia acabarem de comentar els errors de cohesió del text. Parlarem dels connectors més habituals i d’alguns aspectes de la puntuació.

Benvinguts al curs!

Hem començat comentant els dubtes dels exercicis sobre apostrofació que hi havia per deures. També hem vist un quadre específic sobre l’apostrofació o no de l’article i el pronom LA.  Hem corregit també l’exercici 7 del llibre de Teide.

Per aprofundir sobre aquest tema podeu fer els exercicis que hi ha a Itineraris d’aprenentatge.

I per als que tinguin dubtes sobre la identificació de la síl·laba tònica, aquí teniu un diccionari d’identificació sil·làbica.

Després hem vist els verbs transitius i els intransitius. I hem fet els exercicis 12 i 13 del llibre de Teide.

A continuació  hem parlat sobre quan utilitzar el verb ser i quan estar i hem fet l’exercici 14 del llibre de Teide i el 3 i 4 de la unitat 36 del llibre El català escrit. De deures hi ha els exercicis 2 i 5 de la unitat 36.

Finalment, hem vist quan s’ha d’escriure la preposició a i quan en si després diem un lloc (per exemple al jardí o en un jardí). De deures s’ha de fer l’exercici 15.

Per acabar, el grup del vespre, ha fet un joc sobre paraules amb vocal neutra (a/e) que s’escriuen diferent del castellà per practicar aquests casos (repasseu el quadre de la pàg. 14 del llibre El català escrit).

 

 

 

A continuació

A la classe d’avui hem repassat i ampliat la teoria de l’apòstrof, tant dels articles el i la, com dels pronoms febles. Hem fet la primera columna de l’exercici 5 (El català escrit) , el 6, el principi del 7 i del 8. La resta de la unitat és per deures.

A continuació hem vist el lo neutre a la pàg. 14 del llibre de Teide (ex. 8) i el tema 32 del llibre El català escrit (n’hem fet els exercicis 1 i 2 a classe).

Finalment, hem fet un dictat extret del llibre Desig de xocolata, de Care Santos. Qui no hagi pogut assistir a la classe, que faci un d’aquests 3 dictats sobre l’apòstrof.

Avui hem comentat el test dels pronoms febles i hem vist el perquè de cada resposta. Tot seguit hem fet un mini concurs per acabar de practicar aquest tema i finalment hem fet una valoració de l’activitat que vam començar el dia passat.

Després hem comentat els deures del llibre El català escrit (unitat 2: vocal neutra i unitat 22, ex. 1 i 2). A continuació hem vist el quadre de la pàg. 135 de les oracions sense subjecte i hem fet els exercicis 3 i 4.

Llavors hem fet l’exercici 4 del llibre de Teide (sobre la vocal neutra) per repassar aquest tema.

Després hem vist diferents tipus de text a la pàg. 13 i hem aprofitat per practicar la lectura.

Finalment, hem fet una llista dels coneixement previs que tenim sobre l’apostrofació i després hem vist la teoria de la pàg. 40 d’El català escrit i hem fet l’exercici 1. El 2, 3 i 4 són de deures. Sobre l’apostrofació he trobat aquest quadre que, si bé no és complet del tot, sí que hi surten les apostrofacions bàsiques:

 

En aquesta sessió hem treballat els pronoms febles (de C. Directe, C. Indirecte, C. Circumstancial i C. Preposicional) de forma col·laborativa.

Tots els alumnes estàveu distribuïts en 4 grups. Cada membre del grup ha decidit quin pronom feble volia treballar i s’ha reunit amb altres representants de cada grup per, entre tots, cercar la informació sobre el complement del verb en qüestió i passar-la a una graella. Després, heu tornat als grups originals per explicar el que havíeu treballat. Finalment, s’ha passat un test per practicar el que hem après.

De deures hi ha: llegir la teoria de la pàg. 134 del llibre El català escrit i fer els exercicis 1 i 2 de la pàg. 135. Qui no hagi vingut a aquesta sessió que es miri el quadre de la pàg. 137.

Avui he donat corregit el test inicial de pronoms i hem explicat el perquè de les respostes. La propera classe he explicat que farem un exercici col·laboratiu per acabar d’aprendre els pronoms febles.

A continuació hem repassat la teoria de la pàg. 12 de la vocal neutra del llibre El català escrit i després hem vist el quadre de la pàg. 14, que recull les principals paraules que són divergents del castellà, és a dir, que en català s’escriuen amb a, com per exemple afaitar i en castellà amb e afeitar; i a l’inrevés, paraules que en castellà s’escriuen amb a i en català amb e, com per exemple añorar – enyorar. Hem fet l’exercici 6 i la resta de la unitat per deures.

Si voleu ampliar la teoria sobre la vocal neutra o fer-ne més exercicis, podeu entrar en aquest enllaç: http://cultura.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl5/scl52/scl52.htm (feu clic al menú de l’esquerra on diu vocal neutra a/e àtones per veure la resta de finestres.

Finalment hem fet un dictat extret del llibre Desig de xocolata. Si algú no ha pogut venir a classe, que miri de fer un dictat d’aquest enllaç: Dictat

Els noms de pila són noms propis i s’escriuen en majúscula, igual que els noms dels pobles, de les ciutats i des països.

Explica d’on ve el teu nom.

Jo us explicaré d’on ve el meu: Núria.

Núria o Maria (de) Núria, informalment Nuri, és un nom femení d’advocació mariana a la Mare de Déu de Núria. Originalment, els prenoms derivats d’advocacions marianes completaven el nom de Maria (Maria de) fins que han pres significat per si mateixos, i, lògicament, són femenins.
Segons Joan Coromines, el nom és d’origen preromà de la família lingüística ibero-basca-aquitana. Està vinculat a Norra, variant d’Andorra. Significa «lloc entre valls»; també podria provenir del terme àrab “nur”, més concretament derivar de “nuriyah”, amb el significat de “llumeneta” o «lluminositat».
És molt popular a Catalunya, sobretot al Ripollès, l’Urgell, el Priorat, el Pallars Jussà, Osona, la Noguera, la Conca de Barberà, la Garrotxa i la Cerdanya. L’any 2012 era el 7è nom femení més freqüent a Catalunya, amb un màxim registrat a la dècada del 1970.[3]
A la Vall de Núria, al Ripollès, on hi ha el santuari dedicat a aquesta mare de déu, s’hi va signar l’Estatut d’Autonomia català del 1932 mentre Francesc Macià era el president de la Generalitat.
La seva onomàstica se celebra el 8 de setembre: la Mare de Déu de Núria.