Voleu veure com ha quedat de decorat el passadís de la Delegació? Gràcies a molts dels alumnes de l’Eixample hem pogut celebrar la Setmana de la Poesia a Barcelona tot homenatjant la poesia visual de Brossa, en el centenari del seu naixement.
L’alumnat del centre ha demostrat tenir grans dots artístics per a la creació de poemes visuals que podreu contemplar si passeu pel passadís abans d’entrar a classe.
Gràcies a totes per la vostra participació! 
El proper divendres dia 17 de maig, a les 10.30 h, farem la darrera trobada d’aquest any del club de lectura de nivell intermedi que fem a la biblioteca Fort Pienc i parlarem de L’últim dia abans de demà, d’Eduard Márquez, una novel·la publicada el 2011 i finalista del Premi Crexells de 2012.
Un home sol, en una platja d’El Port de la Selva, ho ha perdut tot. Després de la mort de la filla, desesperat i trist, intenta entendre el que ha passat durant els últims mesos i repassa la vida. La novel·la explora els matisos i perills de l’amistat, la fragilitat dels nostres mons, i de les nostres conviccions, i el preu que paguem per la renúncia als somnis de joventut.
Un fet real va inspirar l’autor a l’hora d’escriure aquesta història: un dia, al Portal de l’Àngel, es va trobar una persona que 20 anys abans havia estat un company d’adolescència inseparable, un amic que la vida havia maltractat fins a convertir-lo en rodamon. A partir d’aquest fet, l’autor imagina què hauria passat si s’hi hagués presentat, com hauria estat el retrobament, alhora que repassa el passat.
Aquí podeu veure la noticia de la publicació del llibre i també podeu ampliar l’aproximació a l’obra i a l’autor amb l’entrevista que li van fer al programa L’hora del lector de TV3.
El proper dijous dia 9 de maig, a les 11 h, a la biblioteca Sofia Barat, farem la darrera trobada del club de lectura de nivell bàsic i parlarem de L’illa del doctor Moreau, d’H.G. Wells.
El doctor Moreau viu a una illa perduda i permet que Edward Prendick, que ha naufragat, s’hi allotgi. Aviat, Prendick descobreix que hi passen coses estranyes: el doctor Moreau experimenta amb animals, intentant que es comportin com humans. Un llibre que et convida a reflexionar sobre els límits ètics de la ciència i l’obligació que té el científic d’actuar de forma moral.
Explique-nos què us ha fet sentir i pensar la lectura d’aquesta història. Com veieu l’ètica aplicada a la recerca científica i l’experimentació? Tot s’hi val? Quins límits hi hauria d’haver? De tot això i molt més en parlarem a la trobada, però avanceu-nos-en alguna cosa aquí.
El passat 23 d’abril vam celebrar, com cada any, la Diada de Sant Jordi.
És un dia especial en què els carrers s’omplen de roses i llibres i sembla que tothom es deixi contagiar per la màgia de la primavera.
A la Delegació vam fer tot d’activitats diverses dins de les aules, des de treballar la nostrada i coneguda llegenda del drac i Sant Jordi, fins a fer-nos recomanacions de llibres o rebre la sorpresa del regal d’una rosa ben vermella.
A banda d’això, fora de l’aula, alumnes de cursos bàsics i elementals van fer una visita a la parada que vam muntar al vestíbul de Calàbria, 66, (a causa de la pluja) on van poder participar en l’activitat de conèixer l’origen de certes paraules seleccionades. Els alumnes havien d’extreure una d’aquestes paraules de la boca d’un graciós drac i després d’haver-la llegit i haver-ne descobert l’origen, penjar-la al mapa. A la fotografia podeu apreciar com va quedar de farcit el nostre mapamundi. Els alumnes, a més, s’enduien un punt de llibre de regal.
Qui va voler, a més, va poder intercanviar un llibre per un altre del Mercat d’intercanvi, que ja fa un parell de setmanes que funciona i està tenint molt d’èxit.
Esperem que passéssiu un dia ben agradable.
Us recomanem especialment aquest documental emès la Diada de St. Jordi perquè d’una manera molt moderna, entretinguda i propera ens transmet la importància de la contribució de Pompeu Fabra al desenvolupament i la persistència de la llengua catalana, la qual va ser i és encara avui transcendental per a la història. Fabra va ser la persona que va fer d’una llengua fragmentada una eina apta per a tots els usos.
L’escriptor i acadèmic de la llengua Màrius Serra és el presentador del documental i conversa amb experts que expliquen alguns dels obstacles que va superar Fabra per dur a terme la seva obra: les reticències dels sectors conservadors, la seva mítica enemistat amb mossèn Alcover o els conflictes polítics de principis del segle XX, entre d’altres. Però també ens descobreix el Fabra personal: el noi que als 14 anys s’inventava idiomes per als seus soldadets de plom o que cada cap de setmana ho deixava tot per jugar a tenis amb la seves filles.
Si no vau poder veure el programa de “Sense ficció” de Tv3 que es va emetre el dia 23 d’abril o bé si el voleu tornar a repetir, us ho posem fàcil: cliqueu a la imatge anterior, o bé, aquí en teniu l’enllaç.
Recordeu que teniu l’opció d’activar-ne els subtítols.
Ja s’acosta Sant Jordi i, per celebrar-ho, a la Delegació de l’Eixample hem tornat a posar en funcionament un mercat físic d’intercanvi de llibres (també en tenim un en línia).
Per participar-hi, tan sols cal agafar-ne o deixar-hi un llibre en català i en bon estat.
El mercat funcionarà durant tot el curs.
El proper dijous dia 11 d’abril, a les 11 h, a la biblioteca Sofia Barat, farem la propera trobada del club de lectura de nivell bàsic parlant del l’obra de Manuel de Pedrolo Mecanoscrit del segon origen, que de ben segur que ens aportarà temes que no hem tractat fins ara.
Per anar escalfant motors aquí teniu un article publicat al diari Avui (ara es diu Punt avui) on es fa una interpretació de l’obra força interessant; potser us és difícil el nivell de llengua de l’article però segur que n’entendreu alguna cosa que ens servirà per obrir el debat.
D’altra banda, també és interessant de mirar els capítols de l’adaptació de la sèrie que es va fer als anys 80 a TV3 i de la qual s’està fent una nova versió: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=28389 (us avanço que no se senten els diàlegs…).
La imatge de dalt és de la pel·lícula que ja se’n va adaptar l’any 2015 amb el títol Segon origen, aquí en teniu una notícia.
Al web de la fundació sobre l’autor trobareu molta informació per aprofundir-hi: http://www.fundaciopedrolo.cat/.
El proper divendres dia 12 d’abril, a les 10.30 h, farem la propera trobada del club de lectura de nivell intermedi que fem a la biblioteca Fort Pienc i parlarem d’El mètode Grönholm, una obra de teatre escrita per Jordi Galceran en què ens planteja què podem arribar a fer per aconseguir una feina.
Els quatre últims aspirants a un càrrec executiu en una multinacional sueca de mobles i bricolatge són convocats conjuntament per procedir a la fase final del procés de selecció. Mitjançant uns sobres els arriben les instruccions d’una sèrie de proves d’enginy i simulació a què s’han de sotmetre per avaluar-ne la personalitat.
El procés es converteix en una lluita a mort, sense pietat, canalitzada per les diferents proves que els proposen, cada vegada més dures, més personals, més cruels… I també cada vegada més ridícules. Els candidats, disposats a tot, es rebaixaran fins a l’extrem d’acceptar les situacions més grotesques, extravagants i indignes per aconseguir el seu objectiu: el lloc de treball somiat?
També en podeu veure la versió cinematogràfica televisiva a TV3 a la carta.
Els alumnes del curs bàsic 2 de la delegació van gaudir d’un últim dia ben dolç i especial. Entre tots van dur diferents productes amb diferents orígens per compartir. A més a més, molts ja van decidir apuntar-se al programa de Voluntariat per la Llengua que de segur que els ajudarà molt en el seu aprenentatge de la llengua espontània, més enllà de l’aula.
L’escriptor, lingüista i traductor Pau Vidal ens va deixar bocabadats explicant-nos anècdotes i curiositats sobre el recull de relats Homeless (2003) al club de lectura en llengua catalana de la Biblioteca Fort Pienc.
Homeless, que s’havia de titular en català Home les (en el sentit d’home ferit, perjudicat), són sis narracions -fruit d’un treball de documentació ingent- sobre sis edificis desapareguts a causa de la transformació urbanística de la Barcelona olímpica. L’autor reconstrueix paisatges de racons de Ciutat Vella amb la veu dels protagonistes, des del desesperat i irònic soliloqui d’un sensellar, passant pel dietari d’una víctima de la reconstrucció del Liceu, fins al diàleg entre dues prostitutes.
Lladres, prostitutes, orfes i sensesostre són els protagonistes de les històries que ens expliquen, amb un registre que alterna col·loquialismes i l’estàndard, peripècies i angoixes. Víctimes de les expropiacions i les decisions urbanístiques, obren una porta a la reflexió.
A l’Eixample volem commemorar el Dia Mundial de la Poesia amb un mural al passadís on hi hem penjat tot de poemes de Joan Brossa, dedicant-li, així, un homenatge en aquest autor que enguany celebra el centè aniversari.
Passeu-hi, feu-hi una ullada, i animeu-vos a penjar una poesia vostra!
Ja us heu apuntat al taller de poesia visual del CNL de Barcelona el dia 21 de març a l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura? Encara no? Doncs no us ho penseu gaire perquè la xocolata s’acaba. Sí, sí, ho heu llegit bé, XOCOLATA. Res millor per despertar el cervell i posar en marxa la creativitat que un tros de xocolata negra.
I què té a veure la xocolata amb la poesia de Brossa? Si ho voleu descobrir, apunteu-vos al taller, estimuleu els sentits i creeu una poesia visual!
Per participar al taller i/o venir a llegir una poesia en la llengua que vulgueu, cal inscriure-s’hi a través de l’agenda de col·locació des de la vostra delegació. Podeu participar en les dues activitats o inscriure-us només a una. Si es vol participar en les dues activitats cal inscriure’s a totes dues (hi ha entrades diferents per a cadascuna). En aquest cas demanem que la lectura es faci en l’horari posterior al taller.
Matí: 10 h, 10.30 h, 11 h, 11.30 h, 12 h, 12.30 h, 13 h
Tarda: 16 h, 16.30 h, 17 h, 17.30 h, 18 h, 18.30 h, 19 h, 19.30 h, 20 h.
Matí: 11 h, 12 h, 13 h, 14 h
Tarda: 16 h, 18 h, 19 h, 20 h
L’activitat és oberta a la ciutadania i la inscripció es tancarà el dia 20 a les 14 hores o en el moment en què s’exhaureixin les places.
El proper divendres dia 15 de març, a les 10.30 h, farem la propera trobada del club de lectura de nivell intermedi que fem a la biblioteca Fort Pienc i parlarem de Homeless, de Pau Vidal.
Al ritme de la polèmica transformació urbanística dels últims anys, la Barcelona vella s’ha anat poblant d’ànimes i esperits sense casa, personatges amb vides asfixiades per un urbanisme que planifica la ciutat d’esquena als que hi viuen. Homeless és un itinerari laberíntic que lliga la història silenciada del fantasma del Liceu amb la tràgica rivalitat entre barets i barraques, el creador del tango del Raval o el veritable origen del poema de «La vaca cega».
Pau Vidal té una oïda prodigiosa a l’hora de ressuscitar les veus del passat: lladres de roba molla, putes, pinxos de cafè, cabareteres i orfes de l’hospici, policies i serenos que han poblat el Barri Xino i el Gòtic, la Ribera i la Barceloneta, espectres que han perdut la casa però no han sucumbit al gran enderroc olímpic.
Què us ha fet pensar la lectura d’aquesta novel·la? Què hi heu reconegut?
El proper dijous dia 14 de març, a les 11 h, a la biblioteca Sofia Barat, farem la propera trobada del club de lectura de nivell bàsic parlarem d’El Dr. Jekyll i Mr. Hyde, de R.L. Stevenson.
Aquest clàssic de Stevenson narra el perillós experiment científic que un dia decideix fer un prestigiós i honorable metge de Londres, el Dr. Jekyll. Les terribles conseqüències d’aquest experiment són inimaginables. A través dels diferents personatges, el lector descobrirà què va passar realment. En aquesta obra, l’autor planteja la lluita entre el bé i el mal que es dóna en l’ésser humà. Es tracta d’una novel·la sensacionalista i atractiva que mai no ha deixat indiferent ningú, perquè ens planteja el tema de la cara bona i la cara dolenta que tots els humans portem dins.
Robert Louis Stevenson va néixer a Edimburg. Després d’estudiar enginyeria i lleis, ben aviat es va dedicar a escriure, i va ser un dels autors més llegits en la seva època, sobretot entre els joves. Va viatjar per tot el món buscant un clima apropiat per a la seva delicada salut. Finalment es va establir a Samoa, una illa d’Oceania, on els nadius l’anomenaven Tutsitala (‘narrador de contes’). Entre les seves nombroses novel·les cal destacar L’illa del tresor (1883), El Dr. Jekyll i Mr. Hide (1886), La fletxa negra (1888) i El senyor de Ballantrae (1889).
Aquí teniu una aplicació per al mòbil que pot ser interessant per treballar vocabulari.
L’objectiu del joc és endevinar la paraula relacionada amb la imatge que apareix a la pantalla. És una aplicació força entretinguda on s’ha de resoldre els trencaclosques per poder passar de nivell. Sembla senzill, però cal fer un exercici mental per resoldre el trencaclosques i descobrir quina és la paraula que amaga la imatge.
No cal enregistrar-se, només accedir al joc i jugar.
Una aplicació que us permetrà treballar el lèxic.
Autor de l’aplicació: Cristian M. Piño
El proper dijous dia 14 de febrer, a les 11 h, a la biblioteca Sofia Barat, farem la propera trobada del club de lectura de nivell bàsic parlant de l’obra Mar i cel, d’Àngel Guimerà.
Mar i cel és una tragèdia romàntica, escrita el 1888. El mateix any va ser estrenada al teatre, amb gran èxit. L’acció se situa al segle XVII, alguns anys després de l’expulsió dels moriscos d’Espanya. Un vaixell de pirates ha enfonsat una nau cristiana que anava cap a Barcelona i ha fet una trentena de presoners. Al mercat d’esclaus de qualsevol port africà en pagaran un bon preu. El capità dels pirates està ferit i rep les cures de l’única dona que viatja a bord. Aquest és el punt de partida d’una situació tensa que acabarà esclatant fatalment.
Àngel Guimerà és un dels dramaturgs clàssics de la literatura catalana més representats i estimats pel públic del seu temps. Inicialment es va donar a conèixer com a poeta, però aviat es va interessar pel teatre. Després d’escriure algunes tragèdies en vers, de tema històric, va inclinar-se pels drames realistes, en què va retratar la societat catalana de l’època. Entre les obres més conegudes de Guimerà destaquen, a més de Mar i cel, títols com ara Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar.
No us perdeu el contingut multimèdia que podeu trobar a la pàgina de Dagoll Dagom sobre l’adaptació que en van fer en teatre musical:
El proper divendres dia 15 de febrer, a les 10.30 h, farem la propera trobada d’aquest any del club de lectura de nivell intermedi que fem a la biblioteca Fort Pienc i parlarem de País íntim, de Maria Barbal.
Aquesta novel·la, que va guanyar el premi Prudenci Bertrana l’any de la seva publicació, el 2005, explica la història de la Rita, que es pregunta per què la seva mare, si l’estima, la fa patir, ja que la tendresa li arriba del pare o de les altres dones pròximes. A més, retrata l’evolució dels últims 50 anys del nostre país, a partir de la relació entre mare i filla i de les seves vivències amb l’ombra allargada de la Guerra Civil.
Per aprofundir-hi més, us recomanem aquest apunt sobre la novel·la que es va publicar a Bibarnabloc.cat.
El proper dijous dia 14 de febrer, a les 11 h, a la biblioteca Sofia Barat, farem la trobada del club de lectura de nivell bàsic parlant de Mar i cel, d’Àngel Guimerà, escrita originalment el 1888. Els conflictes dramàtics que planetja són, però, d’una poderosa actualitat: la intolerància religiosa, la marginació i expulsió de qui és diferent i, a la fi, la possibilitat de l’amor com a superació de tot allò que separa els éssers humans.
Què té Mar i cel que ha estat celebrada com una de les obres fonamentals d’Àngel Guimerà? Més enllà dels mèrits literaris o, més específicament, poètics és una tragèdia en tres actes i en vers que conté i expressa una intensa força teatral, tanta com per haver-ne fet dos cops una espectacular i commovedora adaptació musical amb una qualitat de nivell internacional. En parlarem…
Passeu-vos-ho bé i emocioneu-vos amb la història d’amor entre Blanca i Saïd d’aquest gran clàssic del teatre català!
Aquí teniu un parell de vídeos musicals de l’adaptació teatral que se’n va fer l’any 1988 i l’any 2004:
http://www.youtube.com/watch?v=kO4wBK1kh5I
http://www.youtube.com/watch?v=rZmpcbwILZI
I per a qui hi vulgui aprofundir encara una mica més, aquí en teniu una presentació de diapositives força interessant:
El passat 29 de gener els alumnes d’un elemental 2 de la Delegació van gaudir d’una classe en un context ben real. En el marc de la unitat en què es treballen els viatges i les rutes turístiques, vam acordar fer de guies reals a la nostra pròpia ciutat.
Per grups, van triar diferents llocs emblemàtics del barri Gòtic, dels quals van haver de buscar-ne informació, per tal de fer després una explicació més o menys històrica a la resta de companys, des del mateix punt en qüestió.
Des del punt de trobada acordat (metro de Jaume I), el primer grup ens van portar al Temple d’August, on ens van ensenyar les columnes romanes datades del s.I, i ens van fer una petita explicació històrica.
En segon lloc, vam anar a la plaça del Rei, on entre altres coses, ens van explicar que s’executava públicament els nobles a l’època medieval. També ens van parlar de les característiques arquitectòniques dels edificis i vam aprofitar per entrar al Palau Reial.
El tercer grup ens va portar a la plaça de Sant Felip Neri, punt que va ser especialment emotiu pel record dels bombardejos que van caure en aquella plaça durant l’època de la Guerra Civil.
Per acabar, els quart grup ens va dur a la plaça de la Vila de Madrid, on vam poder contemplar i fins i tot baixar a la via sepulcral romana que es conserva en pràcticament perfecte estat.
Dos dies després de la ruta, els alumnes han coincidit a considerar que va ser una molt bona manera de conèixer racons de Barcelona totalment desconeguts per a ells, en alguns casos, i sobretot a recalcar que la història de Barcelona és tanta i tan interessant que val la pena seguir indagant-hi.
El temple d’August
La plaça del Rei
La plaça de Sant Felip Neri
La via sepulcral romana
Ahir, un grup de bàsic 1 bimensual de la Delegació va fer una sortida al Mercat de la Concepció per fer-hi una classe molt diferent: una visita guiada per la gerent del Mercat i una part pràctica en un context real: comprar en català. Durant la visita van conèixer la història del recinte i les característiques diferencials d’un mercat municipal, i també van aprendre curiositats com ara què és realment una carxofa, els diferents tipus de pollastres i ous, quin altre sentit donem a les paraules pebrots i bleda, així com la història d’en Patufet i per què és a la panxa del bou…
Els deures per a aquesta classe eren tenir la llista de la compra a punt: una mica de fruita, verdura, carn o peix. Es van passejar per les diverses parades i hi va anar demanant informació sobre alguns productes. En alguns casos es va comprar alguna cosa i en altres, no. Gràcies a la bona predisposició dels venedors, l’alumnat va poder desenvolupar amb eficàcia el diàleg específic de concretar les característiques de cada producte i fer-ne l’adquisició. Al final ens van fer l’obsequi d’un suc ben fresc de fruita acabada d’esprémer.
Després de la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana, l’any 2016, l’Institut d’Estudis Catalans presenta ara la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), una versió reduïda i en línia que té per objectiu fer accessible a un públic ampli la normativa gramatical. Aquesta gramàtica en línia de l’IEC ja es pot consultar a l’adreça https://geiec.iec.cat.
La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) que es va presentar ahir, 17 de gener de 2019, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC, forma part del conjunt de gramàtiques institucionals de l’Institut d’Estudis Catalans, que parteix de la Gramàtica de la llengua catalana (2016) i que es completarà amb la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana.
La Gramàtica essencial està dissenyada per a la consulta en línia i té un to expositiu semblant al de la Gramàtica de la llengua catalana. Està estructurada en trenta-dos capítols i la consulta es pot fer a través del sumari, dels quadres resum o del glossari. Les explicacions s’organitzen al voltant de 245 quadres resum, els quals permeten anar ràpidament al contingut concret que se cerca. Com a elements de suport, inclou també un glossari en línia (amb 568 termes definits i exemplificats), que resol dubtes terminològics durant la consulta, i remissions internes i externes a la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) i a l’Ortografia catalana (OIEC).
També podeu descarregar el dossier informatiu Què és la Gramàtica essencial de la llengua catalana?, amb més informació sobre l’obra, l’estructura i el contingut.
Gràcies a la col·laboració amb el Centre Artesà Tradicionàrius (C.A.T.), el personal del CNL de Barcelona, l’alumnat de català i els participants en el programa Voluntariat per la llengua disposen d’entre el 20 i el 40% de descompte per a les activitats i els concerts del Festival Folk Tradicionàrius. Les persones acompanyants també podran disposar del descompte. A més, s’oferiran entrades gratuïtes per a alguns dels concerts.
El Festival Folk Tradicionàrius, que es fa de l’11 de gener al 12 d’abril, acull una programació àmplia i diversa que ens mostra, un cop més, la vitalitat creativa del sector. La dansa pren un protagonisme especial en el marc d’aquesta 32a edició, com es posa de manifest a la imatge d’enguany amb un doble cercle de parelles dansaires i amb una gran presència de propostes al voltant de la dansa durant els tres mesos de programació.
Anirem difonent les promocions especials per als usuaris del CNL a través de les nostres xarxes socials.
El proper divendres dia 18 de gener, a les 10.30 h, farem la propera trobada del club de lectura de nivell intermedi que fem a la biblioteca Fort Pienc i parlarem de Societat negra, d’Andreu Martín.
Tot comença amb un cap de dona tallat trobat sobre un cotxe. Les primeres investigacions dels Mossos d’esquadra apunten a un cas relacionat amb les bandes llatines, una prova macabra o una manera brutal de passar comptes. Però ben aviat comença a haver-hi veus que assenyalen les tríades xineses…
Amb aquesta obra, l’autor va guanyar el Premi Crims de Tinta en la seva V convocatòria l’any 2013. L’autor va explicar a la premsa que la seva intenció era crear un llibre de protesta contra la elit política sobre la seva responsabilitat en la crisi, una idea que es va acabar transformant en un relat protagonitzat per persones xineses.
Expliqueu-nos com heu viscut la lectura d’aquesta història!
El proper dijous dia 10 de gener, a les 11 h, a la biblioteca Sofia Barat, farem la primera trobada de l’any del club de lectura de nivell bàsic parlant d’El diari d’una noia, d’Anna Frank.
Aquest llibre és una selecció dels fets i pensaments que Anna Frank va deixar escrits al seu diari. Ella, la seva família i uns amics, tots jueus, van viure amagats entre el 1942 i el 1944 en una casa d’Amsterdam, a Holanda, país ocupat per Hitler. L’Anna hi explica els sentiments i les experiències diàries que vivien en aquell amagatall, al final de la Segona Guerra Mundial, fins al dia que els nazis els van descobrir i els van portar a camps de concentració.
Aquesta edició de Català fàcil amb Eumo Editorial també conté un CD amb l’àudio de la lectura del text.
Ens volem fer ressò d’aquesta notícia publicada a Vilaweb:
La plataforma de missatgeria Telegram ha incorporat el català com a llengua disponible en l’aplicació. El català esdevé la setzena llengua que incorpora Telegram. Serà disponible en Android, iOS, TDesktop i macOS, però encara no en la versió web.
En cas que l’aparell sigui configurat en català, l’usuari rep el suggeriment de configurar Telegram en aquesta llengua; altrament, cal que vagi a la configuració de l’aplicació i seleccioni el català entre la llista de llengües disponibles. Si, a més, s’actualitza l’aplicació a l’última versió, també reconeixerà l’enllaç i l’aplicació es configurarà automàticament.
Sistema de missatgeria Telegram
Telegram és una aplicació de missatgeria instantània, senzilla i gratuïta, similar a WhatsApp. Es pot fer servir en diversos aparells de manera simultània i inclou característiques avançades com ara xifratge dels missatges, xats secrets i noms d’usuari. Les aplicacions de Telegram es publiquen amb llicència lliure.
Versió en català de Telegram
La traducció al català de Telegram, l’ha feta la plataforma oficial amb la col·laboració de traductors voluntaris. Hi han participat, entre molts més, alguns membres de Softcatalà. La traducció al català ja s’havia enllestit el febrer del 2014, però els desenvolupadors del projecte no l’han inclòs a l’aplicació fins ara. La traducció és gairebé del 100%, però cal mantenir-la regularment. Els interessats a ajudar en la traducció poden inscriure’s en el grup de traductors.
Un grup d’alumnes de l’elemental 1 de la delegació ha visitat aquest matí l’exposició del filòsof i teòleg Raimon Panikkar a l’Espai Avinyó.
Els alumnes han pogut treballar tota una unitat didàctica al voltant de l’efemèride, que aquest any celebra el 100è aniversari del seu naixement.
La majoria no el coneixia, però descobrir-lo a través d’una gran quantitat d’activitats que englogaven des de lectures sobre la seva vida i obra, fins a la visualització de vídeos amb trossos de diverses entrevistes fetes fins als seus 90 anys, i acabant per la visita de l’exposició, ha estat una gran descoberta per a tots ells.
Panikkar ha suscitat molta conversa al voltant de totes les seves reflexions i, sens dubte, ha estat una manera molt diferent i agradable d’acabar el curs.
Un grup d’alumnes de bàsic 1 de la delegació han acabat el curs amb una celebració digna d’un Nadal com cal, acompanyats de l’entranyable Tió, que molts d’ells no coneixien encara.
Ha estat bonic compartir les menges tradicionals de cada país en dies com són les festes nadalenques i també conèixer en tantes llengües com alumnes hi havia a la classe com es diu BON NADAL.
BON NADAL I FELIÇ ANY NOU A TOTHOM!
El proper dijous dia 13 de desembre, a les 11 h, a la biblioteca Sofia Barat, farem la propera trobada del club de lectura de nivell bàsic parlant del Conte de nadal, de Charles Dickens, una novel·la escrita el 1843 sobre l’esperit del Nadal, contraposat a un conjunt d’actituds negatives com ara l’egoisme, l’avarícia i de situacions difícils com la pobresa infantil.
El protagonista, l’Ebenezer Scrooge, no estima ningú; només els diners. Una nit de Nadal rep la visita de tres esperits que l’acompanyen a visitar el seu passat i el seu futur. Aleshores comprèn que l’obsessió pels diners no el deixarà mai ser feliç i decideix canviar. La novel·la explica la transformació del senyor Scrooge, que, arran d’una anàlisi inesperada de la seva vida, canvia d’actitud i es converteix en una persona bona i solidària.
D’aquesta història també se n’han fet moltes adaptacions cinematogràfiques i sèries de televisió. En coneixeu alguna? Com us sentiu davant de l’esperit del Nadal retratat per Dickens? Com sentiu el Nadal avui dia?
Comenceu a dir-hi la vostra als comentaris…
El proper divendres dia 21 de desembre, a les 10.30 h, farem la tercera trobada d’aquest any del club de lectura de nivell intermedi que fem a la biblioteca Fort Pienc i parlarem de Louise: un conte sobre la felictat, de Jordi Coca, una novel·la que va rebre el Premi de la Crítica catalana l’any 1993.
C. Calàbria, 66, 2n
08015 Barcelona
Tel. 934 512 445
eixample@cpnl.cat
De dilluns a divendres de 9 a 14 h i dijous també de 16 a 20 h
