Aquesta notícia ha estat escrita de manera col·laborativa per l’alumnat dels cursos que van participar a l’activitat.
El dia 3 de maig, un grup de Bàsic 3 i un grup d’Elemental 2 de la Delegació van anar a fer una visita guiada per conèixer la seu del Teatre Lliure de Montjuïc. Van començar a la plaça Margarida Xirgu, on els van explicar els inicis tant de l’edifici com de la institució teatral, creada dins d’un dels edificis del Palau de l’Agricultura construït amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929 i que es va conservar després dels bombardejos de la Guerra Civil. El Teatre Lliure, però, va ser fundat al barri de Gràcia, a l’antic local de la cooperativa de consum La Lleialtat, al carrer Montseny, el 1976 per un grup d’actors, directors i tècnics de teatre amb la voluntat de fer un teatre independent, obert a tothom i gestionat per professionals de l’espectacle, menys lligat a les institucions polítiques. La seu de Montjuïc, amb una sala gran i una sala molt més petita, anomenada Espai Lliure, que l’original de Gràcia, es va inaugurar l’any 2001. Malauradament, aquesta sala més petita no la van poder visitar perquè s’hi estava assajant un espectacle l’endemà.
Un cop dins, el primer que van visitar va ser la sala dels miralls, el lloc on els actors esperen per sortir a escena i es canvien ràpidament de vestuari. Des d’aquí van accedir a l’escenari de la sala més gran, que du el nom del seu principal dissenyador: Fabià Puigserver. Els va sorprendre el disseny d’arcs i portes que l’envolten, 9 arcs al costat llarg i 7 al curt a cada un dels tres nivells, i que permeten entrar a la sala des de molts punts diferents segons la posició de les grades i l’escena, sobretot perquè d’entrada els va semblar una sala d’estil clàssic, però que va molt més enllà gràcies a la capacitat de transformar-se i pel fet que hagi estat concebuda també com a escenografia. Van descobrir la diferència entre el teló, el teló d’acer, les bambolines, les cametes i, molt especialment, la quarta paret, que en aquest cas és un teló arquitectònic de fusta amb mateix disseny que les parets de la resta de la sala i que puja i baixa com un teló i permet tancar la sala de manera que totes les parets siguin iguals.
Quan van baixar a la platea, i sobretot, a continuació, sota de la platea, els alumnes es van quedar molt impactats per la tecnologia que permet que l’espai sigui absolutament flexible i es pugui adaptar a les necessitats i idees de cada espectacle. En Fabià Puigserver, principalment un escenògraf, un dels fundadors i impulsors del Lliure, va dedicar molts anys a desenvolupar un tipus de teatre nou, amb influència del que havia après a Polònia, tant pel que fa a la manera de fer teatre com el lloc on fer-lo. Gràcies a l’aplicació d’un sistema anomenat Spiralift, importat des del Canadà per en mateix Fabià el 1991, el terra de la sala es divideix en una quadrícula de 63 plataformes (una per cada confluència d’arcs) que poden enfilar-se o enfonsar-se uns dos pisos i modificar completament la disposició dels espectadors respecte de l’escenari o del lloc concret on s’esdevingui l’espectacle, de manera que sigui l’espectacle el que determini l’espai i que l’espai físic ofereixi les mínimes limitacions. Sobre aquestes plataformes es col·loquen uns mòduls anomenats vagonetes que permeten el desnivell diferent de tres files de butaques, també desmuntables, numerables segons cada disposició. D’aquí el concepte tant físic com ideològic de teatre lliure.
Després de sortir de sota de la sala, van pujar escales per veure la pinta de la caixa escènica amb les barres de focus i decorats, la biblioteca especialitzada, que funciona com a sala de reunions i que conté l’arxiu documental del teatre, situada en una de les torres arquitectòniques de l’edifici i una sala d’assaig, també situada en una altra torre.
La sortida es va arrodonir amb una petita passejada fins al Teatre Grec, un amfiteatre a l’aire lliure excavat a la muntanya de Montjuïc, també creat originalment amb motiu de l’Exposició Universal de 1929, envoltat d’un parc molt acollidor de diferents terrasses. Asseguts a les grades de pedra, els alumnes dels dos grups es van barrejar per compartir impressions i poder establir una conversa a partir del contingut de la visita amb les persones de l’altre grup. Així, a més a més de xerrar per conèixer-se, van passar una estona agradable fent un petit intercanvi lingüístic entre nivells diferents. Va ser una tarda molt completa, interessant i distreta.
Article complet
Del 17 de novembre a l’1 de desembre, la Delegació de l’Eixample acull l’exposició “Gabriel Ferrater. Llegir tota la vida” per commemorar el centenari del seu naixement, dins del marc de les activitats de l’Any Literari. Amb aquesta mostra coneixerem una mica més l’enigmàtica figura de Gabriel Ferrater i ens endinsarem en la seva breu però intensa vida i obra.
