Ens vam informar de les activitats previstes per al programa de Llengua i cultura. Llengua i culturaVam acordar que el 30 d’octubre era el termini:
Tot seguit, vam negociar els objectius de les reunions d’enguany. Vam concretar que mirarem si el 22 de gener podem anar al MACBA.
Finalment, es van presentar aquestes propostes de tallers:
Abans de fixar els objectius per el curs d’enguany, cal valorar els reptes que em vaig fixar en el curs passat (curs 2014-15). Vaig mantenir l’aprenentatge per projectes (ABP) en el primer trimestre. Ara bé, aquesta metodologia em va anar conduint cap a un aprenentatge informal, desprendre’m de programes i programacions perquè l’alumnat adopti un rol protagonista i sigui l’autèntic responsable del seu procés d’aprenentatge. Ha de poder ser capaç de prendre decisions cabdals per al seu progrés. Vaig desenvolupar el projecte d’un banc comú de coneixements, però vaig substituir l’aprenentatge per servei (ApS) pel desapoderament educatiu.
Em va semblar que aquesta aposta per l’aprenentatge informal podia caure en contradicció a l’hora de provar les noves programacions del C2. Crec que vaig ser capaç de salvar l’obstacle incorporant la ludificació en aquest grup. Inventar la figura d’Els Veïns com uns misteriosos personatges que marcaven reptes i tasques va provocar que el curs fos distès i divertit. Va ser un exemple. Incorporo l’humor a l’aula per pur egoisme. Vull treballar passant-m’ho bé. Si jo em diverteixo, els alumnes també. Canvies la mirada i aconsegueixes que l’aula es transformi. Ja no entro nerviós a l’aula per saber si aconseguiré complir el que he programat. Ara he deixat d’apuntar conflictes per trencar-me les banyes en què he de millorar, sinó que narro evolucions. Concebo els cursos com aventures. S’ha acabat la reflexió per mortificar-me.
Quant a l’avaluació, potser l’experiència més enriquidora va ser aquest darrer trimestre amb el projecte de l’avaluació ètica. És una línia que l’he d’incorporar en la meva tasca docent. De totes maneres, vam crear un blog amb el grup de C2 que es va convertir en un dossier d’aprenentatge. Pel que fa al dietari d’aula que escric, em va ser difícil mantenir-lo per als dos grups. Ara bé, sí que vaig mirar de visibilitzar tot el que fèiem a l’aula, tal com recomana María Acaso. Ho confesso. Vaig generar bastant fressa per les xarxes socials. Ara, ajuda a fer memòria i també pot ser un bon recurs avaluatiu.
Després de l’interessant explicació improvisada per part de Lourdes Subirà sobre roba interior femenina, vam apuntar els possibles tallers que podríem oferir:
Es va proposar que com a reclam d’aquesta oferta miréssim que el nom del taller inclogués la fórmula Diverteix-te…
Després, Lourdes Subirà i Núria Vidal van fer cinc cèntims de la sessió sobre PLE. Van comentar com es podia evitar la infoxicació, l’intent de construir un PLE amb els alumnes perquè també en disposin un i van destacar algunes de les aplicacions per generar continguts (artefactes digitals). Griselda Encinas va aprofitar per demanar si calia agilitar l’entorn del sites ja que ningú hi publicava cap document. L’equip va reconèixer que li faltava l’hàbit de publicar-lo. Fóra convenient d’anar-hi penjant tant els apunts que anem publicant en el blog relatant experiències didàctiques com els treballs que s’ha preparat aquest mes de juliol. Lourdes Subirà va recordar el desig d’editar un vídeo per publicar-lo en el Facebook del Centre el darrer dia. Tenim fins a divendres 24 de juliol abans de les 11 h per enviar-li les fotografies que vulguem que hi apareguin. També vam constatar que el grup de l’Outlook no és tan operatiu com el de Google +. Hi falta incorporar les tècniques que s’incorporaran el setembre.
Finalment, es va comentar molt breument l’apunt de Manuel Gil Labrador, en què adverteix que l’educació actual és exclusiva, per tal que ens ajudés a revisar quin és el model educatiu que desenvolupem en els nostres cursos.
Vam començar la sessió buidant la urna dels desitjos per recordant els que havíem escrit en la darrera sessió del curs passat. Cadascú va comentar com li havia anat el curs. Mònica Sendra va explicar que havia superat la por de treballar sense el llibre de text. Havia mirat d’organitzar millor els documents que repartia a l’aula. Griselda Encinas va valorar molt positivament llegir en parelles, tot i que va confessar que n’havia fallat la continuïtat. Va manifestar la necessitat de treballar la gestió a l’aula. Quant a l’aprenentatge per projectes, n’havia negociat amb un grup desenvolupar-ne tres, però només se’n va concretar un: un concurs de cuina. Rosa Carme Soria també estava satisfeta ja que havia aconseguit que els seus alumnes fossin més autònoms a l’hora de parlar en català. Ara bé, n’hi havia que encara eren reticents per la vergonya. Jaume Sans va comentar que havia aconseguit desenvolupar models disruptius a l’aula. Lourdes Subirà també va relatar que havia estat capaç d’impedir que la prova final entorpís el ritme i la metodologia del curs. Finalment, Neus Andreu va comentar que havia dut a terme el projecte de lectura dramatitzada a final del curs. Va destacar de l’experiència la forta implicació del grup.
A continuació, vam reflexionar sobre el nostre PLE (OLE= entorn d’aprenentatge d’una organització). Vam contestar les preguntes de com apreníem i com gestionàvem tant la informació com la comunicació.
Vam acordar que cadascú miraria l’oferta complementària del Consorci per estudiar la possibilitat d’oferir un taller o un curs per substituir la previsió d’algun grup que té poca inscripció.
Finalment, vam valorar la IV Jornada Aprendre Llengües en el segle XXI.
Vam reprendre el punt de l’ordre del dia de la sessió anterior. Primer, vam recordar les conclusions que havíem arribat en les discussions en petits grups. Després, vam negociar quins haurien de ser el criteris per valorar un projecte. Les parelles van acordar aquests indicadors:
Es va donar un temps perquè cadascú pactés cites per explicar a diferents companyes el projecte (Carnet de cites). Tot seguit, es va deixar temps perquè cada parella s’intercanviés el projecte (Intercanvi expres).
Finalment, en la posada en comú, es van comentar els projectes que havien destacat més:
Havia previst que la sessió servís per intercanviar els prototipus de projectes, però a l’hora d’apuntar i tant les fortaleses com les febleses quan planifiquem un projecte es va generar un llarg debat.
Arran del que vam discutir, us recomano aquestes dues lectures:
Seth Godin deja-de-robar-sueños
Toni Solano cliqueu aquí.
Vam acordar que cadascú presentaria el prototip en la propera reunió del dia 27 de març.
Extret d’http://cdn.morguefile.com/imageData/public/files/r/roastbeeph/04/l/1398610176b45qb.jpg
Aquí teniu dos documents que us poden ajudar a elaborar el prototip:
Per difondre’l, s’haurà d’escriure una entrada al blog definint el prototip i difondre aquesta entrada a través del grup de Google+. La propera reunió d’ensenyament serà el 13 de febrer. Per tant, la data màxima de publicació és el 30 de gener.
Vam recordar la sessió anterior i els acords que havíem pres. Tot seguit, vam apuntar com “gestionem el somriure” en la nostra labor. El fet d’incorporar el somriure i l’humor en la nostra tasca —com recomana Robert HOLDEN— pot servir per cohesionar el grup, desdramatitzar continguts, motivar les professores, frenar la gelor amb un grup, genera classes actives i amenes i a més és encomanadís.
Per al proper punt, vam reflexionar sobre el document de Carme Bové (Eidicó i publicació material) . Vam acordar que estudiaríem com haurà de ser el peu de pàgina per publicar les activitats elaborades per nosaltres mateixos.
Finalment, vam mirar els diferents documents sobre l’aprenentatge basat en projectes (ABP). Vam acordar d’elaborar un prototip de projecte que vulguem experimentar el tercer trimestre.
Vam iniciar la sessió presentant el producte final del projecte que vam iniciar en la darrera reunió del curs passat. Aquest vídeo és una mostra del calendari.
Es van repartir els exemplars encarregats. Vam comentar què ens havia aportat aquesta experiència: cohesió, diversió, superació i solidaritat.
Quant a sites, vam acordar que en la propera reunió revisaríem els suggeriments de la Griselda i miraríem de penjar-hi documents. També vam informar de la creació del grup virtual a Google+. Aquí en teniu un tutuorial.
http://www.slideshare.net/susanapuigmarti/gua-y-manual-para-el-uso-de-google-plus
Finalment, el repte de formular els cinc desitjos es va acordar que cadascú el difondria a Google+ i també que comencaríem a treballar els projectes.
La propera reunió serà el 14 de novembre.
Vam celebrar la reunió a la Sala Multimèdia de la Biblioteca Central de Castelldefels. El motiu va ser perquè havíem de valorar l’estructura de la web que muntem per practicar la cultura compartida. Vam recollir totes les aportacions, però vam recomanar de mantenir algunes categories per estudiar-ne l’ús abans d’eliminar-les. Lourdes Subirà es va comprometre a proposar uns criteris de publicació de materials. També va aprofitar per recordar l’edició del premis Sirga i per animar a presentar-nos-hi.
Quant al calendari, es va acordar estudiar ofertes per a la impressió després que Neus Andreu va comentar les provatures que havia fet amb la seva foto. En tot cas, es crearà un document compartit per anar-hi deixant les dates significatives que s’hi volen incorporar. D’altra banda, Núria Vidal va informar de la posada en marxa de Parla.cat i va demanar voluntaris per practicar-ne la tutoria.
Després vam començar el taller TIC:
Finalment, vam comentar les recomanacions de la Comissió d’Avaluació i vam comprovar com es pot elaborar una rúbrica.
