Bon dia,
Aquest curs m’he marcat com a objectiu gamificar (o intentar-ho) un curs sencer, en aquest cas el d’Intermedi 3. Com que gairebé som a la meitat de curs, us faig cinc cèntims de què estem fent.
Durant la 1a sessió del curs ens vam presentar, vam presentar el calendari, l’estructura de la prova i els vaig informar que tenien 20 punts de nota de curs que havien de mantenir.
A la 2a segona sessió, algú va deixar un sobre per sota la porta de l’aula. El sobre contenia un anònim que deia que miréssim un vídeo que hi havia a l’ordinador. Quan el vam mirar, era una escena de La última llamada de Colin Farrell subtitulada en català. Els subtítols mostraven la conversa entre el professor i una persona que li notificava que havien segrestat els 20 punts de tots els alumnes. Per tal de recuperar-los, els segrestadors deien que els alumnes i la professora haurien de seguir totes les indicacions que anessin rebent .
Així, doncs, 1r repte que plantejaven els segrestadors: superar un kahoot tots alhora. El vam fer i no el vam superar. Per tant, durant les dues sessions següents vam haver de treballar tot el que sortia al Kahoot (poti-poti de diferents aspectes que havien aparegut a les presentacions que van escriure el 1r dia). Finalment, vam tornar a fer el Kahoot i aquest cop sí que el vam superar tots alhora.
Quan vam començar la propera sessió i vam veure que no teníem notícies dels segrestadors, vaig demanar a l’alumnat què podíem fer. Ho vam estar comentant (trucar a la policia, passar a les mans…) i vaig proposar escriure’ls una sol·licitud per tal d’informar-los que havíem superat el repte i, per tant, sol·licitar-los el retorn dels 20 punts. Em vaig comprometre a transmetre’ls la sol·licitud.
L’endemà els segrestadors s’havien de tornar a comunicar amb nosaltres i, per no tornar a passar el sobre per sota de la porta, vaig demanar l’ajuda d’una còmplice: l’Anna. Així, doncs, li vaig demanar que abans d’anar a classe entrés a la meva aula i digués alguna cosa com: “Lourdes, perdona que us interrompi, han deixat això per a tu”. I em donava un nou sobre.
Vam començar la sessió comentant alguns aspectes de la sol·licitud. Uns 30 minuts després, va aparèixer l’Anna, a qui no van relacionar amb el segrest. Vam continuar fent el que estàvem fent i, una estona després, vaig dir “ai, què deu ser això?”. Vaig obrir el sobre i hi havia un altre anònim que deia que miréssim la bústia de veu del mòbil de la professora. Cara d’espant i una mica de teatre… Com tenen el meu mòbil????? 😉
Hi havia un missatge dels segrestadors en què ens deien que el 2n repte era elaborar uns jocs relacionats amb l’accentuació. El missatge va ser molt fàcil. Em vaig descarregar una aplicació gratuïta que distorsiona la veu i hi ha mil opcions de distorsió.
Així doncs, hem estat repassant l’accentuació (un neguit que havien expressat) i han elaborat uns jocs en grups: un passaparaula, un de veritat/fals, un “qui l’encerta l’endevina” i un altre de dir si unes frases són correctes o no. Com que els ritmes dels grups eren diferents, quan anaven acabant els demanava que redactessin una carta per enviar als segrestadors amb el joc. Després de redactar-la, els vaig pasar un full amb l’estructura i algunes recomanacions perquè comprovessin si la carta que havien escrit seguia aquestes recomanacions. Vam acabar l’última classe jugant als jocs i avui tornarem a jugar-hi perquè ens va faltar temps. I encara tenim pendent tornar a jugar al Kahoot de l’accentuació que els segrestadors ens van fer.
Valoració fins al moment: els primers dies de classe una alumna va qüestionar l’efectivitat dels jocs. Va expressar sorpresa perquè mai havia treballat així. Manifestava que s’ho passava bé, que era entretingut i dinàmic però no sabia si això serviria per aprendre. És una persona que no ha vingut cada dia a classe i potser això ha influït en aquesta visió, ja que no ha seguit tot el procés. Ara bé, crec que durant l’última sessió (quan vam jugar amb els jocs dels accents), ja es va veure que sí que és efectiu. Les valoracions que han anat fent quan escriuen el dietari de l’aula ho mostren i, fins i tot, reclamen més Kahoots.
M’agradaria destacar la implicació de l’alumnat. Per exemple, quan és l’hora de marxar els ho he de dir jo perquè sovint no saben quina hora és (i la classe acaba a les 20.30 h). Un altre exemple és el d’un alumne que, tot i estar malalt i no poder-se quedar a classe, va venir expressamenmt a portar el joc perquè hi poguéssim jugar.
Per tant, la meva valoració és molt positiva. L’únic aspecte que m’incomoda és el tema tecnològic ja que, poc després de començar el curs, vam haver de canviar d’aula perquè estan fent obres on abans fèiem classe. Això ens ha afectat força ja que no hi ha ni ordinador ni projector i, quan els he portat per muntar-los jo, no ha funcionat la connexió a Internet. La veritat és que això ens ha limitat molt però de moment ens en sortim.
Quin serà el proper repte? De moment no ho sé, però ho hauré de decidir aviat perquè els segrestadors ja han rebut la carta i els jocs.
Continuarà…
Lourdes
