RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de l'autor

  • Joc d’escapada a l’aula

     

     

     

     

     

     

     

     

    Bon dia!

    Recordeu els alumnes que van viure el segrest dels 20 punts? Bé, el 1r trimestre d’aquest curs van fer l’S3 i vaig voler tancar-lo d’una forma especial.

    Així, doncs, els vaig preparar un “scape room” per a l’últim dia. Quan van arribar va sonar una alarma i els vaig dir que havien entrat a robar la prova  a casa de la professora i que, com que havien fet saltar l’alarma, tenien 40 minuts per trobar-la i marxar abans que arribés la policia.

    L’aula estava dividida en 4 espais i per passar d’un espai a un altre necessitaven superar un repte, que era una activitat de repàs per a la prova que els havia preparat.

    Per fer-ho van haver de treballar en equip (un equip reduït i també en grup classe), ja que per passar d’un espai a un altre només podien donar una resposta com a grup classe. Això els va obligar a consensuar totes les respostes i argumentar-les quan no tots els equips hi estaven d’acord.

    Bé, no sabia com valorarien l’activitat però els va agradar molt. Van aconseguir obrir la maleta en l’últim moment i, tot que no hi van trobar la prova, hi van trobar una carta per a ells i els últims segells per al passaport que recollia la nota de curs.

    Voldria destacar, també, que la gamificació no només crea addició entre el professorat. Així, em van fer una sorpresa ben especial: l’última dia (quan donava les notes) m’havien preparat una gimcana per tot el Centre Cívic que vaig haver de superar per aconseguir un regal. Com van dir, va ser “la venjança per tantes tardes de jocs”.

    Un curs mooolt especial…

    Lourdes

     

    Share

    Article complet

  • Gamificant (2a part)

    globus-1

    Bon dia,

    A finals de desembre vam acabar l’Intermedi 3 que he provat de gamificar i de què ja havia parlat en l’entrada anterior. Així, doncs, el propòsit d’aquesta entrada és resumir la 2a part del curs. Som-hi!

    Si ho recordeu, uns segrestadors van segrestar els 20 punts de nota de curs de tot l’alumnat. Per això vam haver de seguir totes les indicacions que anàvem rebent per tal de recuperar-los. Un cop elaborats els jocs dedicats a l’accentuació, cada grup els va enviar una carta explicant-los què havien fet i també hi adjuntaven el joc.

    Com van reaccionar els segrestadors? Ens van enviar una carta en què ens felicitaven per la feina feta i ens explicaven l’últim repte: participar en la final d’El gran dictat que tindria lloc el 14 de novembre a classe. A més, ens explicaven també les categories del concurs (la paraula mal dita, la frase desfeta,  lletra a lletra i dictat final) i ens en van adjuntar un exemple perquè poguéssim practicar. Finalment, per tal d’obtenir la puntuació mínima per superar aquesta final, ens aconsellaven treballar aquests temes: a/e, o/u, dièresi, palatals, africades, laterals i la h.

    Per començar, vam fer grups d’experts de la vocal neutra. Vaig voler incorporar activitats que feia amb d’altres gamificades i alguna proposta extreta del curs d’Innovació educativa impartit per la Laia Casas. Per tant, un cop els grups d’experts van posar en comú la teoria vam acabar la classe jugant a la bomba. L’endemà vam començar amb un dictat a la paret específic de la vocal neutra. Com que ens vam allargar una mica, els vaig dir que demanaria una pròrroga als segrestadors per tal d’endarrerir la final.

    Els segrestadors van contestar amb una carta amb alguns espais buits que ens va servir per introduir el tema o/u. Vam tancar aquests temes (a/e i o/u) amb el rellotge de cites.

    Finalment, vam fer grups d’experts dels temes que ens faltaven per participar en la final. Com que els ritmes eren diferents, quan van anar acabant utilitzàvem la tècnica dels fulls de colors (1/2/4).

     

    I ara ja sí va arribar el dia de la final. Vam formar equips a partir de la data de naixement (no de l’any) i va començar el joc. La primera fase era individual. A la segona fase havien de consensuar amb els companys de grup les respostes i podien utilitzar els recursos que havíem vist si tenien algun dubte (diccionari, Optimot…). Això sí, el temps era limitat. Tots els grups van obtenir la puntuació necessària per superar la final. Així, doncs, l’endemà (l’últim dia de classe abans de la prova), l’alumnat va trobar a l’aula una bossa gegant d’escombraries que contenia globus amb els seus noms. Dins hi havia una nota dels segrestadors en què els felicitaven per la feina feta i els retornaven els 20 punts.

    globus-3

    Després de la prova, vaig demanar que valoressin el curs (tècnica post-its). Aquest n’és el resultat: valoracio-i3

    La meva valoració és molt positiva ja que la gamificació ens ha permès gaudir i aprendre alhora que ha estat clau en la motivació i implicació de l’alumnat i, per què no dir-ho, de la professora. 🙂

     

    Share

    Article complet

  • Gamificant

    img_1994

     

    img_1993

    img_1995

     

    img_1992

    Bon dia,

    Aquest curs m’he marcat com a objectiu gamificar (o intentar-ho) un curs sencer, en aquest cas el d’Intermedi 3. Com que gairebé som a la meitat de curs, us faig cinc cèntims de què estem fent.

    Durant la 1a sessió del curs ens vam presentar, vam presentar el calendari, l’estructura de la prova i els vaig informar que tenien 20 punts de nota de curs que havien de mantenir.

    A la 2a segona sessió, algú va deixar un sobre per sota la porta de l’aula. El sobre contenia un anònim que deia que miréssim un vídeo que hi havia a l’ordinador. Quan el vam mirar, era una escena de La última llamada de Colin Farrell subtitulada en català. Els subtítols mostraven la conversa entre el professor i una persona que li notificava que havien segrestat els 20 punts de tots els alumnes. Per tal de recuperar-los, els segrestadors deien que els alumnes i la professora haurien de seguir totes les indicacions que anessin rebent .

    Així, doncs, 1r repte que plantejaven els segrestadors: superar un kahoot tots alhora. El vam fer i no el vam superar. Per tant, durant les dues sessions següents vam haver de treballar tot el que sortia al Kahoot (poti-poti de diferents aspectes que havien aparegut a les presentacions que van escriure el 1r dia). Finalment, vam tornar a fer el Kahoot i aquest cop sí que el vam superar tots alhora.

    Quan vam començar la propera sessió i vam veure que no teníem notícies dels segrestadors, vaig demanar a l’alumnat què podíem fer. Ho vam estar comentant (trucar a la policia, passar a les mans…) i vaig proposar escriure’ls una sol·licitud per tal d’informar-los que havíem superat el repte i, per tant, sol·licitar-los el retorn dels 20 punts. Em vaig comprometre a transmetre’ls la sol·licitud.

    L’endemà els segrestadors s’havien de tornar a comunicar amb nosaltres i, per no tornar a passar el sobre per sota de la porta, vaig demanar l’ajuda d’una còmplice: l’Anna. Així, doncs, li vaig demanar que abans d’anar a classe entrés a la meva aula i digués alguna cosa com: “Lourdes, perdona que us interrompi, han deixat això per a tu”. I em donava un nou sobre.

    Vam començar la sessió comentant alguns aspectes de la sol·licitud. Uns 30 minuts després, va aparèixer l’Anna, a qui no van relacionar amb el segrest. Vam continuar fent el que estàvem fent i, una estona després, vaig dir “ai, què deu ser això?”. Vaig obrir el sobre i hi havia un altre anònim que deia que miréssim la bústia de veu del mòbil de la professora. Cara d’espant i una mica de teatre… Com tenen el meu mòbil????? 😉

    Hi havia un missatge dels segrestadors en què ens deien que el 2n repte era elaborar uns jocs relacionats amb l’accentuació. El missatge va ser molt fàcil. Em vaig descarregar una aplicació gratuïta que distorsiona la veu i hi ha mil opcions de distorsió.

    Així doncs, hem estat repassant l’accentuació (un neguit que havien expressat) i han elaborat uns jocs en grups: un passaparaula, un de veritat/fals, un “qui l’encerta l’endevina” i un altre de dir si unes frases són correctes o no. Com que els ritmes dels grups eren diferents, quan anaven acabant els demanava que redactessin una carta per enviar als segrestadors amb el joc. Després de redactar-la, els vaig pasar un full amb l’estructura i algunes recomanacions perquè comprovessin si la carta que havien escrit seguia aquestes recomanacions. Vam acabar l’última classe jugant als jocs i avui tornarem a jugar-hi perquè ens va faltar temps. I encara tenim pendent tornar a jugar al Kahoot de l’accentuació que els segrestadors ens van fer.

    Valoració fins al moment: els primers dies de classe una alumna va qüestionar l’efectivitat dels jocs. Va expressar sorpresa perquè mai havia treballat així. Manifestava que s’ho passava bé, que era entretingut i dinàmic però no sabia si això serviria per aprendre. És una persona que no ha vingut cada dia a classe i potser això ha influït en aquesta visió, ja que no ha seguit tot el procés. Ara bé, crec que durant l’última sessió (quan vam jugar amb els jocs dels accents), ja es va veure que sí que és efectiu. Les valoracions que han anat fent quan escriuen el dietari de l’aula ho mostren i, fins i tot, reclamen més Kahoots.

    M’agradaria destacar la implicació de l’alumnat. Per exemple,  quan és l’hora de marxar els ho he de dir jo perquè sovint no saben quina hora és (i la classe acaba a les 20.30 h). Un altre exemple és el d’un alumne que, tot i estar malalt i no poder-se quedar a classe, va venir expressamenmt a portar el joc perquè hi poguéssim jugar.

     

    Per tant, la meva valoració és molt positiva. L’únic aspecte que m’incomoda és el tema tecnològic ja que, poc després de començar el curs, vam haver de canviar d’aula perquè estan fent obres on abans fèiem classe. Això ens ha afectat força ja que no hi ha ni ordinador ni projector i, quan els he portat per muntar-los jo, no ha funcionat la connexió a Internet. La veritat és que això ens ha limitat molt però de moment ens en sortim.

    Quin serà el proper repte? De moment no ho sé, però ho hauré de decidir aviat perquè els segrestadors ja han rebut la carta i els jocs.

    Continuarà…

    Lourdes

     

     

    Share

    Article complet

  • Comencem…

    good-1122969_960_720

     

    Bon dia,

    Tal com vam acordar a l’última reunió, intentaré respondre les 3 preguntes plantejades.

     

    1. Estàs d’acord on t’han classificat?

    Tot i que pugui semblar una col·laboradora del Time out, una “expertesa” que vaig confessar va ser la d’organitzar festes i sortides. Poso la paraula entre cometes perquè sembla un xic arrogant parlar d’expertesa quan et refereixes a tu mateixa. Ara bé, el diccionari defineix “expert” així: “versat en la coneixença d’una cosa per la pràctica”.  On és el problema, doncs? A més, sovint demano als alumnes que reflexionin sobre allò que fan bé. I a mi em fa vergonya? Una veueta interior em reclama coherència. Així, doncs, com que efectivament practico molt les sortides i festes, deixaré d’utilitzar les cometes. 🙂

    Aquesta expertesa penja de la motivació (3r grup) i d’organitzar nous tallers i activitats (2n grup). Totalment d’acord amb aquesta classificació.

     

    2. Et veus capaç de ser expert en algun repte que no té expertesa?

    Els reptes que  no tenen expertesa són: saber utilitzar noves aplicacions i nous programes informàtics, introduir els alumnes en els grups i saber usar tècniques per fer grups.

    Pel que fa a tècniques per fer grups i introduir els alumnes en els grups, són punts que treballo amb cada curs. Sempre hi ha noves incorporacions i quan el grup que puja està molt cohesionat prenen especial importància. Em fa por que l’alumnat que s’acaba d’incorporar no se senti acollit pel grup. És per això que les primeres sessions inclouen dinàmiques per aconseguir la cohesió del grup. I les tècniques per fer grups estan presents sempre.

    Pel que fa a les noves aplicacions i nous programes informàtics, n’utilitzo quan en necessito. És cert que les aules de què disposem no es caracteritzen per l’equipament informàtic. Ara bé, cada vegada utilizem més els mòbils a l’aula i ens faciliten molt la nostra tasca. No estic al dia de les novetats, però no em fa por tocar i remenar i m’agrada conèixer-les.

    Per tant, i tant que m’hi veig capaç. En realitat, estic convençuda que voler és poder. Si això és el que defenso sempre a l’aula i demano als alumnes que s’impliquin i assumeixin reptes, ara em toca a mi. Els repeteixo sempre “Yes, we can!”. So, “Yes, I can”

     

    3. Quin pla de treball establim?

    Segons el calendari, queden 5 reunions abans no acabi el curs: febrer, març, abril, maig i juny. Entenc que l’objectiu que ens havíem marcat és reflexionar sobre els punts que a principi de curs vam dir que volíem treballar i que ens amoïnaven. Per fer-ho, aniria bé dedicar-hi un mínim de dues reunions i deixar prou temps per preparar-les. Així, una distribució possible seria:

    reunió abril: 2n grup (intercanvi d’experiències i materials entre l’equip)

    reunió maig: 3r grup (gestió de l’aula)

    Durant els mesos de febrer i març les persones de cada grup les podrien anar preparant i quedaria una reunió final per fer-ne el tancament i la valoració.

    Què us sembla?

    Lourdes

    Share

    Article complet

  • Parlem de cinema

     

    Bon dia,

    El mes de juliol em vaig comprometre a encarregar-me d’una proposta de taller: el taller de cinema en català. La veritat és que no hi he pogut dedicar gaire temps. Així doncs, només puc compartir amb vosaltres aquest document on trobareu l’objectiu del taller, els destinataris i la descripció.

    parlem de cinema

    Veureu, doncs, que falta el material per treballar les 6 primeres sessions (1 introductòria + 5 dedicades a 5 títols cinematogràfics triats durant la 1a sessió). Bé, en aquest punt em trobo com la Neus. Es poden preparar propostes per terballar algunes pel·lícules però si oferim la possibilitat que els participants triïn les pel·lícules de què volen parlar segurament haurem de preparar el material sobre la marxa. En tot cas, oferir la possibilitat als participants de triar les pel·lícules depèn del conductor del taller. per tant, seria interessant preparar algunes propostes.

    Exemples d’activitats que podrien utilitzar-se per elaborar el material:

    • endevinar títols de pel·lícules a partir de frases cèlebres (escalfament per a la sessió introductòria que serviria per veure quins títols coneixen)
    • lèxic construït a partir de referències cinematogràfiques/literàries: rebeca, lolita, fer llum de gas… (aquí pot ser útil la Neolosfera)
    • repercussions de la censura en les trames: Mogambo, Casablanca
    • traduccions dels títols originals al català: Ningú no és perfecte (votació popular)…

     

    Bé, això és tot. Em sap greu no haver pogut preparar tot el material, però ja us dic ara que aquest taller cada vegada m’agrada més i més. :))))

    Share

    Article complet

  • Bons propòsits

    desitjos mà

    Abans de començar el curs 2014-2015 un dels propòsits que em vaig plantejar va ser que la prova final no interferís en el funcionament del curs.  Ho vaig fer pensant en un grup amb el qual havíem estat treballant per projectes i que el mes de setembre havia de començar I3. Cal dir que és un grup que es posa especialment nerviós amb les proves. Com ha anat?

    Bé, vam començar el curs jugant amb els jocs que ells havien elaborat a l’I2. Ens va servir com a avaluació inicial. Després de veure el model de prova, van consensuar el projecte d’aquest curs: una revista. Ja teníem projecte i molta feina per fer: decidir quin tipus de revista; quines seccions tindria; el títol; establir el nostre codi deontòlogic; conèixer la competència (analitzar revistes o diaris ja existents); fer una sol·licitud per demanar una subvenció per tirar endavant aquest projecte,  i, finalment, escriure’n els articles que s’hi publicarien i fer-ne una falca publicitària. Quina feinada!

     

     

    Un altre repte s’afegia a aquest propòsit: incorporar els nous alumnes al grup i aconseguir que s’hi sentissin còmodes. És un grup molt cohesionat i com que era setembre s’hi va afegir força gent nova. No sé quins factors intervenen ni quina és la recepta per aconseguir-ho, però tinc clar que aquesta metodologia ajuda a cohesionar encara més el grup. En l’entrada corresponent a la 7a sessió, una nova incorporació ja manifestava que se sentia molt a gust i que li agradaven molt les classes. Aix, respirem… Sembla que funciona.

    És cert que un parell de setmanes abans de la prova ja comencen a posar-se nerviosos i no paren de fer preguntes relacionades amb la prova. A principi de curs, quan comentem la prova ja els aviso: “la comentem ara però a partir d’avui no en tornarem a parlar fins que jo us ho digui”.  Em meravella, però ho hem aconseguit. Un parell de setmanes abans apareixen els nervis i ara sí: ja podem reprendre el tema.

    1r dia de la prova: comencem amb un regal. Surt el Paco i l’obre. És una pila de revistes editades. Les cares que van fer de sorpresa i satisfacció no tenien preu. Vam trencar el clima que hi havia a l’aula de nervis per un moment de satisfacció de la feina feta i vull creure que els va servir per sentir-se una mica més segurs a l’hora de fer la prova. Es van endur la revista per ensenyar-la a tothom: familiars, companys de feina…

     

    examen

     

    Com que ens havíem passat el curs menjant, vaig portar berenar el dia de la prova. El vam deixar en una taula central i els vaig dir que es podien aixecar quan volguessin. Si ho fèiem a les classes, per què avui havia de ser diferent? La disposició de les taules va ser la mateixa que durant el curs. Per què canviar-la? Cadascú té el seu lloc, la seva zona de comfort i, malgrat que sovint es mouen per fer grups, sempre hi tornen. Així, doncs, tothom a la zona de comfort. Com menys canvis millor…

     

     

     

     

     

     

     

     

    2n dia de la prova: són ells els que han portat menjar. :)))) Bon senyal, però com el dia anterior els costa aixecar-se. Suposo que els fa por molestar els companys. Cap problema. El vaig passant jo i en van agafant. Necessiten sucre per pensar, diuen. 🙂

    última dia de classe: quan hi arribo, hi ha més menjar que en una botiga. Quina festa que han muntat!!!! Els ensenyo les proves, però de seguida passem a menjar, xerrar, fer fotos… En definitiva, sí, grup cohesionat i la prova no ha interferit gaire en el funcionament del curs.

     

    He aconseguit treballar per projectes en un curs homologat i, per tant, m’hi animo amb l’altre grup. Es tracta de l’experiència del Diari Lliure amb els de Suficiència. La sorpresa que els preparo a l’S3 per a l’últim dia de classe és aquesta. Problemes amb la connexió i l’acaben veient amb el mòbil. Em sento una mica frustrada perquè no ha lluït gaire. Res, el primer dia de la prova porto el meu ordinador, allibero el wifi del meu mòbil i abans de la prova els poso el vídeo (activeu subtítols). Aplaudiment general i molt emocionats. :)))

    Segon dia de prova, quan arribo a classe hi ha el projector i l’ordinador muntats (9.30 h). Estrany, peò deu ser el Jaume que té classe després. No, és una sorpresa que m’han preparat ells. No me’n puc estar i m’emociono de mala manera. Sort que algú em deixa un mocador… 🙂

    Com m’han sorprès… Satisfacció total. :))))

     

    Share

    Article complet

  • Juguem?

    Aquest any un dels dos eixos de la Jornada Aprendre Llengües al segle XXI ha estat la ludificació (l’ús dels elements i de la mecànica del joc en contextos en què no són habituals). És cert que a classe sempre hem jugat, però si miro enrere sovint ho he fet per completar una classe quan et sobren 10 o 15 min de planificació, per trencar el ritme quan és una classe especialment llarga o per repassar els continguts treballats l’últim dia mentre van arribant tots els alumnes. Es tracta una mica de la filosofia poppiana que amb una mica de sucre tot passa millor. No dic que aquests usos siguin incorrectes perquè m’han funcionat i han agradat. Ara bé, la ludificació va més enllà, la ludificació és una actitud vital. O això és el que vaig entendre jo… Les classes no són com les pastilles, són una experiència. Si ja ho deia la Mary Poppins, però em temo que només en recordava la tornada.

    Aprofito, doncs, per explicar-vos l’experiència que vam viure amb un grup d’Intermedi 2 durant el curs 2014-2015 en què vaig intentar anar per aquest camí. Sí, vaig una mica tard… 😉 Bé, el 1r dia de classe, després de preguntar qui tenia fills en edat escolar i si treballaven per projectes, l’alumnat va explicar què volia dir treballar per projectes i quins avantatges hi veia. Tot seguit van fer una pluja d’idees per triar-ne un. Un cop fetes les votacions, hi va haver un empat entre dues propostes: jocs i itinerari per Catalunya. Quan ens estàvem plantejant com podíem desfer l’empat, una alumna va proposar fusionar-los. Per tant, vam acordar que el projecte d’aquest curs seria preparar joc o jocs de repàs en què hi hagués un itinerari per Catalunya.

    Un dels primers objectius va ser preparar una fitxa amb una proposta turística en grups. Abans, però, en vam veure un model que estava sense accentuar. Vam accentuar aquesta fitxa i ens va servir per veure que els gentilicis que acaben en -es porten accent obert (anglès, francès, portuguès…) i per comentar alguns trucs per tenir en compte a l’hora de saber l’obertura de les es i les os. Vam fer els grups i van decidir què proposarien a la fitxa turística. De deures van haver de buscar informació de la proposta triada

    Un cop elaborades les fitxes, van decidir quin joc elaboraria cada grup. Després de veure algunes instruccions de jocs en format CL (Memory, la Mona i Si l’encerto, l’endevino), van preparar les instruccions del seu joc. Els vaig proposar un repte: encabir-hi les paraules que els vaig donar. Així doncs, les paraules que van intentar encabir tenien un tret en comú: estaven relacionades amb la dièresi. Un cop encabides, els grups llegien les instruccions del joc que volien elaborar als companys i els companys intentaven localitzar-hi les paraules intruses.

    A més de decidir quin joc confegirien i de preparar-ne les instruccions, van anar elaborant les preguntes o proves del joc cada vegada que apareixia un contingut nou: accents, dièresi, precisió lèxica… Aquesta elaboració comportava la necessitat de resoldre dubtes o qüestions que potser per programa no eren d’aquest nivell, però que ells necessitaven.

    L’última setmana de classe vam dedicar-la a elaborar els jocs i a jugar-hi. Així doncs, la penúltima sessió van portar tot el material necessari (cartolines, fitxes, daus, retoladors, fotos, tisores…) i cada grup va elaborar el joc que ja tenia embastat. Finalment, l’últim dia van jugar en els grups en què els havien fet a tots els jocs (cada 20 minuts canviàvem de joc per poder veure’ls tots).

    La valoració va ser molt positiva ja que la proposta va engrescar molt l’alumnat. Els va agradar molt el ”producte final” i els va fer molta il·lusió poder compartir-lo amb els companys i veure que és útil i que funciona. Els va sorprendre el fet que els digués de portar el material per elaborar el joc, ja que es pensaven que no l’elaboraríem físicament. Això em fa pensar que estan acostumats a un tipus de tasca que es queda a mig camí. Sovint fem la proposta, però no passa del marc teòric o bé no va més enllà de l’aula. En aquest cas, el resultat va ser tangible i, a més, van voler cedir tots els jocs al Servei per tal que els alumnes que facin a partir d’ara l’Intermedi 2 el puguin utilitzar. Cal destacar les valoracions positives que en van fer l’últim dia mentre jugàvem i que, a més, destacaven que estaven repassant molt, que xerraven molt i que s’ho estaven passant bé.

    joc

    joc 2

    joc serps i escaletes

    joc tabú

    joc trivial

    Share

    Article complet

  • Projecte Google Maps

    Hola!

    Ha arribat el moment de fer valoració del curs 2014-2015 i un dels objectius que em vaig plantejar quan vam començar va ser el de treballar per projectes. Ja havia començat a fer-ho l’any passat (ja en parlaré en una altra entrada pendent) i volia continuar provant-ho aquest any. Anem a pams.

    Durant el taller que el CNL eramprunyà i el CNL de l’Hospitalet van dur a terme a la III Jornada Aprendre Llengües al segle XXI, vaig coincidir amb l’Anna Valls (CNL de Barcelona). Arran d’una activitat que els talleristes ens van proposar, vam dissenyar una activitat intercentres. Aquesta activitat consistia a, des de les aules, anar emplenant el mapa de Catalunya amb punts d’interès turístic per acabar fent de guies a grups d’un altre Centre.

    Bé, comença el curs i un grup de Suficiència 1 va triar com a projecte fer un viatge o ruta per Catalunya. Així doncs, vaig aprofitar per reprendre la idea del mapa. Vam començar a fer fitxes de llocs d’interès del territori que ocupa el CNL Eramprunyà (Gavà, Viladecans, Castelldefels i Sant Boi) i les poblacions vinculades (Begues, Torrelles…). A més, vam treballar amb el Google Maps per tal d’introduir-hi els llocs i les fitxes que van preparar.

    Un cop superada aquesta primera fase, vam gravar un vídeo per convidar un grup del CNL de Barcelona a afegir-se al projecte. Abans, però, en vam haver de fer el guió. Així doncs, tocava informar-se’n una mica. Si n’hem après de coses aquest curs… S’hi va afegir un grup de SS de la delegació de les Corts. Ara tocava preparar la visita guiada perquè el projecte sortia de l’aula amb destinataris reals.

    Superades les dificultats d’horaris (nosaltres teníem horari de vespre i el grup de Barcelona de matí), vam establir un dia per fer-los la visita. Com que no tots els alumnes que havien treballat en el projecte podien ser presents a la visita, vam gravar una mena d’audioguies. Una alumna que treballa a l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament de Castelldefels va preparar unes bosses amb informació de la ciutat com a obsequi per als visitants. Vam demanar, també, a l’Alfonso López, tècnic de l’ajuntament i cap de Cooperació, que ens fes una visita guiada al Castell. Quins nervis…

    Quan va arribar el dia D, els alumnes estaven molt nerviosos perquè ho volien fer molt bé. El grup de Barcelona arriba molt puntual i comencem la visita. Quan acabem de parlar del 1r punt (Teatre Plaza) els comentaris dels visitants ja comencen a engrescar el grup guia. Coincideixen que ho estan fent molt bé, que ho han preparat molt…

    Jo també estic nerviosa perquè la visita s’allarga i algunes persones han de marxar. Respiro tranquil·la quan els assistents comencen a fer preguntes i tanquen la visita amb un aplaudiment. Els ha agradat molt. Sentim com diuen a la professora que ells també ho hauran de fer molt bé perquè hem deixat el llistó molt alt. Satisfacció total! Ara toca anar de visita a Barcelona.


    Passats uns dies, anem d’excursió a les Corts. No hi podem anar tots, però una alumna que té festa a la feina aprofita per acompanyar-nos-hi. Comprovo un cop més que el projecte els ha motivat. :))) Ara és el grup de Barcelona qui està nerviós. Nosaltres estem tranquils i gaudim molt de la visita. Ells també ens tenen una sorpresa preparada. 🙂 Visita especial a la seu del districte i llibre de regal.

    A l’hora de valorar aquest projecte, he de parlar de 3 paraules claus: motivació, satisfacció i diversió. Ens ho hem passat molt bé duent-lo a terme, n’estem molt satisfets i hem gaudit molt. Sortir de l’aula i convertir en real allò que estàvem fent dins ha estat un pas endavant per a nosaltres. Fins ara els projectes tenien un producte com a resultat però era un producte que no implicava altres persones externes. En aquest cas tenir uns destinataris reals ha augmentat la motivació i la implicació de l’alumnat.

    I una última pregunta: com encaixa el programa en tot això? Bé, una confessió: ens hem alliberat del programa. No l’hem seguit. Han treballat de valent l’expressió escrita i l’expressió oral i hem anat treballant tot allò que hem necessitat per dur a terme aquest projecte formés part del programa o no. I fent-ne la valoració un cop acabat el projecte, crec que han treballat molt més i no només ho crec jo. Acabo amb un comentari d’una alumna durant el projecte: “Lourdes, aquest curs ens estàs fent treballar molt. Estem escrivint molt.”

    Share

    Article complet

  • Prototip projecte S1

    Bon dia,

    Aquest és el prototip del projecte que hem consensuat i estem desenvolupant amb un grup de Suficiència 1 del SLC de Castelldefels: projecte.

     

    Lourdes

    Share

    Article complet

  • Un altre tast d’avaluació inicial

    Bon dia,

    Tal com vam quedar, faré cinc cèntims d’algunes activitats d’avaluació inicial. En vaig comentar dues: una de l’elemental 1 i l’altra de suficiència 1. Pel que fa a l’activitat de l’E1, quan comença la unitat (la 3a del llibre Passos) els dono aquest document i els plantejo que volen canviar d’habitatge. Original, oi? Per tal de fer-ho, com que són unes persones molt ocupades i no tenen gaire temps per perdre, envien un missatge electrònic a una agència immobiliària perquè els ajudin a llogar/vendre el seu i a trobar-ne un altre. Per no perdre temps, han de descriure bé com és l’habitatge que busquen i com és el que tenen. On fem aquest document? De vegades a classe i de vegades a casa. Depèn de com es desenvolupi la sessió aquell dia. La indicació és clara: ara sense consultar material. 🙂

    Què fem amb això? Recullo els textos i hi faig una ullada. És a dir, me’ls miro per veure com han anat, però no els corregeixo. De vegades, en tinc prou, si els fan a l’aula, amb passejar-me entre ells i anar observant mentre els fan per fer-me una idea d’allò en què haurem d’incidir més. Guardo els documents en una carpeta i no els tornaran a veure fins al final de la unitat. De vegades els dic que guardin el document i que ja el recuperarem més endavant.

    Un cop hem treballat la unitat, els torno els documents o els demano que els portin. En primer lloc, i a partir de l’anàlisi d’altres missatges, decideixen/decidim els criteris avaluatius. És a dir, decideixen com ha de ser el missatge per mantenir els 20 punts (o 100) que ja tenen. A continuació, passem al 2n document on expliciten aquests criteris i en petits grups (3 o 4 persones) han de llegir el text que van escriure a l’avaluació inicial i sotmetre’l a “la prova del cotó”. Entre tots decideixen si és tal com han dit que hauria de ser el text i localitzen errors i proposen correccions. Finalment, després de fer la prova del cotó als textos de tots els membres del grup, individualment tornen a escriure el missatge.

    Quina és la meva intervenció? En aquest cas, vaig passant pels grups mentre ells busquen errors i proposen modificacions de millora. Quan tenen una proposta feta, m’avisen i en petits grups les comentem. Finalment, sovint els demano que cada grup triï un parell o 3 d’errors que creguin significatius i els comenten entre tots.

    Ja veieu que no he descobert a sopa d’all, però és una activitat que a mi, i crec que també a ells, em funciona. Quan fan l’avaluació inicial, necessiten lèxic d’habitatge, adjectius, el verb haver-hi i els situacionals, que al capdavall són els continguts que treballarem al llarg de la unitat. Veure com a l’avaluació final són capaços de detectar errors que havien comès i corregir-los els ajuda i m’ajuda a prendre consciència de l’evolució que estan fent. Us faré una confessió: sempre m’ha costat molt veure l’evolució de l’alumnat en el nivell elemental i crec que des que he sistematitzat una mica avaluacions inicials i finals no em costa tant.

    avaluació inicial unitat 3

    avaluació final U3 E1

    Finalment, pel que fa a l’avaluació inicial del curs de suficiència 1, vaig aprofitar per fusionar avaluació inicial de curs i contracte. Com que és un grup que ja havia fet l’I3 amb mi i amb qui ja havíem fet un contracte, no volia fer-me repetitiva. És per això que els vaig proposar d’escriure’s una carta a ells mateixos explicant que començaven el curs de català, perquè s’hi havien apuntat, quins objectius tenien i quins compromisos adquirien per tal d’assolir-los. Aquesta carta l’escrivien el 1r o 2n dia de classe i la rebran quan acabi el curs, és a dir la setmana vinent. Com que a S1 es treballen les cartes, aquest document em va permetre veure quins coneixements previs tenien d’aquest tipus de text. De moment les cartes estan guardades en una carpeta i la setmana que ve les recuperarem. Estic segura que les milloraran molt. Ja us ho explicaré…

    carta avaluació inicial S1

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial aprenentatge per projectes artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip