RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de la categoria ‘General’

  • Un taller i dues idees

    M’havia compromès a idear un taller de jocs i la veritat és que a mesura que hi pensava, m’adonava que havia de canviar el plantejament del possible taller. Se’m va acudir fer un taller de jocs catalans però no m’agradava la idea. Després vaig pensar a fer Un recorregut per Catalunya a través de cançons catalanes actuals i muntar aquest recorregut com un joc. Com? Bé, aquesta és la qüestió… Em falta la història, el fil conductor, però crec que la idea de fer un petit viatge podria funcionar. Caldria veure: com es fa el viatge? Des d’on i fins on? Què visitem? Qui coneixem durant el viatge?

    interrogant_cel

    A partir d’aquestes preguntes pensava plantejar les sessions. La idea és que a cada sessió escoltaríem una cançó que ens permetria conèixer algú nou (el cantant), veure com parla i de què parla (sobretot de què, la cançó ens serviria d’excusa per abordar diferents temes) i d’on és (ens permetria “visitaríem” o conèixer alguna ciutat, poble o comarca del país).

    Com enllaçaríem les sessions? Aquí és on introduiria l’element lúdic, a priori, tot i que no he acabat de pensar com: donant pistes per endevinar el proper lloc, cantant o cançó? És una idea, però segur que n’hi ha d’altres.

    Per tant, de moment tinc clar:

    Taller: Un recorregut per Catalunya a través de cançons catalanes actuals

    Objectius:

    • Millorar l’expressió oral i escrita en català.
    • Conèixer cançons actuals catalanes.
    • Conèixer, una mica, la varietat lingüística del català a partir de cançons catalanes actuals.
    • Conèixer una mica més el territori català.

    Volia portar a terme aquesta idea en el taller de conversa d’enguany però al final ja sabeu què ha passat. Si m’ho permeteu, com que tinc ganes d’acabar el projecte i de portar-lo a la pràctica, em queda pendent!

     

    Article complet

  • Un petit projecte a l’E2

    Dia_Mundial_Teatre_e2

    Us explicaré una experiència que vam fer el curs passat amb els alumnes de l’E2 del SLC de Gavà.

    Vam celebrar el Dia Mundial del Teatre i ho vam fer preparant la lectura dramatitzada d’unes escenes de l’obra Delicades d’Alfredo Sanzol i T de Teatre. El motiu pel qual ho vam fer va ser que els alumnes m’havien demanat a l’inici del curs poder fer alguna activitat que impliqués contacte amb gent de fora de l’aula, ja n’havíem fet una a l’E1 i els havia agradat molt. Aquesta vegada els vaig proposar celebrar el Dia Mundial del Teatre i hi van accedir.

    El primer que vam fer va ser escollir les escenes. En principi havien de ser escenes de 3 obres diferents però vam acabar escollint escenes que només eren de l’obra Delicades. De fet, van acabar escollint-les ells en funció del tema, de la dificultat que els suposava la lectura, de la gent que hi participava i dels possibles espectadors. Quan les vam haver escollit, vam acordar quins personatges faria cadascú i llavors vam dedicar un mes a assajar. Al principi, hi dedicàvem una part de la sessió però les dues últimes setmanes, ells van demanar-me que hi dediquéssim tota la sessió. A mesura que anàvem assajant, preparàvem la posada en escena i entre tots vam decidir en quin ordre les representaríem, quin material necessitaríem per fer-ho i com.

    Unes dues setmanes abans del Dia Mundial, vam preparar un anunci per convidar altres alumnes del CNL i també altra gent, com la del VxL i la d’un club de lectura Fàcil d’una de les Biblioteques de Gavà. Vam penjar-lo també a Facebook. És la imatge que encapçala l’entrada.

    La celebració va anar molt bé i tot i que hi va venir poca gent, van poder parlar i comunicar-se  amb persones que no eren alumnes de classe. Després de representar les escenes que ens havíem preparat, vam representar-ne unes altres juntament amb els espectadors, això sí, de manera improvisada.

    Article complet

  • Projecte Google Maps

    Hola!

    Ha arribat el moment de fer valoració del curs 2014-2015 i un dels objectius que em vaig plantejar quan vam començar va ser el de treballar per projectes. Ja havia començat a fer-ho l’any passat (ja en parlaré en una altra entrada pendent) i volia continuar provant-ho aquest any. Anem a pams.

    Durant el taller que el CNL eramprunyà i el CNL de l’Hospitalet van dur a terme a la III Jornada Aprendre Llengües al segle XXI, vaig coincidir amb l’Anna Valls (CNL de Barcelona). Arran d’una activitat que els talleristes ens van proposar, vam dissenyar una activitat intercentres. Aquesta activitat consistia a, des de les aules, anar emplenant el mapa de Catalunya amb punts d’interès turístic per acabar fent de guies a grups d’un altre Centre.

    Bé, comença el curs i un grup de Suficiència 1 va triar com a projecte fer un viatge o ruta per Catalunya. Així doncs, vaig aprofitar per reprendre la idea del mapa. Vam començar a fer fitxes de llocs d’interès del territori que ocupa el CNL Eramprunyà (Gavà, Viladecans, Castelldefels i Sant Boi) i les poblacions vinculades (Begues, Torrelles…). A més, vam treballar amb el Google Maps per tal d’introduir-hi els llocs i les fitxes que van preparar.

    Un cop superada aquesta primera fase, vam gravar un vídeo per convidar un grup del CNL de Barcelona a afegir-se al projecte. Abans, però, en vam haver de fer el guió. Així doncs, tocava informar-se’n una mica. Si n’hem après de coses aquest curs… S’hi va afegir un grup de SS de la delegació de les Corts. Ara tocava preparar la visita guiada perquè el projecte sortia de l’aula amb destinataris reals.

    Superades les dificultats d’horaris (nosaltres teníem horari de vespre i el grup de Barcelona de matí), vam establir un dia per fer-los la visita. Com que no tots els alumnes que havien treballat en el projecte podien ser presents a la visita, vam gravar una mena d’audioguies. Una alumna que treballa a l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament de Castelldefels va preparar unes bosses amb informació de la ciutat com a obsequi per als visitants. Vam demanar, també, a l’Alfonso López, tècnic de l’ajuntament i cap de Cooperació, que ens fes una visita guiada al Castell. Quins nervis…

    Quan va arribar el dia D, els alumnes estaven molt nerviosos perquè ho volien fer molt bé. El grup de Barcelona arriba molt puntual i comencem la visita. Quan acabem de parlar del 1r punt (Teatre Plaza) els comentaris dels visitants ja comencen a engrescar el grup guia. Coincideixen que ho estan fent molt bé, que ho han preparat molt…

    Jo també estic nerviosa perquè la visita s’allarga i algunes persones han de marxar. Respiro tranquil·la quan els assistents comencen a fer preguntes i tanquen la visita amb un aplaudiment. Els ha agradat molt. Sentim com diuen a la professora que ells també ho hauran de fer molt bé perquè hem deixat el llistó molt alt. Satisfacció total! Ara toca anar de visita a Barcelona.


    Passats uns dies, anem d’excursió a les Corts. No hi podem anar tots, però una alumna que té festa a la feina aprofita per acompanyar-nos-hi. Comprovo un cop més que el projecte els ha motivat. :))) Ara és el grup de Barcelona qui està nerviós. Nosaltres estem tranquils i gaudim molt de la visita. Ells també ens tenen una sorpresa preparada. 🙂 Visita especial a la seu del districte i llibre de regal.

    A l’hora de valorar aquest projecte, he de parlar de 3 paraules claus: motivació, satisfacció i diversió. Ens ho hem passat molt bé duent-lo a terme, n’estem molt satisfets i hem gaudit molt. Sortir de l’aula i convertir en real allò que estàvem fent dins ha estat un pas endavant per a nosaltres. Fins ara els projectes tenien un producte com a resultat però era un producte que no implicava altres persones externes. En aquest cas tenir uns destinataris reals ha augmentat la motivació i la implicació de l’alumnat.

    I una última pregunta: com encaixa el programa en tot això? Bé, una confessió: ens hem alliberat del programa. No l’hem seguit. Han treballat de valent l’expressió escrita i l’expressió oral i hem anat treballant tot allò que hem necessitat per dur a terme aquest projecte formés part del programa o no. I fent-ne la valoració un cop acabat el projecte, crec que han treballat molt més i no només ho crec jo. Acabo amb un comentari d’una alumna durant el projecte: “Lourdes, aquest curs ens estàs fent treballar molt. Estem escrivint molt.”

    Share

    Article complet

  • Activitat per a cursos de suficiència: El Gran Dictat adaptat

    Benvolgudes i benvolgut,

    Convençut que compartir activitats dels cursos ens ajuda en la tasca diària -i entomant la proposta Sansiana* de fer-ho amb una entrada al bloc- us descric una activitat d’aula que m’està anant molt bé: El Gran Dictat adaptat. És un joc per treballar (o recordar) temes d’ortografia, que es pot fer com a avaluació inicial o com a avaluació final, en cursos de suficiència (encara que també es pot fer en intermedis canviant-ne algunes paraules). No necessita cap preparatiu i es pot fer en qualsevol moment, també com a simple divertiment d’aula.

    La dinàmica del joc és la mateixa que la del programa El Gran Dictat de Tv3: la professora dicta paraules que tenen una assignació de punts.  Per cada paraula que l’alumne escriu correctament al seu quadern,  en suma els punts. Les paraules que es dicten estan pensades per treballar (recordar, estructurar) temes concrets d’ortografia com la vocal neutra, la dièresi, l’accentuació, b/v, etc. i estan categoritzades per nivells.  En els primers nivells es recorden les orientacions generals, i es va apujant la dificultat progressivament, en nivells superiors, per treballar casos particulars i excepcions.

    Nivell 1: 5 paraules, 20 punts cadascuna. Total: 100 punts

    Nivell 2: 4 paraules, 50 punts cadascuna. Total:  200 punts

    Nivell 3: 3 paraules, 100 punts cadascuna. Total: 300 punts

    Nivell 4: 2 paraules, 150 punts cadascuna. Total: 300 punts

    Nivell 5: 1 paraula, 300 punts. Total 300 punts

    Puntuació màxima (cap errada en les 15 paraules): 1200 punts

     

    Dinàmica a l’aula:

     La professora escull un tema i en dicta les paraules del nivell 1 per tal que tothom les escrigui al seu quadern. En acabat, la professora escriu cada paraula a la pissarra, tot recordant l’orientació (o regla) ortogràfica. Els alumnes sumen els punts obtinguts per cada paraula escrita correctament (suma parcial del nivell).

    Després, es repeteix el procediment per als nivells superiors: es dicten les paraules del nivell 2, es dóna la solució a la pissarra mentre es recorden les orientacions ortogràfiques. Se’n sumen els punts per encert i es passa al nivell 3, etc. En finalitzar el nivell 5, cada alumne obté una puntuació final. Per fi, només cal investigar qui ha obtingut més punts i repartir la medalla d’or, la de plata i la de bronze i reconèixer els guanyadors del dia. Si es vol, es pot jugar un Gran Dictat per sessió i generar una Copa Gran Dictat, en què se sumen totes les puntuacions de cada Gran Dictat temàtic (o s’assigna una puntuació per medalla).

    Us adjunto l’activitat en un document en pdf, perquè el bloc no em deixa fer-ho en doc –per tal que en pugueu canviar les paraules si us convé-, però demaneu-me’l si el necessiteu. Premeu damunt del títol en vermell per descarregar El Gran Dictat en pdf.

    Espero que us agradi l’activitat tant com als meus alumnes!

    Isaac

    *Sans– és un prefix amb so fricatiu sonor, tal com fons- i trans- (n. del t.).

    Share

    Article complet

  • Una tasca feta realitat: l’intercanvi de llibres

    llibres-intercanviats1-150x150En l’última reunió del curs 2012-2013, se’ns va demanar que redactéssim una entrada per explicar la posada en pràctica de la unitat didàctica que havíem preparat l’estiu anterior. L’SLC de Sant Boi de Llobregat es va encarregar de preparar una seqüència didàctica sobre l’article d’opinió per treballar a l’S3.

    He de confessar, però, que no la vaig posar en pràctica i, per tant, no us puc explicar com va anar l’experiència. Tanmateix, m’he decidit a compartir amb vosaltres una activitat de la qual estic molt satisfeta: un intercanvi de llibres a l’Intermedi 2. (Tot i que vam preparar l’activitat a l’I2, l’intercanvi es va fer efectiu durant l’I3).

    Com a prèvia, us diré que m’amoïna molt que les tasques que fem a classe no siguin versemblants i que no tinguin una finalitat, diguem-ne, real, tangible. Per això, vaig transformar la unitat de l’I2 que proposa muntar un mercat d’intercanvi en un intercanvi de llibres a classe, que, per calendari, va poder coincidir amb Sant Jordi, amb la qual cosa va quedar tot molt més lluït i rodó.

    Van ser els mateixos alumnes els qui van redactar les normes de funcionament i així és com vam treballar el text instructiu. Per començar vam establir quines característiques hauria de tenir aquest tipus de text amb una pluja d’idees i amb l’anàlisi de diferents mostres reals que vaig portar a classe. Després, en grups van anar pensant quines regles de joc eren les que volien establir i les van redactar. Finalment, a partir de l’aportació de cadascun dels grups, entre tots van elaborar el text final, que vam penjar al blog del SLC. El fet de saber que es tractava d’un text que es faria públic els va motivar a revisar l’ortografia, l’estructura de les frases, que els verbs fossin els adequats per a un text instructiu, etc.

    Aquí el teniu:

     

     

    Intercanvi de llibres en català

    Hi ha un lema que diu així:


    “La millor biblioteca no és la que té més recursos, la millor biblioteca és la que millor els utilitza”

     

    1. Porteu un llibre i emporteu-vos-en un altre, feu intercanvi.

    Segur que encara recordeu aquell llibre que us va fer riure, entristir o emocionar. I per què no deixar que algú altre també ho pugui sentir?

    Doncs és tan fàcil com que mireu la llibreria de casa i agafeu aquell llibre que us va agradar i quan el porteu al centre podreu fer l’intercanvi i agafar-ne un altre que us agradi.

    2. Només haureu de fer un comentari al bloc del curs sobre el llibre que deixeu i sobre el que us emporteu un cop l’hàgiu llegit.

    3. Aquest projecte de l’intercanvi de llibres, revistes, còmics en català en bon estat té com a objectiu poder llegir en català tot un seguit de llibres posats a disposició dels estudiants, per poder avançar al màxim amb la lectura en els nostres coneixements adquirits a classe.

    4. Només podran gaudir d’aquesta activitat els alumnes dels cursos de català.

    5. L’intercanvi es farà a la classe.

     

    A banda d’aquest text, cada alumne havia de deixar un comentari al blog per animar els companys a llegir el llibre que havia cedit i, un cop llegits els llibres, es van comprometre a explicar també a través del blog què els havien semblat. D’aquesta manera intentàvem fomentar l’expressió escrita en un mitjà real. A veure si aquest estiu ens van arribant comentaris!

    La valoració final per part dels alumnes va ser molt positiva perquè van veure com el que havien fet a classe va tenir un resultat final: el regal d’una lectura d’estiu.

    Si voleu saber com va anar tot plegat i quins són els llibres que es van intercanviar, podeu llegir totes les entrades relacionades al blog del SLC de Sant Boi de Llobregat: http://blogs.cpnl.cat/slcsantboi/category/cursos-de-catala/intermedi-3/

     

    Share

    Article complet

  • Estic al vostre servei

       Benvolguts,

    Us escric tan tard perquè el temps se m’escola entre els dits i no he sabut prioritzar l’entrada a      d’altres qüestions també urgents. Us demano disculpes.

    A més, també us he de demanar disculpes perquè no he negociat els 20 punts amb els alumnes i, per tant, no puc escriure l’entrada cenyint-me al tema. Us puc explicar, però,  per què no no he fet. En primer lloc, perquè ho vaig fer l’any passat i després no em va donar temps per acabar totes les tasques i activitats que havien de sumar la puntuació total. Per tant va quedar molt desvirtuada. En segon lloc, perquè vaig voler negociar abans com volien que fos el curs (objectius del curs, què ens motiva, què necessito per aprendre, com ens podem ajudar els uns als altres, com puc aprendre català fora de classe), com volien treballar les diverses àrees (CO, CE, EO, EE, Lèxic) i quin paper havia de tenir el professor (què n’espereu, què ha de fer, etc).  Ho considerava una condició prèvia abans de negociar els 20 punts i, al final, vaig dedicar gairebé dues sessions a la negociació i vaig trobar excessiu dedicar la tercera classe a negociar els 20 punts (per no complir-ne els resultats, com l’any passat).

    Per tant, com que no us puc explicar com he negociat els 20 punts, us explicaré les concusions que n’he tret de tot plegat:

    1. L’argument que em funciona perquè accedeixin a negociar és molt senzill. El primer dia els dic: Estic al vostre servei i, per tant, m’heu de dir què haig de fer i com. Sempre n’hi ha prou. I si no, em fan cas. Mai cal desenvolupar la idea sencera: Vosaltres voleu aprendre i jo sóc aquí perquè aprengueu = estic al servei del vostre aprenentatge = he de saber què sabeu i com apreneu.

    2. M’he adonat que negocio perquè obtinc “plaer” en cedir el poder (i eliminar la jerarquia). Malgrat això, mai quedo del tot content del fruit (el producte final) de la negociació perquè no sé ponderar el valor de l’intercanvi i aprenentatge que ha provocat.

    3. També negocio perquè m’he cregut que és bo per als professors i per als alumnes. No obstant això,  encara en tinc reserves. Per a mi, la negociació és una eina molt vàlida i estimulant per a segons quins objectius, però encara em resisiteixo a aplicar-la contínuament com a principal motor d’aprenentatge. Veig l’encaix perfecte entre negociació i determinació d’objectius generals de curs, d’unitat, d’avaluació de tasca final en determinats moments, etc., però m’obsessiona que el temps que hi dedico generi també aprenentage de llengua (no tan actitudinal, relacional, de valors, de cohesió…). Em va molt bé per a objectius concrets. Per exemple,  negociant “què hem d’avaluar d’aquesta unitat?” recordem els continguts gramaticals que hem treballat i perquè els necessitem per al text. Però em va malament que, mentre que suposadament la negociació hauria de servir per estructurar i organitzar conceptes, el salt d’abstracció teòrica que això suposa fa que força alumnes no ho segueixin.

    4. M’obsessionava (i m’obsessiona) que la negociació generi una bona relació aprenentatge/temps. Per això vaig fer les graelles de negociació. D’una banda, per donar valor a la negociació (fer explícites les raons intínseques a negociar per facilitar-ne l’acceptació de l’alumnat). De l’altra, dissenyar una eina per a acotar les reflexions i convertir-les en idees concretes (no vagues i generals). Per últim, per fer el procés més ràpid i àgil mantenint-ne la diversitat i complexitat.

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    5. Entre NEGOCIACIÓ i PLANIFICACIÓ s’estableix, en part, un conflicte. Com més acordes amb l’alumnat, menys pots saber què faràs l’endemà. En conseqüència, més improvisació, més desbordament, més estrès personal i més autocrítica.

    Conclusió: Podré negociar com cal el dia que tingui tots els continguts de tots els nivells desenvolupats en objectius i activitats. El dia que em diguin.. per millorar l’ortografia necessitem “saber les esses” i pugui portar un exercici l’endemà seré feliç!

    Share

    Article complet

  • Què hem après del procés? (i IV)


    Gràcies a les reunions i a tota la feina que hem fet durant aquest any, hem après a debatre, reflexionar i acordar objectius de grup entre tots. També a distingir els diferents tipus d’avaluació i adoptar la reguladora com a base del procés d’aprenentatge. Aquest tipus d’avaluació ha condicionat la programació i l’enfocament del curs i de la nostra tasca com a docents.

    Una vegada immersos en aquest procés hem posat en pràctica allò que volíem fer a l’aula, que era aprendre fent. Ens hem adonat que el fracàs puntual és part del procés d’aprenentatge, incorporant-hi dubtes, dificultats, contratemps, obstacles i vacil•lacions derivades de la nostra educació tradicional. Hem adquirit l’hàbit de qüestionar-nos contínuament com fem la nostra feina i com la podem millorar per trobar el camí, comprometre’ns amb el curs i el grup.

    Finalment, gràcies al grup de treball, hem aconseguit cohesionar la metodologia, l’avaluació, les proves de col•locació perquè tot el centre vagi a l’una.

    Share

    Article complet

  • Elogis, un bé escàs (i III)

    Reprodueixo la darrera part dels extractes que m’han semblat força interessant de l’article de Mayte Rius, publicat a Estils de vida (núm. 117, 9 de juliol de 2011). En els dos anteriors, explica que estem més acostumats a criticar que no pas a felicitar. Això es deu a un fet biològic, cabdal per a la supervivència de l’espècie.

    Però per sobreviure sigui més important allò negatiu i que el cervell ho prioritzi no vol dir que la ment no faci atenció als estímuls positius. Sembla que també hi ha raons biològiques que expliquen per què el reforç positiu és una eina potent de motivació. “El reforç positiu és un gran activador cerebral, genera plaer; una carícia, un somriure, unes paraules amables estimulen els mateixos circuits cerebrals del plaer que un gust dolç, una música agradable, que un quadre bonic o que les drogues”, apunta. I precisa que es tracta d’un comportament bàsic, que es dóna en nens, adults i animals gairebé sense diferències.

    Els psicòlegs expliquen que, tècnicament, el reforç positiu és un estímul que augmenta la probabilitat que una conducta anterior es torni a repetir. A la pràctica això significa que quan el cap diu a un treballador que ha fet una bona feina i va per bon camí per obtenir un ascens, aquesta persona se sentirà més motivada i s’esforçarà per aconseguir l’ascens desitjat. En realitat, des de petits busquem que ens mostrin felicitat i acceptació, resulta gratificant i agradable rebre mostres d’aprovació (que ara sabem que activen els centres del paler del cervell) i això ens fa sentir més be amb nosaltres mateixos, amb èxit, i augmenta amb això l’autoestima i la seguretat. “En educació,  el reforç positiu, si s’acompanya d’un feedback sobre com millorar és molt interessant perquè crea expectatives de superació i permet transmetre confiança que l’alumne aconseguirà les metes  que es proposi”, apunta Victòria Gómez Serès, membre de la junta de govern del Col·legi de Pedagogs de Catalunya a Lleida.

    (…)

    Que el reconeixement de les fites de l’altre pugui ser positiu no vol dir que calgui elogiar-ho tot ni que calgui fer-ho sempre. Les felicitacions excessives, inoportunes o mal plantejades tenen els seus riscos i poden resultar contraproduents. (…) La recepta, diuen els experts, és utilitzar elogis concrets, detallats, i referits sempre al comportament, no pas a la personalitat. (…)

    I això també val quan est tracta de reconèixer la feina dels col·laboradors. “Si et feliciten molt el reforç perd efecte; un treballador novell necessita que li diguis sovint com ho fa, però un professional expert no ho necessita; l’elogi ha de ser detallat i cal especificar què és el que s’ha fet bé i què és el que es vol que es continuï fent”, indica Berrocal. Altres regles d’or a l’hora de mostra els reconeixements és expressar-los en públic, ser equitatiu i honest per no deixar-se influir per preferències personals, ser breu i no exagerar ni sobreactuar.

    Share

    Article complet

  • Elogis, un bé escàs (II)

    Reprodueixo la segona part dels extractes que m’han semblat força interessant de l’article de Mayte Rius, publicat a Estils de vida (núm. 117, 9 de juliol de 2011). En l’anterior, destaca que estem més acostumats a criticar que no pas a felicitar. En aquesta part, se n’explica el motiu.

    També hi ha qui opina que si som garrepes en els nostres reconeixements és perquè l’important és corregir les conductes i no acostumar els nens (ni els grans) a dependre de l’opinió dels altres, a fer les coses per agradar. La realitat és que a tots, des de petits, ens agrada que ens cuidin, ens tractin bé i ens diguin coses agradables. I que la crítica constant, amb pocs elogis, dóna resultats no desitjables tant si es tracta d’educar un nen com de millorar la productivitat d’una empresa. En aquestes condicions, el nen –o el treballador—té la sensació que no val la pena fer-ho bé perquè és difícil que rebi un estímul per això encara que, si s’equivoca, sí que tindrà reprimendes o càstigs.

    Manuel Martín-Loeches, professor de Piscobiologia a la Universitat Complutense i coordinador de Neurociència Cognitiva del Centre d’Evolució i Comportament Humà, emfasitza que aquest biaix negatiu no és casual, que hi ha raons biològiques que justifiquen que ens fixem més en allò negatiu i que siguem més propens a la crítica que a l’elogi. “S’ha comprovat i demostrar que el cervell està programat per atendre amb més prioritat en el temps i amb més zones implicades tot el que sigui emocionalment negatiu més que no pas positiu”, diu. I afegeix que l’explicació més creïble és que aquesta tendència –que s’observa també en altres mamífers—és adaptativa, és una empremta que ha deixat l’evolució. “En mitjans hostils, en plena natura, qui sobreviu millor i deixa més descendència (que és la finalitat de l’evolució) és qui reacciona més aviat davant d’un estímul negatiu, perquè si perds l’oportunitat de fugir perds la vida, mentre que si deixes passar una oportunitat positiva no és tan greu, n’hi pot haver una altra; per això els individus que van sobreviure més temps i van deixar més descendència van ser els que reaccionaven amb més rapidesa davant d’allò negatiu, i nosaltres en descendim, així que aquest mecanisme del nostre cervell, aquest biaix negatiu, no ens fa més feliços, però sí que ens permet sobreviure més”, explica Martín-Loaches.

    Com a exemple de les conseqüències d’aquesta empremta biològica que ens fa veure abans el costat negatiu i donar-li més importància cita algunes experiències que han demostrat que fan falta tres o quatre accions positives per poder compensar l’efecte d’una acció negativa en la imatge que es té d’una persona.

    Share

    Article complet

  • Elogis, un bé escàs (I)

    Reprodueixo la primera part dels extractes que m’han semblat força interessant de l’article de Mayte Rius, publicat a Estils de vida (núm. 117, 9 de juliol de 2011).

    Elogis, un bé escàs

    Està més que comprovat que el reforç positiu, felicitar i reconèixer les coses ben fetes, és una eina potent per motivar, educar, aprendre, donar seguretat i millorar l’autoestima. Però quan va ser l’última vegada que us van felicitar sense que fos el vostre aniversari? I quantes vegades heu aplaudit alguna conducta o feina de la vostra parella, fills, amic o companys d’oficina aquest últim mes?

    (…) Si algú arriba tard a la feina, és molt probable que el cap s’apropi a recriminar-l’hi, però si sempre és puntual i acostuma a quedar-se després de l’hora de sortida el més probable és que ningú no li comenti res. Per què? Què fa que siguem tan gasiu en els nostres reconeixements i felicitacions?

    Hi ha certa unanimitat entre els psicòlegs a l’hora d’afirmar que ens falta una cultura del reconeixement i que per això ens resulta molt més difícil felicitar que criticar. “Estem entrenats en l’autoexigència i l’exigència als altres, però no a veure el que és positiu i destacar-ho; donem per fet que les coses han d’anar bé i que si van malament ens hem de queixar”, afirma Purificación Sierra, professora de Psicologia del Desenvolupament de la UNED. Ursula Oberst, professora de Psicologia a la Universitat Ramon Llull, explica que tendim més a criticar perquè la crítica té a veure amb la ràbia, amb manifestar el nostre disgust, i és més fàcil expressar la ràbia que les emocions positives.

    Francisca Berrocal, professora del màster de Psicologia del Treball de la Universitat Complutense de Madrid, coincideix que no tenim cultura del premi, ni en l’àmbit familiar ni en el de les empreses: “Només es felicita l’excel·lència, i és molt difícil d’assolir, així que només es fa una vegada de cada moltes o de cada mai”. I insisteix que és més difícil felicitar que criticar perquè un bon elogi ha de ser immediat, detallat i oportú.


    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli projectes pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip