Un grup d’alumnes del Bàsic 3 de la Delegació de l’Eixample han visitat la seu de Montjuïc del Teatre Lliure . Aquesta visita a les instal·lacions del teatre és la primera part de l’activitat, ja que el dia 31 de maig bona part dels mateixos alumnes de la visita, i algun més d’altres cursos, assistirà a la representació d’Ifigènia, d’Eurípides, dirigida per Alícia Gorina i interpretada per Pere Arquillué i Emma Vilarasau, entre d’altres.
Per començar, a la plaça Margarida Xirgu els van explicar els inicis tant de l’edifici com de la institució teatral, creada dins d’un dels edificis del Palau de l’Agricultura construït amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929. El Teatre Lliure va ser fundat al barri de Gràcia, a l’antic local de la cooperativa de consum La Lleialtat, al carrer Montseny, el 1976 per un grup d’actors, directors i diferents tècnics de teatre. La seu de Montjuïc es va inaugurar l’any 2001, amb la sala gran que du el nom de Fabià Puigserver, un dels fundadors del teatre, i una sala molt més petita, anomenada Espai Lliure, que malauradament no es va poder visitar perquè hi estaven fent un assaig.
Un cop dins, van començar per la sala dels miralls, l’espai on es preparen i esperen els actors abans de sortir a escena, una mena de camerino comú. D’aquí es va accedir a l’escenari arquitectònic, ara buit, perquè no s’usa per a l’espectacle actual, i seguidament a la sala principal, establerta aquesta vegada amb grades a quatre bandes. Van poder veure el teló d’acer i, molt especialment, l’anomenada quarta paret, un teló arquitectònic de fusta amb el mateix disseny de les parets d’arcs i portes de la resta de la sala, aquest cop abaixada, per tancar la sala de manera que les quatre parets siguin iguals i l’espectador oblidi que darrere hi ha tot un altre escenari. Entre moltes altres coses, van entendre que els conceptes dreta i esquerra poden comportar confusions a l’hora de moure’s per un espai teatral i que s’hi usa una nomenclatura específica per saber si ens trobem al costat Lleida (del carrer) o Xirgu (de la plaça). A l’escenari van poder descobrir una part important de l’escenografia podrem veure a Tots eren fills meus: un jardí d’una casa amb gespa natural, que, per tant, s’ha de regar i il·luminar!
Després van poder baixar sota la sala per veure la tecnologia que permet que l’espai sigui absolutament flexible i que es pugui adaptar a les necessitats i idees de cada espectacle. En Fabià Puigserver, amb influència del que havia après a Polònia, tant pel que fa a la manera de fer teatre com el lloc on fer-lo, va aplicar un sistema anomenat Spiralift, importat des del Canadà el 1991, i va dissenyar la divisió de la sala en una quadrícula de 63 plataformes que poden enfilar-se o enfonsar-se lliurement i modificar completament la disposició dels espectadors respecte de l’escenari o del lloc concret on s’esdevingui l’espectacle, sobre les quals es col·loquen uns mòduls anomenats vagonetes, que permeten el desnivell diferent de tres files i 5 butaques, també desmuntables i numerables segons cada disposició. Un cop van tornar a la planta zero del vestíbul, els van ensenyar la maqueta original del teatre en què el mateix Fabià Puigserver va treballar, on es poden apreciar algunes diferències entre la idea original i la idea finalment establerta.
Després de veure la sala Fabià Puigserver per fora, per dins i per sota, van pujar fins a la quarta planta per accedir a la pinta de la caixa escènica i veure de ben amunt i ben aprop les barres de focus i el clàssic teló vermell. A dalt també van poder visitar una sala d’assaig, la més gran, que disposa de barres i miralls a les parets per assajar-hi dansa. Finalment, la visita es va acabar al vestíbul del teatre, on hi ha les dues portes principals, la taquilla i l’accés a les oficines. Aquest espai està situat sobre l’Espai Lliure i també té la mateixa forma de creu. És la zona del teatre que s’ha mantingut més tal com era l’edifici original, sobretot pel que fa als frescos que envolten les parets superiors, dedicats a l’agricultura.
L’activitat doble al Teatre Lliure té l’objectiu de motivar l’alumnat que aprèn català a descobrir que assistir a un espectacle en català els resulta no només possible sinó que també pot ser plaent, i que fins i tot pot esdevenir una experiència que voldrien anar repetint.
Article complet
