El proper dijous 1 de desembre, de 19 a 20 h, al club de lectura de nivell bàsic que fem a la biblioteca Sagrada Família, parlarem del còmic L’hivern del dibuixant, de Paco Roca, Premi Nacional del Còmic 2008 amb Arrugues.
L’hivern del dibuixant és un homenatge als creadors d’historietes infantils i juvenils, als autors dels còmics més famosos que es van publicar a finals dels anys cinquanta a Barcelona. L’obra retrata un grup de dibuixants de l’Editorial Bruguera que intenten fundar una revista, Tío Vivo, que els permeti aconseguir més recursos, mantenir el control creatiu dels seus personatges i en definitiva, obtenir més llibertat dins del procés de creació; però el moment històric en què viuen, la dictadura de Franco, actuarà com a rerefons en una empresa que els fa sentir com uns obrers sense drets que treballen a canvi de diners.
A l’Espanya de 1957, fer historietes era un ofici. Els dibuixants no eren artistes, eren obrers de la vinyeta. Cobraven a tant la pàgina –o la vinyeta–, treballaven a preu fet, seguint uns patrons establerts i inamovibles. Renunciaven als originals i als drets d’autor a canvi dels diners cobrats. Però en aquell 1957 es va produir un fet que va trencar la monotonia i va sembrar l’esperança: cinc dibuixants extraordinaris, famosos pels seus personatges, van gosar rebel·lar-se.
Després d’un any i mig de treball gràfic i de documentació, el valencià Paco Roca va aconseguir reflectir amb gran fidelitat l’ambient de l’època i recrear-ne els protagonistes amb un gran realisme.
El mateix Paco Roca explica que aquesta és l’obra que sempre havia volgut fer: “els tebeos de l’Editorial Bruguera són els que em van fer començar a estimar els còmics i, com molts de la meva generació, de les anteriors i de les posteriors, vaig créixer amb tots els seus personatges; Capitán Trueno, Mortadelo, Zipi y Zape, Anacleto… Des de petit em preguntava què hi havia al darrere, com eren els seus creadors, com treballaven i com era aquella editorial”.
Article complet
