Entrades amb l'etiqueta ‘clubs de lectura’

  • T’AGRADA LLEGIR I A LA VEGADA VOLS PRACTICAR EL CATALÀ?

    A partir de l’octubre tornen els dos club de lectura en català de l’eixample, adaptats a cada nivell:

    – Club de lectura de nivell bàsic

    Es fa el segon dijous de cada mes, a les 11 h, a la Biblioteca Sofia Barat (c/Girona, 64, tel. 932 317 767) i és per a totes aquelles persones que tinguin un mínim de nivell B3

    – Club de lectura de nivell mitjà

    Es fa el tercer divendres de cada mes, a les 10.30 h, a la Biblioteca Fort Pienc (Pl. Fort Pienc, 4, tel. 932 652 435) i és per a totes aquelles persones que tinguin un mínim d’I1

     

    Les inscripcions són gratuïtes i s’han de fer a la mateixa biblioteca.

    Article complet

  • Parlem amb l’autor de les decisions?

    El proper divendres 18 de maig, a les 10.30 h, farem l’última trobada d’aquest any del club de lectura de nivell intermedi que fem a la biblioteca Fort Pienc i parlarem de La decisió de Brandes, d’Eduard Márquez, amb Eduard Márquez!

    Sí, l’autor hi serà present i li podrem preguntar tot el que vulguem sobre l’obra i el procés d’escriptura, per tant, aquesta sessió serà especial perquè serà, a més a més, una trobada amb l’autor.

    Brandes és un pintor que es troba en el crepuscle de la seva existència i que evoca els fets que han marcat la seva vida: el pas per les dues guerres mundials, l’exili, els amors i desamors amb Ànima i Erika, l’evolució de les seves idees pictòriques, la pressió dels nazis sobre l’«art degenerat» i la influència que van exercir en l’obra tant l’entorn familiar com alguns dels seus mestres. Però, sobretot, recorda la inesperada visita de Walter Andreas Hofer, l’assessor d’art d’Hermann Goering, amb la intenció de fer-li xantatge perquè cedís al successor de Hitler un dels quadres que més apreciava. No un dels propis llenços, sinó una obra de Lucas Cranach, el pintor favorit de Goering.

    Escrita en primera persona, amb la contenció i el lirisme que caracteritza l’obra de l’autor, La decisió de Brandes és una novel·la que explora les petites formes de resistència contra l’opressió; les emocions contradictòries, riquíssimes i clarividents davant la mort que s’acosta, imparable, i la força dels records. És una narració àgil i precisa sobre els límits i les trampes de la memòria i sobre les petites formes de resistència que poden donar sentit a una vida.
     
    L’obra va guanyar el Premi de Narrativa de la Crítica Catalana 2006, el Premi Octavi Pellissa 2005 i el Premi Qwerty 2007.

    Article complet

  • Parlem de la calor?

    El proper dia 3 de maig, de 19 a 20 h, a la biblioteca Sagrada Família, farem l’última trobada d’aquest any del club de lectura de nivell bàsic i parlarem d’Onada de calor, de René Appel.

    La Sara se’n va sola en bicicleta en una calorosa nit d’estiu després d’haver discutit amb el seu xicot, en Dani. Al matí següent, troben el cos de la noia sense vida en un parc. El misteri acaba de començar…

    En podeu trobar un dossier de treball aquí.

    Article complet

  • Parlem de relacions personals?

    El proper divendres 20 d’abril, a les 10.30 h, al club de lectura de nivell intermedi de la biblioteca Fort Pienc, parlarem de Ningú ha escombrat les fulles, de Jordi Llavina, una obra feta de narracions breus amb una característica comuna: cap dels divuit contes és clar, tots són plens de fulles que tapen el que es vol dir, i el lector ha de passar el rasclet per entendre’ls. És una obra de categoria, que s’ha de llegir parant-hi molta atenció, perquè és plena de detalls significants, amb uns relats aparentment independents que, de fet, són entremesclats.

    El fil conductor dels contes no és altre que la complexitat de les relacions humanes, els protagonistes de les quals són infants, vells, amants, desamants, examants, amics… L’autor hi exerceix una mirada lúcida i nostàlgica sobre la complexitat de les relacions personals amb una precisió prodigiosa, agilitat narrativa, tensió psicològica, eficàcia lingüística i un lirisme molt ben travats, habilitat que permet mostrar la concordança que hi ha entre les emocions i les sensacions dels personatges, de manera que unes no es poden entendre sense les altres.

    Expliqueu-nos quin és el conte que més us ha arribat, que més contingut us ha transmès, o quina relació destaqueu entre uns i altres…

    Article complet

  • Parlem de poesia?

    El proper dia 5 d’abril, de 19 a 20 h, a la biblioteca Sagrada Família, farem la propera trobada del club de lectura de nivell bàsic parlant de Tant de gust… senyor Salvat-Papasseit, de M. Carme Bernal i Carme Rubio, un llibre d’introducció al personatge a i l’obra del poeta avantguardista.

    Aquest petit volum explica breument la vida de Joan Salvat-Papasseit, el situa en el context històric i ens convida a llegir una selecció dels poemes que va escriure. Es proporcionen comentaris per a abans o després de la lectura dels textos, encaminats facilitar-ne la comprensió. Hi trobem poemes tan coneguts com “Nadal”, “El noi dels pantalons llargs”, “Nocturn per a acordió”, “La casa que vull”, etc., així com un dels textos publicats per Salvat el 1921 a la revista La Mainada, que van ser reunits el 1926 al llibre Els nens de la meva escala i dites d’infants (reeditat el 1979).

    El disseny gràfic del llibre és un encert, amb il·lustracions, fotografies i jocs de colors per marcar i emmarcar l’estructura del llibre. Una bona ocasió, doncs, per oferir una entrada a la poesia de Salvat-Papasseït.

    Digueu-nos-en les impressions!

    Article complet

  • Parlem de quan se’ns comença a fer fosc?

    El proper divendres 16 de març, a les 10.30 h, al club de lectura de nivell intermedi que fem a la biblioteca Fort Pienc, parlarem de L’inici del capvespre, de Júlia Costa.

    En Pep Baltà, fill de mare soltera i criat a les barraques de Montjuïc, aconsegueix fer una carrera, dedicar-se a l’ensenyament i a la literatura i formar una família. Quan sembla que tots els seus somnis de triomf i benestar poden fer-se realitat, el seu destí fa un tomb cruel que l’empeny cap al costat més fosc de la vida. Vora seu, l’Emma Mas, la companya de sempre, les filles, la mare, la germana, el record dels absents i totes les persones que l’envolten van condicionant, una per una, per bé o per mal, el seu present, però ell sol haurà de lluitar per un futur en què els ideals de joventut i el concepte de felicitat perden el seu to inflamat per difuminar-se en l’acceptada placidesa del gris. El corc del passat, però, estarà disposat a deixar-lo descansar?

    Una obra sobre els ideals i el pas del temps, és a dir, sobre la vida de tots plegats… Què n’heu tret?

    Article complet

  • Parlem d’encreuament de destins?

    El proper dia 1 de març, de 19 a 20 h, a la biblioteca Sagrada Família, farem la propera trobada del club de lectura de nivell bàsic parlant de Jerusalem, de Froilà Alexandre i Ana Crespo, una obra que va guanyar el Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil l’any 2011.

    Un accident aeri uneix els destins d’un soldat israelià i un presoner palestí. L’assassinat del presoner fa que Xalom es replantegi la vida i els ideals en què ha estat educat. Vides encreuades, topada de cultures, moments de canvis…

    Una lectura sobre allò que realment uneix la humanitat.

    Animeu-vos a explicar-nos què us ha semblat la història!

    Article complet

  • Parlem de l’enigma dels nou dits?

    El proper divendres 16 de febrer, a les 10.30 h, al club de lectura de nivell intermedi de la biblioteca Fort Pienc, parlarem de La nena dels nou dits, de Laia Fàbregas, una novel·la d’intriga amb una atmosfera entre realista i fantàstica que transcorre a través d’un magnètic itinerari per la recerca del passat del personatge principal, la Laura, que té nou dits, no deu, i que, com diu, sempre ha estat així.

    La Laura no ha arribat a saber per què només té nou dits. Ella i la seva germana, la Moira, també desconeixen per què els seus pares es van negar a fer fotos de la seva vida familiar i, en canvi, els van ensenyar a fer fotos mentals. Ara la Laura creu que no pot retenir més imatges mentals, i opta per escriure els seus records en un quadern per dur un arxiu paral·lel sobre paper. En explicar-ho a la Moira, les dues germanes s’endinsen en un tabú familiar que les condueix a buscar-ne la veritat. Alhora que prenen consciència dels valors que rebien a casa, senten amb inquietud que això les feia diferents dels companys d’escola. L’obra, a més a més, inclou una mirada inèdita sobre els opositors a la dictadura franquista que van protagonitzar la transició a la democràcia.

    Aquesta és, com veieu, una obra enigmàtica, polièdrica, que es pot llegir des de molts punts de vista… Quina n’és la vostra interpretació?

    Article complet

  • Parlem de memòria històrica?

    El proper dia 1 de febrer, de 19 a 20 h, a la biblioteca Sagrada Família, farem la cinquena trobada del club de lectura de nivell bàsic parlant d’Un rellotge amb dues inicials, de Sílvia Llorente. Amb aquesta obra, l’autora va guanyar el Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil l’any 2012.

    En Martí tenia 4 anys quan el seu pare va marxar al front. La seva veïna, la Tània, una jove professora de rus, no sap res de la Guerra Civil, però de seguida s’’interessa per conèixer la història del pare desaparegut. Junts revisaran el passat per recuperar la memòria històrica.

    Podeu veure’n un comentari en vídeo fet per la conductora d’un club de lectura de la Biblioteca de Cambrils aquí. I, a més a més, en teniu la versió com a audiollibre en aquest enllaç. Podeu escoltar-lo fins i tot mentre en resseguiu el text!

    Expliqueu-nos-en les impressions!

    Article complet

  • Parlem d’una dona incòmoda?

    El proper divendres 19 de gener, a les 10.30 h, al club de lectura de nivell intermedi de la biblioteca Fort Pienc, parlarem d’Una dona incòmoda, la primera novel·la de Montse Banegas. L’obra ens explica l’adolescència i l’entrada a l’edat adulta de la Mònica, una noia de poble que arriba a Barcelona per fer la carrera d’història a la universitat, un personatge contrariat i rebel, brillant, excèntric, pedant, addicte a la lectura i al tabac, però també particularment tenaç en el seu esforç per afirmar-se contra el món amb les seves opinions autèntiques i irreverents.

    La protagonista ens explica les dificultats que es troba per emancipar-se al llarg de tota una dècada, des del seu últim curs a l’institut fins a la lectura de la tesi doctoral, i ens parlarà amb humor i mordacitat de tots els que l’han acompanyada: els seus extravagants pares, d’una terapeuta peculiar i d’un reguitzell de parelles. La Mònica parla sense embuts del món que l’envolta, de la ciutat, de la universitat i de la societat en què viu i no estalvia crítiques, judicis ni opinions.

    Us hi sentiu identificats? Expliqueu-nos-ho!

    Article complet

  • Anem a escoltar històries al Cafè?

    El proper dia 11 de gener, de 19 a 20 h, a la biblioteca Sagrada Família, farem la quarta trobada del club de lectura de nivell bàsic parlant d’El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada, un recull de catorze relats curts escrits entre els anys 1980 i 1985.

    L’escenari en què es desenvolupen els contes té com a centre la vila de Mequinensa, una vila de la vora esquerra de l’Ebre, al Baix Cinca. Totes les històries s’expliquen al Cafè de la Granota. Algunes narracions situen l’acció a la dècada dels anys cinquanta. Els personatges que hi apareixen són gent senzilla: miners, pagesos, botiguers. Els contes estan redactats des de la mirada d’un narrador omniscient i des d’una quotidianitat molt propera. Es caracteritzen per l’humor, la ironia i, sobretot, la crítica social.

    Us animem a dir-nos als comentaris quin conte us ha agradat més i per què! A més, en teniu una guia de lectura aquí i un blog sencer dedicat al llibre aquí.

    Article complet

  • Parlem de viure entre dues cultures?

    El proper divendres 15 de desembre, a les 10.30 h, al club de lectura de nivell intermedi de la biblioteca Fort Pienc, parlarem de la novel·la guanyadora del premi Ramon Llull l’any 2008, L’últim patriarca, de Najat El Hachmi, una escriptora catalana i mediadora cultural d’origen amazic, que va néixer a la ciutat marroquina de Nador quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya i que als vuit anys va venir a viure a Vic gràcies al reagrupament familiar.

    L’Últim patriarca és novel·la sobre l’emigració i exili dins un escenari sociolingüístic on tenen cabuda les llengües catalana, el rifeny, l’espanyol i l’àrab. El personatge principal, en Mimoun Driouch, fill de les terres berbers del Marroc, ha d’emigrar a Catalunya, on posteriorment es desplaçarà la seva família. La seva filla deixarà de banda els ideals vers la terra d’origen i s’adaptarà al valors de la nova societat. Ella vol entendre què ha fet del seu pare el tipus de persona que és, quines circumstàncies l’han convertit en una figura autoritària i dèspota, al mateix temps que inicia diversos intents per desfer-se del pes que té en la seva vida.

    La novel·la, per tant, és la història d’una rebel·lió personal contra un ordre establert des de fa milers d’anys. També és una mirada lúcida sobre les víctimes i els botxins que en són partícips. A partir d’un magistral i intencionat ús dels recursos propis de la tradició oral, l’escriptora construeix una faula moderna que inclou moments de gran tendresa i moments d’un brutal dramatisme, tot amanit amb un sentit de l’humor que ratlla la corrosió. El resultat és un tipus de novel·la inèdit fins al moment en la literatura catalana, tant pels conflictes tractats com per la forma literària d’abordar-los.

    Per aprofundir-hi una miqueta més, podeu llegir una entrevista interessant a l’autora amb motiu de la publicació de la tercera novel·la a través d’aquest enllaç.

    Article complet

  • Parlem d’un viatge vital?

    El proper dia 30 de novembre, de 19 a 20 h, a la biblioteca Sagrada Família, farem la tercera trobada del club de lectura de nivell bàsic parlant d’una història clàssica de la literatura universal: L’Odissea, d’Homer, que es considera un dels poemes fundacionals del cànon literari occidental. D’entrada, L’odissea era un poema oral, després es va fixar per escrit i es va traduir a centenars de llengües.

    L’Odissea és el relat de les aventures d’Odisseu (també anomenat Ulisses), un dels herois de la guerra de Troia, durant el viatge de retorn a casa, a Ítaca, i de la venjança contra els pretendents de la seva esposa, Penèlope. Amb la seva força i astúcia, Odisseu és el model de la superació enginyosa de les dificultats davant situacions molt complicades, amb monstres i països fantàstics.

    D’Homer en sabem ben poca cosa. Els antics solien atribuir a aquest poeta grec la paternitat de la Ilíada i l’Odissea. Ja des de l’antiguitat existiren dubtes sobre l’atribució d’aquests dos llargs poemes a un mateix autor, i a partir del s. XVIII es convertiren en un problema per als investigadors, conegut com a qüestió homèrica. Els dos grans relats heroics que són el resultat d’una llarga tradició de la literatura oral, difosa pels aedes (cantors de poemes èpics) en una societat en la qual l’escriptura no era imprescindible. La mateixa Odissea permet conèixer els trets d’alguns d’aquests cantors, com ara Demòdoc, l’aede dels feacis, o Femi, l’aede d’Ítaca. En la seva figura podem veure reflectida la venerable personalitat d’Homer, el qual, a partir del segle IV aC, els escultors han intentat retratar amb la imatge típica de l’ancià venerable, cec i de front ample.

    Per aprofundir en l’obra, trobareu una proposta didàctica molt interessant en aquest enllaç.

    Bona lectura!

    Article complet

  • Parlem d’Emili Teixidor?

    El proper dia 17 de novembre, a les 10.30 h, a la biblioteca Fort Pienc, començarem les trobades del club de lectura de nivell intermedi parlant de Laura Sants, d’Emili Teixidor.

    En aquesta novel·la situada als nostres dies, l’autor torna als paisatges de Pa negre de la mà d’un protagonista amb lligams familiars a la comarca. En la recerca d’una misteriosa Laura, que ha de servir per actualitzar una figura mítica a la ciutat i a la literatura, el narrador es troba embolicat en una trama de lluites polítiques i interessos econòmics que li faran veure que la corrupció del poder i la de l’amor tenen moltes coses en comú.

    La Laura, com les grans adúlteres Anna Karenina o Emma Bovary, es trobaria avui atrapada entre dos focs, el de la pressió social provinciana i el dels seus impulsos de llibertat i felicitat? Fins a quin punt el canvi radical de costums i de panorama farien possible avui en dia un rebuig com el que va patir la Laura a la Ciutat dels Sants? Les passions de l’amor i les de la política neixen de la mateixa arrel? En una societat hedonista i consumista com la nostra, la moral de la població és la mateixa que la que va aguantar la misèria i les humiliacions de la postguerra?

    Aquestes són només algunes de les preguntes que suscita la lectura d’aquesta novel·la, de les quals en parlarem al club de lectura. Expliqueu-nos quines altres qüestions i sensacions us ha motivat!

    Article complet

  • El club de lectura de nivell bàsic, un espai on practicar el català

    El club de lectura de nivell bàsic de l’Eixample creix dia a dia i es consagra com un espai on poder practicar el català a través de lectures adaptades en llengua catalana.

    Enguany, el club va començar al mes d’octubre i es fa cada primer dijous de cada mes, a les 19 h, a la Biblioteca de la Sagrada Família. Durant aquest any es llegiran des de clàssics com ara Frankenstein o L’Odissea, fins a obres més contemporànies com ara La felicitat o El cafè de la granota.

    Si us agrada llegir, voleu guanyar fluïdesa i perdre la vergonya a parlar en català, hi esteu convidats!

    Article complet

  • Parlem de la felicitat?

    El proper dia 2 de novembre, de 19 a 20 h, a la biblioteca Sagrada Família, farem la segona trobada del club de lectura de nivell bàsic parlant de La felicitat, de Lluís-Anton Baulenas.

    La Nonnita, artista de teatre, vol donar un futur millor al fill que espera. En Demi, advocat corrupte i ambiciós, vol demostrar a la seva mare que és capaç de fer molts diners. Els interessos de tots dos conflueixen al Paral·lel, el barri amb més vitalitat dins la Barcelona de l’any 1909, temps convulsos i en ple procés de modernització.

    La felicitat és una novel·la de suspens, d’amor i d’odis, de venjances i d’esperances, de dubtes i de descobertes d’un món canviant, el de la Barcelona de l’obertura de la Via Laietana i de la brillantor del Paral·lel, protagonitzada pels habitants anònims, els que generació rere generació construeixen la història de debò. Són històries petites i personals de gent que busca la felicitat, i que conformen, sumades l’una darrere l’altra, la Història en majúscules.

    Gaudiu de la lectura i recordeu que ens podeu deixar els vostres comentaris!

    Article complet

  • Parlem de moral científica?

    El proper dia 5 d’octubre, de 19 a 20 h, a la biblioteca Sagrada Família, començarem les trobades del club de lectura de nivell bàsic parlant de Frankenstein o el modern prometeu, de Mary Shelley, una de les novel·les de terror més famoses de tots els temps.

    Victor Frankenstein, el protagonista, és un científic que, aclaparat per la mort de la seva mare, investiga sobre la naturalesa de la vida i aconsegueix donar-ne a un ésser format a partir de fragments de cadàvers. És així com Víctor, sense tenir en compte les conseqüències, crea el monstre que intentarà apropar-se a la humanitat…

    La narració ens fa reflexionar sobre la creació i la destrucció de la vida, la moral i la rivalitat entre l’home i déu, és a dir, l’hybris o l’orgull excessiu.

    Article complet

  • Us agrada llegir?

    Doncs apunteu-vos a un dels clubs de lectura que fem a les biblioteques Sagrada Família, de nivell bàsic o elemental,  o Fort Pienc, de nivell intermedi o suficiència!

    L’objectiu dels clubs és parlar i compartir les impressions de la lectura dels textos que proposem per practicar i facilitar l’expressió oral en català. Per formar-ne part només cal tenir carnet de biblioteca i comunicar-ho a la biblioteca corresponent o bé presencialment o bé per telèfon.

    Podeu consultar-ne tota la informació en aquesta pàgina.

    Article complet

  • Recordem Montserrat Roig recorrent els escenaris de la seva vida

    El dimecres 3 de maig, com a activitat complementària dels clubs de lectura de llengua catalana, onze participants van poder gaudir de la ruta literària “La Barcelona de Montserrat Roig”, conduïda per Maria Nunes, filòloga i escriptora.

    Nunes va portar els assistents als escenaris barcelonins més importants per a l’escriptora de l’Eixample. La ruta va començar a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, a la Gran Via de les Corts Catalanes, on Roig va fer els estudis universitaris, i va acabar al carrer de Bailèn, on va néixer i residir els últims anys de la seva vida

    La filòloga va llegir a cada parada de la ruta fragments de textos de Montserrat Roig vinculats a aquell escenari.

    Els participants van valorar molt positivament l’activitat. Des d’aquí agraïm a la Maria Nunes l’entusiasme que va contagiar als assistents i la magnífica tria de textos i escenaris, que va ajudar a conèixer una mica més l’escriptora barcelonina.

    Article complet

  • Parlem de Pedrolo?

    El proper divendres 19 de maig, a les 10.30 h, a l’última sessió del club de lectura de nivell intermedi de la biblioteca Fort Pienc, parlarem de Cendra per Martina, de Manuel de Pedrolo, un llibre poc conegut de l’autor però que es considera una de les seves millors obres.

    La novel·la explica les relacions d’un triangle amorós entre dues relacions d’un mateix home, l’Adrià, amb dues germanes, la Júlia i la Martina, i ho fa des del punt de vista de cadascun dels protagonistes de manera successiva, talment un joc de miralls. És un drama psicològic que se situa a la postguerra dels anys 60. Pedrolo coneixia bé aquesta realitat perquè va fer de sanitari al front.

    L’obra es va publicar el 1965. Reflecteix la capacitat de l’autor per copsar la psicologia dels personatges, que segurament va perfeccionar i practicar gràcies a una de les feines que tenia: feia d’investigador privat!

    Article complet

  • Parlem de la senyora Rodoreda?

    El proper 4 de maig, de 19 a 20 h, a l’última sessió d’enguany del club de lectura de nivell bàsic que fem a la biblioteca Sagrada Família, parlarem de Tant de gust de conèixer-la, senyora Rodoreda, de M. Carme Bernal i Carme Rubio, una obra monogràfica dedicada a conèixer personatges coneguts de tothom per la seva obra, en aquest cas, centrada en Mercè Rodoreda.

    Qui no ha sentit a parlar mai de la Zerafina, d’Aloma o de la Colometa? A més de novel·les, Rodoreda també va crear poesies, contes i narracions infantils. El text ofereix una mostra d’aquestes petites joies, acompanyada d’una petita semblança de l’autora i de la Barcelona de la seva època.

    En podeu consultar una fitxa de lectura aquí.

    Article complet

  • Parlem d’homes i cavalls?

    El proper 6 d’abril, de 19 a 20 h, a la penúltima sessió del club de lectura de nivell bàsic que fem a la biblioteca Sagrada Família, parlarem de l’obra Cavall de guerra, de Michael Morpurgo, una novel·la juvenil publicada per primer cop a Anglaterra l’any 1982.

    L’obra explica la història del Joey, un cavall de granja, acostumat a llaurar el camp, que quan esclata la Primera Guerra Mundial és venut a l’exèrcit i enviat al front de França. El jove Albert, l’antic propietari, intenta fer-lo tornar a casa sa i estalvi, malgrat que és massa jove per allistar-s’hi. A través dels ulls de l’animal assistim a la lluita per la supervivència i revivim l’amistat amb el jove, la relació amb el qual demostra que el poder de l’amistat és més fort que qualsevol guerra.

    L’obra va ser la base d’una aclamada obra del Teatre Nacional de Londres de manipulació d’objectes i titelles que va guanyar molts premis i que s’ha representat arreu (vegeu-ne la imatge) (2007), i d’una adaptació cinematogràfica (2011) feta per Steven Spielberg.

    Què us n’ha semblat la lectura?

    Article complet

  • Parlem de misteris al mig del mar?

    El proper divendres 17 de març, a les 10.30 h, al club de lectura de nivell intermedi de la biblioteca Fort Pienc, parlarem de La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol, una novel·la de gènere fantàstic publicada l’any 2002, que explica l’arribada d’un excombatent de la independència d’Irlanda a una illa perduda enmig de l’Atlàntic per desenvolupar-hi la feina d’oficial atmosfèric del far, l’única construcció de l’illa a part d’una cabana, i on només hi viu una persona: l’intrigant oficial de senyals Batís Caffó, qui, a més, amaga un secret relacionat amb el fet que realment no estan sols del tot… a l’illa també hi ha uns éssers monstruosos que ataquen de nit!

    L’obra ha tingut moltíssimes reedicions i s’ha traduït a moltes llengües. Se n’està rodant una adaptació al cinema, amb guió de Jesús Olmos i direcció del francès Xavier Gens (autor d’obres com Hitman o Divine) i es comercialitzarà amb el títol de Cold Skin. Els exteriors de la pel·lícula ja s’han rodat a Llançà i a Lanzarote. David Oakes, conegut per la seva participació a Los Borgia i Els pilars de la Terra, farà de jove oficial atmosfèric, Ray Stevenson (que havia actuat a Thor i a Divergent) serà en Batís i Aura Garrido farà el paper d’Aneris.

    Aquí teniu materials didàctics per treballar l’obra més a fons. Bona lectura!

    http://lacampanaeditorial.com/llibre-215/

    http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/pell/abans.htm

    Article complet

  • Parlem del temps de les cireres?

    tempsEl dijous 2 de març, a les 19 h, farem una nova sessió del club de lectura de nivell bàsic a la biblioteca Sagrada Família. En aquesta ocasió ens afegirem a la commemoració dels vint-i-cinc anys de la mort de l’escriptora i periodista Montserrat Roig parlant d’El temps de les cireres, la segona part de la trilogia formada també per Ramona, adéu i L’hora violeta.

    Aquesta vegada, però, ho farem a partir de la recent edició adaptada per a Lectura Fàcil per Núria Martí Constans i editat per La Mar de Fàcil, que es va presentar durant el mes de maig de 2016.

    Montserrat Roig ens hi presenta, a través de les dones de les famílies Miralpeix i Claret, la Barcelona dels anys setanta, encara plenament en el franquisme però on sembla que algunes coses ja poden començar a canviar. Tot comença amb el retorn a Barcelona de la protagonista, la Natàlia, després d’haver viscut dotze anys a França i Anglaterra, pocs dies després de l’execució de Salvador Puig i Antich.

    Article complet

  • Parlem d’aventures per Rússia?

    El proper dijous 2 de febrer, a les 19 h, al club de lectura de nivell bàsic que fem a la biblioteca Sagrada Família, parlarem de la novel·la d’aventures Miguel Strogoff, de Jules Verne.

    En Miquel Strogoff, capità del cos especial de correus del tsar, ha de dur a bon terme un perillós viatge, un viatge de Moscou a Irkutsk, a través d’un país envaït pels tàtars. Haurà de superar molts obstacles i fer front a tota mena de perills per poder lliurar una carta al gran duc, el germà del tsar; una carta que pot significar la salvació de tot Sibèria!

    Quines obres coneixeu de Jules Verne? Us agraden les històries d’aventures? I les aventures històriques? De tot això i més en parlarem al club de lectura.

    Animeu-vos a fer un comentari!

    Article complet

  • Parlem de l’amor vençut?

    arbres-vencutsEl proper divendres 17 de febrer, a les 10.30 h, al club de lectura de nivell intermedi de la biblioteca Fort Pienc, parlarem d’Els arbres vençuts, de Maria Mercè Roca, una història de desamor escrita el 1987.

    Després de la mort de la mare, la Laura troba els escrits que va anar escrivint al llarg de la vida. Li serveixen no només per entendre la tristesa, el caràcter depressiu i la pena que la va envoltar, sinó també per descobrir-ne la causa: la ruptura d’un amor mai superat. Així comprèn moltes coses, com ara la frustració de quan era petita en comprovar que la mare era diferent, que no li feia cas. Amb l’alternança dels fulls del diari i els comentaris de la filla, anem descobrint la història, una història que la protagonista vol compartir amb qui sense saber-ho la va generar.

    Parlarem de com el passat arriba fins al present i el modifica, de com les emocions perviuen durant el temps i les generacions, de l’amor perdut.

    Article complet

  • Parlem de la crida de la natura?

    indexEl proper 12 de gener, de 19 a 20 h, a la quarta sessió del club de lectura de nivell bàsic que fem a la biblioteca Sagrada Família, parlarem de l’obra La crida del bosc, de Jack London, una novel·la d’aventures de Jack London publicada l’any 1903. La història està ambientada al Canadà, durant la dècada del 1890, l’època de la Febre de l’or de Klondike.

    Ens explica la història d’un gos de companyia, domesticat, anomenat Buck, que es veu obligat a canviar de manera de ser per resistir les dures condicions de les regions del nord del Canadà i d’Alaska. El personatge s’enfronta a la recuperació dels instints primitius després d’una sèrie de d’esdeveniments mentre el fan treballar arrossegant un trineu durant una època en què els gossos de trineu es venien a preus molt elevats. A poc a poc, sentirà néixer dins seu l’instint que el crida cap al bosc… on hi ha els seus germans salvatges, els llops.

    És el que fem el que ens fa com som, o bé el que som determina el que fem?

    Article complet

  • Parlem d’Albert Espinosa?

    mon-grocEl proper divendres 16 de desembre, a les 10.30 h, a la segona sessió del club de lectura de nivell intermedi de la biblioteca Fort Pienc, parlarem d’El món groc, un llibre autobiogràfic d’Albert Espinosa.

    El llibre explica la història de l’Albert, un noi de 24 anys, que s’està en un hospital mentre perquè pateix dos càncers, un a la cama i l’altre al pulmó dret. Ens explica tot el que va viure a l’edifici: els consells donats i rebuts, els amics que va fer i els que se’n van anar, i la manera més fàcil, senzilla i, si més no, divertida, d’afrontar el càncer.

    Aquesta obra consta de 23 consells, i, a l’últim, la forma de veure les persones de més confiança i properes a un mateix, els anomenats grocs. El retrat d’un món, groc o no, que és millor gràcies a persones com l’Albert Espinosa.

    Article complet

  • Parlem d’un còmic sobre el món del còmic?

    lhiverndeldibuixantEl proper dijous 1 de desembre, de 19 a 20 h, al club de lectura de nivell bàsic que fem a la biblioteca Sagrada Família, parlarem del còmic L’hivern del dibuixant, de Paco Roca, Premi Nacional del Còmic 2008 amb Arrugues.

    L’hivern del dibuixant és un homenatge als creadors d’historietes infantils i juvenils, als autors dels còmics més famosos que es van publicar a finals dels anys cinquanta a Barcelona. L’obra retrata un grup de dibuixants de l’Editorial Bruguera que intenten fundar una revista, Tío Vivo, que els permeti aconseguir més recursos, mantenir el control creatiu dels seus personatges i en definitiva, obtenir més llibertat dins del procés de creació; però el moment històric en què viuen, la dictadura de Franco, actuarà com a rerefons en una empresa que els fa sentir com uns obrers sense drets que treballen a canvi de diners.

    A l’Espanya de 1957, fer historietes era un ofici. Els dibuixants no eren artistes, eren obrers de la vinyeta. Cobraven a tant la pàgina –o la vinyeta–, treballaven a preu fet, seguint uns patrons establerts i inamovibles. Renunciaven als originals i als drets d’autor a canvi dels diners cobrats. Però en aquell 1957 es va produir un fet que va trencar la monotonia i va sembrar l’esperança: cinc dibuixants extraordinaris, famosos pels seus personatges, van gosar rebel·lar-se.

    Després d’un any i mig de treball gràfic i de documentació, el valencià Paco Roca va aconseguir reflectir amb gran fidelitat l’ambient de l’època i recrear-ne els protagonistes amb un gran realisme.

    El mateix Paco Roca explica que aquesta és l’obra que sempre havia volgut fer: “els tebeos de l’Editorial Bruguera són els que em van fer començar a estimar els còmics i, com molts de la meva generació, de les anteriors i de les posteriors, vaig créixer amb tots els seus personatges; Capitán Trueno, Mortadelo, Zipi y Zape, Anacleto… Des de petit em preguntava què hi havia al darrere, com eren els seus creadors, com treballaven i com era aquella editorial”.

    Article complet

  • Parlem de Montserrat Roig?

    portada-el-temps-de-les-cireresEl proper divendres 18 de novembre, a les 10.30 h, a la primera sessió del club de lectura de nivell intermedi de la biblioteca Fort Pienc, volem afegir-nos a la commemoració dels vint-i-cinc anys de la mort de l’escriptora i periodista Montserrat Roig parlant d’El temps de les cireres, la segona part de la trilogia formada també per Ramona, adéu i L’hora violeta.

    Montserrat Roig ens hi presenta, a través de les dones de les famílies Miralpeix i Claret, la Barcelona dels anys setanta, encara plenament en el franquisme però on sembla que algunes coses ja poden començar a canviar. Tot comença amb el retorn a Barcelona de la protagonista, la Natàlia, després d’haver viscut dotze anys a França i Anglaterra, pocs dies després de l’execució de Salvador Puig i Antich.

    Article complet

Delegació de l’Eixample

C. Calàbria, 66, 2n
08015 Barcelona

Tel. 934 512 445
eixample@cpnl.cat

De dilluns a divendres de 9 a 14 h i dijous també de 16 a 20 h


Categories


Comentaris recents


Núvol d’etiquetes


Enllaços d'interès


Interculturalitat


Materials per a l'aprenentatge


Recursos de consulta


Recursos del professorat


Històric



Núvol d'etiquetes

activitats del CNL de Barcelona assessorament biblioteques Campanyes català a taula cinema en català clubs de lectura codi de consum commemoracions concursos cursos còmics en català Empresa establiments adherits establiments col·laboradors Exposicions festes fires jocs en català Llengua llibres música Podcast poesia punts de trobada recursos restauració Sant Jordi segona mà sessions puntuals sortides fora de l'aula sèries teatre tradicions trobades amb autors voluntariat per la llengua -->