El dimarts 15 de novembre, l’alumnat del curs Intermedi 2, de la Delegació Eixample del CPNL, va fer una classe diferent. Amb motiu de la lectura del llibre L’hospital dels pobres, vam iniciar la visita al torn dels orfes, on també comença la història d’aquest llibre.
El torn, al carrer de les Ramelleres, 17, té una història de llum i foscor; les mares que no podien mantenir els seus nadons, per circumstàncies diverses, els hi deixaven. Del segle xvi al xx, el torn no es va aturar mai. Les monges, a l’altra banda de la Casa de la Misericòrdia, tenien cura d’aquests nens fins a l’edat de sis anys, en què passaven a la Casa de la Caritat.
Al costat del torn hi ha l’escletxa per a deixar-hi almoines, i a terra una rajola que ho recorda. Actualment la Casa de la Misericòrdia és la seu de Ciutat Vella de l’Ajuntament de Barcelona. Milers d’històries silenciades de mares i fills queden dins d’aquestes parets tan antigues.
Visita a la Casa de la Caritat
L’edifici està situat entre els carrers de Montalegre –per on s’accedeix–, Valldonzella, Joaquim Costa i la plaça dels Àngels.
La Casa de la Caritat acollia els infants a partir dels sis anys, on aprenien oficis.
La històrica Casa de la Caritat, actualment és del CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona); s’hi fan exposicions, esdeveniments creatius… Té un pati molt gros, conegut com el “Pati de les Dones”. Aquesta institució és un dels llocs més importants per a la divulgació cultural de la ciutat.
L’edifici fou construït en 1749 i restaurat en 1929 en plena expansió del Modernisme. El centre de Beneficència va funcionar entre els anys 1802 i 1956. A partir de 1803 es va fer servir per a hostatjar captaires, decrèpits, rodamons i altra gent del carrer.
Visita a l’Institut d’Estudis Catalans
L’edifici, que havia de ser Casa de Convalescència, està situat al carrer del Carme, 47, al cor del Raval. Fou construït al segle xvi gràcies a la generositat monetària de Pau Ferran.
Aquest edifici forma part del gran conjunt sanitari de l’Hospital de la Santa Creu.
Disposa de claustre, sala noble, un passadís on hi ha les calaixeres de l’arxiu de Pompeu Fabra, els jardins de Mercè Rodoreda, la capella d’estil barroc, algunes obres d’art i el vestíbul vistós de l’entrada.
Vam accedir a l’actual IEC pel vestíbul, on vam gaudir dels mosaics, i del claustre, on vam fotografiar els arcs i el jardí.
L’espai ofereix visites guiades cada dimarts i dijous per a tothom que el vulgui conèixer.
Visita a la Universitat de Barcelona, edifici històric
L’edifici històric de la UB és a la Gran Via de les Corts Catalanes, 585, i vam accedir-hi per la part central. Vam pujar per l’escala d’honor, tota feta de marbre, i amb una catifa vermella. Està molt ben conservada.
Després vam anar a l’Aula Magna, però com que hi havia un esdeveniment, no hi vam poder entrar.
Seguidament vam visitar la Biblioteca, on tot era de fusta. Al pis més alt hi havia llibres antics. No semblava gaire ampla, però sí que hi havia molts pisos.
Més tard vam sortir a un pati al centre de la Universitat. El pati és ple de diferents arbres i plantes. Hi ha molta vegetació i es coneix que en tenen molta cura.
Finalment vam veure els bancs de fusta en un auditori que potser havia estat una aula d’ensenyament. Aquests bancs van ser típics de l’edifici històric.
Per acabar el recorregut del llibre, només ens caldria conèixer l’autora, la Tània Juste. Seria el millor regal de Nadal que podríem tenir per a tancar el curs.
Article complet
La primera píndola de llengua d’aquest any us vol presentar algunes eines bàsiques per poder escriure i pronunciar correctament els noms de lloc: els nomenclàtors. Però no us penseu que ens hi hem posat per poc, no!
Com a últim pòdcast d’aquest any 2022 i perquè ja som a les portes de les festes nadalenques, us portem un programa en què descobrireu com fer un bon caldo de Nadal.
