En aquest nou pòdcast i amb motiu del dia de Sant Jordi hem volgut fer un recull d’algunes recomanacions de llibres, de la mà del personal de la delegació de l’Eixample, que ha volgut compartir aquelles lectures que més els han impactat.
Ja ho sabeu, podeu descobrir-les, com sempre, a iVoox, a RC66 i aquí al blog.
Els alumnes d’un bàsic 1 de la delegació han acabat el curs compartint un esmorzar de germanor en què cadascú ha volgut portar menges originàries dels seus països d’origen i explicar en català quins ingredients porten i com es fan.
Mireu quines delícies!
Hi ha hagut menjars d’Itàlia, del Perú, de les Illes Canàries, de Xile, de l’Argentina, de Portugal, de Catalunya també (una noia californiana ha decidit dur-nos una bona coca de recapte), del Marroc, de l’Uruguai i d’Hondures.
Moltes gràcies a tots i cap al bàsic 2!
En aquesta nova píndola del mes d’abril us volem parlar dels jardins que hi ha al barri de Sant Antoni.
Una pila d’interiors d’illa on podeu anar a passejar i a desconnectar una mica del brogit de la ciutat. Petits oasis de tranquil·litat que porten el nom, sobretot, de dones. De dones valentes, compromeses, intrèpides. Com tantes altres! Qui eren?, com es deien?, què van fer? I no només hi trobem dones, la tradició i el jazz ens acompanyaran també en aquest passeig primaveral pels jardins del barri. Aquest cop no anirem a ramblejar, ara toca “jardinejar”. Ja ha arribat la primavera a Sant Antoni!
Ja ho sabeu, ens podeu escoltar, com sempre, a iVoox, a RC66 i aquí al blog.
L’últim dia de curs els alumnes d’un Suficiència 3 van participar en una visita guiada a l’Institut d’Estudis Catalans del carrer Hospital.
La guia els va explicar l’origen històric de l’edifici i curiositats de les sales interiors que els van sorprendre molt. Ja sabeu que on ara se situa l’IEC va ser el primer Hospital de la Santa Creu i Sant Pau abans que el traslladessin a la ubicació actual?
Va ser una forma molt bonica d’acomiadar l’últim curs de català que la majoria hauran fet amb nosaltres. Bona sort a tots!
Per segon any consecutiu l’Oficina de Promoció Econòmica del Districte i la Delegació de l’Eixample organitzen el segon concurs de microrelats “Comerç a l’Eixample”, de l’1 al 25 d’abril, en què els participants hauran d’escriure relats breus que tinguin com a escenari o protagonista un comerç real de l’Eixample.
Entre tots els participants, se seleccionaran els millors microrelats segons criteris de qualitat lingüística i originalitat argumental. Es donaran un total de cinc premis i la data de lliurament serà el 9 de maig de 2023 al Centre Cívic Casa Elizalde. Es poden enviar els microrelats a l’adreça eixample@cpnl.cat o a través d’aquest enllaç.
Podeu consultar les condicions i les bases del concurs aquí.
Animeu-vos a participar-hi i guanyeu grans premis!
Durant aquesta setmana i amb motiu del 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, el nostre alumnat d’Elemental 1 de la Delegació de l’Eixample ens llegeix la biografia d’algunes dones que han destacat històricament pel seu paper transgressor.
Durant aquests dies podreu trobar en format pòdcast les següents protagonistes:
Entreu i descobriu-les!
Després de l’excel·lent experiència de la temporada anterior, aquesta setmana hem tornat a visitar la seu de Montjuïc del Teatre Lliure amb l’alumnat d’un grup d’Elemental 2 i alguna persona d’un Bàsic 3 de la Delegació. Aquesta visita a les instal·lacions del teatre és la primera part de l’activitat, ja que el dia 10 de març bona part dels mateixos alumnes de la visita, i algun més d’altres cursos, assistirà a la representació de Tots eren fills meus, d’Arthur Miller, dirigida per David Selvas i interpretada principalment per Emma Vilarasau i Jordi Bosch.
Per començar, a la plaça Margarida Xirgu els van explicar els inicis tant de l’edifici com de la institució teatral, creada dins d’un dels edificis del Palau de l’Agricultura construït amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929. El Teatre Lliure va ser fundat al barri de Gràcia, a l’antic local de la cooperativa de consum La Lleialtat, al carrer Montseny, el 1976 per un grup d’actors, directors i diferents tècnics de teatre. La seu de Montjuïc es va inaugurar l’any 2001, amb la sala gran que du el nom de Fabià Puigserver, un dels fundadors del teatre, i una sala molt més petita, anomenada Espai Lliure, que malauradament no es va poder visitar perquè hi estaven fent un assaig.
Un cop dins, van començar per la sala dels miralls, l’espai on es preparen i esperen els actors abans de sortir a escena, una mena de camerino comú. D’aquí es va accedir a l’escenari arquitectònic, ara buit, perquè no s’usa per a l’espectacle actual, i seguidament a la sala principal, establerta aquesta vegada amb grades a quatre bandes. Van poder veure el teló d’acer i, molt especialment, l’anomenada quarta paret, un teló arquitectònic de fusta amb el mateix disseny de les parets d’arcs i portes de la resta de la sala, aquest cop abaixada, per tancar la sala de manera que les quatre parets siguin iguals i l’espectador oblidi que darrere hi ha tot un altre escenari. Entre moltes altres coses, van entendre que els conceptes dreta i esquerra poden comportar confusions a l’hora de moure’s per un espai teatral i que s’hi usa una nomenclatura específica per saber si ens trobem al costat Lleida (del carrer) o Xirgu (de la plaça). A l’escenari van poder descobrir una part important de l’escenografia podrem veure a Tots eren fills meus: un jardí d’una casa amb gespa natural, que, per tant, s’ha de regar i il·luminar!
Després van poder baixar sota la sala per veure la tecnologia que permet que l’espai sigui absolutament flexible i que es pugui adaptar a les necessitats i idees de cada espectacle. En Fabià Puigserver, amb influència del que havia après a Polònia, tant pel que fa a la manera de fer teatre com el lloc on fer-lo, va aplicar un sistema anomenat Spiralift, importat des del Canadà el 1991, i va dissenyar la divisió de la sala en una quadrícula de 63 plataformes que poden enfilar-se o enfonsar-se lliurement i modificar completament la disposició dels espectadors respecte de l’escenari o del lloc concret on s’esdevingui l’espectacle, sobre les quals es col·loquen uns mòduls anomenats vagonetes, que permeten el desnivell diferent de tres files i 5 butaques, també desmuntables i numerables segons cada disposició. Un cop van tornar a la planta zero del vestíbul, els van ensenyar la maqueta original del teatre en què el mateix Fabià Puigserver va treballar, on es poden apreciar algunes diferències entre la idea original i la idea finalment establerta.
Després de veure la sala Fabià Puigserver per fora, per dins i per sota, van pujar fins a la quarta planta per accedir a la pinta de la caixa escènica i veure de ben amunt i ben aprop les barres de focus i el clàssic teló vermell. A dalt també van poder visitar una sala d’assaig, la més gran, que disposa de barres i miralls a les parets per assajar-hi dansa. Finalment, la visita es va acabar al vestíbul del teatre, on hi ha les dues portes principals, la taquilla i l’accés a les oficines. Aquest espai està situat sobre l’Espai Lliure i també té la mateixa forma de creu. És la zona del teatre que s’ha mantingut més tal com era l’edifici original, sobretot pel que fa als frescos que envolten les parets superiors, dedicats a l’agricultura.
L’activitat doble al Teatre Lliure té l’objectiu de motivar l’alumnat que aprèn català a descobrir que assistir a un espectacle en català els resulta no només possible sinó que també pot ser plaent, i que fins i tot pot esdevenir una experiència que voldrien anar repetint.
El passat dimecres 1 de març, a la llibreria Ona, vam poder gaudir de la trobada amb els autors Bernat Oliveres i Mar Valldeoriola que van presentar-nos el seu últim llibre “L’Arcadi al país de les oliveres”, un llibre que descriu i il·lustra un dia en la vida de l’activista Arcadi Oliveres, centrant-se en les seves idees de manera fàcil i entenedora.
Entre el públic assistent hi havia quatre grups dels cursos de nivell bàsic i elemental de la Delegació de l’Eixample que havien llegit i treballat el llibre prèviament. La trobada va permetre que alumnes i públic en general fessin les seves pròpies preguntes i reflexions que van servir per conèixer millor la figura del gran Arcadi Oliveres.
Gràcies a tothom per fer-ho possible!
L’última píndola de llengua d’aquest hivern ens parla dels universals lingüístics, aquells trets gramaticals que comparteixen totes les llengües del món. N’hi ha de molts de tipus, de camps diversos, de més i menys segurs…, però tots difícils de comprovar. Amb aquest petit pòdcast ens endinsem en un terreny complex que té a veure amb el funcionament del nostre cervell i en la manera com conceptualitzem el món. M’atreviria a dir que fins i tot freguem la filosofia perquè, en realitat, d’on venen les llengües i aquests trets que comparteixen?
No, em sap greu, no tenim resposta encara per a aquesta pregunta, però sí unes quantes curiositats que us deixaran amb la boca badada, sobretot si penseu en totes aquelles particularitats de la nostra llengua que ens semblen tan “normals” i que ni de bon tros compartim amb tothom.
Ja ho sabeu, ens podeu escoltar, com sempre, a iVoox, a RC66 i aquí al blog.
El dia 21 de febrer es commemora el Dia Internacional de la Llengua Materna, i a l’Eixample tenim la sort de tenir-ne moltes, de llengües maternes.
Així que hem aprofitat per demanar als alumnes de tots els cursos que ens escriguin la seva paraula preferida en la seva llengua materna i que l’enganxin al lloc del mapamundi d’on ve.
Ens ha qued
at un passadís ben decorat amb un mapamundi ple de paraules boniques en moltes i diferents llengües, especialment indígenes. Els alumnes s’ho han passat d’allò més bé quan descobrien paraules que ells mateixos compartien en la seva llengua materna i potser no recordaven o no fan servir habitualment.
Per als alumnes que estudien de manera virtual o en línia, també hi ha hagut mural: en aquest cas, de manera virtual a través del pàdlet que podeu consultar en l’enllaç següent: Dia Internacional de la Llengua Materna
Aquesta setmana, al programa Píndoles sobre la llengua, la Mercè ens explica qui era Eulàlia i per què els barcelonins encara avui la venerem amb festes i celebracions.
Si voleu saber-ne més, ja ho sabeu, ens podeu escoltar, com sempre, a iVoox, a RC66 i aquí al blog.
La Delegació de l’Eixample, conjuntament amb la Biblioteca Fort Pienc, ofereix dues sessions aquest mes de març per millorar la qualitat de les nostres comunicacions escrites.
Per una banda, la Sessió de llenguatge inclusiu i no sexista, que tindrà lloc el 7 de març a les 11 h i, per l’altra, la Sessió de recursos lingüístics i llenguatge inclusiu del 15 de març a les 18 h. Totes dues són gratuïtes i obertes a tothom. Només cal inscriure-s’hi a través del telèfon 934 512 445.
Amb aquesta nova píndola trobareu tots els beneficis que aporta la lectura i que la mateixa ciència ha demostrat. A banda, en sabreu més coses de la mà de la Roberta, llibretera de la llibreria Fabre. Les voleu descobrir?
Ja ho sabeu, ens podeu escoltar, com sempre, a iVoox, a RC66 i aquí al blog.
El dia 7 de febrer, va ser un dia rodó.
A quarts d’una vam anar a visitar, amb el grup del bàsic 2, el Museu dels Bombers, al carrer de Lleida, número 30.
El Sergi, un bomber molt eixerit, ens va explicar un munt de coses que en general desconeixem. Així, ens vam assabentar que el 112 és un telèfon d’emergències per a tot Europa. I que si mai tenim un foc a casa, hem de mirar de tapar-lo, per tal que no tingui oxigen per a fer la combustió; si això no és possible, hem de cercar una habitació lliure de foc i de fum i esperar-los (els hem de trucar, abans, és clar): no tarden més de deu minuts! L’escala de l’edifici acaba essent una xemeneia, i no és aconsellable sortir-hi si té foc o és plena de fum.
I a banda d’apagar focs també fan un munt d’actuacions inimaginables: ajuden gent gran, sobretot, i tothom qui ho necessita. Els bombers són a Barcelona des de l’any 1881, de manera que vam poder gaudir del material antic i dels carros de bombers estirats per cavalls.
Al vespre vam visitar, amb el grup de l’elemental 1, els castellers del Poble Sec, al carrer de Blesa, número 7, a Can Bandarra. El Roc ens van explicar la història dels castells, com provenen d’una festa religiosa valenciana, que traspassada al Principat va anar evolucionant fins al que coneixem avui. Així mateix, ens va explicar que un castell es compon de la pinya, el tronc i el “pom de 
dalt” (compost de l’acotxador i l’enxaneta). Ens va explicar que els castells són des del 2010 Patrimoni Immaterial de la Humanitat; l’altre bé és la Patum de Berga (2005).
I després de visualitzar el vídeo presentat al comitè de la Unesco, vam entrar a la sala d’assaig, on ens esperaven els castellers amb faixes per als que volguéssim provar-ho. Vam veure com carregaven i descarregaven tres castells, assajant, i vam poder formar part de la pinya! Ens van lliurar un calendari d’actuacions i ens van convidar a assistir a l’assaig de divendres, amb sopar inclòs, i a la festa de Santa Eulàlia, diumenge a les 12 a la plaça de Sant Jaume. Així mateix ens han promès regalar-nos samarretes per a diumenge. Engrescar-nos és poc!
Certament, no és igual veure els castells a plaça, o a Tarragona, que formar part de la pinya. Tota una experiència! I d’allò més recomanable!
Mercè Espuny
El dimecres 1 de març a les 19 h a la llibreria Ona (Pau Claris, 94), els autors Bernat Oliveres i Mar Valldeoriola presentaran el seu últim llibre “L’Arcadi al país de les oliveres” on s’exposen les principals idees d’Arcadi Oliveres, de la mà de les il·lustracions del seu propi fill i del text de Valldeoriola.
La inscripció a la trobada és oberta a tothom i es pot fer a través del telèfon 934 512 445 o bé clicant aquest enllaç.
No us ho perdeu!
Amb aquesta nova Píndola de llengua del mes de febrer pretenem fer-vos passar una estona divertida tot reflexionant en la manera com el català representa en forma de paraules els sons que fan alguns animalons.
Volem parlar-vos, és clar, de les onomatopeies, mots sorgits a partir de la imitació d’un so natural. Sabeu com borden els gossos en català? O com miolen els gats? Què fan els ocells? I els porcs?
Tindrem l’oportunitat de sentir-ho i d’aprendre com s’han d’escriure.
Ja ho sabeu, ens podeu escoltar, com sempre, a iVoox, a RC66 i aquí al blog.
En aquest pòdcast volem donar-vos idees per fer servir el català més enllà de l’aula. Perquè de possibilitats, n’hi ha moltes! Voleu saber quines són? Doncs vinga, entreu als enllaços de més avall i escolteu la nova píndola d’aquesta setmana.
I ja ho sabeu, ens podeu escoltar, com sempre, a iVoox, a RC66 i aquí al blog.
Durant el mes de desembre, el calendari d’advent de l’Eixample va rebre quasi mil visites que van servir per conèixer i interactuar amb les propostes que s’hi incloïen: cançons de Nadal, receptes, lèxic, tradicions…
L’any vinent hi tornarem amb un de millor encara!
Volem començar l’any fent un repàs dels llibres que arribaran durant els propers mesos a les llibreries i que poden ser propostes de lectura molt interessants perquè ens acompanyin durant tot aquest 2023.
Descobriu totes les novetats en aquest nou pòdcast de Píndoles sobre la llengua.
I ja ho sabeu, ens podeu escoltar, com sempre, a Ivoox, a RC66 i aquí al blog.
La primera píndola de llengua d’aquest any us vol presentar algunes eines bàsiques per poder escriure i pronunciar correctament els noms de lloc: els nomenclàtors. Però no us penseu que ens hi hem posat per poc, no!
En plena època de desitjos i bons propòsits, el nostre és que tinguem la capacitat de resoldre la forma dels topònims de Barcelona, però també els de Catalunya i la Vall d’Aran (en aranès, és clar) i els de tot el planeta!!!! Trobareu tots els secrets en el nou pòdcast del Píndoles sobre la llengua.
I ja ho sabeu, ens podeu escoltar, com sempre, a iVoox, a RC66 i aquí al blog.
Com a últim pòdcast d’aquest any 2022 i perquè ja som a les portes de les festes nadalenques, us portem un programa en què descobrireu com fer un bon caldo de Nadal.
Bon profit i bon Nadal!
Ens retrobem el 2023!
I ja ho sabeu, ens podeu escoltar, com sempre, a iVoox, a RC66 i aquí al blog.
Per finalitzar l’any hem volgut fer un repàs dels llibres més emblemàtics d’aquest 2022 segons les principals llibreries de l’Eixample.
Amb aquests suggeriments tindreu una bona llista de llibres per llegir durant el 2023 o bé per regalar durant aquestes festes.
I ja ho sabeu, ens podeu escoltar, com sempre, a iVoox, a RC66 i aquí al blog.
El passat dimecres 7 de desembre, un grup de bàsic 1 de la Delegació va fer una visita guiada al Mercat de la Concepció de la mà de la Pilar Gomà, gerent de l’Associació de Concessionaris del Mercat de la Concepció, qui no només ens va explicar la història del mercat sinó que ens va donar a conèixer curiositats d’algunes de les seves parades.
Durant la visita l’alumnat va haver de buscar el caganer en el pessebre i va fer una pràctica en alguns dels seus establiments. Al final de la visita, el mercat els va obsequiar amb un suc.
S’acosten les festes de Nadal, ja falten molt pocs dies! En aquesta píndola dedicada al Nadal hi volem repassar algunes expressions típiques de l’època: com ens podem felicitar les festes, com en diem dels dies més assenyalats… Però també volem parlar de tradicions i plats típics de Nadal: quins dies fem festa, quins plats acostumem a cuinar, com guarnim casa nostra i quines tradicions tenim per a cada dia.
Ja ho sabeu, ens podeu escoltar, com sempre, a iVoox, a RC66 i aquí al blog.
El passat dimarts 29 de març l’alumnat d’un grup d’Elemental 1 de la Delegació va fer una visita guiada al Parlament de Catalunya. Allà van descobrir alguns aspectes històrics i arquitectònics de l’edifici, així com el funcionament d’aquest òrgan de govern, un dels més antics del món. A més, van tenir la possibilitat de veure l’hemicicle i de conèixer a fons el seu funcionament.
La visita els va resultar molt interessant i van aprendre moltes coses sobre la institució.
Avui els alumnes del bàsic 2 han descobert un barri i una zona que els ha deixat bocabadats.
Des del metro de Mundet hem enfilat muntanya amunt i hem visitat el Velòdrom, després hem accedit al parc del Laberint, que precisament aquesta setmana està tancat per manteniment. Quin mal encert!
Aquest fet, però, no ens ha aigualit pas la festa! Hem gaudit dels espais del parc, de les fonts, dels ocells, de la vegetació… I fins i tot hem conegut uns turistes de Xipre!
El cert és que han xalat de valent i que no han parat de fer fotos i de sorprendre’s de tot. Hem visitat també l’edifici de Migdia de la UB Mundet i el vestíbul del Palau de les Heures.
En acabat, hem baixat amb l’autobús universitari i hem agafat el metro, on cadascú ha anat baixant cap a casa seva.
El dimarts 15 de novembre, l’alumnat del curs Intermedi 2, de la Delegació Eixample del CPNL, va fer una classe diferent. Amb motiu de la lectura del llibre L’hospital dels pobres, vam iniciar la visita al torn dels orfes, on també comença la història d’aquest llibre.
El torn, al carrer de les Ramelleres, 17, té una història de llum i foscor; les mares que no podien mantenir els seus nadons, per circumstàncies diverses, els hi deixaven. Del segle xvi al xx, el torn no es va aturar mai. Les monges, a l’altra banda de la Casa de la Misericòrdia, tenien cura d’aquests nens fins a l’edat de sis anys, en què passaven a la Casa de la Caritat.
Al costat del torn hi ha l’escletxa per a deixar-hi almoines, i a terra una rajola que ho recorda. Actualment la Casa de la Misericòrdia és la seu de Ciutat Vella de l’Ajuntament de Barcelona. Milers d’històries silenciades de mares i fills queden dins d’aquestes parets tan antigues.
Visita a la Casa de la Caritat
L’edifici està situat entre els carrers de Montalegre –per on s’accedeix–, Valldonzella, Joaquim Costa i la plaça dels Àngels.
La Casa de la Caritat acollia els infants a partir dels sis anys, on aprenien oficis.
La històrica Casa de la Caritat, actualment és del CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona); s’hi fan exposicions, esdeveniments creatius… Té un pati molt gros, conegut com el “Pati de les Dones”. Aquesta institució és un dels llocs més importants per a la divulgació cultural de la ciutat.
L’edifici fou construït en 1749 i restaurat en 1929 en plena expansió del Modernisme. El centre de Beneficència va funcionar entre els anys 1802 i 1956. A partir de 1803 es va fer servir per a hostatjar captaires, decrèpits, rodamons i altra gent del carrer.
Visita a l’Institut d’Estudis Catalans
L’edifici, que havia de ser Casa de Convalescència, està situat al carrer del Carme, 47, al cor del Raval. Fou construït al segle xvi gràcies a la generositat monetària de Pau Ferran.
Aquest edifici forma part del gran conjunt sanitari de l’Hospital de la Santa Creu.
Disposa de claustre, sala noble, un passadís on hi ha les calaixeres de l’arxiu de Pompeu Fabra, els jardins de Mercè Rodoreda, la capella d’estil barroc, algunes obres d’art i el vestíbul vistós de l’entrada.
Vam accedir a l’actual IEC pel vestíbul, on vam gaudir dels mosaics, i del claustre, on vam fotografiar els arcs i el jardí.
L’espai ofereix visites guiades cada dimarts i dijous per a tothom que el vulgui conèixer.
Visita a la Universitat de Barcelona, edifici històric
L’edifici històric de la UB és a la Gran Via de les Corts Catalanes, 585, i vam accedir-hi per la part central. Vam pujar per l’escala d’honor, tota feta de marbre, i amb una catifa vermella. Està molt ben conservada.
Després vam anar a l’Aula Magna, però com que hi havia un esdeveniment, no hi vam poder entrar.
Seguidament vam visitar la Biblioteca, on tot era de fusta. Al pis més alt hi havia llibres antics. No semblava gaire ampla, però sí que hi havia molts pisos.
Més tard vam sortir a un pati al centre de la Universitat. El pati és ple de diferents arbres i plantes. Hi ha molta vegetació i es coneix que en tenen molta cura.
Finalment vam veure els bancs de fusta en un auditori que potser havia estat una aula d’ensenyament. Aquests bancs van ser típics de l’edifici històric.
Per acabar el recorregut del llibre, només ens caldria conèixer l’autora, la Tània Juste. Seria el millor regal de Nadal que podríem tenir per a tancar el curs.
Amb motiu de l’exposició “Gabriel Ferrater. Llegir tota la vida” que trobareu a la Delegació del 17 de novembre a l’1 de desembre, us compartim novament la píndola sobre Gabriel Ferrater que vam publicar fa uns mesos.
L’exposició es podrà visitar de dilluns a divendres de 9 a 14 h i els dijous també de 16 a 20 h, al carrer Calàbria, 66, 2n pis.
Enguany es commemoren els 100 anys del seu naixement i s’hi fan tot d’actes al voltant. Si en voleu saber més, vegeu les activitats de l’Any Literari.
Ens podeu escoltar, com sempre, a iVoox, a RC66 i aquí al blog.
Del 17 de novembre a l’1 de desembre, la Delegació de l’Eixample acull l’exposició “Gabriel Ferrater. Llegir tota la vida” per commemorar el centenari del seu naixement, dins del marc de les activitats de l’Any Literari. Amb aquesta mostra coneixerem una mica més l’enigmàtica figura de Gabriel Ferrater i ens endinsarem en la seva breu però intensa vida i obra.
L’exposició es podrà visitar de dilluns a divendres de 9 a 14 h i els dijous també de 16 a 20 h, al carrer Calàbria, 66, 2n pis.
C. Calàbria, 66, 2n
08015 Barcelona
Tel. 934 512 445
eixample@cpnl.cat
De dilluns a divendres de 9 a 14 h i dijous també de 16 a 20 h
