cursos a distància (teniu l’entrada en què l’alumnat valora el seu procés d’aprenentatge, però podeu consultar l’enllaç per veure’n models)
Si consulteu la categoria Experiències a l’aula, podreu llegir els relats dels components de l’equip de treball a l’hora d’aplicar el contracte en els seus grups (totes són recomanables de llegir, però en teniu dues que narren com van elaborar un contracte i com van negociar els criteris avaluatius) .
Vam iniciar la sessió recordant els acords presos en la sessió anterior. Després, vam organitzar dos grups de treball en què havien d’acomplir unes tasques per valorar les unitats que cada SLC va presentar:
Extreta a través de http://www.scoop.it/t/experiencias-de-aprendizaje/p/2145158714/la-escuela-nueva
Quant als neguits a l’hora de fer les aportacions individuals, us recomano aquesta presentació de Fernando Trujillo
Recordem quins són els objectius que es van assolir en la darrera sessió i quins són els d’avui. Presentem el mapa que vam elaborar sobre la seqüència didàctica. Després repassem els criteris avaluatius que vam acordar per validar els models. S’acorda que cada SLC presentarà en la propera sessió una proposta de seqüència. Finalment, es formen dos grups perquè proposin com podem solucionar els problemes que ens hem anat trobant.
A part de les unitats didàctiques que vam analitzar, podríem haver fet dels recursos següents:
Per a aquesta sessió, havíem previst els objectius següents:
Quins dos punts que resumeixin el decàleg acordem?
Com informem de l’avaluació a l’alumnat?
Quines normes de funcionament hem d’incorporar?
Com preparem els cursos: elaborem seqüències didàctiques?
A partir d’aquests documents: el recopilatori de Guida Al·lès i la presentació de Carme Durán, cal respondre:
Quines similituds i diferències trobeu en l’esquema de la seqüència?
Què podem aplicar dels dos documents?
Iniciem la sessió demanant quines expectatives tenen de la sessió d’avui. Això ens servirà per avaluar la sessió al final.
Quines són les vostres expectatives?
assolir l’objectiu de la unitatassolir els objectius de la sessió
entendre millor l’avaluació reguladora
observar
elaborar un pla de treball curs 2012-13
Després presento el meu pla de millora, arran dels comentaris . Tot seguit, acordem els dos punts que resumeixen el nostre decàleg.
Com resumim el decàleg?
L’avaluació serveix per regular l’aprenentatge, per motivar l’alumnat i fomentar-ne l’autonomia amb l’objectiu que aquest aprenentatge sigui signficatiuMotivarem l’alumnat cohesionant-lo i negociant-hi els objectius i criteris avaluatius.
Ajornem el tercer objectiu per al final de la sessió ja que ens pot ajudar la valoració de la sessió. Així que consensuem quins són els requisits d’una bona unitat.
Establim els criteris avaluatius per poder observar diferents models.
Sí
No
1) la UD contempla el procés (plantejament / desenvolupament / final)?
2) Promou l’apren. significatiu?
3) Contempla la reflexió?
4) Preveu l’elaboració de materials per part de l’alumne?
5) Preveu uns continguts?
6) Presenta uns criteris avaluatius?
7) El plantejament inclou presentació objectius, continguts i negociació?
8) Possibilita l’avaluació inicial, medial i final?
S’obre un debat en què s’acorda que l’objectiu ha de ser consensuar un model d’unitat didàctica que sigui coherent per a tot l’equip, però que permeti bastant flexibilitat a l’hora d’aplicar-la a l’aula.
Finalment, valorem la sessió. S’acorda de continuar amb els dos darrers objectius. Les diapositives amb la lletra en color blau són les conclusions que vam acordar.
Primer de tot, hauré de demanar disculpes: després d’haver escrita l‘entrada, vaig ser pres per la voràgine del final de curs. Aquest fet il·lustra que cal que siguem més flexibles amb els terminis – m’ho apunto a la llibreta-. Alguns vau anotar l’observació de la sessió en el termini i d’altres, quan heu pogut. Ara bé, valoro les vostres disseccions perquè són bastant encertades i precises. Espero que aquest article estigui a la mateixa alçada. D’entrada, ja m’ha costat definir-ne la intenció: responc els comentaris o bé miro de resumir els aspectes més important. Em sembla que acabarà sent un poti-poti. Per tant, demano disculpes si algú no se sent esmentat o referit de passada.
M’hauria de deixar sorprendre les reaccions que causa una acció: negociar. Potser vaig errat, però els comentaris qüestionen dos aspectes: la finalitat d’aquesta habilitat i el lideratge. Neus Sanmartí ho va argumentar abastament per què cal dialogar amb l’alumnat sobre objectius i continguts en les Jornades. Si volem que els nostres alumnes siguin autònoms, han de ser conscients del que aprenen. Com ho podem fer? Cal que ho verbalitzin. La Lourdes ha justificat prou bé la manera. A més, si volem fer una aposta per la pedagogia inclusiva, cal conversar amb totes les persones que componen el grup per anar bastint un aprenentatge comú, anant desfent falses creences, aclarint dubtes… És difícil? Oh, i tant!! Però aquí se’ns presenta un repte. La formació encara està ancorada en un model vuitcentista en què l’expert és l’única autoritat. Té sentit que debatem amb el grup el que treballarem? Sí, perquè ens interessa observar què en saben i com s’ho representen per si podem avançar comunament o bé per si cal donar més explicacions. La Maria, en el relat de la seva experiència, adverteix d’un risc: el de la desmotivació. Quina és la pregunta que un docent li costa respondre:” i això per què ho hem d’estudiar, profe?” D’altra banda, si la formació s’ha d’adaptar a la realitat, vivim en una societat democràtica. Evidentment, costa de fer entendre això als alumnes. Ara bé, no hi hem de renunciar.
Quant a si la negociació és una manipulació oculta, obrim un debat interessant. Tot i que manipulació no m’agrada: m’evoca l’Alemanya nazi. Em sembla que qüestionem l’autoritat del líder o bé el temor de si no accepten el meu punt de vista la resta de l’equip. La primera conclusió que extrec d’aquesta incertesa és que cal que millori la meva comunicació. Cal que evidenciï molt més la finalitat d’una activitat o d’un procediment. Compto que no dec entedre gaire bé el mètode deductiu. Com la Maria apunta m0lt bé, em sembla que si n’explico la finalitat em carrego l’efecte sorpresa. Excuseu la meva recent contundència, però és un dels efectes d’un curs de formació –no sé si li agradarà al professor del curs, Carles Mendieta–. Em va ajudar al final de la primera sessió a veure-ho clar. Cal que assumim els acords; si no, per què hem perdut tant de temps discutint-los. A més, un projecte avança si tothom s’hi compromet, és a dir, si tothom aporta el seu punt de vista individual per aconseguir-ne un de col·lectiu que el pugui assumir l’equip. Si els diferents membre no fan una aposta conjunta és quan apareix el divisme o el campi qui pugui, els enemics mortals de l’aprenentatge cooperatiu. Segur que ens ve al cap les posades en comú d’alguna activitat o una tasca a l’aula. N’hem de prendre nota i lluitar-hi en contra. Aprofito l’avinentesa per recordar el que ha plantejat la Lourdes: com hem de tractar el dubtes quan ocasionen un conflicte o bé perquè no deixen prosseguir amb el desenvolupament de la sessió o bé perquè allò ja s’hauria d’haver assumit? Ho deixo aquí.
Com a docents, domineu l’observació. M’han anat molt bé els vostres suggeriments. Per tant, espero que m’ajudeu a elaborar un pla de millora. He de comunicar més bé els objectius i he de comprovar què heu entès i amb què us heu quedat en finalitzar la reunió. Maria, hi estic completament d’acord i em semblen encertades les teves propotes. Com em vaig deixar arrossegar pel temps! En un principi, vaig mirar de respectar les propostes de cada grup. Havia pretès aplicar la negociació al peu de la lletra perquè us servís com a demostració. Pel que fa a valorar l’aplicació del decàleg, em vaig fer un embolic amb les entrades anteriors vostres. Em va semblar que no calia que relatéssiu l’aplicació del decàleg. Per tant, vaig prendre la decisió que tu em proposes. Si us hagués informat de la delibaració o us hagués plantejat que no teníem prou temps per poder valorar l’experimentació del decàleg hauríem trobat una solució, oi?
Sergi, em sembla molt ocurrent la teva observació ja del primer punt. N’hauríem de parlar amb calma, o potser no cal. Compto que a partir d’ara hem d’aprofitar aquesta nova oportunitat. Tens tota la raó que per tirar endavant un projecte cal que empenyem tots del carro. I com l’acudit, quan dic a tots és a TOTS. Quant al punt 4, hauríem de consultar els experts. Ara bé, és una de la fase del procés cognitiu. Per aprendre cal qüestionar-se el que adquirirem. Per tant, cal provocar una sacsejada. És veritat que cadascú necessita el seu temps per recompondre el seu esquema mental propi. Finalment, pel que fa als meus atacs intolerants, només et puc dir: “Ho sento. M’he equivocat. No tornarà a passar.”
M’ha agradat la pauta de revisió que espontàniament ha elaborat l’Olga. No us ho creureu, però la majoria de preguntes he respost negativament. No és per culpa de la meva ànima de Calimero sinó que, d’una banda, alguns comentaris contesten per mi i , de l’altra, si volem millorar hem d’assumir les crítiques positives.
Per acabar, considero que l’Isaac planteja dos dubtes cabdals. D’una banda, què passa si els membres de l’equip no senten que hagin aportat res? Home, ras i curt, crec que ens hem de plantejar canviar el dinamitzador de la reunió. Recordeu que un dels trets de l’aprenentatge cooperatiu és la interdependència positiva de tots aquells que componen l’equip. Cal que tothom hi col·labori. És indispensable. Tothom s’ha de sentir seu el projecte. Els suplents esportius celebren amb la mateixa intensitat que els jugadors el triomf aconseguit, no? Per assolir-ho, cal que tothom hi participi.
En fi, com que vam fer un bon exercici de punteria us deixo aquest vídeo musical. Em sembla que la cantant ens va com anell al dit per demostrar-nos com podem evolucionar:
Comencem la sessió plantejant un repte: observar-me atentament per saber què aplico del decàleg.
Recordem els objectius que vam treballar en la darrera sessió. Després, establim quins són els d’aquesta sessió. Els distribuïm en petits grups perquè acordin com els hem de treballar i com els hem de valorar.
com ho treballem?
com ho valorem?
preparar la presentació
establir objectius (què i per què)
justificació: bons resultats
vídeo i presentació de productes
opinió de l’alumnat a final de curs (progressivament)
reflexionar les millores
elaborar material partir de les tasques finals
gestionar temps que no tenim
l’aplicació del materialassoliment dels objectius del curs
Per agilitar el primer objectiu, valorar el decàleg, es formem petits grups. Primer, es planteja si és útil el document i han de justificar la resposta. Després han de resumir el decàleg en dos punts. Aquestes són les propostes dels tres grups:
que es resumeix en:
l’avaluació serveix per regular l’aprenentatge amb l’objectiu de ser conscients l’alumnes del seu procés i per motivar-los (fomenta la participació i la consciència)
Esdevé un eina de cohesió
promoure un aprenentatge significatiu de la llenguales correccions han de ser qualitatives
negociació com a valor i aquests punts ens representen
Quant a les millores, aprofitem la composició dels petits grups per analitzar tres models educatius que han solucionat la pressió del temps. Són extrets del llibre de HONORÉ, Carl (2008): Bajo presión. Barcelona, RBA Libros SA.
Finlàndia
Japó
GB
ha suprimit deures i exàmens
poques hores lectives
no han introduït les TIC
seleccionen i formen bons professionals educatius
han rebaixat hores lectives
rebaixar deures
estimular el gaudi d’aprendre (creatiu)
suprimeixen programa, exàmens
treballen per mòduls (àmbits)
preparen projectes transversals
alumnat molt motivat
prioritza la iniciativa de l’alumnat
Finalment, s’apunten els objectius de la presentació de bona pràctica:
Qui som?
Per què ens hem constituït?
Què pretenem?
Què fem?
Com ho fem?
Quins resultats hem aconseguit?
Acords:
escriure un comentari en aquesta entrada amb les anotacions de l’observació de la sessió
planificar durant els mesos de juny i juliol els cursos seguint les conclusions de l’equip de treball
començar farcir de contingut els eixos de la presentació a partir de les entrades publicades el desembre i a partir del vídeo (fins al 28 de maig).
Per cert, recordeu quina norma de funcionament va sortir per incloure-la en el document?
Faig una avaluació inicial al principi de cada unitat: els demano allò que els demanaré a la tasca final. Depenent de com faci la tasca final faig d’una manera o d’una altra l’avaluació inicial. Us n’explicaré dos exemples:
El primer exemple: quan la tasca fina és escrita. A suficiència havíem de redactar un text argumentatiu. Els vaig explicar en quin context s’emmarcaria la unitat i per tant totes les tasques, tant les intermèdies com la final. Primer van fer el text argumentatiu, que ja havia d’estar dins del context en què treballaríem. En aquest cas, em vaig endur els textos però no els vaig corregir. L’endemà vam treballar per grups: van haver d’escriure un altre text argumentatiu però cada grup des d’un punt de vista diferent. Tot seguit, entre tots vam determinar les característiques que crèiem que havia de tenir un text argumentatiu a partir de la lectura i l’anàlisi d’un model.
Llavors vam analitzar per grups els textos que havíem fet a classe: ho havíem de fer tenint en compte les característiques que havíem acordat entre tots. No es tractava de criticar els textos i dir «no m’agrada, jo hi posaria això o no…» sinó que es tractava de veure si havien escrit textos argumentatius i per què. Després els vaig retornar el text de l’avaluació inicial i els vaig demanar que fessin el mateix amb el seu propi text: valorar si el que havien escrit era o no un text argumentatiu, per què. Si consideraven que havien de retocar-lo o reescriure’l, ho podien fer. Els vaig demanar que me l’ensenyessin, tant el text com la valoració. Al final de la unitat, els vaig demanar un text nou però emmarcat dins del context final de la unitat, després d’haver fet dues activitats en grup.
Valoro tot aquest procés de manera molt positiva, la veritat. Però em qüestiono si fent-lo he comprovat el nivell dels objectius de la unitat (9è punt) i si tot plegat és un pèl repetitiu… Potser, tenint en compte el 9è punt i que a més el que jo pretenia era fer una avaluació inicial del tema, hauria pogut aprofitar aquesta valoració del primer escrit individual per analitzar els aspectes no textuals que havíem de treballar en aquella unitat. Ara bé, em sembla que ho tornaria a fer… perquè crec que costa fer l’autoavaluació d’un mateix quan t’has de fixar en moltes coses a la vegada… o almenys jo tinc aquesta sensació.
Segon exemple d’avaluació inicial: quan la tasca final és oral. A l’intermedi havíem de fer unes entrevistes a la ràdio. Vam fer un petit simulacre, per dir-ho així: van haver de fer el mateix que jo els demanaria al final de la unitat però en un context una mica diferent. Quan vam acabar els vaig preguntar què creien que havia anat bé i què creien que els faltava millorar. Entre tots vam dir força coses, vam quedar que treballaríem allò que els faltava millorar durant la unitat, en algun cas vam canviar algun objectiu que jo tenia previst per aquella unitat (i que jo havia dit prèviament…). A la tasca final, vam fer el següent: primer vam acordar allò que volien que els avalués. Quan vam acabar, vam valorar com havia anat i també quina diferència hi havia hagut entre l’avaluació inicial i la final. En els dos casos en què ho vam fer, tots dos grups van adonar-se de la progressió i de la diferència entre les dues avaluacions. Les van valorar molt positivament.
A l’hora de comprovar l’assoliment dels objectius al final de la sessió, hi ha hagut algun cas en què he fet una avaluació tradicional, entenent que he valorat només jo la tasca final amb els criteris que havia establert (…els hauríem d’haver negociat…!!, el 3r punt!!), però hi ha hagut algun altre cas en què ho vam fer diferent. Abans de mirar-me els textos finals, cada u va haver de valorar el text d’una altra persona seguint un graella amb els criteris que havia establert (repeteixo: també els hauríem d’haver negociat…!!, el 3r punt!!) i després posar-ho en comú amb el grup de treball. Jo em vaig mirar tant el textos com les valoracions i cada u té a més del seu text final, la valoració feta pels companys i per mi (que parteix de la dels companys).
I ara em pregunto… això és coavaluació? Bé, algú em va dir que aquest havia de ser el meu objectiu de cara el 3r trimestre perquè quan vaig acabar el 2n vaig corregir tots els portafolis dels alumnes.
I això és tot el que us volia explicar. Sé que m’he allargat massa.
Començo la unitat presentant els objectius, els continguts que m’agradaria treballar i la tasca final que caldrà fer (2n punt). A l’inici de cada curs, i ho faig des del 1r trimestre, dono el programa on detallo quantes unitats treballarem, què hi treballarem i quines tasques finals caldrà fer al final de cada unitat. És un programa ideal i ells ho tenen clar, vull dir que no és inamovible. El que ha canviat ara és que presento la unitat a partir del context en què s’emmarcarà la unitat i com l’organitzaré, és a dir, quines tasques intermèdies farem per arribar a la tasca final i què treballarem a cada tasca (i aquí és on faig servir també el programa del curs). M’ha anat molt bé fer-ho, els alumnes sempre han sabut en quin punt de la unitat estàvem, treballàvem, què calia fer després i això els ha permès que, en algun cas, poguessin avançar la seva part de la feina als companys del grup, si la tasca ho requeria i no podien assistir a classe.
Quan comencem a treballar un contingut nou, els demano què és el que creuen que n’han de saber o què és el que en volen saber. I què és el que saben. Els demano que formulin preguntes sobre el tema i les vaig apuntant a la pissarra (5è punt). Quan ja les tenim i tothom hi està d’acord, els comento que aquestes preguntes serviran per desenvolupar el tema i que, per tant, les hauran de saber respondre si no ho saben ja perquè, de vegades, les hem anat contestant a la vegada que les formulàvem i això ha fet modificar tot el treball posterior. Potser no hauria passat si hagués aplicat completament el 1r punt i el 3r punt, oi?
Inicio cada sessió fent un repàs del que vam fer l’últim dia. M’han d’explicar què vam fer a la darrera sessió i per què. Recordem les preguntes que vam fer-nos per desenvolupar un contingut i les responem (hi hem d’estar tots d’acord). I també si vam fer alguna tasca i per què. Tot seguit, presento els objectius de la sessió. Abans d’acabar la sessió, si puc, els dic què farem a la següent sessió. Sempre hi pot haver canvis però ho procuro fer. (2n punt, altre cop)
Abans de començar les activitats sempre els pregunto si han entès què han de fer. Si la resposta és que sí, els demano que m’ho expliquin. M’acostumen a respondre tres, quatre o cinc persones. Si tothom hi està d’acord, continuem. Si això no ho puc fer amb el grup-classe, ho faig per grups de treball. (punts 4t i 5è)
Recordo que vam acabar la reunió del 2 de març amb la pregunta «com aplicarem el decàleg en el 3r trimestre?». Hi vaig pensar i reflexionar i em vaig fer un propòsit: començar a aplicar alguns punts del decàleg abans d’acabar el 2n trimestre. Això em va fer adoptar una dinàmica de treball a l’aula que he mantingut al 3r trimestre. Durant la reunió del 20 d’abril, però, i també després, me la vaig qüestionar força: d’una banda, sabia quins punts del decàleg havia prioritzat i per què i, de l’altra, no sabia com podia aplicar tots els punts del decàleg només en una unitat. Explicaré per què.
En primer lloc, allò que em preocupava era que considerava que algun punt del decàleg –en concret el 1r– s’havia de fer a principi de curs i clar, com que en el meu cas tinc la sort de mantenir bona part del grup-classe durant tots els tres trimestres, no ho veia necessari, més que res perquè tenia la sensació que tenia els grups formats i consolidats. Potser em vaig equivocar, no ho sé. El cas és que m’ho vaig qüestionar i em vaig fer el propòsit d’observar si el que creia era cert o no. I m’ha servit, perquè m’he adonat de força coses. Si finalment no l’he aplicat en aquest trimestre, en tant que no he negociat els objectius, la metodologia ni els criteris avaluatius perquè veia el 3r trimestre com una continuació dels altres dos, llavors tampoc puc aplicar el 3r punt del decàleg, oi? I tota la resta?
En segon lloc, també em preocupava que el canvi que suposava aplicar tot el decàleg no fos un canvi conscient, entenedor i coherent –tal com volia i creia que havia de ser–, tant per part meva com sobretot per a l’alumnat. Pel grup-classe que formem tots. Per a mi, era del tot necessari fer-los-en partícips o, més ben dit, fer que l’entenguessin i l’acceptessin, és clar. Potser això últim és el que més em preocupava i m’impedia tirar endavant. Però bé, el vaig afrontar amb sinceritat i els ho vaig dir, de diferent manera a cada grup. Sempre procuro que quedi clar perquè faig i fem una cosa o tal altra. Ara, però, em caldria saber la seva opinió…
Dit això, us explico una miqueta la dinàmica a què he fet referència al principi de l’entrada (en podria dir rutina de classe però ep!, no entengueu una rutina com una cosa repetitiva i mecànica, eh, que no ho és pas). Ja us avanço que no és l’experiència d’una sola unitat, com se’ns demanava, en sóc conscient.
