RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

#cnleramprunya

És la nostra etiqueta per a Twitter o Google+. Així estareu al cas de les novetats de l'Àrea d'Ensenyament del CNL Eramprunyà

  • Sessió 2 de març de 2012

    Apuntem  el que vam extreure de la darrera sessió.

    Plantegem quin és el repte de la sessió: aconseguir redactar un decàleg sobre l’avaluació reguladora per al professorat que es vulgui incorporar en el projecte.

    Organitzem petits grups en què cadascú explica quin és el seu decàleg i ha d’apuntar les diferències o bé el que sorprèn del que expliquen els altres companys. En la posada en comú es recullen els temes  que han tractat. En un grup s’ha debatut la conveniència d’establir tutories o en algun altre el debat s’ha dirigit si cal anticipar el guió de la sessió. Tot seguit, negociem com hem d’assumir la tasca. S’acorda aprofitar el nombre de grups per agilitar l’adaptació del decàleg.

    Es presenta la versió que el coordinador ha preparat arran de la seva experiència. Es planteja comparar els dos decàlegs. S’estableix:

    •  fins al 16 de març per comentar les esmenes del nostre decàleg
    • en la propera reunió (20 d’abril) cadascú haurà d’explicar què ha experimentat en el proper trimestre

    http://www.flickr.com/photos/87106931@N00/1844125093

    Article complet

  • Què faig?

    1. Formar i consolidar el grup, negociant-hi: objectius, metodologia, criteris avaluatius, material, etc. Aquí en teniu una mostra.  CONTRACTE PEDAGÒGIC
    2. Presentar el pla de curs (calendari, tasques…) pla de curs
    3. Fer una avaluació inicial i diagnòstica.
    4. Anticipar les unitats, presentant el pla de treball. programa I3 Pla de treball U1
    5. Elaborar un mapa conceptual amb el grup a partir d’una pregunta central (Què haurem de saber  o saber fer?) i presentant els continguts.  Els repartim per parelles i cada parella formula preguntes.
    6. Refrescar la sessió anterior  a l’inici de cada sessió  (què vam treballar, quins reptes ens vam proposar, per què ho vam fer…)
    7. Elaborar un mapa al final de cada unitat. Ara cada parella recorda breument què cal saber de cada contingut.
    8. Fer l’avaluació final de cada unitat.
    9. Valorar el procés a través d’un dietari d’aprenentatge. Un exemple
    10. Practicar correccions  més qualitatives que no pas quantitatives aplicant l’auto i la coavaluació.
    11. Fer una avaluació inicial perquè cadascú es plantegés un pla de treball. Dur a terme una aula diversificada.

    Article complet

  • Com és que hem encallat?

    http://www.flickr.com/photos/12859033@N00/2314731589

    Divendres, inconscientment, ens hem posat a prova. S’ha originat un nou conflicte. Algú en porta el compte? Confio que el superarem de la mateixa manera que ens n’hem sortit d’altres. Recordeu per què ens anomenem botifarrons i pantafenes? Tot i que vam acordar provar d’adaptar el decàleg de l’avaluació formadora com a deures, us apunto unes reflexions que m’han vingut al cap durant aquests dies perquè cadascú hi pensi.

    D’entrada, té gràcia que la finalitat de l’equip sigui impulsar l’avaluació formativa i el motiu de la trompada hagi estat per l’avaluació certificadora, oi? A més, sembla una broma dels fats que la reunió s’aixequés abruptament mentre que a l’inici vam parlar de por i que per entomar un canvi els experts recomanen perserverança i paciència. Quina lliçó tan magistral us en vaig fer! Demano disculpes. També sóc humà.

    Hi hem reflexionat abastament, però arran dels comentaris que vam fer, potser cadascú hauria de preguntar-se per què vol incorporar l’avaluació reguladora en la seva pràctica docent, un dels punts que va exposar un dels grups.

    Segons Neus Sanmartí, ensenyem com avaluem. Des de la pedagogia humanista, veiem l’alumnat tal com som com a docents. Per tant, ens hauríem de plantejar com ensenyo o bé com considero l’alumnat.

    En una sessió vam parlar d’aprenentatge inclusiu. Ara bé,  què és per mi aquest concepte? Ens pot servir aquesta metodologia per evitar els fracassos que vam anomenar–perdoneu, però no trobo cap altre qualificatiu ? Potser abusem de la creença que tot ha de passar pel mateix sedàs.  Tant d’ensenyar l’estàndard, apliquem l’estandardització en la majoria d’àmbits… Si l’alumnat treballa col·laborativament per aprendre uns dels altres i així els diferents membres arriben junts a unes fites, de què hem de témer?

    A més, si volem que esdevinguin autònoms, no els donem armes per superar una prova de final de curs, que a més certifica el nivell?

    Si crec que tothom pot aprendre. Si penso que tothom és diferent. He de ser conscient que tothom aprèn diferentment. Així doncs, poso en dubto:

    • que la repetició sigui una bona mesura,
    • que hagi de diferenciar entre alumnat intel·ligent i alumnat voluntariós. Què fa que els diferenciï: uns no molesten mentre que els altres no sabem com tractar-los?
    • si s’ha premiat la concepció de les intel·ligències múltiples, com les contemplem en els nostres grups?

    Recordeu l’experiment que vam fer el curs passat? Com us hauríeu sentit si hagués aplicat uns dels darrers criteris i com us heu sentit des de llavors?

    Finalment, potser cal refrescar quins són els fonaments de treballar col·laborativament. Cliqueu aquí. Ja que hi som, us facilito un article molt interessant sobre l’aprenentatge col·laboratiu de la professora basca Ainhoa Ezeiza. Cliqueu aquí.

    Teniu raó que potser encara hi donem massa voltes a l’avaluació. Ara bé, per què ens exigeix tant de debat a l’hora d’aprofundir en la reguladora que no pas en una avaluació més tradicional?

    Potser us sona feixuc tanta terminologia, però de quina manera podem avançar si no bastim un model de coneixement consensuat? Cal acordar un lèxic, oi? Què fem quan es conversa sobre un partit de futbol? També s’hi fa servir lèxic esportiu, oi?
    Què hem d’aspirar: continuar endegant un projecte col·lectivament o bé seguir el viatge cadascú per la seva banda?

     

    No poso en dubte la nostra capacitat d’avançar i d’aprendre, però els dubtes -adpatant un eslògan desafortunat—  ens faran lliures.

    Article complet

  • Sessió 17 de febrer de 2012

    La sessió tenia aquests objectius:

    • Com apliquem la nova orientació de l’avaluació a tot el Centre?
    • Quins objectius ens proposem enguany com a equip de treball?
    Pel que fa al primer objectiu, primer vam valorar la sessió anterior:

    Valoracio de la_presentacio

    Es va presentar la tasca a partir d’aquesta altra presentació per inaugurar un nou cicle:
    Finalment, vam mirar d’acordar un decàleg per a qualsevol company que vulgui incorporar l’avaluació reguladora (o formativa) en la seva pràctica docent. En la posada en comú va ser quan ens vam embolicar amb dubtes.
    ACORDS:
    Cadascú ha d’adaptar el decàleg a partir del document model i dels punts que hem apuntat en la imatge anterior.
    DOCUMENTACIÓ UTILITZADA:
    Presentació elaborada per José Luis del Castillo Chaves

    Article complet

  • Avaluar x aprendre

    Val la pena que  tinguem en un lloc destacat l’episodi sobre l’èxit i el fracàs de Mestres de TV3.  Aprofito, doncs, per recomanar una presentació de Núria Alart en què dóna pistes per atendre la diversitat i com podem incorporar la neurodidàctica a les nostres aules.

     

    Article complet

  • Recursos digitals

    Us recomano aquest vídeo en què Joan Queralt, director de l’Institut Obert de Catalunya explica una aplicació per crear un portafolis digital. Fixeu-vos per què el recomana. Per tant, us pot ajudar a orientar com avaluar-los si us heu animat a experimentar-los amb els vostres grups.

    Com que Jordi Adell, professor de la Universitat Jaume I de Castelló, és qui s’encarrega d’entrevistar-lo i fan referència als PLE o EPA (entorns personals d’aprenentatge), teniu un vídeo en què explica aquest recurs.

    Què us sembla? Què us poden aportar aquests vídeos?

     

     

    Article complet

  • Sessió 20 de gener de 2012

    La sessió tenia aquests objectius:

    • Debatre Per a què ens ha de servir apostar per l’avaluació formativa o reguladora?
    • Exposar les primeres conclusions de l’equip de treball
    • Comprometre’s en el projecte, responent Què vull  incorporar en la meva pràctica docent?

    Pel que fa a la finalitat de l’avaluació formadora o reguladora, es van apuntar diferents funcions:

    Es va presentar un vídeo explicant les fites que havia assolit l’equip de treball i la valoració de l’experiència. (Si el voleu veure, cliqueu l’enllaç. Us deixem la presentació que va servir de material)

    Quant al darrer objectiu, es va reflexionar sobre el projecte i es van poder apuntar aquestes conclusions:
    Finalment, es va acordar que fins al 27 de gener es podia enviar un missatge electrònic al coordinador per apuntar-se a l’equip de treball.

    Article complet

  • Jo confesso

    Confesso que és la primera vegada que participo en un bloc amb una entrada i que, per tant, ara mateix sento una certa ambivalència: per una banda em fa gràcia, però per una altra em fa molt de respecte. Confesso també que he patit la síndrome del full en blanc, cosa que m’ha estat provocant un cert bloqueig mental que només he pogut superar perquè vull renovar i ser fidel al compromís que he adquirit amb aquesta comunitat d’aprenentatge.

    I això per què? Doncs per una qüestió molt senzilla: perquè formar-ne part em permet debatre, experimentar, créixer, enriquir-me i aprendre de les aportacions d’uns i d’altres, encara que no les comparteixi plenament; em permet repensar constantment, i per tant millorar, la meva tasca docent i també m’ajuda a posar-me en el lloc dels alumnes, cosa que proporciona una informació molt valuosa per no perdre de vista el seu rol.

    Confesso finalment que tot això que acabo d’exposar ha estat un procés gradual, fruit d’una evolució: des de l’escepticisme inicial fins al que jo anomeno l’instant màgic. M’explicaré.

    Quan el Jaume Sans, coordinador d’Ensenyament del Centre, em va proposar de formar part d’aquest grup de treball vaig dir que sí de seguida perquè em va semblar una proposta engrescadora. Posteriorment, reunió rere reunió, a part que necessitava temps per pair la quantitat d’informació que hi abocàvem tots plegats i esperar que fes pòsit, cada cop estava més convençuda que s’hi exposaven uns plantejaments amb els quals jo no hi estaria mai d’acord! Ai las! Que equivocada que estava! Un dia, es va produir l’instant màgic que em va permetre, com a l’Ariadna del laberint, començar a enfilar l’agulla. Aleshores és quan vaig ser capaç de rebre-ho tot com un regal que m’inoculava saba nova per continuar fent camí en aquest viatge, que afegia noves possibilitats a la meva motxilla d’experiències i vivències recollides durant una colla d’anys, que tampoc no vull obviar ni deixar enrere. Estic convençuda que, com tot a la vida, el millor camí és el del mig, l’equilibri.

    I ara per fi, que ja he acabat amb les meves confessions, intentaré repondre a les dues qüestions que se’ns havien plantejat com a tema de l’entrada:

    1. A què em comprometo?

    Com he dit abans, a complir els compromisos adquirits en el grup de treball, cosa que implica, entre d’altres qüestions: potenciar l’autonomia dels aprenents, apostar per l’avaluació reguladora, treballar per tasques.

    2. Què he posat en pràctica?

    En aquest aspecte en concret em sento a l’aula una mica com el Sergi quan diu alguna cosa com: “Senyor, doneu-me ales o traieu-me les ganes de volar” perquè tinc la sensació que tot el que he fet són actuacions aïllades, petites intervencions deslligades. No obstant això, de vegades també penso que els canvis s’han de fer d’una manera gradual i que els alumnes necessiten temps per fer l’evolució que, alhora, també estic fent jo. Tot plegat, a priori, sembla una contradicció, oi?

    A continuació i per concretar exposo algunes de les actuacions dutes a terme:

    -compromisos d’aprenentatge

    -substitució de la prova final dels grups no homologats pel treball de classe (avaluació reguladora)

    -potenciar la motivació dels alumnes.

    -fomentar l’autonomia dels aprenents (sessions de recursos lingüístics en línia, correccions a casa individualment d’exercicis d’ortografia, etc.)

    -valoracions i reflexions personals al final de cada unitat

    -ensenyament per tasques

    -avaluació inicial i establiment per entre tots dels criteris avaluatius de la tasca.

    Per acabar ja, voldria plantejar-vos la qüestió següent: I els alumnes què ens pensen de tot això? Jutgeu-ho vosaltres mateixos despres d’haver llegit alguns comentaris bastant generalitzats:

    “Tot i que no fem tants exercicis repetitius, aprenem i ens ho passem molt bé”

    “És un ensenyament pràctic, no està deslligat”

    “Tenim la sensació que aprenem molt”

    “M’agrada venir a classe perquè a més a més d’aprendre em diverteixo”

    “Al principi, ens va sobtar aquesta manera de fer, però ara estem molt contents”

     

     

     

     

    Article complet

  • Mai no és tard…

    Us confesso que m’ha resultat difícil fer l’entrada tot i que després m’he adonat que era més senzill del que creia.

    Què he complert?

    • He treballat per tasques i he utilitzat bona part de les tasques que havíem acordat (dic bona part perquè no aconsegueixo fer-ne cinc, sempre n’acabo fent tres. De fet, com que ho sé, només em proposo fer-ne tres).
    • He seguit força els criteris d’avaluació que havíem acordat per cada tasca.

    Vaig iniciar el curs preguntant als alumnes quins eren els seus interessos i vam fer-ne un mapa conceptual, o almenys ho volia ser, però la veritat és que al final no l’he fet servir com a guia. Em sembla que per dos motius. Per tant, no he complert aquest objectiu que m’havia proposat a inici de curs.

    A classe treballem molt en grup. D’això, n’estic satisfeta, però tot i que la intenció és dur a la pràctica l’aprenentatge col•laboratiu, em sembla que no ho aconsegueixo en un dels grups. Ho continuaré intentant!

    El nou trimestre l’he començat fent-los comprometre amb el seu aprenentatge. Però no ho he gestionat bé, no hem fet contractes…

    A què em comprometo?

    • A continuar treballant per tasques i a continuar utilitzant els criteris d’avaluació que vam acordar.
    • A fomentar més l’autonomia dels alumnes i a fer-los conscients del seu paper dins del seu aprenentatge.
    • A fomentar l’autoavaluació i la reflexió sobre l’ús de la llengua.
    • A tenir més en compte els objectius dels alumnes a l’hora de preparar les classes (ara no us penseu que no paro de manar, de fet, sempre negocio i acordem què farem i per què).

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial aprenentatge per projectes artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip