Aquesta és la presentació amb els objectius i els acords de la reunió.
Bon estiu!
Aquesta és la presentació amb els objectius i els acords de la reunió.
Bon estiu!
L’objectiu de la sessió era experimentar un itinerari artístic al Parc del Garraf. Ens va ser impossible visitar el recorregut, però vam gaudir d’una inoblidable visita guiada per part d’Arturo Blasco al Centre Experimental de les Arts de Vallgrassa.
Podeu deixar un comentari explicant: què vau sentir? Què us ha aportat? Què hem de tenir en compte a l’hora de preparar els itineraris literaris? Què heu après d’aquesta experiència? O bé Esteu d’acord amb aquest article?
Com que hi va haver un empat tècnic en la tria d’objectius per a aquesta reunió i n’hi vam haver d’incorporar un més, es va acordar crear tres grups per analitzar un problema i trobar-hi una solució.
Repetim. Presentació d’Ana Basterra. Tot i que se centra en les competències, penso que podem aprofitar aquesta presentació perquè ve carregada de materials i recursos.
Després de recordar l’anterior sessió, vam plantejar la pregunta que hauríem d’aconseguir respondre en aquesta sessió.
Això ens va servir per elaborar aquest mapa mental:
Una possible estratègia per assolir l’objectiu seria aplicar la resiliència a les aules: canviar la mirada que tenim cap al nostre alumnat, com que els alumnes també es mirin diferents. Per entendre aquest concepte és interessant escoltar l’exposició d’Anna Forés al TEDxCastelló.
Es va cloure aquest punt de la sessió amb la pregunta que va plantejar Isaac Martínez, del SLC de Viladecans: com podem aconseguir que determinades persones superin els blocs eliminatoris, tot i que aconsegueixin la puntuació total de la prova.
Després vam simular una revisió d’un exercici d’expressió escrita: primer, individualment. Abans de la posada en comú, vam designar un observador en cada grup perquè apuntés si els comentaris del debat eren objectius o subjectius i llegís el perfil de l’alumna que tenien. RevisantuntextS3pdf
Es va acordar: votar l’objectiu de la propera sessió. Teniu fins al 10 de maig per triar-lo.
Dues recomanacions: un debat en què participa Carles Dorado, professor de la UAB, Ana Basterra, de qui coneixem algunes presentacions, i Joan Domènech. Es parla d’aprenentatge, del rols de l’alumne i del docent, de fomentar l’autonomia per atendre la diversitat a l’aula, d’intel·ligència emocional.
La segona és una presentació de Núria Alart, psicopedagoga, que complementa el document anterior. Se centra en la gestió de la diversitat amb les intel·ligències múltiple d’Howard Gardner.
Encara que els documents van destinats a Primària i Secundària, què podem aplicar en els nostres cursos?
Hem elaborat plans d’actuació per trobar solucions als problemes que vam detectar en la sessió anterior.
Acords:
L’experiència d’avaluació inicial que vaig comentar en l’última sessió va ser en un S2 i per treballar els textos instructius.
En primer lloc, vam caracteritzar els textos instructius seguint aquesta graella: CARACTERÍSTIQUES DELS TEXTOS INSTRUCTIUS Vam definir què era un text instructiu, per a què servia, quina estructura pot tenir, exemples... Aquesta feina la vam fer tots: la classe i jo mateixa. Inconvenient: hi ha alumnes que no diuen res i deixen fer els altres. Solució: fer-los reflexionar primer individualment, després comentar-ho en parelles i després en grups. Però ja sabeu que sovint el temps és escàs i, ho confesso, tiro pel dret.
Després, els vaig presentar la tasca que farien: una recepta de cuina (en grup) a partir d’una llista d’ingredients: Recepta de cuina
I abans de començar a fer el text, vam acordar els criteris d’avaluació: Graella autoavaluació text instructiu 2
A partir de la revisió de les receptes van adonar-se que se’ls havien colat alguns infinitius, que no tenien molt clar quins pronoms febles havien de fer servir, que abreviatura i símbol no és el mateix…
Així doncs, vam observar què sabien fer : estructura, ordre, lèxic… i què no dominaven encara, i, d’aquesta manera, ens hem pogut dedicar més a allò que realment necessitaven.
Per si voleu veure algunes de les receptes que van inventar: Bacallà a les fines herbes POLLASTRE A LA REPUBLICANA (2)
Posteriorment, han redactat altres textos instructius: consells per a situacions desesperades, normes per visitar un parc natural (a partir dels símbols), instruccions d’un joc, elaboració d’una manualitat… per tal de consolidar els coneixements adquirits.
I això és tot!
Bon dia,
Tal com vam quedar, faré cinc cèntims d’algunes activitats d’avaluació inicial. En vaig comentar dues: una de l’elemental 1 i l’altra de suficiència 1. Pel que fa a l’activitat de l’E1, quan comença la unitat (la 3a del llibre Passos) els dono aquest document i els plantejo que volen canviar d’habitatge. Original, oi? Per tal de fer-ho, com que són unes persones molt ocupades i no tenen gaire temps per perdre, envien un missatge electrònic a una agència immobiliària perquè els ajudin a llogar/vendre el seu i a trobar-ne un altre. Per no perdre temps, han de descriure bé com és l’habitatge que busquen i com és el que tenen. On fem aquest document? De vegades a classe i de vegades a casa. Depèn de com es desenvolupi la sessió aquell dia. La indicació és clara: ara sense consultar material. 🙂
Què fem amb això? Recullo els textos i hi faig una ullada. És a dir, me’ls miro per veure com han anat, però no els corregeixo. De vegades, en tinc prou, si els fan a l’aula, amb passejar-me entre ells i anar observant mentre els fan per fer-me una idea d’allò en què haurem d’incidir més. Guardo els documents en una carpeta i no els tornaran a veure fins al final de la unitat. De vegades els dic que guardin el document i que ja el recuperarem més endavant.
Un cop hem treballat la unitat, els torno els documents o els demano que els portin. En primer lloc, i a partir de l’anàlisi d’altres missatges, decideixen/decidim els criteris avaluatius. És a dir, decideixen com ha de ser el missatge per mantenir els 20 punts (o 100) que ja tenen. A continuació, passem al 2n document on expliciten aquests criteris i en petits grups (3 o 4 persones) han de llegir el text que van escriure a l’avaluació inicial i sotmetre’l a “la prova del cotó”. Entre tots decideixen si és tal com han dit que hauria de ser el text i localitzen errors i proposen correccions. Finalment, després de fer la prova del cotó als textos de tots els membres del grup, individualment tornen a escriure el missatge.
Quina és la meva intervenció? En aquest cas, vaig passant pels grups mentre ells busquen errors i proposen modificacions de millora. Quan tenen una proposta feta, m’avisen i en petits grups les comentem. Finalment, sovint els demano que cada grup triï un parell o 3 d’errors que creguin significatius i els comenten entre tots.
Ja veieu que no he descobert a sopa d’all, però és una activitat que a mi, i crec que també a ells, em funciona. Quan fan l’avaluació inicial, necessiten lèxic d’habitatge, adjectius, el verb haver-hi i els situacionals, que al capdavall són els continguts que treballarem al llarg de la unitat. Veure com a l’avaluació final són capaços de detectar errors que havien comès i corregir-los els ajuda i m’ajuda a prendre consciència de l’evolució que estan fent. Us faré una confessió: sempre m’ha costat molt veure l’evolució de l’alumnat en el nivell elemental i crec que des que he sistematitzat una mica avaluacions inicials i finals no em costa tant.
Finalment, pel que fa a l’avaluació inicial del curs de suficiència 1, vaig aprofitar per fusionar avaluació inicial de curs i contracte. Com que és un grup que ja havia fet l’I3 amb mi i amb qui ja havíem fet un contracte, no volia fer-me repetitiva. És per això que els vaig proposar d’escriure’s una carta a ells mateixos explicant que començaven el curs de català, perquè s’hi havien apuntat, quins objectius tenien i quins compromisos adquirien per tal d’assolir-los. Aquesta carta l’escrivien el 1r o 2n dia de classe i la rebran quan acabi el curs, és a dir la setmana vinent. Com que a S1 es treballen les cartes, aquest document em va permetre veure quins coneixements previs tenien d’aquest tipus de text. De moment les cartes estan guardades en una carpeta i la setmana que ve les recuperarem. Estic segura que les milloraran molt. Ja us ho explicaré…
Perdoneu per fer l’entrada a última hora. M’agrada treballar sota pressió encara que cada dia tinc més cabells blancs, així els atribueixo a l’estrès i no pas a l’edat.
Després de la reunió de l’altre dia em vaig adonar que m’assemblava molt a una companya que sempre creu que no aplica res del decàleg. Dic “creu”, perquè en converses o reflexions posteriors sempre s’acaba demostrant que el segueix perfectament! Fins a la reunió de l’altra dia jo pensava que no era així.
Però resulta que havíem de portar material per mostrar com treballàvem l’avaluació inicial, i jo… jo MAI havia fet cap avaluació inicial! Doncs va resultar que només “creia” que no havia fet mai cap avaluació inicial, perquè després de sentir les experiències dels altres companys vaig pensar que això de l’avaluació inicial ho havia fet SEMPRE!
La diferència entre la seva experiència i la meva és que jo sempre m’he guiat per preguntes a classe en general, fer buscar exemples del que vull treballar a continuació, fer-los explicar la teoria que recorden, però molt poques vegades ho he fet per escrit. De fet, si ho he fet he considerat que era part de l’exercici en sí, no pas una avaluació inicial… tot i que potser ho era.
Les meves quatre grans conclusions del dia van ser: que l’avaluació inicial no té res a veure amb un gran examen a l’inici de cada unitat, que sí que l’havia posat en pràctica, que valia més fer-la habitualment per escrit perquè així tots els alumnes poden dir-hi la seva i que potser dues hores de classe estan farcides de contínues micro-avaluacions inicials.
I per acabar, la conclusió de les conclusions: potser aquest equip de treball pensa que no aplica gaire el decàleg i que l’envia a la merda a meitat de curs, però molt sovint són tan sols impressions negatives ben allunyades de la realitat.