El 7 de maig el curs de català S2 vam anar a veure un documental sobre la vida del reconegut actor Jordi Dauder.
Jordi Dauder o la dualitat de l’existència
Jordi Dauder va morir el 16 de setembre de 2011. Uns mesos abans el seu amic, i director, Antoni Verdaguer va filmar un documental: Jordi Dauder, la revolució pendent, sobre la vida i les idees que durant tota l’existència van acompanyar en Jordi Dauder.
L’actor va néixer durant la Guerra Civil i aquest fet va marcar tota la seva trajectòria política, la seva ideologia d’esquerres i, fins i tot, el seu radicalisme: era trotskista. En paraules d’en Jordi: “La meva mare va ser la Guerra Civil… la tinc aquí (assenyalant el cap) i no hi ha manera de desfer-se’n.”
No ens ha de sorprendre que la seva vida, en comptes d’estar marcada per la trajectòria professional o per l’amor de la família, per exemple, estigués guiada per les revolucions que s’han anat esdevenint al llarg de tot el segle XX i a principis del XXI: la Guerra Civil, el Maig francès, la transició, la caiguda del mur de Berlín o el moviment dels indignats. El seu gran anhel: “Em faltaria, com a mínim, que una vegada guanyéssim.”
Crida l’atenció la importància que té per a ell que tothom sàpiga quines són les seves idees, inclús arriba a pensar que la seva professió ha de servir com a plataforma per donar a conèixer aquestes idees radicals i, fins i tot, per actuar contra el que considera injust. D’altra banda, s’encarrega d’ocultar gairebé de manera malaltissa la vida personal. Va haver-hi una frase respecte d’això que en demostra no només la sinceritat, sinó aquesta dualitat que era la seva vida. Quan l’Antoni li va preguntar si estava content de la seva trajectòria, ell va respondre: “De la meva trajectòria sí; de la meva quotidianitat, no. El teu comportament quotidià no és exactament el reflex de les idees que estàs defensant.” És a dir, se sentia molt més còmode en el terreny de les idees, però en l’àmbit personal s’adonava que havia fracassat.
Text d’Anabel Frutos Gómez, alumna del curs Suficiència 2
Article complet
Divendres passat un grup d’alumnes va anar a veure l’edifici de Catalunya Ràdio. Durant la visita van tenir ocasió de conèixer com es retransmeten i s’elaboren els diferents programes, fins al punt que no només van poder fer una sessió pràctica on ells mateixos feien de periodistes sinó que també van poder participar en el programa ‘La vida’, de la Sílvia Cóppulo.
