Vam iniciar la sessió recordant els acords presos en la sessió anterior. Després, vam organitzar dos grups de treball en què havien d’acomplir unes tasques per valorar les unitats que cada SLC va presentar:
Extreta a través de http://www.scoop.it/t/experiencias-de-aprendizaje/p/2145158714/la-escuela-nueva
Quant als neguits a l’hora de fer les aportacions individuals, us recomano aquesta presentació de Fernando Trujillo
Recordem quins són els objectius que es van assolir en la darrera sessió i quins són els d’avui. Presentem el mapa que vam elaborar sobre la seqüència didàctica. Després repassem els criteris avaluatius que vam acordar per validar els models. S’acorda que cada SLC presentarà en la propera sessió una proposta de seqüència. Finalment, es formen dos grups perquè proposin com podem solucionar els problemes que ens hem anat trobant.
A part de les unitats didàctiques que vam analitzar, podríem haver fet dels recursos següents:
Per a aquesta sessió, havíem previst els objectius següents:
Quins dos punts que resumeixin el decàleg acordem?
Com informem de l’avaluació a l’alumnat?
Quines normes de funcionament hem d’incorporar?
Com preparem els cursos: elaborem seqüències didàctiques?
A partir d’aquests documents: el recopilatori de Guida Al·lès i la presentació de Carme Durán, cal respondre:
Quines similituds i diferències trobeu en l’esquema de la seqüència?
Què podem aplicar dels dos documents?
Iniciem la sessió demanant quines expectatives tenen de la sessió d’avui. Això ens servirà per avaluar la sessió al final.
Quines són les vostres expectatives?
assolir l’objectiu de la unitatassolir els objectius de la sessió
entendre millor l’avaluació reguladora
observar
elaborar un pla de treball curs 2012-13
Després presento el meu pla de millora, arran dels comentaris . Tot seguit, acordem els dos punts que resumeixen el nostre decàleg.
Com resumim el decàleg?
L’avaluació serveix per regular l’aprenentatge, per motivar l’alumnat i fomentar-ne l’autonomia amb l’objectiu que aquest aprenentatge sigui signficatiuMotivarem l’alumnat cohesionant-lo i negociant-hi els objectius i criteris avaluatius.
Ajornem el tercer objectiu per al final de la sessió ja que ens pot ajudar la valoració de la sessió. Així que consensuem quins són els requisits d’una bona unitat.
Establim els criteris avaluatius per poder observar diferents models.
Sí
No
1) la UD contempla el procés (plantejament / desenvolupament / final)?
2) Promou l’apren. significatiu?
3) Contempla la reflexió?
4) Preveu l’elaboració de materials per part de l’alumne?
5) Preveu uns continguts?
6) Presenta uns criteris avaluatius?
7) El plantejament inclou presentació objectius, continguts i negociació?
8) Possibilita l’avaluació inicial, medial i final?
S’obre un debat en què s’acorda que l’objectiu ha de ser consensuar un model d’unitat didàctica que sigui coherent per a tot l’equip, però que permeti bastant flexibilitat a l’hora d’aplicar-la a l’aula.
Finalment, valorem la sessió. S’acorda de continuar amb els dos darrers objectius. Les diapositives amb la lletra en color blau són les conclusions que vam acordar.
Primer de tot, hauré de demanar disculpes: després d’haver escrita l‘entrada, vaig ser pres per la voràgine del final de curs. Aquest fet il·lustra que cal que siguem més flexibles amb els terminis – m’ho apunto a la llibreta-. Alguns vau anotar l’observació de la sessió en el termini i d’altres, quan heu pogut. Ara bé, valoro les vostres disseccions perquè són bastant encertades i precises. Espero que aquest article estigui a la mateixa alçada. D’entrada, ja m’ha costat definir-ne la intenció: responc els comentaris o bé miro de resumir els aspectes més important. Em sembla que acabarà sent un poti-poti. Per tant, demano disculpes si algú no se sent esmentat o referit de passada.
M’hauria de deixar sorprendre les reaccions que causa una acció: negociar. Potser vaig errat, però els comentaris qüestionen dos aspectes: la finalitat d’aquesta habilitat i el lideratge. Neus Sanmartí ho va argumentar abastament per què cal dialogar amb l’alumnat sobre objectius i continguts en les Jornades. Si volem que els nostres alumnes siguin autònoms, han de ser conscients del que aprenen. Com ho podem fer? Cal que ho verbalitzin. La Lourdes ha justificat prou bé la manera. A més, si volem fer una aposta per la pedagogia inclusiva, cal conversar amb totes les persones que componen el grup per anar bastint un aprenentatge comú, anant desfent falses creences, aclarint dubtes… És difícil? Oh, i tant!! Però aquí se’ns presenta un repte. La formació encara està ancorada en un model vuitcentista en què l’expert és l’única autoritat. Té sentit que debatem amb el grup el que treballarem? Sí, perquè ens interessa observar què en saben i com s’ho representen per si podem avançar comunament o bé per si cal donar més explicacions. La Maria, en el relat de la seva experiència, adverteix d’un risc: el de la desmotivació. Quina és la pregunta que un docent li costa respondre:” i això per què ho hem d’estudiar, profe?” D’altra banda, si la formació s’ha d’adaptar a la realitat, vivim en una societat democràtica. Evidentment, costa de fer entendre això als alumnes. Ara bé, no hi hem de renunciar.
Quant a si la negociació és una manipulació oculta, obrim un debat interessant. Tot i que manipulació no m’agrada: m’evoca l’Alemanya nazi. Em sembla que qüestionem l’autoritat del líder o bé el temor de si no accepten el meu punt de vista la resta de l’equip. La primera conclusió que extrec d’aquesta incertesa és que cal que millori la meva comunicació. Cal que evidenciï molt més la finalitat d’una activitat o d’un procediment. Compto que no dec entedre gaire bé el mètode deductiu. Com la Maria apunta m0lt bé, em sembla que si n’explico la finalitat em carrego l’efecte sorpresa. Excuseu la meva recent contundència, però és un dels efectes d’un curs de formació –no sé si li agradarà al professor del curs, Carles Mendieta–. Em va ajudar al final de la primera sessió a veure-ho clar. Cal que assumim els acords; si no, per què hem perdut tant de temps discutint-los. A més, un projecte avança si tothom s’hi compromet, és a dir, si tothom aporta el seu punt de vista individual per aconseguir-ne un de col·lectiu que el pugui assumir l’equip. Si els diferents membre no fan una aposta conjunta és quan apareix el divisme o el campi qui pugui, els enemics mortals de l’aprenentatge cooperatiu. Segur que ens ve al cap les posades en comú d’alguna activitat o una tasca a l’aula. N’hem de prendre nota i lluitar-hi en contra. Aprofito l’avinentesa per recordar el que ha plantejat la Lourdes: com hem de tractar el dubtes quan ocasionen un conflicte o bé perquè no deixen prosseguir amb el desenvolupament de la sessió o bé perquè allò ja s’hauria d’haver assumit? Ho deixo aquí.
Com a docents, domineu l’observació. M’han anat molt bé els vostres suggeriments. Per tant, espero que m’ajudeu a elaborar un pla de millora. He de comunicar més bé els objectius i he de comprovar què heu entès i amb què us heu quedat en finalitzar la reunió. Maria, hi estic completament d’acord i em semblen encertades les teves propotes. Com em vaig deixar arrossegar pel temps! En un principi, vaig mirar de respectar les propostes de cada grup. Havia pretès aplicar la negociació al peu de la lletra perquè us servís com a demostració. Pel que fa a valorar l’aplicació del decàleg, em vaig fer un embolic amb les entrades anteriors vostres. Em va semblar que no calia que relatéssiu l’aplicació del decàleg. Per tant, vaig prendre la decisió que tu em proposes. Si us hagués informat de la delibaració o us hagués plantejat que no teníem prou temps per poder valorar l’experimentació del decàleg hauríem trobat una solució, oi?
Sergi, em sembla molt ocurrent la teva observació ja del primer punt. N’hauríem de parlar amb calma, o potser no cal. Compto que a partir d’ara hem d’aprofitar aquesta nova oportunitat. Tens tota la raó que per tirar endavant un projecte cal que empenyem tots del carro. I com l’acudit, quan dic a tots és a TOTS. Quant al punt 4, hauríem de consultar els experts. Ara bé, és una de la fase del procés cognitiu. Per aprendre cal qüestionar-se el que adquirirem. Per tant, cal provocar una sacsejada. És veritat que cadascú necessita el seu temps per recompondre el seu esquema mental propi. Finalment, pel que fa als meus atacs intolerants, només et puc dir: “Ho sento. M’he equivocat. No tornarà a passar.”
M’ha agradat la pauta de revisió que espontàniament ha elaborat l’Olga. No us ho creureu, però la majoria de preguntes he respost negativament. No és per culpa de la meva ànima de Calimero sinó que, d’una banda, alguns comentaris contesten per mi i , de l’altra, si volem millorar hem d’assumir les crítiques positives.
Per acabar, considero que l’Isaac planteja dos dubtes cabdals. D’una banda, què passa si els membres de l’equip no senten que hagin aportat res? Home, ras i curt, crec que ens hem de plantejar canviar el dinamitzador de la reunió. Recordeu que un dels trets de l’aprenentatge cooperatiu és la interdependència positiva de tots aquells que componen l’equip. Cal que tothom hi col·labori. És indispensable. Tothom s’ha de sentir seu el projecte. Els suplents esportius celebren amb la mateixa intensitat que els jugadors el triomf aconseguit, no? Per assolir-ho, cal que tothom hi participi.
En fi, com que vam fer un bon exercici de punteria us deixo aquest vídeo musical. Em sembla que la cantant ens va com anell al dit per demostrar-nos com podem evolucionar:
Comencem la sessió plantejant un repte: observar-me atentament per saber què aplico del decàleg.
Recordem els objectius que vam treballar en la darrera sessió. Després, establim quins són els d’aquesta sessió. Els distribuïm en petits grups perquè acordin com els hem de treballar i com els hem de valorar.
com ho treballem?
com ho valorem?
preparar la presentació
establir objectius (què i per què)
justificació: bons resultats
vídeo i presentació de productes
opinió de l’alumnat a final de curs (progressivament)
reflexionar les millores
elaborar material partir de les tasques finals
gestionar temps que no tenim
l’aplicació del materialassoliment dels objectius del curs
Per agilitar el primer objectiu, valorar el decàleg, es formem petits grups. Primer, es planteja si és útil el document i han de justificar la resposta. Després han de resumir el decàleg en dos punts. Aquestes són les propostes dels tres grups:
que es resumeix en:
l’avaluació serveix per regular l’aprenentatge amb l’objectiu de ser conscients l’alumnes del seu procés i per motivar-los (fomenta la participació i la consciència)
Esdevé un eina de cohesió
promoure un aprenentatge significatiu de la llenguales correccions han de ser qualitatives
negociació com a valor i aquests punts ens representen
Quant a les millores, aprofitem la composició dels petits grups per analitzar tres models educatius que han solucionat la pressió del temps. Són extrets del llibre de HONORÉ, Carl (2008): Bajo presión. Barcelona, RBA Libros SA.
Finlàndia
Japó
GB
ha suprimit deures i exàmens
poques hores lectives
no han introduït les TIC
seleccionen i formen bons professionals educatius
han rebaixat hores lectives
rebaixar deures
estimular el gaudi d’aprendre (creatiu)
suprimeixen programa, exàmens
treballen per mòduls (àmbits)
preparen projectes transversals
alumnat molt motivat
prioritza la iniciativa de l’alumnat
Finalment, s’apunten els objectius de la presentació de bona pràctica:
Qui som?
Per què ens hem constituït?
Què pretenem?
Què fem?
Com ho fem?
Quins resultats hem aconseguit?
Acords:
escriure un comentari en aquesta entrada amb les anotacions de l’observació de la sessió
planificar durant els mesos de juny i juliol els cursos seguint les conclusions de l’equip de treball
començar farcir de contingut els eixos de la presentació a partir de les entrades publicades el desembre i a partir del vídeo (fins al 28 de maig).
Per cert, recordeu quina norma de funcionament va sortir per incloure-la en el document?
Vam començar la sessió buscant metàfores que il·lustressin el projecte o l’equip. Després vam buscar les similituds amb una orquestra. Havia de servir per unificar el concepte d’acord o compromís.
Vam debatre les normes de funcionament com a equip. És un document que s’haurà d’anar configurant en les diferents sessions. Això ens servirà per anar adquirint competència de lideratge.
Finalment, vam formar petits grups per narrar l’aplicació del decàleg (DECÀLEG AVALUACIÓ REGULADORA.doc). Ho vam aprofitar per apuntar les fortaleses i per prendre nota de les millores.
Acords:
experimentar l’aplicació del decàleg al llarg de tota una unitat
redactar una entrada amb l’experiència que s’ha relatat (s’ha de marcar la categoria Experiències d’aula)
en la propera sessió trobar solucions a les tres primeres millores
Els passats 14 i 15 d’abril es va celebrar el II Congrés per a l’Excel·lència en Educació, organitzat per Espacio Holístico. Vaig assistir a la conferència del psicopedagog alicantí Joan Vaello Orts. Malgrat que tingueu l’exposició al final d’aquesta entrada, transcric les piulades que vaig fer mentre l’escoltava. Crec que són prou lúcides i que les podem tenir en compte per incorporar-les en la nostra pràctica docent, tant individualment com en l’equip.
D’entrada, va haver de matisar a la presentadora. Va aclarir i diferenciar el concepte de recepta o estratègia dins de la formació. Va plantejar que per motivar l’alumnat només cal encomanar ganes a l’alumnat perquè cadascú busqui el seu camí. Segons l’expert, educar significa adquirir un compromís en i amb l’equip perquè així es poden compartir bones idees. També suposa un repte que per superar-lo exigeix una confluència d’esforços.
Cal consensuar temes vitals per aglutinar l’equip ja que els membres poden tenir actituds diverses. Per superar els obstacles de treballar en equip cal descobrir les causes que el fan inviable. En els equips s’evidencien aquestes dues realitats: l’actitud proactiva (buscar solucions) i la reactivitat externa (queixar-se). Ho va exemplificar amb les juntes d’avaluació: només es queixen dels alumnes, i no es busquen solucions. Ho va comparar què passaria si un equip mèdic diagnostiqués d’aquesta manera un pacient. Després de tres mesos, cada un dels especialistes veu la magnitud de la tragèdia i decideix intervenir-lo. Va continuar distingint tipus de professorat: efecte o causa. “Jo ja ho he explicat, però si ells no ho entenen és el seu problema” o bé ” Com que no ho entenen, miro quina n’és la causa i què hi puc fer”. A l’hora de trobar solucions, cal que siguin senzilles. Aposta per la simplificació. Ara bé, insisteix que el projecte ha de ser assumit per part de e tot l’equip de treball. Així doncs, també hem d’incorporar els negligents, els incompetents i els impotents.
Les armes per educar són intenció, atenció i contenció. Cal convèncer qui no vol amb atenció, empatia, interès i utilitat; tot això exceptua l’obligatorietat. Defensa la persuasió comunicativa amb una breu entrevista que busqui un compromís per assolir unes competències. Defensa les classes silencioses de Don Finkel. S’ha de causar emoció i facilitar models perquè els comprovin. Recomana l’aprenentatge de la contenció: per fer cal desaprendre, això pot provocar reaccions emocionals. Va aprofitar per explicar una tècnica per transformar l’equip. Només cal un foli i dues columnes perquè algú s’encarregui de marcar queixes o solucions que vagin sortint en el debat.
Finalment, va insistir que cal consensuar reptes col·lectius perquè si sumem esforços en la recerca de solucions es dispara la creativitat. El treball en equip ha de simplificar per reduir els problemes. L’addicció al canvi és plantejar-se una fita assequible i assolir-la. Aquest és el motor de transformació. Ara bé, abans de concloure l’exposició va recordar quins són els obstacles per a un equip de treball.
Si voleu aprofundir-hi, teniu un vídeo de la conferència.
Plantegem quin és el repte de la sessió: aconseguir redactar un decàleg sobre l’avaluació reguladora per al professorat que es vulgui incorporar en el projecte.
Organitzem petits grups en què cadascú explica quin és el seu decàleg i ha d’apuntar les diferències o bé el que sorprèn del que expliquen els altres companys. En la posada en comú es recullen els temes que han tractat. En un grup s’ha debatut la conveniència d’establir tutories o en algun altre el debat s’ha dirigit si cal anticipar el guió de la sessió. Tot seguit, negociem com hem d’assumir la tasca. S’acorda aprofitar el nombre de grups per agilitar l’adaptació del decàleg.
Es presenta la versió que el coordinador ha preparat arran de la seva experiència. Es planteja comparar els dos decàlegs. S’estableix:
fins al 16 de març per comentar les esmenes del nostre decàleg
en la propera reunió (20 d’abril) cadascú haurà d’explicar què ha experimentat en el proper trimestre
