L’origen d’aquesta frase feta ens remet als oremus, els senyals que hi ha en els missals per indicar el punt on es comença la missa i l’oració. “Perdre l’oremus”, per tant, volia dir perdre el fil a missa i avui dia es conserva per indicar que algú està desorientat o confús.
En català, per parlar de la característica d’alguna cosa, utilitzem la preposició de. Així, parlarem d’una camisa de quadres, d’un vestit de ratlles, d’una planxa de vapor o d’una olla de pressió.
La xaveta és una peça molt petita, situada a l’eix dels carruatges, que impedeix que la roda surti. Diem que una persona “ha perdut la xaveta” en el sentit que està desequilibrada, igual que el carro quan perd la xaveta i surt la roda.
En català, de la banda del carrer habilitada per als vianants, se’n diu vorera. Acera és una castellanisme que cal evitar.
Abans de baixar de la vorera mira bé que no vingui cap cotxe.
Avui encetem la secció “Ets i uts”, expressió que ve de la locució ‘amb tots els ets i uts’, que vol dir ‘amb tots els detalls, sense faltar-hi res’. De fet, les conjuncions llatines et i ut sovint sortien en els documents formals medievals encapçalant paràgrafs (amb una lletra capital especialment acurada). Es considerava que era un escrit complet si tenia tots els ‘ets’ i els ‘uts’ perfectament col·locats i detallats.