Arxiu per desembre, 2011

  • 23. El plural de les sigles

    Es formen prenent la inicial de les paraules de la denominació completa, sigui aquesta singular o plural. Per això, les sigles es mantenen invariables.

    El plural d’una sigla no s’especifica de cap manera, ni afegint una -s, ni duplicant els components. El nombre d’una sigla es dedueix pel context i pels elements de la frase que hi concorden.

    Exemples: un CAP (centre d’atenció primària) i tres CAP (centres d’atenció primària); i no CAPS, CAPs, CAP’s o CCAAPP
    AV (associació de veïns / associacions de veïns) i no AVV o AAVV
    Només es conserva la duplicació de lletres en alguns casos: CCOO (Comissions Obreres), PPCC (Països Catalans) i JJOO (Jocs Olímpics), que són termes ja tradicionals.

    Article complet

  • Cerilla, misto i llumí

    En català, podem fer servir qualsevol d’aquestes tres formes, perquè són sinònimes i normatives.

    A Osona, però, generalment fem servir ‘misto’.

    Tens un misto / un llumí / una cerilla per encendre el foc?

    Article complet

  • Tallar el bacallà

    En temps de quaresma, als monestirs, l’abat o el prior feia les racions de bacallà, i les podia fer de la mida que volgués. Per això quan algú té autoritat i poder de decisió es diu, encara ara, que “talla el bacallà”.

    Article complet

  • 22. El plural d’abreviatures

    Pel que fa al plural de les abreviatures, hi ha dues possibilitats segons el tipus d’abreviatura de què es tracti.
    En l’abreviatura en què la part final del mot és present, cal afegir -s o bé canviar -a per -es segons que es tracti d’un nom masculí o femení, seguint la normativa general de la formació dels plurals.

    Exemples:    Sr. (senyor) / Srs. (senyors)
    ctra. (carretera) / ctres. (carreteres)

    Les abreviatures que no tenen com a formant la part final del mot es mantenen invariables; no és correcte marcar el plural afegint una -s.

    Exemples:     tel. és l’abreviatura de telèfon i de telèfons (no és correcte utilitzar tels. per abreujar telèfons)
    pàg. és l’abreviatura de pàgina i de pàgines (no és correcte utilitzar pàgs. per abreujar pàgines).

    Article complet

  • Taquilla, armariet / *guixeta

    Guixeta és un calc del francès guichet. Per referir-nos al lloc on venen els tiquets o bitllets, direm ‘taquilla’ i, en canvi, si ens volem referir al lloc on es guarden els estris personals (en un gimnàs, per exemple) direm ‘armariet’.

    Recolliu les entrades a la taquilla del teatre

    Agafa el xampú del meu armariet

    Article complet

  • 21. MAJÚSCULES i minúscules

    Consulta ràpida de MAJÚSCULES i minúscules

    MAJÚSCULES minúscules
    textos normatius concrets (la primera paraula) textos normatius no concrets
    Constitució espanyola una llei
    Estatut dels treballadors les ordres ministerials
    Llei de política lingüística els informes de ponència
    Reial decret entitats, institucions, òrgans de gestió… no concrets
    entitats, institucions, òrgans de gestió… concrets els departaments de la Generalitat
    Departament de Justícia els ajuntaments de la comarca
    Ajuntament de Badalona les diverses àrees…
    Àrea de Serveis Personals el registre corresponent
    Registre Civil les secretaries generals han de…
    Secretaria General del Departament de… en les sessions dels plens…
    el Ple de l’Ajuntament les administracions locals
    l’Administració local els estats europeus
    L’Estat espanyol parts genèriques d’un document o d’un escrit
    plans, programes, projectes (la primera paraula) preàmbul
    Pla general de normalització lingüística les disposicions finals
    Programa de recerca i desenvolupament de… l’annex 1
    Projecte de remodelació de… l’article 43
    exposicions, conferències i col·loquis capítol 4
    l’exposició “La gran aventura dels velers mercants” càrrecs
    la conferència “Aproximació a Jacint Verdaguer” l’alcaldessa de Badalona ha inaugurat…
    el col·loqui “Les deixalles, avui” els consellers i les conselleres
    topònims el president de la Generalitat
    el Barcelonès (minúscula en l’article català) la cap d’Àrea
    Castellar de n’Hug el secretari de l’Ajuntament
    el Masnou la jutgessa i l’advocada
    Los Angeles (majúscula en l’article no català) tipus d’estudis i formació

    educació secundària obligatòria (ESO)

    formació professional (FP)

    documents acreditatius

    el document nacional d’identitat (DNI)

    el passaport

    la llicència fiscal

    noms de vies urbanes

    carrer de Mar

    plaça de la Vila

    parc de Lloreda

    avinguda de Catalunya

    Article complet

  • Rupit Pruit

    Rupit prové del llatí rupes, ‘roca’, i Pruit, molt probablement, és un derivat de proditu, ‘prominent’. Per tant, Rupit Pruit vol dir ‘roca prominent’.

    Article complet