Arxiu de la categoria ‘Ets i uts de l’administració’

  • El gènere i el nombre de les sigles a la nova gramàtica

    La categoria, el gènere i el nombre de les sigles depenen del nucli del sintagma nominal que representen. Per exemple:

    • Una AV (una associació de veïns)
    • El CAP (el centre d’atenció primària)
    • Els EUA (els Estats Units d’Amèrica)

    Cal evitar la duplicació de lletres com a marca de plural. No obstant es conserva la duplicació en alguns casos ja consolidats per l’ús. Per exemple:

    • CCOO (Comissions Obreres)
    • PPCC (Països Catalans)

    Podem distingir tres tipus de sigles:

    1. Les que es mantenen invariables o que poden formar el plural afegint una essa al final. Per exemple:
      • El CAP – els CAPs
    2. Les que es formen a partir de sintagmes en plural. Aquestes sigles no flexionen pel que fa al nombre, malgrat que s’utilitzen amb l’article en plural. Per exemple:
      • Les TIC
      • Els EUA
    3. Les que es formen a partir de sintagmes en singular i que equivalen a un nom propi. Aquestes sigles no tenen flexió de nombre perquè designen entitats úniques. Per exemple:
      • L’ONU
      • La CCMA

    Article complet

  • Com hem d’escriure les accions en les interfícies digitals?

    Quan intercanviem ordres en el diàleg amb l’ordinador es recomana utilitzar l’imperatiu amb el tractament de vós (segona persona del plural) en els missatges que el programa adreça a les persones usuàries. Per exemple:

    • Premeu la tecla Esc
    • Segur que voleu sortir?
    • Escolliu una opció

    Però quan les ordres les dona la persona usuària del programa farem servir el tractament de tu (segona persona del singular). Per exemple:

    • Accepta
    • Copia
    • Selecciona-ho tot

    Quan són opcions disponibles on clarament no pot ser la màquina el subjecte, sinó exclusivament la persona usuària, l’infinitiu és la forma verbal adequada. Per exemple:

    • Reiniciar l’aparell
    • Configurar la pàgina
    • Personalitzar la barra

    I quan una acció es pot interpretar com a ordre o com a opció per manca de context, l’imperatiu és la forma més utilitzada. Per exemple:

    • Anomena i desa
    • Surt
    • Recorda la contrasenya

    Article complet

  • Wi-Fi o wifi?

    Totes dues formes són correctes segons a què ens vulguem referir:

    Wi-Fi – En l’àmbit de les telecomunicacions, cal mantenir aquesta grafia quan es refereix a la tecnologia usada en les xarxes sense fil en l’estàndard IEE 802.11, ja que és la forma utilitzada internacionalment.

    wifi – Ho escriurem quan ens referim al sistema de connexió sense fil que permet connectar diversos dispositius electrònics entre si o bé connectar-se a internet. Es considera una lexicalització de Wi-Fi. El gènera de wifi pot ser tant masculí com femení, el wifi o la wifi.

     

     

    Article complet

  • El prefix con- [o com-, o col-, o cor-, o co-]

    Significa ‘ensems amb’, ‘en comú’. Ex: concelebració, commensurable, col·lateral, copartícip, coeducació…

    En general, els mots derivats per prefixació s’escriuen amb els components aglutinats.

    Més exemples:

    coautor, corregnar, codeclinació, cotangent…

     

    Article complet

  • Les preposicions ‘a’, ‘d’ i ‘per’ davant de nom propi amb l’article ‘El’

    No hi ha contracció de les preposicions ‘a’, ‘de’ i ‘per’ quan es troben amb un article determinat que comença en majúscula perquè forma part del nom propi d’un establiment, d’un organisme, d’una obra, d’un topònim no català, etc. Per exemple:

    A El Bulli no hi he anat mai a menjar

    L’article publicat a El 9 Nou és molt interessant

    És un quadre d’El Greco

    Si el contacte de la preposició i l’article resulta molt forçat, es pot optar per canviar de preposició o modificar lleugerament la frase. Per exemple:

    L’article publicat en El 9 Nou és molt interessant

    Article complet

  • Formes per expressar conseqüència

    Disposem de diferents expressions que ens serveixen per evitar la construcció incorrecta arrel de:

    arran de, a partir de, per, a causa de, com a conseqüència de, de resultes de, després de, gràcies a, per culpa de, per raó de.

    Exemples:

    Es van iniciar les obres arran de la nova ordenació vial

    La seguretat ha millorat gràcies al servei de vigilància

    La borsa de Barcelona cau a causa del resultat de les europees.

    Article complet

  • Els accents diacrítics (4)

    Seguint l’Ortografia de l’IEC del 2016, no s’aplica l’accent diacrític en els compostos i derivats d’aquests mots:

    adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu

    rodamon

    a contrapel, repel

    entresol, subsol

    Però sí que es fa servir en mots amb guionet:

    déu-vos-guard (substantiu)

    mà-llarg

    pèl-ras

    pèl-roig

    Alguns mots i els seus derivats que s’han escrit amb diacrític segons el significat ara s’escriuen sense:

    bota

    dona, dones

    feu, desfeu,

    fora

    molt

    mora

    net, besnet, rebesnet

    os

    sec

    soc

    vens, venen

    ves

     

     

     

     

     

     

     

     

    Article complet

  • Els accents diacrítics (3)

    L’Ortografia catalana de l’IEC de l’any 2016 va reduir a 15 els mots monosíl·labs d’ús freqüent  que porten accent diacrític:

    són: Verb ésser ser son: ‘acte o ganes de dormir’, possessiu

    té: verb tenirte: pronom feble, ‘arbust’ i ‘infusió’, nom de la lletra t

    ús: ‘acció d’usar’/ us: pronom feble, nom de la lletra u en plural

    vós: pronom fort/ pronom feble

    Conserven l’accent en plural els mots:

    béns, déus, pèls, quès, sís, sòls

    Article complet

  • Els accents diacrítics (2)

    L’Ortografia catalana de l’IEC de l’any 2016 va reduir a 15 els mots monosíl·labs d’ús freqüent  que porten accent diacrític:

    què: pronom relatiu precedit de preposició, pronom interrogatiu, pronom exclamatiu, ‘quid d’una qüestió’ / que: pronom relatiu no precedit de preposició, conjunció, adverbi i adjectiu quantitatiu

    sé: verb saber / se: pronom feble

    sí: adverbi afirmatiu, ‘afirmació’ / si: pronom reflexiu o recíproc, conjunció, nota musical, ‘interior’

    sòl: ‘superfície del terreny’ / sol: astre, nota musical, ‘sense companyia’, verb soler, adverbi

     

    Article complet

  • Els accents diacrítics (1)

    L’Ortografia catalana de l’IEC de l’any 2016 va reduir a 15 els mots monosíl·labs d’ús freqüent  que porten accent diacrític:

     

    bé: ‘benefici’, adverbi, conjunció, interjecció / be: ‘anyell’, nom de la lletra b

    déu: ‘divinitat’ / deu: ‘font’, número 10, verb deure, verb dar

    és: verb ésser/ser / es: pronom feble, article salat, nom de la lletra e en plural

    mà: ‘part terminal del braç’ / ma: possessiu

    més: adverbi, adjectiu quantitatiu / mes: ‘una dotzena part de l’any’, conjunció, possessiu

    món: ‘conjunt de totes les coses creades’, ‘la Terra’ / mon: possessiu

    pèl: ‘vellositat’ / pel: contracció de per + el

    Article complet