Arxiu per Octubre, 2019

  • El 9 Ets i uts. Anglicismes

    Els anglicismes: un non-stop en català, o sigui, un no parar

    Lèxic

    Núm. 91//Fem un briefing? Anem a un altre bar perquè aquest està full o hi ha overbooking! Quin canvi de look! Deixem-ho en standby… Els sentim arreu! D’anglicismes n’hi ha hagut sempre, però fa uns anys que el seu ús quedava limitat en uns àmbits concrets. La major part dels anglicismes arriben a la població per la via periodística, la ciència o la tecnologia. En els últims anys, però, els manlleus d’aquesta llengua s’han incrementat a l’hora de parlar i també entre els usuaris de les xarxes socials, sobretot entre el públic adolescent. Entre els joves se senten molt sovint paraules com fake (fals), feeling (tenir sintonia), of course (evidentment, clar que sí), però també se n’utilitzen d’altres de manera generalitzada i no adequada. És el cas de random (ús molt extens en moltes circumstàncies de la vida quan en realitat només té el significat de ‘casual’, ‘aleatori’).

    En l’àmbit laboral, trobem l’ús molt estès de la paraula coworking (cotreball, professionals que comparteixen un espai de treball), startup (empresa emergent), workshop (taller o sessió de treball)…

    Pel que fa al món de l’hostaleria, podem contractar un càtering (servei d’àpats) per fer un brunch (vermut o esmorzar a mig matí) al hall (al vestíbul de tota la vida) i pertot arreu trobem foodtrucks (camió restaurant), que ens ofereixen de tot i més.

    En tenim molts, però, que ja són anglicismes integrats i que ja no pensem que ho són: e-mail (correu o adreça electrònica), heavy (fort, dur), pàrking (aparcament) -adaptada a l’ortografia catalana, ‘pàrquing’-, bullying (assetjament escolar), mountain bike (bicicleta de muntanya), feedback (retorn, reaccions o respostes)…

     

    Així doncs, si aquesta publicació et sembla top podem dir que és ‘genial’ o ‘fantàstica’, o quan estic d’acord en alguna cosa i dic ok podria dir ‘entesos’ o ‘d’acord’ Per tant: nosaltres triem. Reflexionem-hi!

     

    Si us interessa saber-ne més:

    https://www.uoc.edu/portal/ca/servei-linguistic/criteris/lexic/tractament-anglicismes/anglicismes-habituals/anglicismes-habituals.html

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Topònims

    Pobles molt localitzats

    Num.90// En la toponímia catalana tenim molts pobles amb noms semblants. En ser una zona poblada des de l’antigor hi ha un extens debat per saber l’origen de molts d’aquests topònims ja que les paraules que els formen poden haver canviat de pronúncia i sentit diverses vegades.

    N’hi ha uns quants, però, que no deixen lloc a l’equívoc pel que fa a una part del seu nom que els situa en un lloc concret. És el cas dels Arenys, ja siguin de dalt o de baix, de Mar o d’Amunt: són zones molt sorrenques, plenes d’una arena que en el seu moment passà a donar-los nom.

    El mateix podem dir amb els Rius: en tenim d’oms (Riudoms), de canyes (Riudecanyes), de llots (Riudellots), duplicats (Dosrius) i fins i tot alguns amb personalitat com Riubregós o amb formes estranyes com Riucorb.

    L’orografia del terreny, les pujades i baixades que calia fer per arribar a un lloc també van col·laborar a donar-nos noms molt descriptius tant per llocs elevats com enfonsats: Mont va davant de molts pobles catalans, Montmany, Montsant, Montgat, Mont-roig…tots situats damunt d’algun turó o muntanya. Igual que els seus veïns de baix, encapçalats per Vall com ara Vallfogona, Vallcebre, Vallgorguina…, i fins i tot, més accessibles però igual d’interessants, els Prats o Plans: Planoles, Prat del Rei, Pratdip, Pla de la Font.

     

    Font: https://www.upf.edu/web/documents-administratius/municipis

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Herbes molt animals…

     

     

     

     

     

     

    Herbes molt animals

    Núm.89//Heu pensat mai per què una planta es diu com es diu? A l’hora de posar noms sovint som poc originals i els prenem d’allò que hi ha més a prop. I a prop de les plantes, sempre hi ha algun animal. És per això que avui portem un recull de noms de plantes que són molt animals.

    La gran majoria de noms de plantes que fan referència a animals estan formats per l’inici flor de o herba de i l’animal que els dona nom en qüestió. És el cas de l’herba gatera (Valeriana officinalis) , l’herba de gallina (Galium aparine), la moixera de guilla (Sorvus aucuparia) o  la flor de simi (Orchis simia).

    Com a espècies amb un nom més curiós, que no fa referència a la planta en primer lloc, sinó a una part del cos d’algun animal que normalment en recorda la forma, trobem plantes amb noms tan peculiars com la cua de cavall (Equisetum hyemale), el cap d’ase (Lavandula stoechas), l’ala de corb (Inula henelium) o la cara de vedella (Antirrhinum majus) també anomenada, segons el lloc, boca de conill, boca de drac o mamaconill.

     

    Font: floracatalana.net

    termcat.cat

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Què és un petaflop?

     

     

     

     

     

     

     

    Què és un petaflop?

    Núm. 88// Un petaflop. No us fa pensar en el nom d’alguna mena de llaminadura infantil? Doncs, no. Aquest terme fa referència a una cosa ben diferent. Un petaflop és una unitat de mesura de la potència de càlcul d’un supercomputador, que correspon a mil bilions d’operacions de coma flotant per segon. El terme petaflop està format amb el prefix peta- i la base flop (o flops).

    El prefix peta– forma part del conjunt de prefixos que es fan servir en el sistema internacional d’unitats per a indicar múltiples i submúltiples de les unitats. D’aquests prefixos, n‘hi ha de ben coneguts, com deca– (que indica 101), hecto– (102), kilo– (103), mega– (106) o fins i tot giga– (109), i d’altres que tenen un coneixement més reduït, perquè fan referència a mesures que no són habituals fora de certs àmbits especialitzats: com és el cas de  peta– (1015). O sigui, que un petaflop correspon a mil teraflops o a un milió de gigaflops, per exemple. Convé tenir en compte que totes aquestes formes s’escriuen amb minúscula inicial.

    Pel que fa a la base, flops prové de l’acrònim del sintagma anglès floating-point operations per second.

    Font: Termcat. Text modificat.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

alabril anyelletllanat apòstrof bosc català comptar contar dat dit DUC dut enllepolit erradicar flairefina frase feta frases fetes gallina gana guants hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala llengua llepol lèxic mi mica nova gramàtica numerals punta quinfumfa recursos res set son taló termcat tica topònims tramvia vesc vint-i-nou visc xica