Arxiu per setembre, 2021

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: la llengua col·loquial i el nom dels diners I

    Per quatre xavos! 

    191// La paraula diner, que prové del llatí denarius (moneda d’argent de deu asos), no és l’única que tenim per designar el conjunt de monedes i cabals de cadascú. Hi tenim també la paraula cèntims, que ve d’antic però que ha reviscolat molt com a centèsima part de l’euro. Ara bé, on més sinònims trobem del mot diner és en la llengua col·loquial. Fixem-nos-hi. 

    Podem començar pels calés, mot que prové de la llengua gitana (amb el significat de “negre, fosc”) i que s’aplicava a la moneda de coure, en oposició a la moneda de plata. Però els calés no són l’únic record que tenim de monedes antigues.  

    La pesseta va generar la variant col·loquial pela, i així ha quedat recollida ja al diccionari. És ben cert que encara sentim a parlar de peles (“la pela és la pela”), com també sentim a parlar de duros, que era l’equivalent a cinc pessetes (“no tinc ni un duro”), o de rals, que havien estat una quarta part de pesseta al segle XX, però que han tingut valors diversos segons les èpoques (recordeu el “ralet, ralet, paga dineret”?). 

    Ens queden també els quartos (“està carregat de quartos, aquell”), una moneda encunyada a Castella fins al segle XIX, amb un valor de quatre maravedisos, i els xavos (“ho he comprat per quatre xavos”), nom donat a Catalunya de l’ochavo, la moneda de coure més petita de la sèrie dels quartos, que valia 0,5 quartos. 

    I encara ens queden uns quants mots més per comentar en un proper article. Ja ho veieu, els diners sempre han generat molts col·loquialismes! 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: recorregut pels anglicismes V. Les noves tecnologies

    Núm. 190// Si hi ha un camp que el món anglòfon té el monopoli en exclusiva aquest és la informàtica. No podem oblidar que els nous conceptes es creen gairebé sempre a Silicon Valley i, per extensió, als Estats Units d’Amèrica.  

     

    Comencem amb web o blog, mots que ja han entrat al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). També usem molt freqüentment internethacker (persona amb gran coneixement de les xarxes i els sistemes informàtics que té un viu interès a posar a prova les seves habilitats en aquest àmbit), *hashtag (que hauríem de canviar per etiqueta i que vol dir ‘conjunt de caràcters encapçalats pel símbol del coixinet que serveixen per accedir a un contingut indexat per temes en un microblog’) i *e-mail (se n’ha de dir correu o correu electrònic quan es refereix a l’aplicació d’una xarxa d’usuaris per mitjà de la qual es poden enviar i rebre missatges; en canvi, direm adreça electrònica quan ens referim a l’adreça de correspondència electrònica, també abreujada amb la forma a/e). 

     

    D’altra banda, en català no s’han consolidat els termes programari i maquinari, ja que normalment utilitzem *sotfware i *hardware. Evidentment, no caldria dir-ho, molts d’aquests mots anglesos no han entrat en el DIEC, perquè l’acadèmia sempre va darrere de l’ús real. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: recorregut pels anglicismes IV. La indústria i la tècnica

    Núm. 189// La Revolució Industrial de la segona meitat del segle XVIII va començar a la Gran Bretanya i es va anar estenent per Europa, la qual cosa va significar un canvi radical d’estil de vida i de costums. 

     

    A mesura que es creaven noves invencions, ens arribaven nous termes; ja al segle XVIII tenim tren (de l’anglès train). Un segle més tard van aparèixer vagó (ve del l’anglès waggon però potser el mot francès, wagon, en va fer de pont) i raïl (o rail).  

     

    Amb la industrialització de la societat també van néixer els conflictes entre patrons i treballadors; per això, hi havia vagues i locauts (de l’anglès lockout). Un locaut és el tancament temporal d’una empresa, decidit per la direcció, quan hi ha una situació de conflicte laboral. Aquest mot ja surt al vell diccionari Fabra i és un terme inseparable de la Revolució Industrial; sols cal recordar que a la dècada de 1880, hi va haver molts locauts en indústries tèxtils de Mataró i Manresa, la qual cosa era un càstig sever per als obrers. 

     

    Més endavant, al segle XX, ens entren altres paraules: ferrixàrterjet i també *jet lag –mot molt emprat però no recollit ni en el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans ni pel Termcat, institució que proposa el terme trastorn d’horari. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: recorregut pels anglicismes III. L’esport

    Núm. 188// L’esport ens ha permès l’entrada d’una bona pila de vocabulari d’origen anglosaxó, per començar la mateixa paraula esport (adaptació ortogràfica i fonètica de sport). Hi ha nombrosos noms de pràctiques esportives que venen de l’anglès com futbolvoleibolbasquetbolhandbolcorfbol, etcètera –aquesta darrera encara no admesa per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). 

     

    Com que la majoria d’esports s’han creat a països anglòfons, molts mots ens han arribat sense traduir. És el cas del món del golf (greeneaglebirdie, bogey…) i del tennis, o tenis, (deuce, equivalent a iguals), match ball (equivalent a pilota de partit); evidentment en el món del futbol no ens falten paraules que s’han estès per abastar altres àmbits: hat-trick (dit també triplet) i dream team (‘equip de somni’). Cal dir, però, que alguns anglicismes, com els darrers, són difosos pels mitjans de comunicació per bé que no tenen l’acceptació de l’IEC. 

     

    De vegades ratllem el ridícul i diem que aquell o aquell altre fan *running o són *runners. Són solucions absolutament sobreres, no calen, ja que de l’acció sempre n’hem dit córrer i de la persona, corredor(a). Que ens falta seny o un bull? Utilitzar running i runner és propi d’esnobs. 

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

alabril alabril21 anyelletllanat apòstrof català comptar contar cursos dat dit dret DUC dut enllepolit erradicar expressions fil flairefina frase feta frases fetes guants hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala justícia llengua llepol lèxic nova gramàtica numerals parts llibre punta quinfumfa recursos riquesa lèxica sinònims taló temps termcat topònims tramvia tèxtil verbs vint-i-nou