Entrades amb l'etiqueta ‘etsiuts’

  • El 9 Ets i uts. Expressions: anem a fer el got?

    •  

    Núm. 212// Sortir de casa per prendre una beguda és una excusa per fer alhora altres coses, sobretot xerrar amb els amics o les amigues i desfogar-nos, també per conèixer gent o per lligar. Com a anècdota, tot diferent del que hem explicat fins ara, us direm que n’hi ha un que va anar a un bar, acompanyat del seu pare, i en va sortir amb un contracte del Barça en un tovalló. I només tenia 12 anys. En fi, als bars, ja ho veieu, s’hi han gestat i produït grans històries, d’amor i de negocis. 

    Però no és ben bé sobre bars del que versarà l’article d’avui. Quan volem sortir per prendre una beguda i demanem als altres si volen venir, segons la zona, es diu d’una manera o d’una altra. A Osona, especialment, se’n diu «Anem a fer el got?». No és, però, l’únic lloc on s’usa. En algunes altres contrades se’n diu anar a fer un beure, o en plural (anar a fer uns beures). A les comarques gironines se sol dir molt anar a fer el toc. Al Ripollès són ben originals i ho expressen així: «Anem a fer la tassa?», tot i que la tassa la fem servir més aviat per esmorzar que no pas per prendre una beguda en un bar, en un cafè o en una discoteca.  

    Els d’Alacant i de València ho expressen d’una manera més amagada, més sobreentesa: «Mo n’anem a fer una?» (on una es deu referir a la copa). D’altres són més breus: «Anem a fer un glop?». I encara n’hi ha que són més fats, o insípids, i diuen simplement anar a prendre alguna cosa, o anar de copes, si pensem prendre’n més d’una. Doncs, res, que la festa continua. Que no pari! 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: els tres tombs. Els Tonis.

    Lèxic. Els tres tombs 

     

    Núm. 211// El català està de festa! Aquesta vegada parlarem dels Tonis. Que què són? Doncs, mireu, és la festa dedicada a sant Antoni Abat, el protector dels animals, que a partir del gener se celebra a molts llocs de Catalunya. També és coneguda com els Tres Tombs.. 

    És una festa de caràcter religiós i alhora popular, i consisteix en les cavalcades i en les benediccions dels animals, a més d’altres actes. L’acte principal són els Tres Tombs, les tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir pel centre dels pobles. Més tard es fa la benedicció dels animals, també de mascotes com gats, gossos i ocells. 

    Originalment la festa la feien els traginers, que festejaven el seu patró. Més tard, també els hostalers, el pagesos ramaders, els tractants de bestiar, els transportistes i altra gent amb professions lligades als animals.  

    Per saber més bé de què va aquesta festa, vegem un petit vocabulari dels Tonis. 

    Tonis: participants i organitzadors de la festa de Sant Antoni Abat. 

    Cordonista: persona que porta un dels dos cordons de la bandera del gremi. Ajuda a organitzar la festa.  

    Banderer(a): persona que porta la bandera del gremi i organitza la festa. 

    Traginer(a): persona que tenia per ofici traginar mercaderies amb bèsties de càrrega. 

    Taverner(a): persona que regenta un establiment on es ven vi i altres begudes, a més de servir-se menjars. Les tavernes eren els llocs on antigament els traginers se solien aturar i fins i tot s’hi podien quedar a dormir. 

    Ball del ciri: ball de sis parelles propi de la plana de Vic, les Guilleries i el Moianès, en què les dones porten rams. A l’intermedi del ball, cada ballador pronuncia la coneguda proclama: «Habitants de la vila de…, qui de burro en amunt no celebri la festa de Sant Antoni pagarà un bot de vi d’Alella. Dic a la una…; dic a les dues…; dic a les tres…». Actualment el ballen només els banderers i cordonistes amb les seves parelles.  

    Guarniments: conjunt de corretges, collar, brides, etcètera, que es posen a un cavall, a un mul o a un ruc, per al transport o la feina general. 

    Burros, ases o rucs: (Equus asinus) animal més petit que el cavall, amb orelles molt llargues, que és emprat sobretot com a bèstia de càrrega. 

    Genet, geneta/amazona: persona que munta a cavall. 

    Passant de la vigília: un passant és una cercavila. El primer passant se celebra la vigília dels Tres Tombs. Les juntes de la festa, amb un nombrós grup de Tonis i simpatitzants, i acompanyades per una orquestra, fan una volta pels carrers principals de la població. Es dirigeixen a les cases dels banderers, cordonistes, Tonis tradicionals i de l’alcalde, on són obsequiats amb un petit refrigeri amb cava, vi, embotits, pastissos, coques i plats culinaris variats.  

    Passant dels Tres Tombs: Consisteix en una cercavila que passa tres vegades amb els carruatges i els animals, i durant el trajecte s’aprofita per fer parades a casa dels banderers, cordonistes, alguns hostals, bars i cases d’antics Tonis, on els participants són obsequiats amb la mateixa gentilesa que la del dia anterior. Les carrosses, tartanes i tota mena de carros són guarnits i acompanyats per una o dues orquestres. 

     

    NOTA: Agraïm l’amabilitat de Joan Arimany i Juventeny per la informació aportada i per les fotografies. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic del porc III

    Del porc, fins la cua és bona (i III) 

    Núm. 210//Acabem avui el lèxic del porc, que vam encetar fa dues setmanes.  

    Omplim el rebost de la cansaladeria   

    Quan ho tindrem tot embotit, courem totes les botifarres que calgui a la caldera, amb el brou de la matança, excepte la catalana (que haurem fet amb carn magra crua trinxada, sal i pebre, i que courem amb aigua clara). Un cop fredes, les guardarem al rebost o en un lloc refrigerat. 

    Farem les llonganisses (amb budell gruixut) i els fuets (amb budell prim) amb carn vermella picada barrejada amb una mica de cansalada, sal i pebre, els xoriços, amanits amb pebre vermell, i les sobrassades (amb la massa més fina i condimentada amb pebre vermell dolç). Després els portarem directament a l’assecador i els penjarem. També hi penjarem una part de les botifarres crues perquè s’assequin: seran les somaies 

    També podem fer i coure al forn el pa de fetge, embolcallat amb la mantellina (tel que envolta el fetge i que també serveix per embolicar pilotes o mandonguilles de carn).  

    Antigament, per conservar, es preparava el confitat o cossi posant en una olla una part del llom, costella tallada o embotits i cobrint-ho de llard líquid o semilíquid, que quan es refredava quedava pres.  

    Amb el rebost ple, tots aquests embotits aniran sortint al taulell de la cansaladeria, al costat de la carn per consumir, o al de la xarcuteria, al costat d’altres productes elaborats i curats. I desmentirem la dita:  “A qui no mata porc, ningú li dona botifarres.” 

    Font: CNL del Vallès Oriental. Del porc, fins la cua és bona. Lèxic del proc i l’embotit. https://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoriental/publicacions/1037/del-porc-fins-la-cua-es-bona-lexic-del-porc-i-lembotit  

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic del porc II

    Del porc, fins la cua és bona (II) 

    Núm.209// Continuem amb el lèxic del porc, que vam encetar el dia passat.  

    De la cort a l’obrador  

    És dia de matança. Portem els porcs a l’escorxador, on el matador els degolla. Després els socarrarà, els pelarà, els obrirà en canal, en traurà la mocada o budellam i les vísceres (tradicionalment la mocadera s’encarregava de netejar bé els budells per fer les botifarres). Finalment els esquarterarà i classificarà cada peça de carn segons l’ús que se n’ha de fer: el llom, el filet o llonza llaminera, el rellom, el llonzat, el costellam, la ventresca o cansalada viada, el retall magre o carn magra, l’espinada, les cuixes o pernils, les espatlles, els garrons i els peus; del cap, en separarà les galtes, les orelles, la papada o cansalada del coll i el morro. 

    Un cop especejat l’animal, podrem començar a preparar els embotits i curats. Posarem el sagí i part de la cansalada tallada a trossos a la caldera perquè es fongui el greix; n’obtindrem, d’una banda, el llard, en forma líquida, i de l’altra els llardons o rostillons (a Osona també en diem greixons). En una altra caldera courem el cap, la careta, el cor i la perdiu (o freixura), els ronyons, la llengua i part de la cotna. 

    Mentrestant trinxarem carn crua i cansalada (del coll, viada o grassa) per fer la botifarra crua, les salsitxes i la botifarra blanca o cuita (la botifarra de la Garriga). Ho amanirem amb sal i pebre i ho pastarem bé perquè els ingredients quedin ben barrejats. Després en farem un tastet per si cal rectificar els condiments i omplirem els budells amb la massa amb ajuda de la màquina embotidora. 

    A continuació trinxarem una mica de carn crua, cansalada i carn de la caldera per fer els altres embotits: la botifarra negra, afegint-hi sang, i la botifarra d’ou, afegint-hi cap i careta cuits, rostillons i ous en comptes de sang.  

    Per fer el bull (o bisbe) blanc, barrejarem una mica de carn crua amb cansalada, careta i cotna, tot trinxat, a més de part de la carn de la caldera (cor, ronyons i llengua) trossejada. També podem fer botifarra del parrac, amb rostillons i carn de la caldera, tot trinxat, i bull de fetge, amb fetge i cansalada. Per fer el bull (o bisbe) negre, barrejarem trossos de carn de la caldera i massa de la botifarra negra.  

     

    Font: CNL del Vallès Oriental. Del porc, fins la cua és bona. Lèxic del proc i l’embotit. https://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoriental/publicacions/1037/del-porc-fins-la-cua-es-bona-lexic-del-porc-i-lembotit 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic del porc I

    Del porc, fins la cua és bona (I) 

    Núm. 208//Fa un temps el CNL del Vallès Oriental va elaborar un lèxic acompanyat d’il·lustracions en què es descriu tot el procés de producció del porc des del naixement i la cria fins que, degudament transformat, s’ofereix al consumidor al taulell de la cansaladeria. Aquest tipus de vocabulari molt sovint varia segons les comarques, en aquest cas la font utilitzada van ser els cansaladers de la Garriga. 

    Durant uns dies us oferirem fragments d’aquest lèxic. 

    Hem tingut garrinada 

    Aquesta nit la truja ha garrinat. Han nascut una dotzena de garrins [a Osona també en diem godall, molt sovint pronunciat godai pel ieisme dialectal], que viuran amb la mare, a la mateixa cort, durant unes setmanes. D’aquí a dos mesos el criador els desmamarà i a partir d’aquest moment podran menjar farina, pinso, gra, i també glans, garrofes i restes orgàniques, que els abocaran a l’obi (o menjadora) a través de la tremuja. Just després de desmamar-los sanaran els mascles. Quan els porcs joves surtin al pati, com ja fa el verro, es rebolcaran en el fang i furgaran a terra amb el musell a la recerca d’alguna cosa comestible. Sovint en sentirem els grunys i de tant en tant algun xiscle o esgüell. 

    Font: CNL del Vallès Oriental. Del porc, fins la cua és bona. Lèxic del porc i l’embotit. https://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoriental/publicacions/1037/del-porc-fins-la-cua-es-bona-lexic-del-porc-i-lembotit 

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

alabril21 apòstrof beure bisbe bull carnestoltes català cursos dret DUC erradicar etsiuts expressions fil frase feta frases fetes got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia llengua lèxic musell nova gramàtica numerals paraules parts llibre porc recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tramvia tres tombs tèxtil verbs vint-i-nou xoriço