Arxiu per maig, 2020

  • El 9 Ets i uts. Lèxic. La volta al món en 80 termes. Àsia. (I)

                                                                                           

     

    Núm. 122// Avui us volem proposar una ruta terminològica per tots els racons del planeta. Cada setmana viatjarem per alguns termes —més o menys familiars o desconeguts— dels cinc continents.

    La primera parada la fem a l’Àsia; comencem pel Japó. Alguns deveu haver tastat un bolet molt apreciat en la cuina d’aquest país: el xiitake. Consulteu aquest i altres termes al diccionari de Gastronomia japonesa del Termcat.

    Anirem ara fins a la Xina. D’allà us en podreu endur dos bonics records per als amics: l’erhu, un instrument de corda que de tant en tant sentim al metro de Barcelona, i el mahjong, un dels jocs de taula més populars del país.

    Si el que voleu és arribar al sostre del món, tingueu en compte l’època dels monsons i deixeu-vos guiar per la saviesa d’un bon xerpa. Els que aneu a Mongòlia, no us perdeu els petròglifs del massís de l’Altai, Patrimoni de la Humanitat des del 2011. Al Kazakhstan haureu d’aprendre algunes paraules de kazakh o de les altres 13 llengües que s’hi parlen. I si marxeu més al nord, a banda d’agafar l’abric, perdeu-vos per la tundra.

    Continuem la ruta per l’Índia vestits amb una kurta o amb un sari per no desentonar. Allà refareu els vostres txakres si la fatiga del viatge us els ha malmès. Compte, tant en aquest país com al Pakistan, la passió pel criquet s’encomana. I si us arribeu a Sri Lanka, visiteu un dàgoba (monument per guardar-hi relíquies) la mateixa construcció que a l’Índia anomenen stupa.

    Després, agafem les maletes i cap a l’Orient Mitjà. Afamats, ens aturarem en algun dels països àrabs i tastarem un xauarma autòcton. Ah! I quan passeu per Israel, no oblideu de bescanviar els vostres euros per xéquels.

    Fins aquí la primera etapa. La setmana vinent tornarem a fer la motxilla i anirem a l’Àfrica.

    Font: Termcat (text adaptat).

    Article complet

  • El 9 ets i uts. Lèxic: expressions del tèxtil (III)

    Núm. 121// L’inici de la Revolució Industrial a Catalunya va començar amb la màquina de vapor i més tard va prendre importància l’energia hidràulica dels nostres rius (com el Ter), irregulars pel que fa al cabal però ben aprofitats. Com ja hem vist aquestes darreres dues setmanes, en català tenim moltes expressions del camp tèxtil fruit d’una llarga tradició. Avui n’esmentarem algunes més.

    Posem fil a l’agulla!, que vol dir ‘comencem a fer alguna cosa’. Una expressió que agradava molt a la difunta Isabel-Clara Simó era ser de fil de vint, ja que durant molts anys va tenir una columna periodística que prenia aquest nom, De fil de vint. Des d’aquí la volem recordar amb afecte. A propòsit, aquesta expressió té el sentit de ‘ser de qualitat màxima o excel·lent’, perquè el número 20 correspon a un fil molt prim que només es pot aconseguir si fem les coses molt ben fetes. Per consegüent, una tela teixida amb fil de vint era la de major qualitat possible.

    Si segueixes el fil, és que captes tot el que algú t’explica. I d’un llibre o d’un afer es pot dir que té una trama molt ben ordida: es tracta d’un assumpte molt ben calculat.

    Finalment, semblar o ser can seixanta es diu d’un lloc on tothom fa el que vol, on hi ha un gran desordre, i prové del malnom amb què es coneixia una fàbrica de teixits que hi havia al carrer de la Riereta de Barcelona.

    Article complet

  • El 9 ets i uts. Lèxic: expressions del tèxtil (II)

    Núm. 120// La indústria tèxtil ha estat una font d’inspiració important de la llengua popular; avui continuarem veient locucions, frases fetes i refranys que tenen relació amb el món del tèxtil.

    Qui no ha sentit mai que algú li va explicar una història fil per randa, és a dir, minuciosament, amb tots els detalls? Us recordem que la randa és una punta feta de fil gruixut. O bé, qui no ha dit mai ‘ara començo a lligar caps’? Que vol dir ‘esbrinar o descobrir les relacions que hi havia entre dues o més coses aparentment inconnexes’.

    També diem ‘aquell no hi fila gaire’ quan una persona no està gaire bé del cap -expressió que trobem a faltar al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Filar algú significa ‘adonar-se de la presència d’una persona, endevinar-ne els propòsits, la  intenció’: Ja t’he filat, noi: tu volies enganyar-me! I per acabar amb aquest verb, tenim igualment filar prim, que vol dir ‘fer distincions, observacions, explicacions, etcètera massa subtils: No filis tan prim, que a mi m’agraden les coses fàcils i clares. Semblantment hi ha el refrany Qui fila massa prim, se li pot trencar el fil, és a dir, que no s’ha de ser massa altiu perquè pots perdre-hi molt.

    I per acabar les expressions d’avui, n’hi ha una per als qui parlen massa: xerrar pels descosits.

     

    Article complet

  • El 9 ets i uts. Lèxic: expressions del tèxtil (I)

     

    Núm.119// Cada cultura poua la inspiració del que veu, viu i observa en la quotidianitat. En el nostre cas, a Catalunya, com que la indústria tèxtil ha tingut un pes important en l’economia del país, la llengua n’és plena de referències. Com veurem avui i les pròximes dues setmanes, tenim una riquesa lingüística digna de ser preservada.
    Per exemple, diem que algú mala peça al teler quan té una malaltia molt greu, però també, amb un sentit més general o inconcret, quan ens trobem en alguna situació difícil. La peça és una porció de teixit de manera que abans es cobrava a tant la peça, sobretot la gent que teixia a casa.
    Així mateix, emprem l’expressió tenir llana al clatell quan hom és poc despert, o es diu també d’una persona que s’enganya fàcilment. Continuant amb la llana, anar per llana i tornar esquilat és intentar fer una cosa en profit propi i sortir-ne perjudicat. I més llana encara, uns tenen la fama i altres carden la llana, que vol dir que tenen la reputació aquells que no han treballat per aconseguir-la. També pot significar que a alguns se’ls atribueix una cosa negativa mentre que en realitat d’altres fan igual o més. I finalment penjar d’un fil significa que falta molt poc per perdre alguna cosa, estar al límit.

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic. Tocats de l’ala!

                      

     

    Núm. 118// Sovint tenim mots amb diversos significats que ens porten fins i tot a dubtar de quin va ser primer: en poden ser un exemple els noms d’ocells, que actualment (per la desconnexió del camp i la natura que patim) ens fan pensar més en el seu sentit figurat que en l’original. Per exemple, el passerell: algú que és nou o aprenent en alguna activitat. És, també, un ocellet de pit vermellós, petit i amb un cant dolç.

    Per això hem decidit fer un recull de diversos noms d’ocells que utilitzem per descriure situacions i persones:

    mussol: segons el DIEC, es diu d’una persona ensopida, poc xerraire i una mica encantada.

    pardal: és versàtil, potser per ser l’ocell més present arreu del territori i proper als llocs habitats, i tant pot representar una “persona astuta” com algú “curt de gambals”.

    pinsà: es compara amb aquests ocells les persones que mengen molt poc.

    mallerenga: designa una persona molt xerraire que, de fet, sol parlar més que aquest ocell segons el refrany “parla més que una mallerenga”.

    pigot: quan algú està molt vermell, es diu “més vermell que un pigot” o senzillament “vermell com un pigot”, ja que moltes subespècies d’aquest ocell tenen el cap, la cua o alguna part del cos roja.

    lloro: dit d’aquella persona que repeteix el que diuen els altres, per motius evidents.

    A més de les personificacions d’aquests ocells segons les característiques que comparteixen amb els humans, tenim noms d’ocell que poden substituir altres mots:

    merla: com a sinònim col·loquial de borratxera, bufa, o una formal intoxicació etílica.

    canari: en registre molt informal (gairebé escatològic) pot representar el membre viril masculí al qual se li canvia l’aigua, donant lloc a l’expressió “canviar l’aigua al canari, que significa miccionar.

    I, finalment, com diu el títol, quan algú no hi toca del tot, està una mica esbojarrat o diu alguna bestiesa, es diu que està tocat de l’ala.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

alabril anyelletllanat apòstrof català comptar contar cursos dat dit dret DUC dut enllepolit erradicar expressions fil flairefina frase feta frases fetes gallina guants hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala justícia llengua llepol lèxic nova gramàtica numerals punta quinfumfa recursos riquesa lèxica sinònims taló temps termcat topònims tramvia tèxtil verbs vint-i-nou xica