Arxiu per novembre, 2015

  • Precs i preguntes o torn obert de paraules?

    L’últim punt de l’ordre del dia fa referència a un període obert en què, a la fi de la sessió, les persones assistents poden intervenir lliurement amb preguntes i comentaris. En les sessions de les corporacions locals, cal usar la fórmula precs i preguntes, perquè la seva reglamentació específica fixa, detalla, defineix i distingeix aquest tipus d’intervencions. En canvi, en molts altres tipus de reunió, de les quals també es pot estendre una acta (reunions de veïns, d’una associació, etc.), es recomana l’ús de la forma torn obert de paraules.

    Pel que fa a les corporacions locals, tenint en compte el que disposa el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions locals sobre els diferents tipus d’intervencions, cal fer servir la forma Precs i preguntes. Un prec, d’acord amb la legislació citada, és la formulació d’una proposta d’actuació adreçada oralment o per escrit a algun dels òrgans de govern municipal. Els precs formulats en un ple poden ser objecte de debat, però no poden ser sotmesos a votació. Una pregunta és qualsevol intervenció plantejada als òrgans de govern en un ple, per escrit o oralment.

    Article complet

  • Ús d’abreviacions

    Ús d’abreviacions
    Convé  no  abusar  de  l’ús  de  sigles  ni  abreviatures,  sobretot  de  les  que  no  siguin  de  domini  públic. En
    qualsevol  cas,  la  primera  vegada  que  fem  servir  una  sigla  convé  desenvolupar-la  —D’acord  amb  la subvenció  del  Pla  Únic  d’Obres  i  Serveis  de  Catalunya (PUOSC),  […]—,  excepte  quan la  sigla  és més coneguda que la forma desplegada (IVA, UVI, etc.).

    Les abreviacions poden ser:
    Abreviatures. escurçaments gràfics d’un mot o d’un sintagma, que es forma suprimint lletres
    internes o finals i que s’indica amb un punt o una barra. Exemples: plaça (pl.), carrer (c. o
    també c/), dilluns (dl.), pàgina (pàg.), general (gral.)…
    Sigles i acrònims: abreviacions del nom d’organitzacions, publicacions, institucions, entitats,
    empreses…, formades a partir de la lletra (sigla) o lletres (acrònim) inicials de cada un dels
    elements de la designació completa. No s’escriuen mai amb punt final ni amb punts interns.
    Exemples: els centres d’assistència primària (CAP), l’Institut Català del Sòl (Incasol), l’índex de
    preus al consum (l’IPC)…
    Símbols. Responen a convencions internacionals, establertes per organismes competents en la
    matèria. Són signes gràfics que representen una paraula, un sintagma o un valor en
    matemàtiques, geometria, física, etc. i no s’escriuen mai amb punt ni barra al final. Es llegeixen
    com si estiguessin escrits amb totes les lletres, és a dir, desenvolupats. Exemples: metre (m),
    oxigen (O), hotel (H), hora (h)…

    Abreviacions . Col·lecció “Criteris lingüístics” número 2. Autors: Jaume Capó Frau, Montserrat
    Veiga Fernández
    Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística
    Primera edició: maig de 1997 Segona edició: febrer de 2005
    http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/altres/arxius/abrevia.pdf

    Article complet