El 9 Ets i uts. Vet aquí i heus aquí
Núm. 239// La setmana passada vam tractar sobre unes expressions que amb diversos verbs ens servien per fer notar al nostre interlocutor que algú conegut s’acostava. I us vam parlar de ve’t que no és més que la reducció de ves o veges més el pronom ‘t de la segona persona del singular. Avui hi afegirem el verb heus, que és l’imperatiu de heure, al seu torn variant del verb haver. Amb aquests dos verbs més l’adverbi aquí o ací -depenent de l’ús de les comarques- es forma una expressió diferent de les que vam veure en l’últim article. Vegem-ne un exemple:
- La profe de mates m’ha suspès.
- I havies estudiat prou?
- No.
- Ve’t aquí (o Heus aquí) el problema, que no estudies. Suspendre no és cap problema.
En aquest cas ve’t aquí o heus aquí presenta una situació i de cap manera diríem *aquí està, que és un calc de l’expressió castellana ahí está. Els complements que acompanyen aquests verbs es poden pronominalitzar: «Ve’t aquí que hi van anar tots els socis» (= Ve-t’ho aquí); «Heus aquí els pressupostos» (= Heus-los aquí; que té el valor de ‘Aquí els tens’).
Ara, ve’t aquí s’usa també per expressar la conclusió o la conformitat, i llavors apareix sol, sense complement, o bé amb el pronom ho. Per exemple: «El conductor anava begut i va provocar l’accident. Malauradament va fugir. Ve-t’ho aquí.». A més, convé tenir en compte que la forma *ve’t-ho aquí no és correcta.
