Arxiu per agost, 2022

  • El 9 Ets i uts. Vet aquí i heus aquí

     

    Núm. 239// La setmana passada vam tractar sobre unes expressions que amb diversos verbs ens servien per fer notar al nostre interlocutor que algú conegut s’acostava. I us vam parlar de ve’t que no és més que la reducció de ves o veges més el pronom ‘t de la segona persona del singular. Avui hi afegirem el verb heus, que és l’imperatiu de heure, al seu torn variant del verb haver. Amb aquests dos verbs més l’adverbi aquí o ací -depenent de l’ús de les comarques- es forma una expressió diferent de les que vam veure en l’últim article. Vegem-ne un exemple: 

    • La profe de mates m’ha suspès. 
    • I havies estudiat prou? 
    • No. 
    • Ve’t aquí (o Heus aquí) el problema, que no estudies. Suspendre no és cap problema. 

    En aquest cas ve’t aquí o heus aquí presenta una situació i de cap manera diríem *aquí està, que és un calc de l’expressió castellana ahí está. Els complements que acompanyen aquests verbs es poden pronominalitzar: «Ve’t aquí que hi van anar tots els socis» (= Ve-t’ho aquí); «Heus aquí els pressupostos» (= Heus-los aquí; que té el valor de ‘Aquí els tens’). 

    Ara, ve’t aquí s’usa també per expressar la conclusió o la conformitat, i llavors apareix sol, sense complement, o bé amb el pronom ho. Per exemple: «El conductor anava begut i va provocar l’accident. Malauradament va fugir. Ve-t’ho aquí. A més, convé tenir en compte que la forma *ve’t-ho aquí no és correcta. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions amb mirar, guaitar i veure

     

    Núm. 238// Quan fem veure al nostre interlocutor que una tercera persona coneguda arriba o se’ns acosta, podem emprar tres verbs diferents: mirar, guaitar i veure. Amb el primer podríem dir: «Mira, ara arriba en Joan» o també «Mira’l, en Joan!» o fins i tot «Mite’l que ve content en Joan!», on ’l fa referència al Joan i mi és la reducció informal de l’imperatiu mira quan al darrere porta els pronoms febles. 

     

    Amb el segon verb podríem posar com a exemple: «Guaita-la, ara mateix parlàvem de tu» o bé «Goita(-la) que va maca la Ivet!» (goitar no és més que la variant de guaitar, amb la reducció del triftong -uai-, típica d’altres èpoques passades, però que ens ha quedat fixada com si fos un fòssil). En la segona frase observem igualment que podríem haver dit: «Que/Com va maca la Ivet!», perquè té un ús ponderatiu. I si anem més enllà de la reducció del verb guaitar, sentirem també que algunes persones diuen «Oita-la, la Carme!» o bé «Uitala». Cal dir que, de totes aquestes formes, l’estàndard és únicament guaitar. Les altres formes són col·loquials. 

     

    En un registre molt més elevat, es pot usar ve-te’l / ve-te-la / ve-te’ls / ve-te-les aquí amb el mateix significat que hem vist anteriorment. Alguns exemples: Ve’t aquí el meu germà à Ve-te’l aquí; Ve’t aquí les meves germanes à Ve-te-les aquí. Hem de saber que ve és la reducció de l’imperatiu de la segona persona del singular del verb veure, que normalment té les formes ves o veges. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Sobre infusions…

     

    Núm. 237//Les plantes s’usen per curar des de l’alba dels temps i una manera de fer-les servir és en infusions. Com sabeu, la infusió és el procés de tractar amb aigua bullent (no pas *bullint) una substància per extreure’n els principis actius solubles. També se’n sol dir tisana 

    Si anem a una teteria, podem demanar beuratges ben diferents, com és normal: un te blanc, un te verd, un te vermell, un te de Pu’er (te xinès produït a la regió de Yunnan i en zones limítrofes que s’obté sotmetent les fulles grosses d’arbres adults a un llarg procés de fermentació) o un te negre. Sovint, a part de tes, hi ha altres infusions que ens ajudaran a sentir-nos millor. Per exemple, el roibos (sí, amb una sola o a la síl·laba roi-), que se’l sol confondre amb el te vermell. A part de la beguda infusionada, el roibos és un arbust perennifoli originari de Sud-àfrica, de flors grogues, i amb les seves fulles es fa la coneguda tisana. És una beguda amb grans propietats: no és excitant i per la seva riquesa en antioxidants contribueix a reduir l’envelliment cel·lular, té propietats antiinflamatòries i antivirals, beneficia el sistema nerviós i immunitari, i fins i tot pot ajudar-nos a prevenir l’anèmia i millorar el nivell de ferro en la sang. 

    Però també podem demanar una camamilla (que protegeix el tub digestiu, els intestins i ens ajuda en cas que tinguem úlceres), una valeriana (que té propietats per combatre el nerviosisme, la fatiga o l’insomni), una til·la (semblantment a la valeriana, serveix per relaxar-se i també per reduir la tensió arterial), una infusió de dent de lleó o pixallits (que té propietats depuratives que afavoreixen l’excreció i la digestió), una infusió de gingebre (lleugerament picant, té propietats antiinflamatòries i afavoreix la circulació sanguínia; a més, ajuda a cremar greixos i a expulsar els gasos, tot i que és coneguda sobretot per les seves propietats expectorants quan es té un refredat) i fins i tot una menta poliol. Tota mena d’infusions a tenir en compte. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Sober els verbs FER i DONAR…

    NO EM DONIS PETONS, FES-ME’N 

    Núm. 236// Sovint aquests dos verbs es fan servir de forma inadequada en algunes expressions. De fet, hi ha una certa tendència a fer servir el verb donar en comptes del verb fer. A partir del sentit estricte d’aquests verbs, tots dos formen moltes locucions verbals, tant en català com en castellà. Tot i així, però, hi ha nombroses locucions que en castellà es formen amb el verb dar i en català es construeixen amb el verb fer. 

    Donem un petó o donem una abraçada quan en realitat  fem  un petó o fem una abraçada. També diem que una cosa ens fa la impressió o ens fa l’efecte, i no ens dona la impressió. Hi ha situacions a la vida que ens fan ràbia, d’altres que ens fan vergonya, algunes que ens fan por i alguna cosa que ens fa fàstic, i tampoc seria adequat el verb donar en aquests casos. I quan diem que a algú se li dona bé alguna cosa? Doncs en realitat el que és facilitat. A casa meva al matí hi dona molt el sol? Ah, sí? Doncs a casa meva hi toca molt el sol. Et dones la volta per mirar enrere? Doncs és millor que et giris. Quan escrius a l’ordinador li dones a la tecla? Doncs cal que la premis o la pitgis. 

    Tot i això, sempre donem explicacions, donem les gràcies, donem l’enhorabona, donem una capa de pintura, també donem un cop de mà o de peu o una bufetada i donem voltes a una cosa si volem meditar molt sobre un tema; però si el que volem és anar a passejar llavors fem una volta o fem un tomb.  

    Hi ha casos en què l’ús de donar o de fer implica un canvi de significat: fer lloc és treure un destorb d’algun espai i donar lloc és originar.  

    Aquest tema donaria molt per parlar, però millor podríem dir que hi ha moltes coses a dir sobre aquesta qüestió.  

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço