Arxiu per Febrer, 2019

  • El 9 ETS i UTS. Lèxic: Carnaval o carnestoltes?

    Núm. 57//Lèxic: carnaval o carnestoltes?

    El mot carnaval prové de l’italià carnevale, compost de carne i levare (‘llevar’), per ser l’inici del dejuni de la quaresma. El mot carnestoltes, segons el diccionari etimològic de J. Coromines, prové del llatí carnes tollitas (‘carns llevades’), el darrer dia que es podia menjar carn abans de la quaresma, per tant, els dos mots són similars pel que fa a l’origen del seu significat.  De totes maneres, segons Coromines, carnestoltes és el nom més habitual d’aquesta celebració en els Països Catalans. Carnestoltes també designa el ninot de palla que  es penja públicament i  es crema l’últim dia d’aquest període de festes, i que se sol anomenar el rei Carnestoltes.

    Com explica OPTIMOT, tant carnaval com carnestoltes són adequats quan fan referència al període festiu que precedeix la Quaresma i en què són típiques les rues i les festes de disfresses. Cal tenir en compte, però, que la forma carnavals, en plural, no és adequada per anomenar aquesta festivitat. Només quan es fan servir com a nom comú es poden escriure en plural i en minúscula. En canvi, quan s’utilitzen per fer referència a la festivitat cal escriure-les en majúscula:

    Aquest any el Carnestoltes és al març.
    Els carnavals dels dos últims anys no m’he disfressat.
    Cada any a l’escola fem un carnaval

    Article complet

  • El 9 ETS i UTS. Topònims: Topònims que contenen l’article salat

    Núm. 56//Topònims

    Topònims que contenen l’article “salat” al principat

    Tot i ser un territori relativament petit, la riquesa dialectal de la parla catalana es fa palesa amb facilitat. Així, la majoria de la població, pot destriar els parlants segons l’origen basant-se en uns trets fonètics de la seva llengua: el català occidental tanca les “e”, tant al sud com al nord, i per això de seguida identifiquem algú que ve de Lleida, de l’Ebre o del País Valencià. També hem relacionat, lògicament, l’article popularment conegut com a “salat” amb les Illes Balears.

    Aquest article, però, havia estat present en bona part de la geografia catalana; qui sap si en tota. És per això que trobem topònims repartits arreu del territori que contenen encara aquest article “fossilitzat” dins d’un nom. És el cas de Collserola al Barcelonès, el Collsacabra entre Osona i la Garrotxa, el Capsacosta al Ripollès, Castellsapera al Vallès, Sant Feliu Sasserra al Bages, Sarroca de Lleida al Segrià,  Sant Cugat de Sesgarrigues a l’Alt Penedès… La majoria els trobem a la zona oriental del principat, però com veieu n’hi ha fins al Segrià i gairebé tocant a Tarragona.

    Aquesta presència de l’article salat dins de tants topònims ens mostra que era d’ús habitual i normalitzat en bona part el territori fa uns segles, i que lluny de ser la mostra d’una evolució separada del dialecte balear demostra com aquesta forma articular fou conservada pels repobladors que marxaren de Catalunya i s’establiren a les Illes Balears.

     

     

    Article complet

  • Com hem d’escriure les accions en les interfícies digitals?

    Quan intercanviem ordres en el diàleg amb l’ordinador es recomana utilitzar l’imperatiu amb el tractament de vós (segona persona del plural) en els missatges que el programa adreça a les persones usuàries. Per exemple:

    • Premeu la tecla Esc
    • Segur que voleu sortir?
    • Escolliu una opció

    Però quan les ordres les dona la persona usuària del programa farem servir el tractament de tu (segona persona del singular). Per exemple:

    • Accepta
    • Copia
    • Selecciona-ho tot

    Quan són opcions disponibles on clarament no pot ser la màquina el subjecte, sinó exclusivament la persona usuària, l’infinitiu és la forma verbal adequada. Per exemple:

    • Reiniciar l’aparell
    • Configurar la pàgina
    • Personalitzar la barra

    I quan una acció es pot interpretar com a ordre o com a opció per manca de context, l’imperatiu és la forma més utilitzada. Per exemple:

    • Anomena i desa
    • Surt
    • Recorda la contrasenya

    Article complet

  • El 9 ETS i UTS. Frases fetes: Paga que és gata!

    Núm. 55// “Paga, que és gata” 

    Sovint, quan volem reivindicar que hem encertat un pronòstic, ja sigui que el cafè del matí crema o que el nostre nebot guanyarà la competició del dissabte, utilitzem la frase (paternalista per excel·lència) “Ja t’ho deia jo”, o qualsevol de les seves variants. Una d’aquestes és “paga, que és gata”, una frase feta l’origen de la qual cal buscar en la vida estudiantil del segle passat.

    Diu la memòria popular que una colla d’estudiants enginyosos, però no per això estudiosos, es presentaven en diversos establiments gastronòmics o de vici i sol·licitaven un àpat o unes begudes. Després d’inspeccionar la clientela buscant una butxaca generosa, proposaven una juguesca a algun ciutadà que els cridés l’atenció o que senzillament estigués intrigat pel sac que carretejaven. Mostraven el sac tancat a la víctima, i li demanaven que endevinés l’animal que hi portaven sense obrir-lo. En palpar-lo, sempre se sentia algun miol, i tothom exclamava: “Ja heu perdut, és un gat!”. A la qual cosa els estudiants replicaven, fundant la frase feta, “paga, que és gata”.

    L’enginy, la gana i la set van aconseguir, segur, més d’una riallada als cafès, algun plat calent per als estudiants i sobretot una frase feta que encara arrosseguem avui en dia.

    Article complet

  • EL 9 ETS i UTS. Informacions: Any Brossa

     

    Núm. 54 // ANY BROSSA: commemoració  del centenari del seu naixement.

    Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida” (La clau a la boca, 1996, Joan Brossa).

    Dissabte 19 de gener es commemora el centenari del naixement del poeta Joan Brossa. Naixia al barri de Gràcia de Barcelona el 19 de gener de 1919 al carrer de Wagner. Li agradava molt d’haver nascut en un carrer que portava el nom del seu músic predilecte.  Va morir a l’exili, a Prada de Conflent, el 1948.

    Amb motiu d’aquest aniversari i per reivindicar i recordar la seva tasca, s’organitzen, durant aquest any, diverses activitats a tot el país. Cal destacar, però…

    L’EPICENTRE BROSSA. Barcelona esdevindrà un escenari brossià amb més d’una desena d’entitats culturals implicades. A partir del mes d’abril Barcelona i l’àrea metropolitana es vestiran de poesia brossiana. Diferents entitats culturals programaran activitats al voltant de la producció del poeta amb la finalitat de mostrar la faceta més transformadora i polièdrica de Joan Brossa.

    http://www.fundaciojoanbrossa.cat/Inici/Noticies/Programa_dactivitats_culturals.pdf

    Des del Centre de Normalització Lingüística d’Osona al llarg del curs també s’organitzaran diferents activitats per fer conèixer l’obra de Brossa. Per començar, des del mes de gener, el CNL d’Osona fa una pinzellada de Brossa exposant alguns dels seus poemes visuals al vestíbul del Centre (Pla de Balenyà, 30-32).

     

    Però… qui era Joan Brossa?

    Era poeta, dramaturg i artista plàstic. En Brossa trobem molts registres i gèneres diferents: la poesia literària pròpiament dita, el teatre, el cinema, la poesia visual, els objectes, els cartells, les instal·lacions, els poemes corporis, etc. Però en el fons, com ell mateix va dir, tot eren «cares d’una mateixa piràmide».

     

    Des dels seus inicis, Brossa només parla de “poesia”. Escrivia “teatre” (o el que després va anomenar “accions”), imatges oníriques, proses, guions de cinema o sonets. I també aplica la paraula “poema” a les seves primeres creacions artístiques que anomena “poemes experimentals” o als objectes que crea. Fins i tot quan els poemes escrits passen a ser fragments de diaris, el mot “poema” no hi falta mai.

     

    Tot i la seva diversitat genèrica, tota la seva obra s’agrupa al voltant de tres elements presents en tota la producció brossiana: la poesia, l’acció i la visió. Totes tres s’entrecreuen de manera que cadascuna està empeltada de les altres i les etiquetes són simplement una qüestió de noms. Tot depèn del llenguatge que s’usi.

    Article complet