Arxiu de la categoria ‘El 9 Ets i uts’

  • EL 9 ETS I UTS. Frases fetes. Endavant les atxes!

     ENDAVANT LES ATXES!

    Núm. 42// La definició del mot ‘atxa’ al Diccionari de l’IEC diu:

    atxa1

    f. [LC] Ciri gran i gruixut de forma prismàtica i de quatre blens.

    Així doncs, és clar que una ‘atxa’ no és una destral, contràriament al que es podria pensar, sinó un ciri gros que encapçala algunes processons de Setmana Santa.

    La confusió ve arran del mot ‘hacha’, la traducció catalana del qual és ‘destral’. En aquest cas, tots dos mots es refereixen a eines de tall.  La paraula castellana ‘hacha’ deriva d’un mot francès, en canvi, ‘destral’ expressa que l’eina només requereix una mà, en concret la dreta (detxera, en llatí).

    El mot ‘atxa’, per contra, deriva del llatí facula, que és un diminutiu de fax, -cis (‘torxa’). Les atxes, es duien a l’inici de les processons funeràries o de Setmana Santa. Així, quan es deia “Endavant les atxes”, la comitiva avançava o reprenia la marxa. Actualment aquesta expressió s’utilitza col·loquialment per indicar la voluntat de continuar una acció malgrat les dificultats, o la resignació que vagi endavant una cosa que voldríem evitar. S’ha transformat, doncs, en un crit d’ànim col·lectiu per dur a terme una acció valenta i decidida.

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Any Fabra

    Escriure Vic i no Vich: una proposta reeixida de Pompeu Fabra

    Núm. 41// Pompeu Fabra volia establir una ortografia sistemàtica i simplificada. Un exemple d’aquesta simplificació el tenim en la supressió de la ‘h’. Va aconseguir suprimir les ‘h’ rere la ‘c’ (Vich, amich, bosch...), que no tenien explicació etimològica ni fonètica, i d’altres ‘h’ entre vocals (pahir, rahó, diuhen…), que s’escrivien tan sols per indicar que es feia un hiat entre dues vocals seguides. Però, tot i que era un ferm defensor de la supressió de les hacs, no va aconseguir eliminar la ‘h’ etimològica inicial herència del llatí (home, hospital, història…).

    Que era un gran defensor de la supressió de les hacs es pot demostrar en les frases següents: “La h inicial és un signe perfectament inútil. No representa cap so actual ni antic del català. La h de hora i paraules anàlogues no s’ha pronunciat mai en cap llengua romànica; quan aquestes llengües es formaren ja feia molt temps que la h llatina havia esdevingut muda”.  (comunicació Qüestions d’ortografia catalana, de 1906)

    Fabra tenia un model per argumentar aquesta supressió, l’italià, en què la h de l’inici dels substantius ha desaparegut.  A nosaltres ens sobta, però els italians estan ben acostumats a llegir uomo, ospedale o istoria.

     

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Frases fetes: Donar peixet

    Donar peixet

    Núm. 40// Segons la definició del DIEC ‘donar peixet’ és “afluixar en un joc perquè l’adversari guanyi punts que altrament no guanyaria”. En definitiva, doncs, és rebaixar l’exigència.

    Per contra del que pugui semblar, ‘peixet’ no és el diminutiu de ‘peix’, sinó que prové de ‘péixer’, verb viu a tot el domini català, i que significa ‘donar menjar, alimentar una criatura o una persona gran o un malalt, posant-li directament el menjar a la boca’.

    Si anem més enrere en l’origen del mot, trobem el  llatí ‘pasco’, que és ‘portar aliment al bestiar o portar el bestiar a l’aliment’, per tant, ‘pasturar’. La interjecció ‘peixet!’ (forma arcaica de l’imperatiu de péixer: peix-et) s’utilitza com a exclamació per acompanyar cada cullerada amb què hom peix (o forneix d’aliment) un infant.

    Amb totes aquelles facilitats li donava peixet perquè es confiés i així poder-lo enredar.

    Alerta amb l’ortografia d’algunes formes del verb ‘péixer’ com: he pascut, paixia, paixent, paixeràs…

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Topònims i antropònims. Carrer de Gibaltar

    Quin significat té el nom del carrer Gibaltar de Vic?

     

    Núm. 39//El nom d’aquest carrer de Vic és un clar exemple de com la llengua popular ha anat transformant un nom.

    En realitat ens caldrà remuntar a l’edat mitjana, quan hi havia l’església de la Rodona. El carrer que passava per darrere l’altar d’aquesta església  tenia el nom de “jus altar”, que significava ‘sota l’altar’. Recordem que existeix en català antic la preposició ‘jus’, amb el sentit de ‘la part baixa’, ‘sota’. La llengua popular va transformar aquest ‘jus altar’ en ‘jubaltar’,i després, des del segle XVIII,  atès que el significat s’havia perdut, el carrer va passar a dir-se ‘Gibraltar’, tot i que el carrer no tenia res a veure amb l’estret d’aquest nom.

    ‘Gibraltar’ encara era el nom del carrer el 1939. Actualment, però, el seu nom oficial és ‘Gibaltar’.

    Relacionat amb aquesta preposició antiga ‘jus’, tenim també l’adjectiu ‘jussà-jussana’, amb el significat ‘que està situat més baix que un altre’. Actualment, el significat de ‘jussà’ s’ha perdut, però, en canvi, l’adjectiu era  molt freqüent a l’edat mitjana per designar el territori que era a sota d’un altre. Actualment el tenim representat en topònims com per exemple el del Pallars Jussà.

     

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Informacions. X Gimcana de les Llengües

    X Gimcana de les Llengües a Osona i el Ripollès

    Núm. 38// En aquesta desena edició del concurs s’estrena una nova categoria de Voluntariat per la Llengua

    El 15 d’octubre comença la desena edició de la Gimcana de les Llengües, organitzada pel CNL d’Osona i el SCC del Ripollès, que ja s’ha consolidat amb més de 10.000 participants. Aquest concurs sobre llengua i diversitat lingüística dura 5 setmanes, però com que una setmana (la del 29 d’octubre) es podrà respondre fins al 12 de novembre, s’acaba el dia 26 de novembre.

    Tothom hi pot participar. Només cal que mireu quina categoria us correspon. Si ho voleu fer individualment, us heu d’apuntar a la categoria D. Si voleu fer-ho en grup, a la categoria C. Les altres categories corresponen als grups escolars de primària (A1, A2 i A3),i de secundària (B1 i B2) i, finalment, hi ha la nova categoria de VxL, en què es poden apuntar els participants d’aquest programa.

    Cada setmana hi ha unes preguntes sobre aspectes relacionats amb la llengua per a cada categoria, que s’han de respondre a través dels formularis que hi ha al blog de la Gimcana https://blogs.cpnl.cat/gimcanaosona/. Un cop contestades les preguntes ja entreu a formar part del concurs automàticament. En el mateix blog hi trobareu algunes indicacions de com podeu respondre les preguntes, bibliografia i webgrafia.

    Article complet

  • El 9 ETS I UTS. Topònims i antropònims.

    Els nostres noms d’origen grec

    Núm.37// “Si Sant Jordi no ha passat, l’hivern encara no s’ha acabat”

     

    Encara que ens sembli estrany, dins l’antroponímia catalana són molts els noms de persona que tenen l’origen en un nom grec.  La difusió del cristianisme dins el món romà va comportar també l’adopció de molts noms hebreus i grecs, popularitzats a través de la Bíblia i de la devoció als sants de la nova religió.

    El primer antropònim d’origen grec que hem d’esmentar és el nom que porta el patró de Catalunya, Jordi o Jordina, que vol dir, literalment, ‘persona que treballa el camp’, o sigui ‘pagès o pagesa’.  Tenim també  Alexandre, amb el significat de ‘protector dels homes’; Genís, que és ‘el protector de la família’, o Nicolau, ‘vencedor amb el poble’, per exemple.

    A part d’aquests significats, en el nostre santoral hi ha d’altres noms d’origen grec que fan referència al caràcter de les persones o a les seves qualitats, com Andreu, que vol dir ‘viril’; Helena, que té el significat de ‘brillant com una torxa’; Alícia, que vol dir ‘vertadera, sincera’; Eulàlia, ‘eloqüent’; Mònica, ‘solitària’; Xènia, ‘hospitalària’; Sofia,  ‘saviesa’, o Irene, que senzillament vol dir ‘pau’.

    A part dels antropònims, la llengua catalana ha incorporat molts cultismes i vocabulari científic a partir de lexemes grecs (arqueo-, bio-, geo-, ego-, tanato-, etc.).

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Lèxic. Xaragall

    Xaragall

    Núm. 36//Aquest mot el trobem en el Diccionari de la llengua catalana amb un sentit ben precís: ‘incisió erosiva que produeix l’aigua de la pluja en escórrer-se per un terreny inclinat’. Cal dir que a la comarca d’Osona i a d’altres llocs del nord-est es pronuncia ben sovint xargai o xaragai, fent ús de la iodització. A més, es perd una ‘a’ com en molts altres mots: carabassa > car’bassa, diferent > dif’rent, veritat > v’ritat, caragol > car’gol, etc.

    En català nord-occidental trobem la forma aragall, que és la més fidel a l’originària. Sembla segur que per explicar l’origen del mot  aragall cal partir d’una arrel preromana indoeuropea arg- o arag-, d’on ve també la paraula argila.

    A Mallorca, hi trobem saragall o xaragall, que pren un sentit ben diferent: ‘corrua, filera de coses que es deixen anar’. És el nostre tirallonga o rastellera.

     

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Hidrònims. El Gurri

    Rius amb noms d’origen preromà: el Ter i el seu afluent el Gurri

    Núm. 35// Uns quants rius de Catalunya tenen noms d’origen preromà. Com que provenen de llengües molt allunyades de la nostra, moltes vegades se’ns escapa el significat que tenen. El nom Ebre, per exemple, sabem que és un nom ibèric, però què vol dir Ebre ens és encara desconegut.

    El mateix passa amb el nom Ter (documentat amb la forma Ticer), que la majoria d’autors consideren un nom d’origen preromà (igual que Tec o Tet). Joan Coromines, però, va una mica més enllà i considera el Ter un hidrònim d’origen preromà indoeuropeu, potser cèltic, amb el significat de ‘riu major’.

    D’altra banda, el nom del riu Gurri, ja citat l’any 972, segons el mateix autor, està relacionat amb els mots bascoibèrics  gurri, gorri , que volen dir ‘rogenc’ o ‘roig’. Coromines creu que tenen el mateix origen preromà l’hidrònim Gurri i el topònim Gurb.

    De fet, hi ha força toponímia preromana a Osona. Pel que fa a la hidronímia, els noms Merlès (la riera de Merlès) i Sorreigs sembla que també poden tenir un origen preromà.

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Informacions. Cursos de català

    CURSOS DE CATALÀ DEL CNL D’OSONA 2018-2019

    Núm. 34// El Centre de Normalització Lingüística d’Osona (CNLO) obre, aquest mes de setembre, la nova oferta formativa de català del curs 2018-2019. Aquesta oferta inclou cursos de nivells inicial, bàsic i elemental (per a les persones que volen aprendre a parlar en català amb fluïdesa i correcció) i intermedi i suficiència (per a les que volen escriure’l adequadament). També, s’oferiran cursos de nivell superior (per a les persones que l’han d’utilitzar de manera excel·lent).

    Els cursos segueixen els programes de llengua catalana per a l’ensenyament d’adults de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i s’estructuren a partir dels nivells establerts en el Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües (MECR).

    Finalitzar un nivell i superar la prova  permet l’obtenció d’un certificat de coneixements de català oficial equivalent al de la DGPL (Direcció General de Política Lingüística)

    Les persones que s’inscriguin per primera vegada a un curs hauran d’acreditar el nivell de coneixements de català mitjançant el certificat corresponent o bé fer una prova de col·locació. Aquestes proves es fan durant el període de matriculació.

    El preu dels cursos varia segons el nivell i tots, excepte el nivell superior, ofereixen entre un 70% i un 50% de reducció per a persones en situació d’atur, pensionistes o jubilades.

    DATES DE MATRICULACIÓ I PROVES DE COL·LOCACIÓ

    Vic: del 12 al 24 de setembre

    Manlleu i Torelló : del 3 al 24 de setembre

    INICI DELS CURSOS

    27 de setembre i 1 d’octubre

    Per a més informació podeu adreçar-vos a:

     

    Servei  Local de Català de Vic

    C/ Pla de Balenyà, 30-32

    Tel. 93 886 65 88

    vic@cpnl.cat

     

    Oficina de Català De Manlleu

    C/ del Pont, 16-18, 3r

    Tel.93 850 66 22

    manlleu@cpnl.cat

     

    Oficina de català de Torelló

    C/ Enric Prat de la Riba, 17-19

    Tel. 93 850 51 92

    torelló@cpnl.cat

     

    Oficina de Català de Centelles

    C/ Nou, 11

    Tel. 93 881 10 04

    centelles@cpnl.cat

     

    Consell Comarcal d’Osona

    C/ Historiador R. d’Abadal i Vinyals, 5, 3a

    Tel. 93 883 21 65

    osona@cpnl.cat

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Recursos a la xarxa. PARLA.CAT

    Parla.cat: curs de català en línia

    Núm. 33// Parla.cat és un espai virtual d’aprenentatge que posa a l’abast de tothom materials didàctics per aprendre la llengua catalana. És el resultat d’un projecte dut a terme per la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i l’Institut Ramon Llull, en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL).

    La proposta formativa s’organitza, d’acord amb els programes de la Direcció General de Política Lingüística, en quatre nivells d’aprenentatge: bàsic, elemental, intermedi i suficiència. Aquests quatre nivells es divideixen, cadascun d’ells, en tres cursos.

    El curs es pot fer seguint la modalitat lliure o la modalitat amb tutoria. La modalitat lliure permet l’aprenentatge totalment autònom, ja que els materials del curs són de lliure accés. En canvi, la modalitat amb tutoria permet l’aprenentatge amb el suport d’un tutor o una tutora que guia i motiva els alumnes.

    Un cop finalitzats els cursos del Parla.cat, l’alumnat haurà assolit els coneixements necessaris per optar a les proves oficials de la Secretaria de Política Lingüística. Més informació a: www.parla.cat

    Article complet