Arxiu de la categoria ‘El 9 Ets i uts’

  • El 9 Ets i uts. Expressions amb ‘oli’

    Núm. 224// Oli en un llum 

    Durant els últims mesos, a la primavera, la comarca es tenyeix del groc brillant de la colza, una planta de la qual s’extreu un oli dens que s’utilitza en molts països per cuinar i en alguns casos per produir biocombustibles. Amb aquesta excusa, avui parlarem dels olis del nostre país, productes estrella d’aquest racó mediterrani. 

    L’oli de colza és més visible als camps que a la cuina, però no passa el mateix amb el d’oliva, l’or líquid de casa nostra. D’aquest oli en podríem destacar mil propietats organolèptiques (del gust, dels beneficis per a la salut, dels diversos processos de fabricació…) però ens centrarem en l’ingent vocabulari que en deriva, per aplicar-lo fora de converses gastronòmiques. 

    Deixant de banda el títol de l’article, que diem per indicar que una cosa soluciona un problema, tenim moltes expressions relacionades amb aquesta substància: quan tot va a mal borràs i no trobem solucions, diem que “ja hem begut oli”, però quan estem tranquils i no tenim problemes ens trobem “en una bassa d’oli”.  

    Alhora, quan algun fet o notícia s’estén entre la gent, podem dir que ho fa “com una taca d’oli”, i si és quelcom excessiu es passa d’aquesta taca: “això passa de taca d’oli”. Si no taca però algú el porta, aquesta persona no és de fiar o li agrada buscar brega: “aquella es porta l’oli”. Tot això sense oblidar la intensa relació d’aquest amb el pa, que serveix per reivindicar necessitats com feien els Esquirols al seu “Volem pa amb oli” o per indicar que una cosa és massa senzilla, “de pa sucat amb oli”.  

    Com veieu, som un país ben untat d’oli. Ja sigui del raig (la primera premsada de la temporada) o verd (extret d’olives poc madurades) ens transforma una llesca qualsevol en un petit miracle, realment és oli en un llum! 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Cada mot val per mil

    Núm. 223 // Cada paraula val per mil… 

    El passat mes d’abril els aparadors de molts comerços d’Osona van guarnir-se amb els cartells de la desena edició de la campanya “A l’abril cada paraula val per mil” que contenien trenta mots poc freqüents que volíem tornar sentir a dir. 

    Parlem-ne una mica…  

    Hi ha el mot ‘paperina’, un con de paper que pot servir per posar-hi castanyes o xurros i que, antigament, es feia servir molt més per a productes a granel. I si parlem de menjar, hi tenim la ‘manduca’, que vol dir justament ‘menjar’, el ‘llonguet’ (panet), el ‘fesol’ (mongeta), el ‘paltruc’ (bisbe o bull), el ‘grúmol’ (cloïssa) i la ‘trumfa’ (patata). I tot això, si no es pot agafar, es pot ‘péixer’ (donar menjar a algú).  

    S’hi poden trobar també paraules relacionades amb el món tèxtil, com ‘catracòlica’ (una casaca que engavanya),  ‘embastar’ (cosir amb punts llargs),  ‘clec’ (un tancador de pressió que imita el so que fa quan tanca),  una ‘plantofa’ (que és una sabatilla i del qual en deriva la paraula ‘plantofada’) o el mot ‘engandallar-se’ (empolainar-se) que vol dir arreglar-se bé, mudar-se, vaja! 

    ‘Fato’ i ‘a betzef’ són expressions similars que signifiquen en abundància i ‘trinco-trinco’ expressa l’acció de pagar al comptat, si cal amb tota la ‘xavalla’, que són les monedes que portem a sobre.  

    I a les llibreries hi podeu trobar el ‘cartipàs’ (quadern) o el ‘patracol’ (llibre gruixut) i que prové de la deformació vulgar del mot ‘protocol’. ‘Clissar’ (veure-hi) està emparentat amb el mot d’argot clissos ‘ulls’ i ‘festejar’, que prové de festa, significa ‘amorejar’.  

    N’hi trobem d’altres com ‘lot’ (llanterna), ‘petge’ (pota d’un moble), ‘cloquer’ (campanar), ‘bigudí’ (rul·lo), ‘esperit de vi’ (alcohol) i ‘pipiripip’ (gallaret). Tots trenta mots tenen una història que, en molts casos, queda reflectida en el refranyer, en la literatura, i que de ben segur podem recuperar. La qüestió, però, és fer-los reviure, dir-los.  

    Així sí, cada mot val per mil! 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic del manga i l’anime

    Núm. 222// El TERMCAT, que és la institució que vetlla per tenir la terminologia en català al dia, va elaborar fa temps un tríptic sobre la terminologia del manga que no ha perdut gens de valor ni d’actualitat.   

    En aquest tríptic, que trobareu en aquest enllaç (www.termcat.cat/docs/PDF/TerminologiaManga.pdf), se’ns defineix cada terme. El primer és anime, que tant pot ser el gènere d’animació d’origen japonès com una pel·lícula o una sèrie d’aquest gènere. Com és sabut, l’anime es relaciona amb el manga o amb els videojocs. Dins l’anime, hi coexisteixen un bon grup de subgèneres, un exemple seria el shonen, en què es destaca la importància de l’acció i l’estil humorístic adreçat bàsicament a un públic masculí adolescent. Altres subgèneres estan adreçats al públic adult, ja que solen aparèixer imatges carregades de violència i de sexe.  

    Un altre terme que es recull en aquest vocabulari és cosplay, que és la pràctica consistent a disfressar-se d’un personatge de ficció d’un còmic, un videojoc o una pel·lícula d’animació, especialment d’un manga o d’un anime. Els practicants del cosplay són els cosplayers, i els més famosos a casa nostra són els que s’han disfressat de personatges de la mítica sèrie televisiva Bola de drac. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Nova gramàtica: quant portes aquí?

    Núm. 221// Segons la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans, la construcció temporal amb el verb portar (o dur), fins ara no normativa, passa a ser correcta tant en registres informals com formals. Alguns exemples en són: 

     

    1. Porta un mes de gira.
    2. Portava molts anys treballant a la mateixa empresa. 
    3. Porto tres anys vivint aquí.

     

    Cal no oblidar, però, que equival semànticament a l’oració, més tradicional, amb fer: 

     

    1. Fa un mes que està de gira. 
    2. Feia molts anys que treballava a la mateixa empresa.
    3. Fa tres anys que visc aquí. 

     

    Un altre aspecte que ha canviat de la nova gramàtica és l’admissió en registres informals de frases com: 

     

    1. Si no hagués protestat, l’àrbitre no l’hagués expulsat. 
    2. Què haguessin fet si el cotxe s’hagués avariat? 

     

    Ara, cal dir que en tots els registres se solen mantenir les frases tradicionals, i també les més recomanables, que són: 

     

    1. Si no hagués protestat, l’àrbitre no l’hauria expulsat. 
    1. Què haurien fet si el cotxe s’hagués avariat 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Nova gramàtica: EN o AL davant infinitiu

    Núm. 220// Segons la nova gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans, per expressar la temporalitat o la causa es poden fer servir dues construccions amb infinitiu: en + infinitiu i al + infinitiu. La primera és clarament més formal que la segona; tanmateix, totes dues són correctes. Exemples: 

    • Quan he sentit el teu cotxe m’he posat l’abric. (En negreta, l’oració temporal) 
    • En sentir el teu cotxe m’he posat l’abric. 
    • Al sentir el teu cotxe m’he posat l’abric. 

    Observeu que en castellà s’utilitzaria la primera i la tercera, ja que la segona no existeix: 

    • Cuando he oido tu coche me he puesto el abrigo. 
    • Al oir tu cotxe me he puesto el abrigo. 

    En italià passa més o menys com en català, hi ha també una construcció més formal, i menys usual, i una altra de més col·loquial: 

    • Quando ho sentito la tua macchina ho messo il cappotto. 
    • A sentire la tua macchina ho messo il cappotto. (Més usual) 
    • Nel sentire la tua macchina ho messo il cappotto. (Menys usual) 

    No oblidem que en/al + infinitiu també pot expressar la causa:  

    • Comets errors perquè no estudies. (Oració causal) 
    • Comets errors en no estudiar. 
    • Comets errors al no estudiar. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts: expressions: “Parlant del rei de Roma”…ì

    Núm. 219// Quan apareix inesperadament una persona de qui es parlava en una conversa, sovint en termes no gaire elogiosos, se sol dir «Parlant del rei de Roma…». Aquesta expressió és paral·lela a la castellana (Hablando del rey (o del Papa o del ruin) de Roma, por la puerta se asoma). En català no hi ha rima i això fa pensar que és un calc del castellà. A més, segons l’Optimot, les solucions per al català no inclouen la que hem esmentat, sinó que n’hi ha d’altres, que són: «Qui del llop parla, el llop li surt», «Qui del llop parla, prop li surt», «Qui del llop ha esment, prop se’l sent», «Més aviat ho haguessis dit!» i «No es pot dir mal, que no surti l’animal». 

    Buscant al DCVB, a l’entrada llop, en trobem algunes de les anteriors més aquesta, que es deia a Tortosa: «Parla del llop, amanix l’escopeta». Com veiem, el llop sol aparèixer en moltes d’aquestes frases, com també en francès (Quand on parle du loup, on en voit la queue, ‘Quan es parla del llop, se li veu la cua’) i en basc (Otsoa non aipa, han gerta, ‘On s’esmenta el llop, allà apareix’). Al mateix DCVB, a l’entrada dolent, se’n pot trobar una altra versió: «Parlau d’un dolent, vet-lo aquí present», en aquest cas emprada a Mallorca i a Menorca. 

    Sembla que l’origen de la primera expressió ve del «ruin de Roma» (rey seria una deformació de ruin), fent referència al mateix Papa de Roma. En el segle XIV, durant el papat d’Avinyó (1309-1377), es considerava el pontífex de la ciutat eterna dolent, roí, diabòlic. Per això, en altres llengües europees (en anglès, alemany, portuguès, italià…) hi apareix el concepte de ‘diable’. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Comparem algunes expressions amb altres llengües?

     

     

    Núm. 218//Cada llengua té el seu funcionament, la seva lògica, el seu ordre intern. Això es pot veure clarament en algunes expressions o locucions. Per exemple, en català diem «una fotografia en blanc i negre», en aquest ordre, com ho fa també el castellà (en blanco y negro) i l’italià (in bianco e nero), però altres llengües del nostre entorn l’inverteixen. En francès diuen une photo (en) noir et blanc i en portuguès també, uma foto (em) preto e branco, en anglès black and white photos i en alemany Schwarzweissfotografie. Aquest ordre el mantenim en l’expressió no tot és blanc o negre, amb la qual volem expressar que s’han de relativitzar les coses: «La Sílvia no és tan dolenta com sembla. No tot és blanc o negre». 

    Una altra expressió curiosa és això no té ni cap ni peus, és a dir, ‘que no té sentit’. En castellà, en portuguès i en francès diuen, respectivament, no tiene ni pies ni cabeza, não tem pé nem cabeça i ça n’a ni queue ni tête. Tanmateix, l’italià fa més o menys com nosaltres –tot i que, en lloc de fer servir el mot peus, empra cua, com el francès: questo non ha né capo né coda. Igualment diem una cosa sense cap ni peus. També tenim la locució adverbial al cap i a la fi, que significa ‘després de tot; al capdavall’. Per exemple: «Al cap i a la fi tots sabem que és un ximple, per què li hem de fer cas?». En altres llengües peninsulars es diu al revés: en castellà, al fin y al cabo, i en portuguès, ao fim e ao cabo. I amb la locució de cap a peus (‘completament’) hi ha divisió entre les llengües europees que hem vist: en italià (dalla testa ai piedi), en anglès (from head to foot) i en alemany (von Kopf bis Fuss) se segueix el nostre ordre, mentre que en castellà (de pies a cabeza), en francès (des pieds à la tête) i en portuguès (dos pés à cabeça) es fa el contrari. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions per no assistir a classe

    FER CAMPANA 

     

    Núm. 217// Les expressions col·loquials tenen un gust especial, autèntic, que ens transporten a les vivències i als sentiments. No són gens insípides i a cada generació se’n creen de noves. Per això és tan important l’ús del català en la vida diària, en tot àmbit i moment. Una llengua no s’ha de mantenir ad eternum com sempre ha estat, sinó que s’ha de reinventar i recrear contínuament. En cas contrari, s’empobreix i els mateixos parlants la desvaloren. Un exemple de la riquesa popular del català és la quantitat d’expressions per al concepte de ‘no assistir a classe’. 

    La més coneguda, potser pel seu abast territorial, és fer campana. A Osona la diem, però també usem pillar o pillar una classe (ús que retrobem, segons el diccionari Alcover-Moll, en menorquí). Més al nord, a l’Empordà, s’hi diu fer rodó. I encara més al nord, travessada la serra de l’Albera, utilitzen anar al safrà. És molt semblant al fer safrà de les Terres de l’Ebre i del nord del País Valencià. Més al sud de Castelló se sent a dir fer fugina o fer fotja. 

    En terres occidentals s’empra fer pila o piles. Al Maresme, és molt estès fer toris, sobretot a Mataró. En canvi, a Igualada hi ha l’expressió, una mica enigmàtica, fer curquita. Si travessem la Mediterrània, trobarem que a Mallorca en diuen fer fullet i fins i tot fullar, i també s’hi deia salar s’escola. I no ens oblidem dels eivissencs i formenterencs, que fan salera quan no tenen ganes d’escoltar els profes. Com podeu veure, a cada terra hi ha una manera única i autèntica de dir ‘no assistir a classe’.  

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic per matar el cuc…

    PER MATAR EL CUC

    Núm. 216// Fer un mos a la feina és molt típic d’arreu. Quan tenim un xic de gana, entre àpats, solem picar o menjar alguna cosa que ens permeti aguantar fins al dinar o al sopar. D’aquesta manera no ens ronquen tant els budells i ens sentim més bé. El més sa seria menjar alguna peça de fruita, un grapat de fruita seca o de panses, o també un iogurt. Modernament, han aparegut els snacks (terme que no apareix en el DIEC, però sí que recull el Termcat, i que significa ‘aliments, sovint de fabricació industrial i envasats en porcions individuals, concebuts per ser consumit entre àpats’). Quins snacks tenim a l’abast? 

     

    Es poden menjar galetes, dolces o salades, o fins i tot cookies, que són ‘galetes de forma arrodonida i superfície rugosa que s’elaboren amb farina, sucre, mantega o altres greixos i ous, i que sovint tenen trossets de xocolata o de fruita seca’. Aquestes cookies són originàries dels Estats Units. Per matar el cuc, també us podeu cruspir amb delit els bastonets de pa torrat o les coquetes (en castellà és tortita), que no són com una coca feta tradicionalment, sinó que són rodones, més petites, lleugeres i de consistència cruixent, fetes amb arròs, blat de moro o algun altre cereal, i de vegades cobertes de xocolata, coco ratllat, etcètera. Evidentment, també us podeu emportar un entrepà de casa i assaborir-lo així que pugueu. Bon profit! 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Lluís Solà

     

    Núm. 215// Continuant amb els articles d’homenatge a gent emblemàtica d’Osona, avui parlarem d’en Lluís Solà i Sala, poeta i dramaturg nascut a Vic el 1940. 

    En Lluís Solà va estudiar Filosofia i Lletres d’Art dramàtic i, des de molt jove, s’interessa per la poesia tot i que no publica el seu primer llibre fins al 1975, Laves escumes. La seva poesia parteix del món i de la naturalesa per reflexionar sobre “allò que afecta tots els homes i dones”, que no són altres que els temes universals de l’amor, la mort i la bellesa. 

    En el camp editorial, Lluís Solà va col·laborar a la revista Inquietud i, anys més tard, és un dels impulsors de la revista de poesia Reduccions, de la qual encara n’és el director. 

    Tot i la seva intensa trajectòria com a poeta i editor, la seva obra poètica ha estat reconeguda al llarg dels últims anys, sobretot arran de publicar el llibre De veu en veu, que reunia poemes escrits entre 1960 i 1999, molts dels quals són inèdits. Aquesta obra va merèixer l’any 2001 el Premi Quima Jaume de reconeixement a la creació poètica i al 20o2, el Premi de la Crítica de poesia catalana. 

    L’any 2003 va publicar el segon volum de l’obra sota el títol L’arbre constant, on aplegava sis llibres més de la seva producció, tot alternant el vers i la prosa poètica. Segons el crític i poeta Sam Abrams, els versos de Lluís Solà es poden posar al costat dels de grans poetes catalans com ara Maragall, Riba i Espriu. 

    El 2010 apareixen el recull antològic Entre bellesa i dolor: Obra poètica inèdita i el poemari Al llindar de l’ara. 

    El 2013 publica l’assaig sobre poesia La paraula i el món, amb textos dedicats a Alcover, Bartra, Bauçà, Espriu, Maragall, Rodoreda, Salvat-Papasseit, Sampere, Verdaguer i Vinyoli.

    A més de la poesia, Lluís Solà també ha sigut autor i director de teatre amb diverses obres estrenades: Aproximació al grau zero, Detall de cossos a la sorra o Progressió. Com a director ha fet obres d’Strinberg, Esquil o Brossa, entre d’altres. Cal destacar també la seva tasca com a director i fundador del Centre Dramàtic d’Osona, més tard adscrit a l’Institut del Teatre. També cal esmentar la seva activitat com a traductor, amb versions de Beckett, Kafka, Dürrenmatt o Handke, entre altres. I com a crític, ha estudiat l’obra de Vinyoli, Beckett o Miquel Martí i Pol. 

    Ara mateix, Lluís Solà ha mantingut una destacada activitat cívica, de la qual s’ha de recordar la feina que va dur a terme per introduir l’assignatura de llengua catalana a les escoles de la comarca d’Osona.
     

    Font: Associació d’Escriptors en llengua catalana 

    (https://www.escriptors.cat/autors/solall/biografia-lluis-sola) 

     

     

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

alabril21 apòstrof beure bisbe bull carnestoltes català cursos dret DUC erradicar etsiuts expressions fil frase feta frases fetes got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia llengua lèxic musell nova gramàtica numerals paraules parts llibre porc recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tramvia tres tombs tèxtil verbs vint-i-nou xoriço