Arxiu de la categoria ‘El 9 Ets i uts’

  • EL 9 ETS I UTS. Recursos a la xarxa. PARLA.CAT

    Parla.cat: curs de català en línia

    Núm. 33// Parla.cat és un espai virtual d’aprenentatge que posa a l’abast de tothom materials didàctics per aprendre la llengua catalana. És el resultat d’un projecte dut a terme per la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i l’Institut Ramon Llull, en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL).

    La proposta formativa s’organitza, d’acord amb els programes de la Direcció General de Política Lingüística, en quatre nivells d’aprenentatge: bàsic, elemental, intermedi i suficiència. Aquests quatre nivells es divideixen, cadascun d’ells, en tres cursos.

    El curs es pot fer seguint la modalitat lliure o la modalitat amb tutoria. La modalitat lliure permet l’aprenentatge totalment autònom, ja que els materials del curs són de lliure accés. En canvi, la modalitat amb tutoria permet l’aprenentatge amb el suport d’un tutor o una tutora que guia i motiva els alumnes.

    Un cop finalitzats els cursos del Parla.cat, l’alumnat haurà assolit els coneixements necessaris per optar a les proves oficials de la Secretaria de Política Lingüística. Més informació a: www.parla.cat

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Lèxic. Xarrabascat

     Xarrabascat

    Núm. 32// És una d’aquelles paraules que s’han sentit molt a la nostra comarca i que amb el pas dels anys han anat desapareixent. I cal dir que no és exclusiva d’Osona, també s’utilitza o s’utilitzava a gran part del nord-est del Principat, de la Selva a la Cerdanya, i també al Maresme.

    Es recull en el Diccionari de la llengua catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, amb dos significats:

    1) Xàfec molt fort; (el Gran Diccionari de la llengua catalana, de l’Enciclopèdia, hi afegeix «de poca durada», una matisació que s’ajusta molt bé a l’ús real de la paraula.)

    2) Grans crits, soroll de festa.

    De vegades hi ha gent que diu xarabascat, o fins i tot xarbascat, que és com es recull en diccionaris no normatius, com el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. En el primer, a més, hi trobem un sentit poc habitual, molt local, de la paraula, que és ‘baralla forta i de molta gent’. En aquest ús el trobem solament al Berguedà.

    El Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana no aclareix del tot quin en podria ser l’origen.

     

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Hidrònims. El Mèder

    Rius amb noms d’origen llatí: el Mèder i altres exemples

    Núm. 31// Els noms dels nostres rius, igual com passa amb els topònims, tenen orígens ben diversos. És lògic pensar que si la base del català és el llatí hi ha d’haver també hidrònims d’origen llatí en la nostra geografia. El riu Llobregat, per exemple, prové del llatí clàssic ‘rubricatus’, probablement pel color roig terrós (en llatí ‘rubeu’) que tenien les seves aigües.

    Pel que fa a la nostra comarca, podem parlar de l’origen llatí del riu Mèder, riu que neix al terme de Muntanyola i desguassa al Gurri, a la sortida de Vic. El nom Mèder és el resultat de la deformació eufemística del mot ‘merder’, d’origen llatí. Aquest riu apareix citat, segons Joan Corominas, com a ‘rivo Meritabile’ i ‘rivo Meridario’  el 1041 i el 1068. De ‘Merder’ es va passar a ‘Meder’ i, posteriorment, per allunyar encara més les connotacions negatives, es va desplaçar l’accent a la primera síl·laba: Mèder.

    Aquesta deformació eufèmica la trobem també en el topònim osonenc de Santa Eulàlia de Riuprimer, que igualment en origen fou ‘de Riu-merder’. Com és obvi, es va modificar per convertir en positiva una connotació clarament negativa.

    Aquest tipus de referències al mot llatí ‘Meridario’  no són exclusives d’Osona. A part del Mèder a Vic, tenim el Merdàs a Campdevànol, el Merdanç a Espolla i a Peralada, el Merdançà a Serinyà, etc. I tampoc són exclusius d’Osona els canvis volguts i buscats en topònims perquè no siguin malsonants. Recordem el topònim Malvitge transformat en Bellvitge o el famós Carall Bernat transformat, no fora cas, en Cavall Bernat.

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Recursos a la xarxa. Termcat II

    TERMCAT II: DICCIONARIS EN LÍNIA

    Núm. 30// Quan necessitem saber si una paraula d’un  àmbit específic hi és en català, o bé si volem comprovar com es diu en català o alguna altra llengua, podem accedir al recurs dels diccionaris en línia del TERMCAT. En aquesta pàgina hi trobarem diccionaris agrupats segons la temàtica amb les paraules en català, castellà, francès, anglès…

    Per exemple, podem trobar en el Diccionari d’infermeria què és una ‘abaixallengües’, instrument per explorar la cavitat oral; en el diccionari dels Castells, l’expressió ‘donar pit’, que vol dir pressionar amb el pit la pinya del castell;  en el Diccionari de seguretat viària, ‘lliscament’, que és el moviment d’un vehicle sobre la calçada amb les rodes bloquejades; en el Diccionari de psiquiatria, el terme ‘acalcúlia’, incapacitat de fer operacions aritmètiques, o en el Diccionari de jocs què és el ‘marro’ (3 en raya, en castellà). I molts més…

    Així, doncs, trobareu agrupats en cinc grans sectors temàtics, tots aquests diccionaris en línia. A més dels diccionaris terminològics que segueixen la metodologia habitual del TERMCAT, també s’hi poden trobar alguns diccionaris descriptius, amb una metodologia i uns objectius diferents i alguns materials multimèdia, més visuals, que us podeu descarregar en PDF, per exemple el de les voluntats digitals (en català i aranès) o el de “Jo corro, no faig running” amb tot el lèxic associat a aquesta pràctica esportiva. Trieu i remeneu!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Frases fetes. Escampar la boira

    Anar a escampar la boira

    Núm. 29// La frase emprada és quasi sempre «me’n vaig a escampar la boira» i és pronunciada per la persona que té intenció d’anar a passejar a l’aire lliure sense rumb ni motiu determinat.

    Aquesta frase feta tan popular i tan idònia per a la comarca d’Osona significa marxar, però en realitat té una tradició de bruixeria. Fa referència a un conjur que feien justament per escampar la boira. Consistia a fer caminar la gent sense ordre ni concert, rondinant i cridant unes invocacions i fórmules màgiques com “abracadabra” encaminades a esvair la boira quan era molt persistent. Així doncs, quan algú t’engega a escampar la boira vol dir que fotis el camp, que vagis ben lluny i que no et vol ni veure. De manera que aquest és el sentit que ha arribat als nostres dies.

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Nova gramàtica. Apòstrof davant mots femenins començats per ‘a’

    Apostrofació de l’article LA davant mots començats amb prefix a-

     Anteriorment l’article femení la no s’apostrofava davant de mots com ara anormalitat, asèpsia, asimetria o amoralitat, és a dir, davant de mots formats amb el prefix negatiu a-. Així, s’escrivia, per exemple, la anormalitat per evitar la confusió entre l’anormalitat i la normalitat.

    Actualment, però, a partir de la nova gramàtica (2016), en aquests casos l’article s’apostrofa d’acord amb les regles ortogràfiques que regulen l’apòstrof: l’anormalitat, l’asèpsia, l’asimetria, l’amoralitat. En els textos que es difonen per escrit, no hi ha confusió entre l’anormalitat i la normalitat, ja que la representació gràfica resol el dubte. En canvi, oralment sí que es tendeix a pronunciar amb prou claredat la anormalitat, si és necessari, per evitar l’ambigüitat.

    També s’apostrofa, com s’ha fet sempre, la preposició de quan es troba en aquestes mateixes condicions. Cal escriure, per exemple: la condició d’anormal o un seguit d’asimetries en el dibuix.

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Recursos a la xarxa. Termcat I

    El TERMCAT  I

    Núm. 26// El TERMCAT és el centre de terminologia de la llengua catalana, creat el 1985 per la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans.  Des del TERMCAT (www.termcat.cat) es normalitzen els neologismes i es creen productes terminològics que puguin garantir la disponibilitat de la terminologia catalana en tots els sectors de coneixement

    El Cercaterm ens resol aquella paraula que només sabem com es diu en anglès. Per exemple, sabem que es diu catering,  però com és la forma catalana? Si ho busquem al Cercaterm hi trobarem ‘servei d’àpats’. O si volem saber si una paraula estrangera s’ha adaptat a l’ortografia catalana, per exemple piling, que s’ha adaptat al català amb accent (píling), però també es pot dir ‘decapatge’.

    Un altre apartat de la pàgina del TERMCAT és la Neoloteca, on s’apleguen tots els neologismes acceptats, que s’actualitzen sovint.

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2018.

    <http://www.termcat.cat/neoloteca/>

    Hi ha una col·lecció de Diccionaris en línia  que inclou diccionaris terminològics elaborats pel TERMCAT o amb el seu assessorament, agrupats en cinc grans sectors temàtics. A més dels diccionaris terminològics que segueixen la metodologia habitual del TERMCAT, també s’hi poden trobar alguns diccionaris descriptius, amb una metodologia i uns objectius diferents

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Frases fetes. Ser un viacrucis

     

    Ser un viacrucis, ser un calvari

    Núm. 25 // Via Crucis és una expressió llatina que significa ‘camí de la creu’ i fa referència a un moment de la vida de Jesús de Natzaret, concretament al camí que Jesús va fer amb la creu a coll de la casa de Ponç Pilat al Calvari, una muntanya que se situa als afores de Jerusalem. Metafòricament, l’expressió ser un viacrucis pren el sentit de ‘passar grans penes i dificultats’. Hi ha una altra frase feta que té el mateix significat, que és ser un calvari. Fixem-nos que tant viacrucis com calvari, quan són emprats com a nom comú, s’escriuen en minúscula.

    El Nou Testament ens narra els fets succeïts en la vida Jesús de Natzaret. En la seva etapa final, Jesús és arrestat, jutjat pel Sanedrí ―que era una assemblea formada per vint-i-tres representants i jutges de la llei jueva― i condemnat a mort per Ponç Pilat, governador romà de Judea. Més tard va ser fuetejat i ridiculitzat pels soldats romans que el denominaven «rei dels jueus». Després va ser vestit amb una capa morada i coronat amb espines, el van colpejar i escopir. Tot seguit Jesús va carregar la creu on seria clavat i va seguir un camí de penes i treballs fins que no va arribar al Calvari. La seva mort va ser lenta i dolorosa fins a l’extrem. Una situació que no recomanaríem ni als nostres pitjors enemics.

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Lèxic. Pioc/pioca

    PIOC/PIOCA

    Núm. 24// Segons la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans pioc o pioca té diversos significats i categories gramaticals. Per una banda pioc/a com a adjectiu significa ‘defallit, malalt’: Estar pioc o anar pioc.

    Exemple: La Maria no vindrà a treballar; ahir no es trobava gaire bé, deu estar pioca.

    D’altra banda, el substantiu masculí ‘pioc’ és un sinònim de gall dindi, mentre que en femení el substantiu ‘pioca’ és la femella del gall dindi, la ‘polla díndia’. El diccionari també ens indica que el substantiu en femení, ‘una pioc’, és un ocell de la família dels otídids, d’un metre de llargada, de plomatge ros ratllat de negre, propi de les zones estepàries euroasiàtiques (Otis tarda).

    I ja per acabar hi ha encara una altra definició, el substantiu masculí pioc, un ‘ormeig de pesca que consisteix en un cap que sosté diferents cordills proveïts d’un ham’.

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Nova gramàtica. Estalvi de la dièresi

    ESTALVI DE LA DIÈRESI

    Núm. 23 //La dièresi té dues funcions: indica que cal pronunciar la ‘u’ (aigüera, pingüí) i marca, també, que no hi ha diftong (raïm, peüc).

    En alguns casos la gramàtica ens diu que hem d’estalviar la dièresi: si el mot acaba en –ista, -isme (egoisme, altruista); mots compostos, en què hi ha dues vocals contigües (coincidir, antiincendis); les formes d’infinitiu, gerundi, condicional i futur dels verbs  acabats en vocal + -ir (agrair, agraint, agrairia, agrairé).

    Amb la nova gramàtica també ens estalviem la dièresi dels cultismes acabats en –al: coital, col·loidal, esferoidal, fluidal, helicoidal, laical

    Article complet