Arxiu de la categoria ‘El 9 Ets i uts’

  • El 9 ETS i UTS. Cognoms IV: orígens toponòmics i geogràfics

    Sabeu que molts cognoms tenen l’origen en els topònims o en algun element geogràfic?

     

    Núm. 61// A partir del segle XI,  els nobles comencen a afegir la designació del seu territori al nom, per distingir-se i per marcar el llinatge. Ho fan afegint directament el topònim al nom o bé posant-hi entremig la preposició de (Montsorís, d’Olzinelles, Empúries, de Montcada…)   De seguida, les classes populars imiten aquesta moda i acompanyen el seu nom amb algunes designacions més genèriques del paisatge, per bé que ells no tenen la possessió del territori: Puig, Costa (terreny que fa pendent), Codina (clap de pedres).

    Un altre cas és quan trobem cognoms que ens donen pistes dels llocs d’on provenien les persones, per exemple, els cognoms Anglès, Navarro, València, Alemany…, ens remeten clarament a un origen concret.  O bé, escampats per Catalunya, hi trobem  cognoms relacionats amb municipis d’Osona i del Ripollès. Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) ens aporta dades numèriques sobre aquests cognoms, i així trobem que en tot el Principat hi ha 67 persones que porten el cognom Tona; 849, Brull; 14, Manlleu; 327, Torelló; 676, Centelles; 32, Vic, i, 2.218, Ripoll.

    Els accidents geogràfics més genèrics també són presents en els cognoms, com és el cas de Pujol (puig petit), Serra, Costa,  Bosc, Plana, Estanyol (llac petit), Platja, Vila, etc. D’altres ens remeten a elements del paisatge o edificacions, com Molins, Font, Castell, Mas, etc. I, finalment, d’altres ens recorden una ubicació molt concreta: Pratsavall, Capdevila, Puigdemont, Sobrequers (sobre les pedres), Pratsobreroca…

    Article complet

  • El 9 ETS i UTS. Cognoms III: orígens artesans

    Sabeu que podem descobrir quins oficis hi havia a través dels cognoms?

    Núm. 60// En els segles XIII i XIV el món medieval va experimentar un creixement demogràfic i urbà que es va notar sobretot en la concentració de població a les ciutats, en les quals cada vegada hi havia més activitats econòmiques especialitzades: artesans i comerciants, que s’agrupaven en gremis.

    És en aquest context que els ciutadans es comencen a anomenar pel nom i hi afegeixen, en molts casos, l’ofici que exercien: en Josep Fuster, en Marià Baster… En ocasions l’ofici es concordava en femení, si s’esmentava la dona: Maria Bastera, Rosa Fustera

    El cognom o llinatge, que  també s’anomena nom de família perquè no es tria, sinó que es transmet a través de la família paterna, és el nom oficial que segueix el nom. A la majoria de països se’n fa servir un, però en els països on se’n fan servir dos, l’ordre és marcat per la tradició, tot i que actualment es pot escollir.

    Molts dels cognoms d’oficis catalans són artesans. Els més habituals eren i encara són: Ferrer, Teixidor, Baster (feien arreus de cavalls), Pagès, Forner, Fuster, Moliner, Mercader, Sabater, Sastre, Oller (feien olles i atuells de terrissa), Pedrer, Pellisser (pellaire), Teixidor… N’hi ha de religiosos: Canonge, Monjo… També càrrecs d’importància: Marquès, Batlle, Metge, Mestre…

    Alguns cognoms avui en dia ens poden resultar peculiars perquè no els associem a l’origen, ja que en molts casos s’ha perdut l’ofici: Colomer (persona que criava coloms o que en venia), Calderer (feia i venia calderes i calders), Ballester (feia i venia ballestes)… També  Boter, Braser, Cabrer, Bover, Vaquer…

    A partir dels cognoms es pot arribar a deduir, també, el nombre d’artesans d’un determinat ofici… És a dir, hi ha molts ferrers perquè antigament a cada poble hi havia una família que es dedicava a l’ofici de ferrer i molts d’ells, per separat, van adoptar aquesta paraula com a cognom.

    Cal tenir present que l’ortografia de tots aquests cognoms pot variar i així podem trobar cognoms com Bové, Cabré, Teixidó, Ferré, sense la erra final o bé altres canvis ortogràfics, com una c en lloc de ss o una u en lloc de o, és el cas de Furner, Pellicer, o bé, una a en lloc d’una e, com Farrer.

     

     

    Article complet

  • El 9 ETS i UTS. Cognoms II: orígens arboris

    Sabeu que l’origen de molts cognoms és en els arbres?

    Núm. 59// L’origen dels cognoms és un tema molt extens en qualsevol llengua i el català no n’és una excepció. Hi ha grans grups de paraules que conformen tipus de cognoms, com poden ser els oficis, l’origen, la filiació…

    Ara i aquí parlarem de cognoms que troben el seu origen en arbres, ja sigui en el nom propi, el del conjunt o fins i tot el del fruit.

    Pel que fa a cognoms amb l’origen en arbres que han arribat als nostres dies literalment podem fer una llista extensa només pensant en els coneguts de cadascú: Roure, Freixe, Noguera, Pi, Oliver, Castanyer, Boix, Perer, Om, Morera, Ginebre, Presseguer, Arboç… L’ortografia d’aquests cognoms, com la de tants altres, ha variat segons l’administració del registre civil o el coneixement de la llengua escrita dels pares. Independentment de la causa, com a conseqüència tenim cognoms que s’endevinen com a arbres, però no s’escriuen normativament: Nogué, Roura, Alsina, Parés, Castanyé…

    Més enllà dels noms concrets tenim molts cognoms que provenen dels boscos d’aquestes espècies. Sovint són més difícils d’identificar perquè poden ser mots en desús o que desconeixem, però no per això són menys nombrosos: Albereda “bosc d’àlbers”, Grevolosa “zona amb molts grèvols”, Boixeda, Fageda, Cassanya “de la paraula gal·la que denominava la roureda segons Corominas, llatinitzada en CASANEUM”, Rovira “conjunt de roures” o Garriga “terreny amb garrics i alzines”.

     

    Finalment,  com a cognoms més allunyats dels arbres, però amb un origen que s’hi relaciona clarament, podem trobar-ne que deriven dels fruits, com per exemple Faja “fruit del faig”, Oliva, Pruna, Cirera, Lledó “fruit del lledoner”… A més, n’hi ha que designen parts extretes dels arbres, com Tió, o oficis dedicats a talar-los per crear cultius, com Artigues. Fins i tot el nom d’espais on creixien arbres de tot tipus de manera natural: és el cas de Devesa -conjunt d’arbres arran d’un riu- o Bosquets, derivada de bosc...

    Article complet

  • El 9 ETS i UTS. Cognoms I: orígens

    Quin origen tenen els cognoms?

    “No hi ha llinatge que no tingui el seu bagatge”

    Núm. 58//Per endinsar-nos en aquest tema, cal que fem primer una mica d’història. El nom d’un ciutadà romà constava de tres paraules: el praenomen (nom de pila), el nomen (clan familiar) i el cognomen  (branca familiar dins del clan). Aquest nom múltiple, però, va desaparèixer gairebé totalment ja al segle vii i a partir de llavors les persones eren designades a partir d’un nom únic, com passava en el món germànic.

    Amb tot, aviat va començar a sorgir la necessitat de distingir les persones que utilitzaven el mateix nom.  Aquest és l’origen dels nostres cognoms, que evidentment té com a precedent i origen etimològic el cognomen romà que abans hem esmentat.

    A partir dels segles ix i x s’afegeixen als noms una sèrie de sobrenoms que els complementen. Comencen canvis importants quan al segle xi la noblesa afegeix al seu nom personal el topònim de les seves terres i les classes populars també imiten aquesta moda amb topònims més genèrics (Vall, Puig, Coma…) o topònims menors de vila, masia o país de procedència. Més endavant, ja al segle xiv, el cognom esdevé hereditari.

    Els tipus de cognoms més freqüents fan referència a accidents orogràfics (Riu, Serra, Pujol...), característiques de l’hàbitat (Vila, Sala…), boscos i arbres (Bosc, Roure…), oficis, etc. També són curiosos els cognoms que tenen origen en un nom propi (Andreu, Miquel, Jaume, Mir…), els que són sobrenoms referits a l’aspecte físic (Ros, Roig…) o els que d’alguna manera es refereixen a la divinitat, com Deulofeu, que generalment s’aplicava a persones sense pares coneguts.

    Article complet

  • El 9 ETS i UTS. Lèxic: Carnaval o carnestoltes?

    Núm. 57//Lèxic: carnaval o carnestoltes?

    El mot carnaval prové de l’italià carnevale, compost de carne i levare (‘llevar’), per ser l’inici del dejuni de la quaresma. El mot carnestoltes, segons el diccionari etimològic de J. Coromines, prové del llatí carnes tollitas (‘carns llevades’), el darrer dia que es podia menjar carn abans de la quaresma, per tant, els dos mots són similars pel que fa a l’origen del seu significat.  De totes maneres, segons Coromines, carnestoltes és el nom més habitual d’aquesta celebració en els Països Catalans. Carnestoltes també designa el ninot de palla que  es penja públicament i  es crema l’últim dia d’aquest període de festes, i que se sol anomenar el rei Carnestoltes.

    Com explica OPTIMOT, tant carnaval com carnestoltes són adequats quan fan referència al període festiu que precedeix la Quaresma i en què són típiques les rues i les festes de disfresses. Cal tenir en compte, però, que la forma carnavals, en plural, no és adequada per anomenar aquesta festivitat. Només quan es fan servir com a nom comú es poden escriure en plural i en minúscula. En canvi, quan s’utilitzen per fer referència a la festivitat cal escriure-les en majúscula:

    Aquest any el Carnestoltes és al març.
    Els carnavals dels dos últims anys no m’he disfressat.
    Cada any a l’escola fem un carnaval

    Article complet

  • El 9 ETS i UTS. Topònims: Topònims que contenen l’article salat

    Núm. 56//Topònims

    Topònims que contenen l’article “salat” al principat

    Tot i ser un territori relativament petit, la riquesa dialectal de la parla catalana es fa palesa amb facilitat. Així, la majoria de la població, pot destriar els parlants segons l’origen basant-se en uns trets fonètics de la seva llengua: el català occidental tanca les “e”, tant al sud com al nord, i per això de seguida identifiquem algú que ve de Lleida, de l’Ebre o del País Valencià. També hem relacionat, lògicament, l’article popularment conegut com a “salat” amb les Illes Balears.

    Aquest article, però, havia estat present en bona part de la geografia catalana; qui sap si en tota. És per això que trobem topònims repartits arreu del territori que contenen encara aquest article “fossilitzat” dins d’un nom. És el cas de Collserola al Barcelonès, el Collsacabra entre Osona i la Garrotxa, el Capsacosta al Ripollès, Castellsapera al Vallès, Sant Feliu Sasserra al Bages, Sarroca de Lleida al Segrià,  Sant Cugat de Sesgarrigues a l’Alt Penedès… La majoria els trobem a la zona oriental del principat, però com veieu n’hi ha fins al Segrià i gairebé tocant a Tarragona.

    Aquesta presència de l’article salat dins de tants topònims ens mostra que era d’ús habitual i normalitzat en bona part el territori fa uns segles, i que lluny de ser la mostra d’una evolució separada del dialecte balear demostra com aquesta forma articular fou conservada pels repobladors que marxaren de Catalunya i s’establiren a les Illes Balears.

     

     

    Article complet

  • El 9 ETS i UTS. Frases fetes: Paga que és gata!

    Núm. 55// “Paga, que és gata” 

    Sovint, quan volem reivindicar que hem encertat un pronòstic, ja sigui que el cafè del matí crema o que el nostre nebot guanyarà la competició del dissabte, utilitzem la frase (paternalista per excel·lència) “Ja t’ho deia jo”, o qualsevol de les seves variants. Una d’aquestes és “paga, que és gata”, una frase feta l’origen de la qual cal buscar en la vida estudiantil del segle passat.

    Diu la memòria popular que una colla d’estudiants enginyosos, però no per això estudiosos, es presentaven en diversos establiments gastronòmics o de vici i sol·licitaven un àpat o unes begudes. Després d’inspeccionar la clientela buscant una butxaca generosa, proposaven una juguesca a algun ciutadà que els cridés l’atenció o que senzillament estigués intrigat pel sac que carretejaven. Mostraven el sac tancat a la víctima, i li demanaven que endevinés l’animal que hi portaven sense obrir-lo. En palpar-lo, sempre se sentia algun miol, i tothom exclamava: “Ja heu perdut, és un gat!”. A la qual cosa els estudiants replicaven, fundant la frase feta, “paga, que és gata”.

    L’enginy, la gana i la set van aconseguir, segur, més d’una riallada als cafès, algun plat calent per als estudiants i sobretot una frase feta que encara arrosseguem avui en dia.

    Article complet

  • EL 9 ETS i UTS. Informacions: Any Brossa

     

    Núm. 54 // ANY BROSSA: commemoració  del centenari del seu naixement.

    Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida” (La clau a la boca, 1996, Joan Brossa).

    Dissabte 19 de gener es commemora el centenari del naixement del poeta Joan Brossa. Naixia al barri de Gràcia de Barcelona el 19 de gener de 1919 al carrer de Wagner. Li agradava molt d’haver nascut en un carrer que portava el nom del seu músic predilecte.  Va morir a l’exili, a Prada de Conflent, el 1948.

    Amb motiu d’aquest aniversari i per reivindicar i recordar la seva tasca, s’organitzen, durant aquest any, diverses activitats a tot el país. Cal destacar, però…

    L’EPICENTRE BROSSA. Barcelona esdevindrà un escenari brossià amb més d’una desena d’entitats culturals implicades. A partir del mes d’abril Barcelona i l’àrea metropolitana es vestiran de poesia brossiana. Diferents entitats culturals programaran activitats al voltant de la producció del poeta amb la finalitat de mostrar la faceta més transformadora i polièdrica de Joan Brossa.

    http://www.fundaciojoanbrossa.cat/Inici/Noticies/Programa_dactivitats_culturals.pdf

    Des del Centre de Normalització Lingüística d’Osona al llarg del curs també s’organitzaran diferents activitats per fer conèixer l’obra de Brossa. Per començar, des del mes de gener, el CNL d’Osona fa una pinzellada de Brossa exposant alguns dels seus poemes visuals al vestíbul del Centre (Pla de Balenyà, 30-32).

     

    Però… qui era Joan Brossa?

    Era poeta, dramaturg i artista plàstic. En Brossa trobem molts registres i gèneres diferents: la poesia literària pròpiament dita, el teatre, el cinema, la poesia visual, els objectes, els cartells, les instal·lacions, els poemes corporis, etc. Però en el fons, com ell mateix va dir, tot eren «cares d’una mateixa piràmide».

     

    Des dels seus inicis, Brossa només parla de “poesia”. Escrivia “teatre” (o el que després va anomenar “accions”), imatges oníriques, proses, guions de cinema o sonets. I també aplica la paraula “poema” a les seves primeres creacions artístiques que anomena “poemes experimentals” o als objectes que crea. Fins i tot quan els poemes escrits passen a ser fragments de diaris, el mot “poema” no hi falta mai.

     

    Tot i la seva diversitat genèrica, tota la seva obra s’agrupa al voltant de tres elements presents en tota la producció brossiana: la poesia, l’acció i la visió. Totes tres s’entrecreuen de manera que cadascuna està empeltada de les altres i les etiquetes són simplement una qüestió de noms. Tot depèn del llenguatge que s’usi.

    Article complet

  • EL 9 ETS i UTS. Lèxic: “Bones…” ?

     

    Núm. 51//   “Bones!” en comptes de bon dia, bona tarda, bon vespre bona nit no és adequat!

     

    En llengua oral, com en molts altres àmbits de la vida, hi ha tendències, modes que s’instauren i que després se’n van tal com han vingut o es queden per sempre.  Des de fa un temps, per exemple, la paraula “bones!”, usada per saludar, i per molts parlants del català, té un èxit aclaparador.

    Sentim a dir “bones!” a totes hores, però no pas  per valorar, com hem fet sempre, si les patates o les taronges de la parada del mercat tenen més o menys qualitat, no. Sentim a dir “bones!” ja de bon matí,  en comptes de bon dia. També ho sentim a la tarda, en comptes de bona tarda. O a la nit, en comptes de bona nit.

    De fet, la fórmula bon dia la podem fer servir durant tot el dia, fins i tot per a la franja posterior al migdia, tot i que també s’usen bona tarda o bona vesprada, per exemple:

    Bon dia. M’han dit que ara a les cinc es podien comprar les entrades per al concert de diumenge.
    Bona tarda. M’han dit que ara a les cinc es podien comprar les entrades per al concert de diumenge.

    Al vespre, també  es pot fer servir la fórmula bon vespre.

    Per exemple:

    Bon vespre. Tenim una taula reservada per sopar a les nou.

    També hi ha altres fórmules de salutació deslligades del moment de dia  com: hola!ei!com va?com anem?, què hi ha?, què dius?, què fem?, etc. Per exemple:

    Hola! M’han dit que ara a les cinc es podien comprar les entrades per al concert de diumenge.

    En canvi, la salutació “bones!” – tan usada per la majoria de parlants-, no és recomanable per escurçar la salutació bon diabona tarda o bona nit, tal com podem fer quan parlem en castellà. La diferència rau en el fet que no tenim cap substantiu en femení plural (dia, tarda, vespre o nit) que pugui anar acompanyat de l’adjectiu “bones!”.

     

    Font: Elaboració CNL d’Osona i Optimot

    Article complet

  • EL 9 ETS i UTS. Recursos a la xarxa: DIEC 2

    RECURSOS A LA XARXA: DIEC 2

    Núm. 50// El DIEC2 (Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans) és el diccionari normatiu del català, o sigui el que conté les paraules adequades i correctes. Aquest diccionari és a Internet  https://mdlc.iec.cat/  i ens permet dos tipus de cerca: la consulta bàsica i la consulta avançada.

    1. Consulta bàsica

    Si volem consultar un article determinat del diccionari, escriviu a la casella ENTRADA A CERCAR la paraula que voleu consultar i seleccioneu la condició de cerca Coincident. Obtindreu l’article sol·licitat.

    També podeu obtenir una llista de mots que compleixen una mateixa condició de cerca i podeu optar entre diferents condicions: coincident, començada per, acabada en, en qualsevol posició, no començada per, no acabada en, que no contingui.

    La cerca no distingeix les majúscules, els accents ni altres signes gràfics com la dièresi, el guionet dels afixos, etc.

    1. Consulta avançada

    Si voleu fer una consulta més complexa, feu clic sobre l’opció CONSULTA AVANÇADA. El programa us mostrarà una plantilla amb els paràmetres de filtratge: entrada a cercar, subentrada, categoria gramatical, llengua d’origen, àrea temàtica, etc.

    Un recurs molt útil introduït recentment al diccionari en línia és el de l’accés directe a altres diccionaris des de la paraula que s’ha cercat. Així en totes les entrades apareix sempre l’enllaç directe al diccionari de sinònims (hi trobarem mots equivalents), al diccionari català-valencià-balear (hi trobarem com es diu el mot en altres variants geogràfiques) i al corpus textual (hi trobarem textos literaris on apareix la paraula ).

     

     

     

     

    Article complet