Arxiu de la categoria ‘El 9 Ets i uts’

  • EL 9 ETS i UTS. Lèxic: “Bones…” ?

     

    Núm. 51//   “Bones!” en comptes de bon dia, bona tarda, bon vespre bona nit no és adequat!

     

    En llengua oral, com en molts altres àmbits de la vida, hi ha tendències, modes que s’instauren i que després se’n van tal com han vingut o es queden per sempre.  Des de fa un temps, per exemple, la paraula “bones!”, usada per saludar, i per molts parlants del català, té un èxit aclaparador.

    Sentim a dir “bones!” a totes hores, però no pas  per valorar, com hem fet sempre, si les patates o les taronges de la parada del mercat tenen més o menys qualitat, no. Sentim a dir “bones!” ja de bon matí,  en comptes de bon dia. També ho sentim a la tarda, en comptes de bona tarda. O a la nit, en comptes de bona nit.

    De fet, la fórmula bon dia la podem fer servir durant tot el dia, fins i tot per a la franja posterior al migdia, tot i que també s’usen bona tarda o bona vesprada, per exemple:

    Bon dia. M’han dit que ara a les cinc es podien comprar les entrades per al concert de diumenge.
    Bona tarda. M’han dit que ara a les cinc es podien comprar les entrades per al concert de diumenge.

    Al vespre, també  es pot fer servir la fórmula bon vespre.

    Per exemple:

    Bon vespre. Tenim una taula reservada per sopar a les nou.

    També hi ha altres fórmules de salutació deslligades del moment de dia  com: hola!ei!com va?com anem?, què hi ha?, què dius?, què fem?, etc. Per exemple:

    Hola! M’han dit que ara a les cinc es podien comprar les entrades per al concert de diumenge.

    En canvi, la salutació “bones!” – tan usada per la majoria de parlants-, no és recomanable per escurçar la salutació bon diabona tarda o bona nit, tal com podem fer quan parlem en castellà. La diferència rau en el fet que no tenim cap substantiu en femení plural (dia, tarda, vespre o nit) que pugui anar acompanyat de l’adjectiu “bones!”.

     

    Font: Elaboració CNL d’Osona i Optimot

    Article complet

  • EL 9 ETS i UTS. Recursos a la xarxa: DIEC 2

    RECURSOS A LA XARXA: DIEC 2

    Núm. 50// El DIEC2 (Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans) és el diccionari normatiu del català, o sigui el que conté les paraules adequades i correctes. Aquest diccionari és a Internet  https://mdlc.iec.cat/  i ens permet dos tipus de cerca: la consulta bàsica i la consulta avançada.

    1. Consulta bàsica

    Si volem consultar un article determinat del diccionari, escriviu a la casella ENTRADA A CERCAR la paraula que voleu consultar i seleccioneu la condició de cerca Coincident. Obtindreu l’article sol·licitat.

    També podeu obtenir una llista de mots que compleixen una mateixa condició de cerca i podeu optar entre diferents condicions: coincident, començada per, acabada en, en qualsevol posició, no començada per, no acabada en, que no contingui.

    La cerca no distingeix les majúscules, els accents ni altres signes gràfics com la dièresi, el guionet dels afixos, etc.

    1. Consulta avançada

    Si voleu fer una consulta més complexa, feu clic sobre l’opció CONSULTA AVANÇADA. El programa us mostrarà una plantilla amb els paràmetres de filtratge: entrada a cercar, subentrada, categoria gramatical, llengua d’origen, àrea temàtica, etc.

    Un recurs molt útil introduït recentment al diccionari en línia és el de l’accés directe a altres diccionaris des de la paraula que s’ha cercat. Així en totes les entrades apareix sempre l’enllaç directe al diccionari de sinònims (hi trobarem mots equivalents), al diccionari català-valencià-balear (hi trobarem com es diu el mot en altres variants geogràfiques) i al corpus textual (hi trobarem textos literaris on apareix la paraula ).

     

     

     

     

    Article complet

  • EL 9 ETS i UTS. Topònims que enganyen, en -calm

    Topònims que ens enganyen

    “Els topònims de la calma o la tranquil·litat”

     

    Núm. 49// Tenim noms de lloc que, tot i que aparentment ens semblen molt entenedors pel que fa al significat, en realitat tenen un origen ben diferent del que ens podríem pensar.

    El topònim Bellmunt, per exemple, no fa referència al fet que sigui una ‘muntanya bonica’ -tot i que ho és, sens dubte-, sinó que segurament remet al nom propi germànic Veremund. Amb el temps es va perdre el sentit d’aquest nom propi i es va anar adaptant el topònim a un significat que fes referència a la bellesa de l’entorn.

    Un altre cas, força estès, podrien ser els noms de lloc en què apareix el mot ‘calm’ o ‘calma’, com Puigsacalm, pla de la Calma o Sant Hilari Sacalm, per posar alguns exemples. De fet, no es tracta de cap referència a la calma o la tranquil·litat, com podríem pensar d’entrada, sinó que ens remet al mot ‘CALMIS’, possiblement d’origen celta, i que volia dir precisament ‘altiplà erm i rocós’. En alguns casos aquest mot ‘la calm’, per desviacions fonètiques, s’ha convertit en ‘la Cau’. Amb tot, l’origen és el mateix, no es tracta de cap ‘forat’, sinó d’un ‘altiplà’.

    Moltes vegades és la documentació antiga la que ens permet treure l’entrellat de tot i conèixer el veritable origen dels nostres noms de lloc.

     

    Article complet

  • EL 9 ETS i UTS. Lèxic. Bunyols de Nadal!

    Núm. 48// Bunyols de Nadal!

    S’acosten les festes de Nadal  – no ‘els Nadals’, com diu algú- i per aquestes dates fem servir alguns mots que la resta de l’any estan adormits. Parem-hi atenció i intentem dir els que toquen:

    Hi ha la celebració del dia de Nadal, que és el 25 de desembre i de la Nit de Nadal (i no pas ‘Nit bona’), que és el dia 24, o sigui la vigília de Nadal. És en aquesta data que se sol fer cagar el tió (i no ‘fer el cagatió’ o ‘cagar el tió’ – aquest últim cas no me’l vull imaginar!).  Les cases es decoren amb un pessebre (i no un ‘belem’) i un arbre de Nadal carregat de llumets (i no de ‘llumetes’) i de garlandes o serrellets (i no ‘guirnaldes’ o ‘espumillons’).

    El dia 31 de desembre se celebra la Nit de Cap d’Any (i no ‘Nit vella’), en la qual ens mengem el raïm o els 12 grams de raïm (i no ‘els raïms’) i l’endemà és el dia de Cap d’Any (i no ‘Any nou’).

    Mengem torrons, neules, escudella i carn d’olla, tortell de reis, pollastre rostit, gall dindi farcit, canelons… Fixem-nos-hi bé i evitem els bunyols!

    I a l’hora d’expressar bons desitjos amb una nadala (i no un ‘christmas’), mirem de dir i escriure Bon Nadal (i no ‘Feliç Nadal’) o Bones festes.

    I com a curiositat, mireu com es diu en altres llengües:

    Bon Nadau e erós an nau (aranès

    Bo Nadal e feliz ano novo (gallec

    Feliz Navidad y próspero año nuevo (castellà

    Zorionak eta urte berri on (èuscar

    Joyeux Noël et bonne année (francès

    Frohe Weihnachten und ein gutes neues Jahr (alemany

    Buon Natale e felice anno nuovo (italià

    Merry Christmas and Happy New Year (anglès)

    Molts refranys de Nadal ens parlen de retrobament familiar, de la llargada del dia, d’aspectes agrícoles i d’un temps en què sembla que feia molt més fred que no pas ara.

    Us n’exposem alguns a continuació:

    Per Nadal, cada ovella al seu corral i per Sant Esteve, cadascú a casa seva 

    Per Nadal, pas de pardal; per Sant Esteve, un de llebre; per Any Nou, un de bou; i pels Reis, ase és qui no ho coneix.

    Nadal amb lluna any de fortuna

    Les dolçaines de Nadal solen dur mal de queixal

    El vi de Nadal ni emborratxa ni fa mal

    Nadal en dimarts dolent per als sembrats

    Nadal amb gelada duu bona anyada

    De Nadal a Sant Esteve durarà la bondat teva

    Pels Reis el dia creix i el fred neix

     

    Article complet

  • EL 9 ETS i UTS. Nova gramàtica: otorrino/erradicar

    Ara ‘otorrino’ i ‘erradicar’ s’escriuen amb dues erres

    Núm.47// En general, en les paraules compostes i derivades, el segon formant no duplica la r: preromànic, iberoromà, semirecta.

    Però sí que s’escriuen amb dues erres arraconat, irracional, virrei, aiguarràs…, i els que acaben en rrafi, -rràgia, -rrea, -rrinc, -rroide:  hemorràgia, diarrea, seborrea…

    La nova ortografia, que ja s’ha d’aplicar en els escrits, ens diu que ara hem d’escriure amb dues erres els casos següents:

    1. Les paraules formades amb els prefixos a- (que nega) arrítmia, arrecerar; cor- (variant de con-) correferent, corresponsable.
    2. La paraula erradicar i els seus derivats: eradicació, erradicatiu
    3. Els compostos amb els radicals d’origen grec: raqui– (columna vertebral), reo– (corrent), rino– (nas), rinco– (trompa), rizo– (arrel) i rodo– (rosa): cefalorraquidi, batirreòmetre, otorrinolaringòleg, ornitorrinc, arrizotònic…

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Refranys: Que Santa Llúcia et conservi la vista!

    Núm.46// Que Santa Llúcia et conservi la vista! 

    És una expressió popular que es diu quan algú no troba una cosa que té davant del nas. I és que segons la llegenda, santa Llúcia es va arrencar els ulls quan un jove els hi va elogiar. Com passa amb tots els màrtirs, la santa se sol representar amb una palma i un plat amb els seus ulls.

    Santa Llúcia, que se celebra el 13 de desembre,  s’associa a la deessa grega Demetra i a la romana Cerere i és la patrona de tots els oficis que estan relacionats amb l’agudesa visual: cosidores, picapedrers, matalassers, espardenyers, estudiants, rellotgers, escriptors…

    La festa de Santa Llúcia sempre ha estat molt arrelada a Catalunya i encara es fan activitats de tota mena:  la festa de les ‘llucietes’, aplecs, fires, festes majors d’hivern… A Barcelona és costum, cada 13 de desembre, que els seus devots visitin la petita capella de la catedral, dedicada a la santa, per encendre espelmes i demanar-li protecció.

    Article complet

  • El 9 ETS I UTS. Jocs en català

     

     

    Núm.45//

    Des del 2013, el Consorci per a la Normalització Lingüística dóna a conèixer l’oferta de jocs i joguines en català i en fomenta l’ús i el consum a través de la campanya I tu, jugues en català?.

    Com podem saber quins jocs hi ha en català al mercat? Molt fàcil, a la pàgina web del CPNL https://www.cpnl.cat/jocs/index.html hi trobareu les instruccions per descarregar-vos l’aplicació de la llista de jocs en català i també per saber quines botigues les tenen en tot el territori català. Això ho podeu fer a través del mapa interactiu https://www.cpnl.cat/jocs/establiments/ . Més de 400 botigues de tot Catalunya donen suport a aquesta campanya.

    En l’apartat d’enllaços d’interès hi podeu trobar explicacions sobre jocs tradicionals com l’arrencacebes; l’un, dos, tres, pica paret; el joc del mocador, etc., així com d’altres de més antics. A més a més, el diccionari de jocs i joguines del Termcat, en el qual podeu consultar els termes sobre jocs en català.

    En la campanya “I tu jugues en català?” d’aquest any, s’organitza un concurs a Instagram sobre preguntes de jocs i joguines. Us animem a participar-hi seguint l’etiqueta #jugacpnl. Hi ha premis interessants!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Topònims: el significat de QUER

    Topònims:Un significat oblidat: el significat de QUER

    Núm. 44// Si busquem la paraula ‘quer’ al Diccionari de la llengua catalana, no obtindrem cap resultat. I, en canvi, és una paraula que apareix en molts topònims que coneixem. De fet, molts noms de lloc, si no s’han format sobre el nom propi d’una persona, perpetuen el lèxic comú de la zona i es converteixen en testimonis molt valuosos de la llengua parlada en temps llunyans.

    Això ha passat amb la paraula QUER, que procedeix del mot *CARIU, d’origen preromà, potser cèltic, i que vol dir ‘roca, penyal’. El mot ‘quer’ està en desús des de finals de l’edat mitjana i per això el significat s’ha perdut. De tota manera, a Osona i als seus voltants hi ha força topònims relacionats amb el mot ‘quer’: ‘el bosc del Quer’ (Sant Julià de Vilatorta), el Morro del Quer (Vidrà), Santa Llúcia del Quer i el castell del Quer (Prats de Lluçanès), Querós (Rupit i Pruit, Sant Hilari Sacalm), el Querol (Tavertet), la Quereda (Tavertet), les Queredes (Arbúcies), la Quera del Boc (Orís), etc.

    A vegades a la paraula ‘quer’ se li afegeix un adjectiu, un substantiu o un altre element. En la toponímia catalana en tenim molts exemples: Queralt (‘roca alta’), Queralbs (‘roques blanques’), Alboquers (‘blanques roques’), Dosquers, Sobrequers (‘sobre les roques’), etc.

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Lèxic: bola i embolar

    Els múltiples significats de ‘bola’ i ‘embolar’

    Núm. 43//Entre els significats de bola del diccionari, hi trobem que pot ser un ‘cos esfèric ‘, ‘una mentida’ i ‘betum’. És curiós que del ‘betum’ també se’n digui ‘bola’. Ens diuen els diccionaris que l’origen d’aquest significat probablement cal buscar-lo en el mot ‘bol’, terra o argila ocrosa.

     

    A Osona és habitual ‘embolar’ les sabates, perquè del betum se’n diu ‘bola’. Per tant, igual que de betum en surt ‘embetumar’, i de ‘llustre’, en surt ‘enllustrar’,  de bola, en deriva el verb  ‘embolar’.

    D’altra banda, hi ha un altre significat d’embolar (els bous), que és sinònim d’empiular o empalmar: posar piules (a un bou que ha de córrer). Segons el DCVB (Diccionari català-valencià-balear) embolar és cobrir amb una bola una punxa per evitar de punxar-s’hi. «S’embolen les banyes als bous perquè no facin mal». Bou embolat: espectacle festós consistent en fer córrer per la vila un brau amb dues boles de pega enceses a les puntes de les banyes.

     

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Frases fetes. Endavant les atxes!

     ENDAVANT LES ATXES!

    Núm. 42// La definició del mot ‘atxa’ al Diccionari de l’IEC diu:

    atxa1

    f. [LC] Ciri gran i gruixut de forma prismàtica i de quatre blens.

    Així doncs, és clar que una ‘atxa’ no és una destral, contràriament al que es podria pensar, sinó un ciri gros que encapçala algunes processons de Setmana Santa.

    La confusió ve arran del mot ‘hacha’, la traducció catalana del qual és ‘destral’. En aquest cas, tots dos mots es refereixen a eines de tall.  La paraula castellana ‘hacha’ deriva d’un mot francès, en canvi, ‘destral’ expressa que l’eina només requereix una mà, en concret la dreta (detxera, en llatí).

    El mot ‘atxa’, per contra, deriva del llatí facula, que és un diminutiu de fax, -cis (‘torxa’). Les atxes, es duien a l’inici de les processons funeràries o de Setmana Santa. Així, quan es deia “Endavant les atxes”, la comitiva avançava o reprenia la marxa. Actualment aquesta expressió s’utilitza col·loquialment per indicar la voluntat de continuar una acció malgrat les dificultats, o la resignació que vagi endavant una cosa que voldríem evitar. S’ha transformat, doncs, en un crit d’ànim col·lectiu per dur a terme una acció valenta i decidida.

    Article complet