Arxiu per març, 2018

  • EL 9 ETS i UTS. TOPÒNIMS I ANTROPÒNIMS: noms d’origen hebreu

    De Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases!

    Núm.9 //Durant uns quants segles, a Catalunya,  noms com Joan, Josep o Maria van ser molt habituals (d’aquí ve la frase reproduïda). Es tracta de noms d’origen hebreu que encara trobem a casa nostra i que tenen significats molt relacionats amb la religió. Vegem-ne uns quants exemples:

    Josep (José, Joseba, Joseph, Yusuf…) vol dir “que Déu em renovi la família”; Maria (María, Miren, Mary, Maryam… ) significa “ésser rebel, contumaç”; Joan (Juan, John, Yuḥanna… ), “Déu és propici o Déu s’ha compadit”. També són d’origen hebreu noms com Anna (“compassió”), Hassan (“bell”), Jaume (“el segon, de dos bessons”), Judit (“la jueva de Judà”), Marta (“senyora”), Miquel (“Déu és just”) o Raquel (“ovella”), entre d’altres.

    Deixant a part l’antroponímia, la llengua hebrea, en canvi, ha deixat poca empremta en el lèxic comú català. Això sí, són d’origen hebreu paraules com ‘amén’, ‘mannà’, ‘pasqua’ o ‘dissabte’.

    Article complet

  • EL 9 ETS i UTS. FRASES FETES. Gat escaldat, l’aigua tèbia tem

    Núm. 8// «Gat escaldat l’aigua tèbia tem». Marrameu! Ai, el gat escaldat, que no tornarà mai més a treure el nas a la cuina!

    Aquest proverbi tan animal ens ve a dir que les persones que han patit un perjudici –sovint perquè han fet una malifeta– miren de no tornar a caure en l’error. Davant els perills, aquells que han estat escarmentats solen ser més previsors. Del mateix refrany, hi ha una altra variant que diu: «Gat escaldat de l’aigua tèbia fuig».

    Els gats, que, ja ho sabem, són malfiats i temorosos de mena, i l’aigua, que no poden veure ni en pintura, deuen haver ocasionat aquest refrany popular. Ara, s’ha de dir que si hi ha un animal capaç de caure en l’error dues o més vegades aquest és l’humà. No n’aprenem! Ai, las! No hi ha manera. A veure si hauríem de ser una mica més bèsties tot sovint…

    Article complet

  • Els accents diacrítics (4)

    Seguint l’Ortografia de l’IEC del 2016, no s’aplica l’accent diacrític en els compostos i derivats d’aquests mots:

    adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu

    rodamon

    a contrapel, repel

    entresol, subsol

    Però sí que es fa servir en mots amb guionet:

    déu-vos-guard (substantiu)

    mà-llarg

    pèl-ras

    pèl-roig

    Alguns mots i els seus derivats que s’han escrit amb diacrític segons el significat ara s’escriuen sense:

    bota

    dona, dones

    feu, desfeu,

    fora

    molt

    mora

    net, besnet, rebesnet

    os

    sec

    soc

    vens, venen

    ves

     

     

     

     

     

     

     

     

    Article complet

  • El 9 ETS i UTS. Lèxic: Grenyal

    Núm. 6// Segons la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, ‘grenyal’ és un adjectiu que significa ‘no ben madur’ i ‘poc cuit, que crueja’.

    Per altra banda, el Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll diu que grenyal significa ‘verdós’ i així es refereix a les figues o al blat verd encara. També esmenta el significat relacionat amb els llegums i l’arròs, quan es vol fer referència que és cuit de amnera incompleta. Terme propi de l’Empordà, Tarragona, el Vallès i Barcelona.

    Pel que fa a l’origen del mot, el Gran Diccionari de la llengua catalana apunta que probablement deriva de greny per comparació amb la duresa d’un greny (sortint, ple de caires i d’esquerdes, d’una vena de pedra).

    Ens agradava l’arròs grenyal -com cal-, i no pas covat o pastat.

    Publicat: 2/03/18

    Article complet