Arxiu per febrer, 2022

  • El 9 Ets i uts. Expressions: anem a fer el got?

    •  

    Núm. 212// Sortir de casa per prendre una beguda és una excusa per fer alhora altres coses, sobretot xerrar amb els amics o les amigues i desfogar-nos, també per conèixer gent o per lligar. Com a anècdota, tot diferent del que hem explicat fins ara, us direm que n’hi ha un que va anar a un bar, acompanyat del seu pare, i en va sortir amb un contracte del Barça en un tovalló. I només tenia 12 anys. En fi, als bars, ja ho veieu, s’hi han gestat i produït grans històries, d’amor i de negocis. 

    Però no és ben bé sobre bars del que versarà l’article d’avui. Quan volem sortir per prendre una beguda i demanem als altres si volen venir, segons la zona, es diu d’una manera o d’una altra. A Osona, especialment, se’n diu «Anem a fer el got?». No és, però, l’únic lloc on s’usa. En algunes altres contrades se’n diu anar a fer un beure, o en plural (anar a fer uns beures). A les comarques gironines se sol dir molt anar a fer el toc. Al Ripollès són ben originals i ho expressen així: «Anem a fer la tassa?», tot i que la tassa la fem servir més aviat per esmorzar que no pas per prendre una beguda en un bar, en un cafè o en una discoteca.  

    Els d’Alacant i de València ho expressen d’una manera més amagada, més sobreentesa: «Mo n’anem a fer una?» (on una es deu referir a la copa). D’altres són més breus: «Anem a fer un glop?». I encara n’hi ha que són més fats, o insípids, i diuen simplement anar a prendre alguna cosa, o anar de copes, si pensem prendre’n més d’una. Doncs, res, que la festa continua. Que no pari! 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts: jocs de paraules en català

     

    Núm. 212//Aquestes últimes setmanes els aficionats als jocs de paraules en català estan d’enhorabona, perquè hi ha hagut l’aparició de dos nous jocs en línia que han revolucionat les xarxes. Parlem del PARAULÒGIC i del WORDELCAT.  

     No voldríem començar a parlar d’aquests dos jocs sense abans fer referència al que podríem anomenar els antecedents. 

     D’una banda hi ha el parauler (Scrabble), que és el joc de paraules clàssic en què els jugadors han de lletrejar paraules creuades sobre un tauler de joc, per a això, fan servir fitxes amb lletres, que tenen diferents valors. La puntuació de les paraules es calcula segons el valor de cada lletra i de les possibles caselles amb premi del tauler. És més que un joc i serveix per millorar el vocabulari, descobrint paraules noves a cada partida. També hi ha la versió en línia. 

     D’una altra banda val la pena esmentar l’Enigmarius, que cada dia podem escoltar a El matí de Catalunya Ràdio, des de fa més de 15 anys. Es tracta d’un enigma verbal basat en Edita data i hora un doble sentit que cal desxifrar i respondre amb una sola paraula. En Màrius Serra juga amb l’enigmística (art d’endevinar enigmes representats per gràfics o figures, endevinalles, mots encreuats, jocs de paraules, etc. ), els anagrames (transformació d’un mot o d’una frase en un altre per la transposició de les seves lletres) o els palíndroms (mot, frase, que és igual llegit d’esquerra a dreta que de dreta a esquerra). 

     El mes de novembre l’entitat Rodamots va crear un passatemps, Paraulògic, que posa a prova les habilitats lingüístiques dels jugadors que han de trobar tantes paraules en català com sigui possible. L’usuari disposa de set lletres col·locades en sis hexàgons blaus i un de vermell que imiten les cel·les d’un rusc. L’objectiu és localitzar el major nombre de paraules a partir d’aquestes lletres a condició que continguin la lletra de l’hexàgon central de color vermell. Les paraules han de tenir un mínim de tres lletres i la combinació de lletres canvia cada dia. 

     No s’admeten noms propis, només paraules que apareguin al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). A més, si cliques damunt del mot hi apareix la definició. També es poden formar paraules amb totes les lletres disponibles al rusc, que valen deu punts. Se’ls ha de sumar, per això, el valor de cada lletra. Per tant, la puntuació màxima seria de 17 punts. Els creadors s’han inspirat en l’Spelling Bee del New York Times. 

     El WordleCAT, és una adaptació al català del joc creat per Josh Wardle en temps de confinament per culpa de la pandèmia de la Covid. El funcionament és molt senzill, cada dia cal trobar una paraula de cinc lletres a partir de les pistes que ens van donant i noméstenim sis oportunitats per trobar la paraula del dia. 

    Cada lletra és dins un quadrat, quan escrivim la primera paraula a l’atzar les lletres canvien de color. En verd sortirà la lletra que està en la posició correcta, en groc si la paraula conté la lletra, però no està en la posició adient, i gris si la lletra no apareix a la paraula que busquem. 

    Mentre que amb el Paraulògic el repte és trobar com més paraules millor, amb el Wordlecat se n’ha de descobrir una de sola. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: els tres tombs. Els Tonis.

    Lèxic. Els tres tombs 

     

    Núm. 211// El català està de festa! Aquesta vegada parlarem dels Tonis. Que què són? Doncs, mireu, és la festa dedicada a sant Antoni Abat, el protector dels animals, que a partir del gener se celebra a molts llocs de Catalunya. També és coneguda com els Tres Tombs.. 

    És una festa de caràcter religiós i alhora popular, i consisteix en les cavalcades i en les benediccions dels animals, a més d’altres actes. L’acte principal són els Tres Tombs, les tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir pel centre dels pobles. Més tard es fa la benedicció dels animals, també de mascotes com gats, gossos i ocells. 

    Originalment la festa la feien els traginers, que festejaven el seu patró. Més tard, també els hostalers, el pagesos ramaders, els tractants de bestiar, els transportistes i altra gent amb professions lligades als animals.  

    Per saber més bé de què va aquesta festa, vegem un petit vocabulari dels Tonis. 

    Tonis: participants i organitzadors de la festa de Sant Antoni Abat. 

    Cordonista: persona que porta un dels dos cordons de la bandera del gremi. Ajuda a organitzar la festa.  

    Banderer(a): persona que porta la bandera del gremi i organitza la festa. 

    Traginer(a): persona que tenia per ofici traginar mercaderies amb bèsties de càrrega. 

    Taverner(a): persona que regenta un establiment on es ven vi i altres begudes, a més de servir-se menjars. Les tavernes eren els llocs on antigament els traginers se solien aturar i fins i tot s’hi podien quedar a dormir. 

    Ball del ciri: ball de sis parelles propi de la plana de Vic, les Guilleries i el Moianès, en què les dones porten rams. A l’intermedi del ball, cada ballador pronuncia la coneguda proclama: «Habitants de la vila de…, qui de burro en amunt no celebri la festa de Sant Antoni pagarà un bot de vi d’Alella. Dic a la una…; dic a les dues…; dic a les tres…». Actualment el ballen només els banderers i cordonistes amb les seves parelles.  

    Guarniments: conjunt de corretges, collar, brides, etcètera, que es posen a un cavall, a un mul o a un ruc, per al transport o la feina general. 

    Burros, ases o rucs: (Equus asinus) animal més petit que el cavall, amb orelles molt llargues, que és emprat sobretot com a bèstia de càrrega. 

    Genet, geneta/amazona: persona que munta a cavall. 

    Passant de la vigília: un passant és una cercavila. El primer passant se celebra la vigília dels Tres Tombs. Les juntes de la festa, amb un nombrós grup de Tonis i simpatitzants, i acompanyades per una orquestra, fan una volta pels carrers principals de la població. Es dirigeixen a les cases dels banderers, cordonistes, Tonis tradicionals i de l’alcalde, on són obsequiats amb un petit refrigeri amb cava, vi, embotits, pastissos, coques i plats culinaris variats.  

    Passant dels Tres Tombs: Consisteix en una cercavila que passa tres vegades amb els carruatges i els animals, i durant el trajecte s’aprofita per fer parades a casa dels banderers, cordonistes, alguns hostals, bars i cases d’antics Tonis, on els participants són obsequiats amb la mateixa gentilesa que la del dia anterior. Les carrosses, tartanes i tota mena de carros són guarnits i acompanyats per una o dues orquestres. 

     

    NOTA: Agraïm l’amabilitat de Joan Arimany i Juventeny per la informació aportada i per les fotografies. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic del porc III

    Del porc, fins la cua és bona (i III) 

    Núm. 210//Acabem avui el lèxic del porc, que vam encetar fa dues setmanes.  

    Omplim el rebost de la cansaladeria   

    Quan ho tindrem tot embotit, courem totes les botifarres que calgui a la caldera, amb el brou de la matança, excepte la catalana (que haurem fet amb carn magra crua trinxada, sal i pebre, i que courem amb aigua clara). Un cop fredes, les guardarem al rebost o en un lloc refrigerat. 

    Farem les llonganisses (amb budell gruixut) i els fuets (amb budell prim) amb carn vermella picada barrejada amb una mica de cansalada, sal i pebre, els xoriços, amanits amb pebre vermell, i les sobrassades (amb la massa més fina i condimentada amb pebre vermell dolç). Després els portarem directament a l’assecador i els penjarem. També hi penjarem una part de les botifarres crues perquè s’assequin: seran les somaies 

    També podem fer i coure al forn el pa de fetge, embolcallat amb la mantellina (tel que envolta el fetge i que també serveix per embolicar pilotes o mandonguilles de carn).  

    Antigament, per conservar, es preparava el confitat o cossi posant en una olla una part del llom, costella tallada o embotits i cobrint-ho de llard líquid o semilíquid, que quan es refredava quedava pres.  

    Amb el rebost ple, tots aquests embotits aniran sortint al taulell de la cansaladeria, al costat de la carn per consumir, o al de la xarcuteria, al costat d’altres productes elaborats i curats. I desmentirem la dita:  “A qui no mata porc, ningú li dona botifarres.” 

    Font: CNL del Vallès Oriental. Del porc, fins la cua és bona. Lèxic del proc i l’embotit. https://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoriental/publicacions/1037/del-porc-fins-la-cua-es-bona-lexic-del-porc-i-lembotit  

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

40 60 apòstrof bones calma català cavallfort cursos diccionari normatiu diec2 dret embolar empresa erradicar escacs escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala joc jocs en català justícia lèxic nova gramàtica pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica salutació sigles sinònims temps termcat topònims tèxtil verbs vista