Arxiu de la categoria ‘Bocins de llengua’

  • 70. Per Nadal, recordeu que… (II)

    Les tres grans nits

    En aquests dies hi ha tres grans nits: la Nit de Nadal (en castellà, Nochebuena; no en direm mai *Nit Bona); la nit de Cap d’Any (en castellà, Nocehevieja; no en direm mai *Nit Vella), i la nit de Reis (quan hem d’anar a dormir d’hora perquè els Reis no ens trobin pas desperts).

    Els polvorons i els mantecados

    El polvoró és un pastisset elaborat amb farina, llard o mantega i sucre, que es desfà en pols quan es mossega. Ja fa Reisuns anys que aquesta paraula es va incorporar als diccionaris com a forma catalana. La paraula mantecado, en canvi, manté la forma original en castellà, i per això es marca amb la cursiva. No heu de confondre els mantecados amb les mantecadas, que corresponen a les nostres mantegades i que són tot una altra cosa.

    La grossa

    El primer premi del sorteig de Nadal es coneix amb el nom de la grossa de Nadal (en castellà, el gordo).

    El Niño

    A més de ser un, malauradament, conegut conjunt de corrents marins freds que apareixen cada desembre a la costa sud-americana del Pacífic, el Niño és també el nom del sorteig de la loteria del dia de Reis, que és coneguda popularment com a sorteig del Nen o sorteig de Reis.

    La cuesta de enero

    Per passar aquesta època difícil després de les despeses que generen les festes, hi ha diverses alternatives: gener costerut, vaques magres de gener o costa de gener.

    Els tres reis…

    Recordem que els noms dels reis són: Melcior (el rei blanc), Gaspar (el rei ros) i Baltasar (el rei negre), i que és una tradició ben catalana anomenar-los pel seu color.

     

    Article complet

  • 69. Ara que ve Nadal, recordeu que…

    La panera

    Aquell recipient fet de vímet o de cartó, rectangular o ovalat -ple de torrons, de cava, de fruita seca o de llaunes de vermut- que alguns i algunes tenen la sort de rebre de l’empresa on treballen no és una cistella ni un cistell, sinó una panera.

    TorróLa nadala

    Si enviem a algú una postal de Nadal, una felicitació, li enviem una nadala (en castellà, christmas); si la fem cantada (com ara Fum, fum, fum o Ara ve Nadal), també és una nadala (en castellà, villancico).

    El tió

    Si veieu un tronc gros, sovint ple de grops, vestit amb una barretina i amb una banda pintada amb una cara humana, heu trobat un tió (o uns tions). Per Nadal es fingeix que, a força de bastonades de les criatures, arriba a cagar dolços i altres regals, per la qual cosa la cançó amb què es tusta comença dient “Caga, tió!”. La paraula *cagatió no surt encara als diccionaris…

    El Pare Noel

    L’home gran, vestit de  color vermell, que porta regals a grans i petits el dia de Nadal, avui dia l’anomenem Pare Noel o bé Santa Claus (Papá Noel en castellà). Si tenim sort, potser més tard, el dia 6, passen també per casa els Reis d’Orient (o Reis Mags)…

    La Nit de Nadal

    La nit de la vigília de Nadal és una de les més riques del costumari popular, i no per casualitat coincideix amb una de les dues nits solsticials (l’altra és Sant Joan). En destaca la reunió familiar per cremar els tions i la Missa del Gall. En castellà se’n diu Nochebuena, en català Nit de Nadal (i no *Nitbona…).

    La nit de Cap d’Any

    L’últim dia de l’any potser trobem pels carrers l’Home dels Nassos, un ésser fantàstic que té tants nassos com dies té l’any. A la nit de Cap d’Any (i no *Nitvella, en castellà Nochevieja), les dotze campanades ens ajuden a fer el trànsit d’un any a un altre. El dia següent és el dia de Cap d’Any.

    La flor de Nadal

    Per la vistositat de les seves fulles vermelles –ara també d’altres colors- ha esdevingut un element decoratiu propi de Nadal. És la ponsètia (en llatí Poinsettia pucherrima, en castellà ponsetia), la flor de Nadal que decora la casa.

    Els pavos i les pavas

    Recordeu que el pavo és el gall dindi i la pava, la polla díndia. El plural d’aquestes paraules és galls dindis i polles díndies, respectivament. El pavo real és el paó, i no es menja.

    Els torrons

    A l’hora de traduir al català el turrón de yema heu de tenir en compte que la forma genuïna corresponent és torró de crema i no la traducció literal del castellà torró de *gema.

     

    Article complet

  • 65. Gimcana? gimkana? ginkama? gincama? gymkhana? gincana?

    gimcana logoDe totes aquestes possibilitats, l’única que és catalana és gimcana. Prové de la forma anglesa gymkhana, que al seu torn és una combinació de gym[nastics] (gimnàstica) i l’hindi [gend]khana (sala de joc de pilota). El diccionari diu que és una cursa de característiques especials o de dificultat capritxosa amb finalitat de divertiment. En castellà, tot i que no està incorporada al diccionari oficial de la Real Academia Española, s’utilitza habitualment la forma gincana.

    Article complet

  • 64. Punt volat

    El punt de la ela geminada és un punt volat, no pas un punt com els altres (ni tampoc un guió). En el teclat dels ordinadors es troba a la tecla amb la xifra 3.

    La til.la pot ser la solució als teus nervis

    La til·la pot ser la solució als teus nervis

    Semblen detallteclats menors, però aquests detalls distingeixen un text acurat i ben acabat i un altre text menys ben fet.

    Si no utilitzeu aquesta tecla per fer el punt volat, el verificador ortogràfic us el marcarà com a error.

     

    Article complet

  • 62. *Solventar

    índexL’ús d’aquest verb s’ha fet molt freqüent en contextos suposadament cultes, però no és propi del català. Les formes equivalents, segons el context, poden ser resoldre, solucionar, evitar, corregir

    Han de solventar aquests problemes ràpidament     →         Han de resoldre aquests problemes ràpidament

    Hem pots ajudar a solventar-ho?      →          Hem pots ajudar a solucionar-ho?

    Article complet

  • 61. Llapis, retolador, motxilla, xandall…

    Com cada any pel setembre…
    Com cada any pel setembre, comença un nou curs escolar. Els nens confeccionen inacabables llistes de material que els pares llegeixen amb resignació, tot pensant en els equilibris que els tocarà fer per no sortir del pressupost familiar.
    I és que tot és necessari. Des dels estris de tota la vida (llapis, goma d’esborrar, maquineta de fer punta, bolígraf, ploma estilogràfica…) fins a les eines més modernes (líquid correctiu, retolador de punta fina, marcador fluorescent, notes adhesives…), sense oblidar altres objectes imprescindibles perquè els estudiants es puguin organitzar adequadament (clips, grapadores, perforadores, carpetes de tota mena, pots de llapis…).
    És clar que, un cop comprat tot aquest material, encara caldrà pensar en els llibres de text, la motxilla (amb rodes o sense), el xandall, la bata… Tot això sense comptar que potser l’ordinador de casa necessitarà que l’actualitzem (un ratolí sense cable, un teclat nou, una connexió ADSL…).

    Per recordar:

    Llapis és invariable, és a dir, pren la mateixa forma per al singular i per al plural (un llapis, dos llapis)

    La motxilla i el xandall, ambdues amb doble ela…

    El Tipp-Ex i el Post-it són les marques comercials del líquid correctiu i de les notes adhesives, que són els productes genèrics. És semblant al Velcro (veta adherent) o a les Wamba (vambes, sabatilles per fer esport).

    *Inalàmbric no existeix, perquè no tenim alambres en què connectar aquest ratolí (o el telèfon). Ha de ser sense cable o sense fils.

    Article complet

  • 60. *Promig i mitjana

    En estadística, el substantiu femení mitjana és sinònim de mitjana aritmètica, és a dir, el resultat de dividir un seguit de nombres per la quantitat de nombres que tenim.

    No és correcte *promig ni tampoc, amb aquest significat, mitja (femení de mig). El terme correcte, doncs, és mitjana.

     

    Tampoc no són correctes les expressions *mig termini –que s’ha de canviar per termini mitjà– ni *punt mig –que s’ha de canviar per punt mitjà.

     

    Temperatura mitjana

    Terme mitjà

    Classe mitjana

    Tècnic mitjà

     

    Article complet

  • 59. De malalties i malalts

    Infermer  -a (i els derivats, com infermeria) deriva d’un mot antic, inferm, procedent del llatí infirmus (el contrari de firmus, del qual procedeix ferm (‘que no cedeix, resistent’), equivalent al castellà firme, que té el mateix origen).

     

    Inferm va caure en desús i el seu significat fou assumit per un altre mot, malalt, procedent de llatí vulgar male habitus (‘que es troba malament’), d’on procedeix el francès malade. De malalt, deriva malaltia.

     

    Veiem doncs que *enfermetat és un castellanisme i que el mot correcte és malaltia.

     

    Els diccionaris recullen el mot infermetat, ben inusual per cert, que no és un sinònim exacte de malaltia, sinó que és el contrari de fermetat, i vol dir
    ‘manca de fermesa, manca de disposició de l’organisme a acomplir tal o
    tal funció’.

    L’infermer i la infermera cuiden les persones malaltes.

    El personal d’Infermeria es protegeix contra les malalties.

     

    Article complet

  • 58. ‘Tanmateix’ no és sinònim de ‘també’

    Tanmateix expressa que una cosa té lloc, malgrat allò que semblava oposar-s’hi.

     

    No hi van assistir tots els membres de la Junta; tanmateix la reunió va ser molt útil.

     

    És la forma catalana del néanmoins  francès, l’italià nonostante, l’anglès however i el castellà sin embargo.

     

    També, en canvi, vol dir ‘així mateix’, ‘de la mateixa manera’,’ igualment’…

     

    S’accepten els títols de llicenciada en Dret i tanmateix també els resguards corresponents.

     

    Article complet

  • 57. Etcètera o tres punts?

    Si una enumeració d’elements queda oberta –perquè qui redacta el text no pretén concretar tots els elements que en formen part- es recorre a l’expressió etcètera (molt sovint abreujada) o bé als punts suspensius (però no a l’expressió etcètera i als punts suspensius alhora). El mot etcètera o l’abreviatura corresponent van precedits de coma; en canvi, els punts suspensius no admeten la coma abans, i s’enganxen directament al mot anterior.

    A l’estoig hi porto el llapis, la goma, la maquineta, el regle…    
     
    A l’estoig hi porto el llapis, la goma, la maquineta, el regle, etc.    
     
    A l’estoig hi porto el llapis, la goma, la maquineta, el regle, etc…    

    Article complet