Arxiu per desembre, 2021

  • El 9 Ets i uts. Expressions amb ‘i’ II

     

    Núm. 204// Avui continuem amb les locucions en què hi ha dos sintagmes separats per la conjunció i. En aquest article en veurem de diversos territoris on es parla el català. Segons el Diccionari català-valencià-balear, a Mallorca es diu (o es deia) donar la carn i la sang quan algú se sacrifica molt en benefici dels altres. I a Menorca es diu robar (a qualcú) la carn i la sang, és a dir, ‘desposseir algú de tot’, deixar-lo pelat, per entendre’ns. Atenció, a València quan diuen foc i flamada d’algú, és que en diuen penjaments o insolències. Una expressió compartida per catalans i valencians és cap i casal, que vol dir la ciutat més important, la capital. És el títol donat tradicionalment a les ciutats de Barcelona i València.  

     

    Parlem de més foc: foc i lloc (on foc és equivalent a ‘llar’) fa referència a un impost andorrà de caràcter comunal o local. Es tracta d’un impost que paguen tots els residents a Andorra que tinguin entre 18 i 65 anys pel fet de tenir una residència principal en una parròquia d’aquest país, on estan censats. Se’l considera l’equivalent a l’Impost sobre els Béns Immobles (IBI), però l’IBI tributa sobre els béns immobles i no la residència de les persones físiques.  

     

    Molt diferent és l’expressió passar a foc i a sang una població (antigament, a foc i a flama), que vol dir ‘de manera violenta, devastadora’, és a dir, matar tothom i destruir-ho tot. Estar entre l’espasa i la paret és trobar-se una situació de la qual és difícil sortir. I a anar/ser net i polit s’intensifica el valor de l’adjectiu net. Per contra, quan diem net i clar, o clar i net, volem dir ‘clarament, sense ambigüitat’. I entre naps i cols, avui ja hem enllestit el segon article dedicat a aquestes locucions.  

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions amb ‘i’ I

    Núm. 203//La paraula locució pot significar ‘una manera particular del llenguatge’ o també ‘un grup de mots que té el valor semàntic o sintàctic d’un sol mot’. És en aquest darrer significat que ens centrarem en l’article d’avui i en els de les dues pròximes setmanes. De locucions n’hi ha moltes, moltíssimes; per exemple, quan diem «aquell està com un llum», per expressar que una persona és boja. Si ens hi fixem bé, veurem que hi ha un bon nombre de locucions formades per dos noms, dos adjectius, dos adverbis o dos verbs i entremig hi ha la conjunció i 

     

    «I de cop i volta va sonar el telèfon» –de fet també podríem dir de cop–, aquesta locució expressa la immediatesa i la usem quan una acció que arriba inesperadament. D’altra banda, dues persones són carn i ungla quan són inseparables, quan pensen o actuen com si fossin una sola persona. Més escatològicament també es pot dir ser cul i merda. En canvi, ser de carn i ossos té dos sentits completament diferents: a) ser subjecte a les misèries i febleses humanes; b) ser capaç de tendresa, de pietat per la consciència de la misèria de la natura humana. Quan estem molt prims podem dir que no tenim més que la pell i l’os –o bé no tenim sinó la pell i l’os, no pas *estar en els ossos, calc del castellà. 

     

    Un altre cas de locució pot ser: –És el senyor Ventura? –Sí, senyor, en carn i ossos (és a dir, ‘jo mateix’). O bé: ─Ets tu? ─Sí, soc jo en cos i ànima (que té el mateix valor de l’anterior). Aquesta locució pot prendre un significat ben diferent, ‘totalment, completament’: «Es dedicava en cos i ànima a la música». I entre una cosa i l’altra, hem arribat al final de l’article d’avui. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic de Nadal: cuidem-lo!


    Núm. 202// El català està de festa. Ara que fa més fred, que els dies són més curts i que la canalla té unes setmanes per esbargir-se i xalar, us animem a cuidar una mica més bé la llengua. Per això, hem elaborat aquest vocabulari de Nadal que us permetrà corregir-vos alguns errors que solen ser habituals i d’altres, no tant. 

    Per Nadal les famílies decoren la casa amb llums, l’arbre de Nadal (normalment és l’avet), les garlandes (no *guirnaldes), els serrellets (no pas *espumillón), el (boix) grèvol, el galzeran, el vesc (que porta sort durant tot l’any) i altres plantes, com la ponsètia. També hi ha algunes famílies que fan el pessebre (la representació del naixement de Jesús) amb diversos elements decoratius i figures: la molsa, l’estel o l’estrella de Nadal, el bou, la mula, el nen Jesús, la Verge Maria (o la Mare de Déu), Josep (el pare de Jesús), el caganer (figura escatològica i divertida que posa una nota d’humor a l’escena), els pastors, l’àngel… 

    En català la paraula Nadal és sempre singular, *Nadals és un calc del castellà Navidades. Per felicitar algú li diem «Bon Nadal!» o «Bones festes!» i de la Nochebuena en diem nit de Nadal. D’altra banda, el mot femení nadala tant es refereix a una cançó, a una postal o a la flor de Nadal 

    El 25 de desembre a moltes llars es fa cagar el tió (no es fa el *cagatió), que deixa anar regals després que la canalla el piquin i li cantin una cançoneta.  

    Nadal és igualment època de loteries: la rifa de Nadal, el sorteig del Nen i també la Grossa de Cap d’Any. I les festes continuen amb la nit de Cap d’Any (no pas *Nochevieja), amb la revetlla llarga i esbojarrada per a alguns (no pas *revellón). A les dotze mengem dotze grans de raïm, (no pas *dotze raïms) i fem soroll amb els espanta-sogres. Per felicitar-nos direm «Bon any nou!».  

    Més tard, el dia 5 de gener venen a visitar-nos els Reis d’Orient amb els seus patges i fan la tan esperada cavalcada. Els noms dels tres reis són MelciorGaspar i Baltasar (ep!, les tres erres finals no es pronuncien). L’endemà, l’Epifania, la mainada trobarà alguna sorpresa a casa. El mateix dia es menja el tortell de Reis, i a dins hi trobareu una fava i una figureta d’un rei; qui trobi la fava haurà de pagar el pastís i l’afortunat de la figureta serà coronat rei de la festa.  

    I, si voleu més recursos de Nadal en català (catàleg de jocs, cartes per als Reis de l’Orient, cançons de Nadal i per ballar per cap d’any, etc.)  podeu anar a l’espai web del CPNL  de Nadal en català

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: termes de jocs

    Juguem? En català? 

    Núm. 201// Per què juguem? Jugar és important perquè ens acosta als altres, perquè representa un estímul, perquè s’aprèn una manera diferent d’enfrontar-se a la realitat… I jugar en català contribueix a practicar la llengua d’una manera més col·loquial i en un context més distès. 

    Avui ens fixarem, justament, en algunes paraules sobre jocs que no diem de manera prou adequada. Si parlem de l’Scrabble, parlem d’una marca, no del producte en si mateix, que s’hauria de dir parauler i que defineix el joc perfectament: la construcció de paraules en un tauler. Una altra de les joguines estrella són els puzles o trencaclosques, totes dues adequades i que són diferents dels encaixables o jocs d’encaixos (més quadrats, amb volum i sovint de fusta). I les bales -no tan modernes, però ja sabeu que tot torna! A Menorca, per exemple, de la bala en diuen mèrvel, mot provinent de l’anglès marble. 

    Quan juguem als escacs, belluguem les figures; si juguem al parxís remenem els daus amb els gobelets i fem córrer les fitxes pel tauler, i si fem un puzle o un joc de construcció ajuntem i muntem les peces. En els jocs de cartes, quan n’hi ha un munt d’apilonades, parlem de la pila de cartes. I en jocs com el Carcassonne es juga amb llosetes: peces quadrades o rectangulars que no són encaixables i que se situen en el tauler de manera estratègica. En el cas de les videoconsoles, les controlem a través d’una palanca o comandament, no d’un joystick 

    Hi ha termes, però, que es fan servir i encara no s’han incorporat al nostre diccionari: és la clara evidència que la llengua viva és més dinàmica que la llengua acadèmica. És el cas del mot mípel, que designa la figura humanitzada que representa el jugador en molts jocs i que prové de l’expressió anglesa my people. O bé el terme buguejar, que indica que alguna cosa falla o no acaba de funcionar correctament – de l’anglès bug, error d’un programa d’ordinador-.  

    Per millorar jugant i enfortir l’ús de la llengua, la campanya “I tu, jugues en català?” del CPNL pretén posar a l’aparador els jocs i joguines en català que hi ha al mercat i els establiments on es poden trobar. Podeu consultar-les a la web cpnl.cat/jocs/ 

    També podeu jugar amb aquesta terminologia de manera més interactiva clicant aquí

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

alabril21 apòstrof beure bisbe bull carnestoltes català cursos dret DUC erradicar etsiuts expressions fil frase feta frases fetes got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia llengua lèxic musell nova gramàtica numerals paraules parts llibre porc recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tramvia tres tombs tèxtil verbs vint-i-nou xoriço