Entrades amb l'etiqueta ‘hidrònims’

  • EL 9 ETS I UTS. Hidrònims. El Gurri

    Rius amb noms d’origen preromà: el Ter i el seu afluent el Gurri

    Núm. 35// Uns quants rius de Catalunya tenen noms d’origen preromà. Com que provenen de llengües molt allunyades de la nostra, moltes vegades se’ns escapa el significat que tenen. El nom Ebre, per exemple, sabem que és un nom ibèric, però què vol dir Ebre ens és encara desconegut.

    El mateix passa amb el nom Ter (documentat amb la forma Ticer), que la majoria d’autors consideren un nom d’origen preromà (igual que Tec o Tet). Joan Coromines, però, va una mica més enllà i considera el Ter un hidrònim d’origen preromà indoeuropeu, potser cèltic, amb el significat de ‘riu major’.

    D’altra banda, el nom del riu Gurri, ja citat l’any 972, segons el mateix autor, està relacionat amb els mots bascoibèrics  gurri, gorri , que volen dir ‘rogenc’ o ‘roig’. Coromines creu que tenen el mateix origen preromà l’hidrònim Gurri i el topònim Gurb.

    De fet, hi ha força toponímia preromana a Osona. Pel que fa a la hidronímia, els noms Merlès (la riera de Merlès) i Sorreigs sembla que també poden tenir un origen preromà.

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Hidrònims. El Mèder

    Rius amb noms d’origen llatí: el Mèder i altres exemples

    Núm. 31// Els noms dels nostres rius, igual com passa amb els topònims, tenen orígens ben diversos. És lògic pensar que si la base del català és el llatí hi ha d’haver també hidrònims d’origen llatí en la nostra geografia. El riu Llobregat, per exemple, prové del llatí clàssic ‘rubricatus’, probablement pel color roig terrós (en llatí ‘rubeu’) que tenien les seves aigües.

    Pel que fa a la nostra comarca, podem parlar de l’origen llatí del riu Mèder, riu que neix al terme de Muntanyola i desguassa al Gurri, a la sortida de Vic. El nom Mèder és el resultat de la deformació eufemística del mot ‘merder’, d’origen llatí. Aquest riu apareix citat, segons Joan Corominas, com a ‘rivo Meritabile’ i ‘rivo Meridario’  el 1041 i el 1068. De ‘Merder’ es va passar a ‘Meder’ i, posteriorment, per allunyar encara més les connotacions negatives, es va desplaçar l’accent a la primera síl·laba: Mèder.

    Aquesta deformació eufèmica la trobem també en el topònim osonenc de Santa Eulàlia de Riuprimer, que igualment en origen fou ‘de Riu-merder’. Com és obvi, es va modificar per convertir en positiva una connotació clarament negativa.

    Aquest tipus de referències al mot llatí ‘Meridario’  no són exclusives d’Osona. A part del Mèder a Vic, tenim el Merdàs a Campdevànol, el Merdanç a Espolla i a Peralada, el Merdançà a Serinyà, etc. I tampoc són exclusius d’Osona els canvis volguts i buscats en topònims perquè no siguin malsonants. Recordem el topònim Malvitge transformat en Bellvitge o el famós Carall Bernat transformat, no fora cas, en Cavall Bernat.

    Article complet