Arxiu per maig, 2021

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Laila Karrouch

    Núm. 174//Un altre dels personatges osonencs vinculats amb la llengua catalana és Laila Karrouchuna de les primeres nenes marroquines que va arribar a Catalunya.  

    Infermera i escriptora, va néixer a Nador el 1977. L’any 1985 va deixar el seu país, juntament amb la seva mare i els seus germans, per venir a viure a Vic, on es va retrobar amb el seu pare, que havia arribat a Catalunya l’any 1976. Tenia vuit anys.  

    Aleshores va començar el procés d’adaptació a una nova cultura i costums, fet que va desencadenar un seguit d’emocions que la marcarien per sempre. Ella mateixa explica que va començar a escriure per necessitatper fer aflorar tot el que l’havia marcat. 

    D’origen amazic, es considera catalana de sentiment, i té clar que a l’escola la llengua comuna ha de ser la catalana. En paraules seves, “la comunicació, conèixer la llengua del lloc on vius, et protegeix”. 

    El 2004 va guanyar el Premi Columna Jove amb la biografia De Nador a Vic, que més endavant va actualitzar amb la biografia novel·lada Petjades de Nador. 

    També va escriure Un meravellós llibre de contes àrabs per a nens i nenes, del 2006, un recull de contes típics del Marroc. Hi va recollir rondalles i contes de la cultura popular amazic que havia escoltat de petita, i que el pas del temps amenaçava d’esborrar per sempre.  

    Laila, publicat el 2010, Quan a l’Isma se li van creuar els cables, del 2015, i Que Al·là em perdoni, del 2021, conformen la resta de la seva obra literària. 

    El 2017 es va estrenar Nador, un espectacle basat en la seva obra. Nador és un viatge sensorial a l’interior de l’ésser humà a través d’una conversa entre una dona catalana d’origen amazic i una persona d’arrels occidentals.  

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: diferents maneres de negar III

    DIFERENTS MANERES DE NEGAR (III) 

     

    Núm. 173//A part de la negació per mostrar desacord o desaprovació, de la negació absoluta, amb no … gens, i del reforç de la negació, amb no … pas, que hem vist aquestes dues últimes setmanes, hi ha també la negació parcial, que té el sentit de ‘poc’ o ‘una mica’. En aquest cas, usem tant no … gaire (“No tinc gaire fred”, que vol dir ‘tinc poc fred’ o ‘tinc una mica de fred’) com no … massa (fórmula acceptada fa poc; “No li fa massa vergonya parlar en públic”). No s’ha d’utilitzar *no … molt, que és un calc del castellà. Als Pirineus de Lleida se sent a dir guaire, que no és una forma normativa, però sí genuïna d’aquella zona, i que existeix també en aragonès i en occità gascó.  

     

    El no, a més, sol acompanyar altres paraules que també tenen un sentit negatiu, com són: ningú (“No hi havia ningú al carrer”), res (“No he trobat res que m’agradi”), mai  (“No ha anat mai als Estats Units”), cap (“No hi havia cap altre vol”), ni un(a) (“Aquest any no s’ha fet ni una cirera”), enlloc (“No l’he vist enlloc, el meu DNI”), ni … ni… (“No hi ha ni quetxup ni mostassa”), tampoc (“Jo no li diria tampoc”). Quan les paraules ningúresmaicapni un(a)enlloctampoc, algun dels grups començats amb un ni o alguna de les expressions mai de la vidaen ma/ta/sa vida, són en frases negatives i van davant del verb, és optatiu afegir-hi l’adverbi no per reforçar la negació: “Cap dels seus treballadors (no) va entendre la consigna”. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: diferents maneres de negar II

    DIFERENTS MANERES DE NEGAR (II) 

     

    Núm. 172// La setmana passada vam veure que per reforçar la negació hi havia la paraula pas. Avui veurem altres maneres de negar, perquè la negació té més cares de les que pensem. Començarem per la negació que mostra la disconformitat, el desacord o que reprova el nostre interlocutor. En aquests casos tenim una interjecció molt usada, que és ntx, un so que es fa fent petar la llengua contra les dents i el paladar (‘tocar l’ase’) : “T’agrada aquell youtuberNtx, què dius!, no té gens de gràcia!”. Popularment hi ha altres maneres de mostrar la disconformitat: sí, home!; ni borratxo; ni boig; ni en pintura, etc. 

     

    Si el que volem fer és negar absolutament una frase o també negar coses incomptables, en català hi ha diverses expressions, la més freqüent és amb no … gens: “No m’agrada gens, aquest jersei!” (negació absoluta, equivalent a zero), “No hi ha gens de llet” (negació d’un nom incomptable). Hi ha, però, d’altres expressions sinònimes de gensno … gota (“No en sé gota, de cosir”), no … (ni) mica (“No tinc mica de memòria”), no … (ni) brot (“No fot (ni) brot”), no … (ni) un bri (“No hi havia (ni) un bri d’herba”). La negació absoluta pot prendre altres formes com ara: en absolut (“No estic en absolut d’acord amb el que acabes de dir”), de cap de les maneres o de cap manera (“De cap manera vull que vinguis”). 

     

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: diferents maneres de negar I

    DIFERENTS MANERES DE NEGAR (I) 

     

    Núm. 171//Negar és dir que allò que una altra persona afirma, suposa o pregunta no és cert. De vegades neguem verbalment i de vegades neguem amb un gest o amb un posat. De negacions gestuals n’hi ha diverses: movent el dit de dreta a esquerra i movent el cap també de dreta a esquerra; hi ha igualment el gest de la boca i dels ulls. I no ens hi entretindrem més perquè cada cultura té els seus gestos. 

     

    Ara entrem en l’apartat de la negació verbal. En català l’adverbi principal per negar és el no. Aquesta paraula pot venir acompanyada del mot pas, que serveix per reforçar. Per exemple, si diem “No hi aniré pas”, té molta més força que “No hi aniré”. El pas serveix per assegurar que aquella acció no tindrà lloc. Observeu que el pas va darrere del primer verb. En canvi, si tenim verbs compostos, hi ha dues opcions: “No hi he pas anat” o “No hi he anat pas”. 

     

    També es reforça la negació en frases que expressen la prohibició (“No ho facis pas, això!”), en interrogatives en què demanem implícitament l’explicació al nostre interlocutor (“Aquest càntir vessa: no està pas esquerdat?”), en frases comparatives (“Estudia més tranquil a la nit que no pas durant el dia”) i en frases amb un verb implícit en què es nega parcialment el que s’ha dit anteriorment (—Ell surt tots els dies. —No pas quan plou.). El dia que ve en veurem més. 

     

     

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

alabril alabril21 anyelletllanat apòstrof català comptar contar cursos dat dit dret DUC dut enllepolit erradicar expressions fil flairefina frase feta frases fetes guants hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala justícia llengua llepol lèxic nova gramàtica numerals parts llibre punta quinfumfa recursos riquesa lèxica sinònims taló temps termcat topònims tramvia tèxtil verbs vint-i-nou