Arxiu per Novembre, 2019

  • El 9 Ets i uts. Expressions i frases fetes. Cantar les quaranta…

    Canta-li les quaranta si no vols que això sembli can seixanta!

    Núm. 96// En català tenim unes quantes expressions o frases fetes que contenen nombres. Unes de ben conegudes són “anar de vint-i-un botó” (anar mudat), “fer-ne cinc cèntims” (explicar breument una cosa) o “caure quatre gotes” (ploure molt poc), per exemple. Amb tot, avui ens volem fixar en dues expressions, molt conegudes, que tenen un origen ben curiós i que contenen nombres: “cantar les quaranta” i “ser can seixanta”.

    Per què ‘quaranta’ i per què ‘seixanta’?

    “Cantar les quaranta” a algú vol dir retreure-li les malifetes o renyar-lo. L’origen, però,  el trobem en un joc de cartes espanyol, el tuti. En aquest joc, guanya el jugador que aconsegueix reunir quaranta punts amb les cartes de més valor. Quan arriba aquest moment el jugador que els ha aconseguit ha de “cantar” els punts (dir-ho en veu alta) per informar-ne els altres. Per a la resta de jugadors és una amenaça que algú els canti les quaranta, ja que vol dir que han perdut.

    D’altra banda, si busquem el significat de “can seixanta” trobarem que és un lloc on tothom fa el que vol, on hi ha un gran desordre i un gran desgavell. Sembla que l’origen és un malnom que va rebre una fàbrica de teixits del segle XIX del carrer de la Riereta de Barcelona, on regnava el desori i la desorganització.

    Pel que fa a l’origen del nombre ‘seixanta’ en aquesta expressió, hi ha diverses teories, una de les quals ens diu que el sobrenom podria ser el resultat de la suma dels números que ocupava aquesta fàbrica, el 18, el 20 i el 22. El que sí sembla cert és que va ser una fàbrica bastant descuidada.

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic. Un nom per a cada empresa

     

    Anglicismes II. Un nom per a cada empresa

    Núm.95// Dia a dia apareixen nous models d’empresa  que, si no ens afanyem a anomenar-les en català, de seguida triomfa la designació del concepte en anglès: sentim  startup, spin-off, etc . Avui, doncs, toca parlar de com es diuen aquestes empreses en català.

    La pàgina web del TERMCAT (Centre de Terminologia ) www.termcat.cat  en el seu apartat de productes multimèdia ens ajuda a trobar-ne la resposta. Així, tenim que una empresa emergent (startup) és un negoci de constitució recent, que respon a una oportunitat de mercat important i que té un caràcter innovador i un creixement fort i ràpid. O bé que  una empresa derivada (spin-off) està creada per investigadors d’una universitat o una altra entitat de recerca i té com a objectiu explotar els resultats d’una investigació.  El terme que designa les empreses que tenen gran notorietat, reputació, solidesa i que cotitzen a la borsa amb grans beneficis, és el d’empresa de primera (blue chip company). O si parlem d’aquelles empreses que es basen en l’ús de tecnologies digitals i serveis financers innovadors n’hem de dir empreses de tecnologies financeres (fintech). I, finalment, tenim l’empresa puntcom (dot-com company), que se serveix d’Internet com a plataforma bàsica per desenvolupar la seva activitat.

    Trobarem, de ben segur, que la designació catalana també ens ajuda a entendre el model d’empresa. El nom sí que fa la cosa!

    Font: Termcat

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Nova gramàtica. Sigles en plural

     

    Parlem de sigles en plural?

    Núm. 94// No hem de perdre de vista que la sigla és una abreviació en majúscules d’alguna denominació formada per més d’una paraula, per tant, la seva finalitat és que ens estalviem d’haver-nos-hi de referir amb el nom llarg. Així, trobem sigles de tota mena: d’organitzacions (ONG, ONU, IEC), d’impostos (IVA), de trastorns i síndromes(TDA, SIDA), d’objectes (DIEC, CD), etc. Generalment, la designació és en singular.

    La nova gramàtica recull que hi ha sigles que es mantenen invariables o –i aquí hi ha la novetat- que poden formar el plural afegint-hi una essa minúscula al final,  és el cas de els CAP/ els CAPs, les ETT/ les ETTs. Alerta! No hi ha cap apòstrof abans de la essa!

    Per contra, hi ha sigles que tot i portar davant un article plural designen una entitat única i per això no s’hi afegeix cap essa. És el cas de els EUA o de les TIC. El que cal evitar en aquests casos és la duplicació de lletres com a marca de plural.  Només en alguns casos consolidats per l’ús es conserva aquesta duplicació CCOO (Comissions Obreres) o PPCC (Països Catalans). Així doncs, escriurem RH per referir-nos a Recursos Humans o AV per designar l’Associació de Veïns.

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Què és el VxL?

    Núm.93// El VxL és un programa que va néixer l’any 2003. Les sigles fan referència al nom del programa: Voluntariat per la Llengua, però també se’l coneix com el programa de les parelles lingüístiques. Consisteix a practicar català a través de la conversa. Les parelles lingüístiques estan formades per una persona voluntària, que parla català fluidament, i una persona aprenenta, que en té coneixements bàsics i vol adquirir fluïdesa.

    El VxL ofereix dues modalitats: presencial (les parelles han d’assistir al lloc de trobada que hagin acordat) i virtual (les parelles fan les trobades per mitjà d’Internet, a través de plataformes de videoconferències). Tant si tries la modalitat presencial com la virtual, has de ser major d’edat, has de disposar d’un mínim d’una hora a la setmana durant 10 setmanes i tenir ganes de parlar en català.

    L’experiència del VxL és gratificant, positiva i engrescadora. Alguns dels participants del CNL d’Osona ens han fet arribar comentaris com aquests:

     

    Estem encantades amb l’experiència i les trobades. Van molt bé. No sé si l’Ana n’aprendrà molt, però ens ho passem molt bé, ha,ha!

    (Carme Comas, voluntària).

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: ‘guai’

     

    “Sta guai?”        

    Núm. 92// Entre tots els mots que hem adaptat d’altres llengües n’hi ha que venen i van, que són molt utilitzats per un grup durant un temps curt i després cauen en l’oblit o que acaben triomfant i esdevenen paraules habituals acceptades normativament en el català. I n’hi ha que no entren en cap d’aquests esquemes, com és el cas de guai.

    Segons el diccionari etimològic de Joan Coromines guai apareix per primer cop en una obra de Ramon Llull com a “interjecció de dolor o amenaça, i, en part, de sorpresa” i prové “del gòtic WÁI que té aquell significat”. Coromines el documenta també amb aquest significat en Curial i GüelfaGuai! Quantes ànimes dampnades—!” i en  altres obres medievals.  També el defineix com a interjecció d’admiració o sorpresa en el dialecte tortosí, i especula que en aquelles terres pot tenir l’origen en una expressió de l’àrab.

    Fent un salt vers l’actualitat el mot ha cobrat un sentit gairebé equiparable a bo, modern, correcte…i és que durant els anys 80 va esdevenir una manera de descriure allò nou, trencador i diferent, probablement manllevat del castellà. Ara mateix, segons el taller de neologismes de l’Institut d’Estudis Catalans, la “neolosfera” de la Universitat Pompeu Fabra i qualsevol parlant del català actual guai s’utilitza ja amb tota normalitat com a adjectiu o adverbi, tant en publicacions informatives com en l’oralitat.

    Per tant, guai és una paraula antiquíssima, amb més de 800 anys d’ús, però amb una variació tan gran en el seu significat que fa impossible seguir-ne la pista a través dels segles. No es pot afirmar que el guai de Llull, el del pinxo de la discoteca i el d’Oques grasses siguin el mateix mot, però podem afirmar que ressonen en la mateixa llengua malgrat els anys que els separen.

    Fonts: neolosfera.wordpress.com

    Diccionari Etimològic i Complementari de la llengua Catalana (DECat)

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

alabril anyelletllanat apòstrof bosc català comptar contar cursos dat dit DUC dut enllepolit erradicar flairefina frase feta frases fetes gallina gana guants hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala llengua llepol lèxic mica nova gramàtica numerals punta quinfumfa recursos res set son taló termcat tica topònims tramvia vesc vint-i-nou visc xica