Arxiu de la categoria ‘Gentilicis d’Osona’

  • El 9 Ets i uts. Gentilicis d’Osona: Masies de Roda i Roda de Ter

    Gentilicis 11. Masies de Roda – Roda de Ter 

    Num. 318// Avui encetem els municipis encapçalats pel nom “Masies”, que són molt presents en la nostra comarca. Per la coincidència topogràfica i toponímica (el lloc i el seu nom són el mateix) dedicarem un sol article a dos municipis (Masies de Roda i Roda de Ter). 

    Segons alguns autors, Roda de Ter, amb el seu origen al poblat medieval i ibèric de l’Esquerda, és de les poblacions més antigues de la comarca; les restes situades en un ampli meandre del riu Ter donen idea de per què el poble actual es diu “Roda”, derivat directament del llatí “Rota” (que ja es troba escrit a finals del segle VIII, en documents al voltant de l’any 790).  Si el riu fa una roda, i es diu Ter, el nom es posava sol; Roda de Ter. 

    En aquest cas, per tant, sembla lògic afirmar que sempre s’ha dit així, almenys des de l’època medieval, en la qual comencem a trobar testimonis escrits de la seva existència. Les Masies de Roda, lògicament, són el conjunt d’habitatges a l’entorn del nucli més densament poblat just al costat del riu Ter; sobre el mapa, el municipi de les Masies abraça el de Roda de Ter. 

    Tal com dèiem al començament, els habitants de Roda són anomenats rodencs i rodenques. Per contra, però, cal dir que des de fa molt de temps i encara que no consti recollit a les fonts habituals, els habitants de Masies de Roda són els masiencs.

     

    Foto: Viquimedia Commons. Enric Fontvila

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Gentilicis d’Osona: Manlleu

    Gentilicis 10 – Manlleu 

    Núm. 313// En aquest número 10 ens acostem a un dels pobles amb més habitants d’Osona, proper a la denominació de ciutat. Documentat primer com a gual per a creuar el riu Ter, curs d’aigua al qual deu la seva mida i vitalitat actuals, trobem primer el seu nom escrit com a Meseleo en documents que descriuen el recorregut entre Torelló i Roda de Ter, que al segle X ja eren nuclis de població importants. És per això que en molts dels primers documents va acompanyat de vado per assenyalar que és un punt per travessar el riu. 

    Ni dos-cents anys després, però, ja trobem mencionat Manlevo amb la ortografia evolucionada i relacionat amb una església de Santa Maria. Al segle XIII, tres segles després de la primera menció documentada, les ortografies són molt variades: Manleubo, Manluebo, Manulevo… a causa d’aquestes vàries ortografies s’ha especulat moltes vegades que la seva etimologia prové de manus laevae, “mà esquerra”, ja que coincideix amb la situació del poble envers el riu Ter.  

    Segons Corominas, autor de l’Onomasticon Cataloniae, això és una coincidència fortuïta però no hi ha proves de la pervivència d’aquesta arrel (laevae) enlloc més del territori català. Corominas defensa que l’origen del topònim és germànic, i des d’aquí no el contradirem, però tampoc negarem que Manlleu és a la riba esquerra del ter i que si manus laevae “non è vero, è ben trovato”.  

    El gentilici dels habitants de Manlleu és manlleuenc i manlleuenca. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Gentilicis d’Osona: Malla

    Malla 

    Núm.312// El municipi de Malla, situat a la riba de la riera de Tona prop d’on aquesta es troba amb el Gurri, és una antiga població que ha passat per mans diverses. Va créixer entorn d’un castell situat al puig del Clascar o de Malla, i passà per les mans de diverses famílies nobles, de les esglésies de Vic i de Ripoll, i finalment acabà essent propietat de la família dels Cabrera, en concret de Roger de Malla, de la qual prengué el nom definitiu. 

    Segons Coromines, al seu Onomasticon Cataloniae, el nom de Malla prové possiblement del llatí tardà medalia, o sigui “rodalia, zona propera” per la seva proximitat a altres nuclis de població més grans. Està documentada com a “Medalla” des del segle XI, cosa que recolza aquesta hipòtesi i ens dona arguments per pensar si Roger de Malla, que ja habitava a Sant Vicenç de Malla, li donà el nom si fou el poble que prengué el seu. 

    El gentilici dels habitants de Malla és mallenc i mallenca. 

     

    Fonts: Història – Ajuntament de Malla (malla-osona.cat) 

    Onomasticon Cataloniae 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Gentilicis d’Osona. L’Esquirol

    Núm. 297//Aquesta setmana tornem a enfocar la mirada en els noms dels nostres pobles, en concret en un dels que més controvèrsia ha generat; L’Esquirol, a l’entrada del Cabrerès, anteriorment anomenat Santa Maria de Corcó, legalment. És la capital d’un municipi que inclou les poblacions de Sant Martí Sescorts, prop de Manlleu, i Cantonigròs, situat més amunt de camí a Rupit.

    Les primeres mencions d’aquest centre de població es troben en documents del segle XVI, en alguns casos amb la deformació Esquilon ja que qui els redactava eren els terços castellans que ocupaven la zona. En canvi, Corcó apareix en algun document eclesiàstic anterior, del segle XII, en referència a una ermita que hi ha al sud del poble, al costat del camí ral que anava de Vic a Olot.

    Corcó sembla que fa referència al corc dels cereals, ja fos per l’abundància d’aquests o com a malnom per als habitants de la parròquia donà nom al lloc. L’Esquirol, en canvi, sempre s’ha explicat popularment, a mode d’etimologia, que venia d’un animal que tenien a l’hostal que fou la primera casa del poble. La llegenda diu que a la casa del Perai l’amo tenia un esquirol engabiat, i per això li acabaren dient “l’Hostal de l’Esquirol”, i al voltant seu cresqué la població. Tot i així, l’etimologia més científica resol que pot provenir de l’article antic “es” i “querol”, que seria una cosa com “la pedra”, i que encaixa perfectament amb la zona on es situa el poble.

    L’etimologia que es desprèn d’aquest poble, i que és més consensuada, és el nom de “trenca-vagues”, ja que està documentat que durant unes vagues fetes a Manlleu l’any 1855 multitud d’esquirolencs i esquirolenques van ocupar els llocs de treball dels vaguistes, i com és lògic aquests els van rebre amb improperis barrejats amb “esquirols”. Des d’aleshores, aquest terme designa les persones que treballen quan hi ha una vaga convocada.

    Font: Onomasticon Cataloniae

    Memòries de Rafael Puget cit. per Josep Pla a Un senyor de Barcelona

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Gentilicis d’Osona. Centelles

    Centelles 

    Núm. 292// Centelles és, geogràficament, un dels últims pobles de la comarca d’Osona si partim cap al Vallès. Situat a l’entrada del congost, el seu nom apareix per primera vegada en registres del segle XII escrit com Centeyes (recordem, com vam veure amb el Brull, que és recurrent el canvi de “ll” per “y” en l’ortografia prefabriana i fins i tot en la pronúncia actual (palla, vull…).  

    Popularment i des de diverses veus s’ha considerat sovint que l’origen d’aquest topònim es correspon amb les “centelles” atmosfèriques, o sigui els llamps o les espurnes que es veuen al cel quan hi ha descàrregues elèctriques. És un origen bonic i fàcilment reconeixible, però si una cosa sabem d’etimologia és que les coses senzilles no solen ser veritat, i que l’ortografia (la manera com escrivim) sovint traeix l’evolució real de la llengua, que és la del “boca-orella”. 

    Consultant l’Onomasticon de Coromines, trobem una hipòtesi molt plausible sobre l’origen del nom del poble: del llatí sentis (bardissa o arbust espinós) se’n derivà en diversos llocs el topònim senticlas, que per reducció fonètica del so “cl” acabà esdevenint centelles. Així doncs, probablement l’origen de Centelles tingui més a veure amb un camp d’esbarzers que amb les guspires dels llampecs. 

    El gentilici de la gent de Centelles és centellencs i centellenques. 

    Foto de la pàgina web de l’Ajuntament de Centelles. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Gentilicis d’Osona. Calldetenes

    Calldetenes 

    Núm.291// Sovint confós per fonètica amb Centelles, d’altres, per falta d’atenció, amb Taradell, aquest poble a tocar de Vic té un nom, com a mínim, curiós. No té res a veure amb l’Atenes grega, ja us ho avancem.  

    Format per diversos nuclis, té el seu origen al voltant de l’església de Sant Martí de Riudeperes, que malgrat l’ortografia ens enganyi no parla d’un riu ple de fruits; és l’evolució habitual del llatí “petra” a la pronúncia “pera”, com en el cas de Matadepera, Perafita… Així doncs, el riu que baixa de Sant Julià cap a Calldetenes en algun moment era un riu de pedres. 

    Així, segons proposa Coromines a l’Onomasticon, el nom del poble de Calldetenes prové de la composició entre “call” (barri, carrer, zona habitada) i “tendes” (barraques on es comercia, botigues, coberts…). Probablement la zona on començaren a crear-se residències i hostatgeries era la mateixa on es feia mercat prop de la parròquia existent, i amb el temps es va lexicalitzar aquest “call de tendes” per Calldetenes. 

    El gentilici de la gent de Calldetenes és calldetenencs i calldetenenques. 

     

    Foto d’Araceli Merino. Viquimedia commons 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Gentilicis d’Osona. Balenyà

    Qui sap d’on som? 

    Núm. 289// Encetem una nova sèrie d’articles per parlar de l’origen dels noms de les poblacions d’Osona, centrant-nos en els municipis, però sense descuidar-nos els nuclis de població dispersos o sense un ajuntament propi. Avui, per començar, ens acostarem al sud de la comarca, al municipi de Balenyà, per conèixer la seva etimologia i els gentilicis dels seus nuclis de població. 

    La primera menció documental, de l’any 955, parla d’un nucli anomenat Balegnano situat en l’actual Balenyà. Segons Coromines, en l’Onomasticon Cataloniae, aquest ha de ser l’origen del municipi actual ja que altres fonts documentals no quadren amb l’evolució del nom. Podria ser, tot i que no està comprovat, que vingués d’una barreja entre el llatí “vall” i l’àrab clàssic “àljanan” que vol dir “dels jardins”. Aquesta explicació definiria el lloc com “la vall dels jardins”, però com hem comentat no ha estat comprovada i és probable que sigui una invenció, tot i que ben trobada. 

    Fins a l’any 1991 el nom del municipi era Hostalets de Balenyà, que deu el seu nom a la fundació de dos hostals dins del mateix nucli, per on passava el camí ral i el camí que pujava a la Cerdanya, dues vies molt transitades al segle XVI quan es van fundar aquestes hostatgeries. Durant aquesta sèrie veurem com Osona ha estat lloc de pas durant segles, i molts nuclis cresqueren al voltant de llocs on s’aturaven els traginers o carreters. 

    Els gentilicis de Balenyà són balenyanenc, balenyanenca . 

    Foto de Teo Gómez. Viquimedia Commons 

    Fonts: Onomasticon Cataloniae 

    www.balenya.cat 

    Municipis, comarques i gentilicis – Llengua – Diputació de Barcelona (diba.cat) 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Gentilicis d’Osona. El Brull

    Núm. 290// Anant a buscar el Collformic des del cantó osonenc, l’últim municipi que es creua és el del Brull, estirat a la falda del Matagalls i compost per diversos nuclis que comparteixen, això sí, un sol gentilici.  

    L’origen d’aquest nom s’explica a partir de diverses hipòtesis en l’Onomasticon de Joan Coromines; la primera defensa que deriva de Brogilo, “boscatge espès”, que d’antigues llengües celtes ha evolucionat l’occità antic bruelh  o el francès breuil, més plausible pel nord del país. Probablement aquesta és l’etimologia coincident amb l’origen del nom del poble, però no és l’única etimologia que proposa l’autor; cap al sud del Principat també ho relaciona amb el verb brollar, en el sentit de naixement d’una font o en l’accepció de creixement dels vegetals.  

    La primera documentació del topònim sembla ser la “Parròquia de Brui”, o també “Castelar”, en referència al castell del Brull, entorn dels anys 1050-1150. La pronúncia brui respon al mateix canvi que observem en paraules com pallaull o la primera persona del present del verb voler, “vull”. No és d’estranyar, doncs, que en ortografia prefabriana fos escrit habitualment com Brui. 

    El gentilici d’aquest municipi és brullenc o brullenca, i els habitants dels diferents sectors de població (Sant Martí del Brull, Sant Jaume de Viladrover o Sant Cristòfor de La Castanya) reben el mateix sense distinció. 

     

    Fonts: Onomasticon Cataloniae https://oncat.iec.cat/ 

    Pàgina web de l’Ajuntament Del Brull Història – Inici (elbrull.cat) 

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço