Arxiu per juliol, 2021

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: Expressions amb ‘cop de + nom’ II

     

    Núm. 182// La setmana passada vam veure alguns usos de la locució cop de + un nom. Aquesta estructura pot indicar un moviment repetit que s’imprimeix a certs instruments en fer-los funcionar, que comporta una operació breu, ràpida. Per exemple: “Dono un cop de planxa a la camisa” o bé “Amb quatre cops de tisores ho talles, això”. Els qui treballen amb eines també en són experts, dels cops: donen cops de martellde maça, etc.  

     

    A vegades pot expressar la immediatesa: “Amb un cop de pedal hi ets”. “De Manlleu a Vic és un cop de cotxe”. Amb un vehicle també podem donar un cop de fre o un cop de volant. Igualment és menys freqüent sentir “Ara et faig un cop de telèfon”, és a dir, ‘Ara et truco, et faig un truc o una trucada’.  

     

    Ah, i abans qui no feia bondat li donaven cops de bastó o bastonades, o un cop de garrot o una garrotada –aquesta última paraula pot tenir un sentit figurat, ja que es fa servir en un sentit moral o psíquic també (“Després de la garrotada de l’examen d’italià, va voler estudiar rus”). Usem cop de vent per dir ventada, o cop d’aire, i donem cops de porta quan estem ben enfadats i sortim d’un lloc, o quan tanquem un tema bruscament i no donem la possibilitat a una possible rèplica. El cop d’aire pot tenir una altra accepció, molt popular entre els avis: “No es pot moure, té un cop d’aire a l’esquena”, que és el dolor que es té per un corrent d’aire massa fred.  

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: Expressions amb ‘cop de + nom’ I

     

    Núm.181//Un cop és una topada, brusca o no, d’un cos contra un altre. Si ens hi fixem bé, però, veurem que la locució cop de + un nom pot formar termes que tenen significats molt diferents de la topada i ben diversos. En un número anterior ja vam veure cop d’ull, sinònim de ‘ullada’, que vol dir ‘mirada ràpida’ i va, des del punt de vista normatiu, amb el verb donar (“Pots donar un cop d’ull a l’escrit?”). Cal dir que alguns lingüistes també admeten l’ús del verb fer en aquest cas i, de fet, se sent a dir sovint. D’altra banda, l’expressió tenir cop d’ull té un significat força diferent, ja que vol dir ‘adonar-se d’una cosa ràpidament’. 

     

    Canviant de tema, els esportistes són especialistes dels cops amb les parts del cos: donen cops de cap, cops de peu, cops de colze, cops de genoll… Amb el cap es poden utilitzar dos verbs, fer i donar, ara, cadascun tindrà un sentit diferent: donar un cop de cap és el que s’entén literalment, mentre que fer un cop de cap és ‘prendre una determinació, decidir-se’. Així mateix, ser un cop de cap és ‘prendre una resolució brusca i irreflexiva’. I quan volem fer callar algú o cridar l’atenció a algú, li donem un cop de colze. En canvi, donem un cop de mà quan ens arremanguem i ajudem les altres persones. La setmana vinent en veurem més, d’aquestes locucions. Bon cap de setmana! 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: Dites sobre la salut

    Núm. 180// En el terreny lingüístic, sempre hi ha una part que no és gens àrida, al contrari, ben simpàtica i amena, com són els refranys, que sovint oblidem però que existeixen i els hem de rescatar de l’oblit quan ens són ben útils. Avui en veurem de referents a la salut. 

    El primer refrany podria ser dietètic: Una poma cada dia el metge t’estalvia, que també té un paral·lel anglès (An apple a day keeps the doctor away). N’hi ha un altre amb el mateix significat: Una poma cada nit treu al malalt del llit. N’hi ha que parlen de l’aigua, font de vida, i de l’alcohol: Molt vi és metzina, l’aigua, medecina. Recordem que metzina significa ‘verí’ i curiosament aquest mot és l’evolució en català del llatí medicina, que ens ha arribat per via culta. 

    També se sol dir que: La dieta és la medecina més discreta. Discreta però força eficaç. O també, i és ben cert, que Qui té sanitat és ric i no ho sap. O fins i tot Sanitat val més que riquesaJa ho diuen els metges: cal seguir una bona dieta, cal estar actiu, tenir entusiasme i ser optimista davant els fets que afrontem a la vida i dormir les hores que convé.  

    Aquest escrit és a la salut de tots i totes els qui hi deixen la pell cada dia! I és que De metge, boig i poeta, tots en tenim una miqueta. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Terminologia que ens ha portat la COVID-19

    Núm. 179// En el context de pandèmia que vivim, han aparegut nous termes al mitjans de comunicació, com ara Rt, que és la taxa de contagi i que mesura la velocitat d’expansió de la malaltia. Més concretament, calcula el nombre d’infeccions que pot causar una persona contagiada amb coronavirus –la R ve de l’anglès reproduction number i la t és el temps. Altres mots, ja coneguts o no tant, que s’han tornat rellevants són: higiene (que ve del francès hygiène, i aquest el va prendre del grec hygieinón ‘salut’), mascareta màscararentat o rentada de mansUCI (unitat de cures intensives) o gel hidroalcohòlic (també conegut com a gel antisèptic, desinfectant o higienitzant).  

    També han pres rellevància confinamentdesconfinament i desescalada (que és la reducció gradual de les mesures excepcionals adoptades per frenar la pandèmia de COVID-19). No ens pot faltar tampoc, encara que sigui odiosa, però absolutament necessària, la distància de seguretat o física, que fa referència a l’espai que hi ha d’haver entre dues persones per evitar el contagi d’una malaltia. Aquest terme no s’ha de confondre amb distància social, que es fa servir en la psicologia i que és la ‘separació d’una persona o d’un grup respecte a altres persones o grups’. El culpable de tot plegat és el SARS-CoV, de l’espècie coronavirus, relacionat amb la síndrome respiratòria aguda greu. Per acabar, no podem oblidar la vacuna (o el vaccí, aquest últim usat per alguns, pocs, mitjans de comunicació). 

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

alabril alabril21 anyelletllanat apòstrof català comptar contar cursos dat dit dret DUC dut enllepolit erradicar expressions fil flairefina frase feta frases fetes guants hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala justícia llengua llepol lèxic nova gramàtica numerals parts llibre punta quinfumfa recursos riquesa lèxica sinònims taló temps termcat topònims tramvia tèxtil verbs vint-i-nou