Arxiu de la categoria ‘Personatges d’Osona’

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona. Jordi Puntí

    Núm. 298// Jordi Puntí Garriga, Manlleu, 2 de juliol de 1967 és un escriptor, articulista i traductor català. Llicenciat en Filologia romànica, l’any 1998 va debutar com a narrador amb el recull de contes Pell d’armadillo que va merèixer el Premi de la Crítica Serra d’Or i que seria traduït al castellà el 2001. Més endavant, el 2002 publicaria Animals tristos, finalista del Premi dels Llibreters i traduït al castellà el 2004. L’obra seria adaptada al cinema per Ventura Pons el 2006, amb el títol d’Animals Ferits.

    El 2010 publicà la seva primera novel·la, Maletes perdudes, llibre amb què s’endugué diversos premis, com el Crítica de la Narrativa Catalana, el Lletra d’Or o el Premi Llibreter de narrativa i que fou traduïda a setze llengües, convertint-se en una de les novel·les contemporànies en català més traduïdes.

    El 2011 va publicar Els Castellans, un recull d’articles apareguts anteriorment a la revista L’Avenç, els quals giren al voltant de la cohabitació entre comunitats en el seu Manlleu natal. El 2015 va marxar a viure un any als Estats Units per preparar la seva propera novel·la, treballant a la New York Public Library i investigant la figura de Xavier Cugat, gràcies a una beca del Cullman Center.

    Gairebé vint anys després del seu debut, va tornar als contes amb Això no és Amèrica (Empúries i Anagrama, 2017). El seu darrer llibre, Tot Messi (Empúries i Anagrama, 2018), és un homenatge a la trajectòria i al talent del jugador insígnia del Barça a partir de les vivències de Puntí com a seguidor del club.

    Com a traductor, ha treballat per a diverses editorials, com Edicions 62, Quaderns Crema o Columna Edicions, traduint l’obra d’autors com Paul Auster, Daniel Pennac o Amélie Nothomb.

    Forma part del col·lectiu Germans Miranda i ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació com L’AvençEl Periódico o El País. També és col·laborador del programa de Catalunya Ràdio Ciutat Maragda, conduït per David Guzman.

    Fonts: Viquipèdia

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Segimon Serrallonga

    Segimon Serrallonga. Grècia. Estadi Olímpic. Juny 1987

    Núm.293// Continuant amb els articles d’homenatge a gent emblemàtica d’Osona, avui parlarem de Segimon Serrallonga i Morer, poeta, filòleg i escriptor català que va néixer a Torelló el 12 de desembre de 1930.  

    Serrallonga va començar a anar a l’escola pública catalana el curs 1933-34. Després dels anys turbulents de la guerra i la immediata postguerra, el 1942 va ingressar al seminari. Primer va estudiar cinc cursos d’humanitats a la Gleva i més tard va anar a Vic, al seminari major, on va estudiar filosofia i teologia. Pel seu compte va aprendre català, idiomes, literatura i piano.  

    A la Gleva va escriure els primers poemes que van tenir una continuïtat amb l’obtenció d’un premi de poesia, el 1951, al certamen de Cantonigròs. Aquell any, el grup de poetes del seminari de Vic van editar clandestinament un recull de poesies amb el títol Estudiants de Vic 1951. En aquella època va conèixer el poeta Carles Riba que va marcar definitivament la seva obra. 

    El 1954 va ser ordenat sacerdot i va ser destinat primer a la parròquia de Seva, i més tard a la de Manlleu. Gràcies a la intervenció de l’eclesiàstic i filòleg vigatà, Antoni Griera, a partir de 1957 va poder anar a estudiar filologia a la Universitat Catòlica de Lovaina. A causa d’una tuberculosi va passar un any i mig de convalescència al sanatori universitari d’Eupen. Finalment, el 1963 es va llicenciar en filologia clàssica amb un estudi sobre Èsquil. Aquell mateix any va tornar a Vic i va ser nomenat professor de llatí, grec i francès al seminari. També va exercir de professor a l’escola religiosa l’Escorial.

    Entre 1964-1967 va dirigir la revista de Vic Inquietud artística i va traduir del grec els llibres de la Bíblia, “Saviesa” i “Eclesiàstic”. El 1974 va publicar Eixarms, on va aplegar la seva obra poètica escrita fins aleshores. Va escriure crítica literària a diaris i revistes com l’Avui, El 9 Nou, Els Marges i Serra d’Or. Va ser un dels fundadors i membre destacat de la revista de poesia Reduccions des de la seva aparició el 1977, juntament amb Miquel Martí i Pol, Ricard Torrents, Lluís Solà i Jordi Sarrate. Quan aquell any es va fundar l’Escola Universitària de Mestres de Vic hi va exercir de professor i paral·lelament va estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona on es va llicenciar en filologia catalana.  

    El 1968 es va afiliar al PSUC i va participar activament en l’Assemblea de Catalunya i al Congrés de Cultura Catalana. El 8 de desembre de 1974 fou un dels 67 detinguts arran la reunió de la permanent de l’Assemblea de Catalunya celebrada en el Col·legi de les Escolàpies de Sabadell.

    De la seva obra poètica, al llarg de vint-i-cinc anys, va aparèixer el llibre Poemes: 1950-1975 (1979) amb un pròleg del professor Joaquim Molas. Aquella obra va rebre el premi Crítica Serra d’Or de 1980.

    Durant molts anys va exercir la docència al batxillerat. També va impulsar els estudis universitaris de Vic on va impartir classes de literatura i va assessorar l’editorial EUMO. Va traduir obres com Les noces del cel i l’infern de William Blake, Me-ti: llibre dels canvis de Bertolt Brecht i una selecció de poesia assíria, babilònica, egípcia, hebrea, grega i llatina publicada pòstumament amb el nom de Versions de poesia antiga. 

    Va dirigir la biblioteca dels estudis universitaris des de l’any 1991 que el 1997 es converteix en la biblioteca de la Universitat de Vic. Amb motiu de la seva jubilació, l’any 2000, apareixen números monogràfics dedicats a Serrallonga a les revistes Miramarges i Reduccions i, el 2001, l’editorial EUMO publica una Miscel·lània Segimon Serrallonga. Mor el 10 d’abril de 2002. 

    Fonts:  

    https://www.uvic.cat/es 

    https://www.escriptors.cat 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Jaume Coll Mariné

    Núm. 284// En Jaume Coll Mariné és un poeta i músic osonenc. Combina la poesia, la traducció i l’edició amb la música, és baixista i contrabaixista al grup de pop-rock Obeses. 

    És llicenciat en Filosofia i és doctorat en Traducció, Gènere i Estudis Culturals a la UVic, amb un estudi  sobre Segimon Serrallonga. També té el màster en Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes, de la UAB. 

    L’any 2017 va guanyar per unanimitat del jurat el premi Ausiàs March de poesia pel llibre Un arbre molt alt. El 2019 va rebre el premi Cavall verd – Josep Maria Llompart de l’AELC al millor llibre de poesia publicat el 2018, també per Un arbre molt alt. El 2020 va guanyar el premi Jordi Domènech de traducció de Memorial, d’Alice Oswald. Així mateix ha traduït un altre llibre de la mateixa autora, que encara s’ha de publicar. Aquest passat 2022 ha guanyat el III Premi Verdaguer de Recerca amb l’estudi de Los Jardins de Salomó. Càntic dels càntics de Jacint Verdaguer. En farà l’edició crítica. 

    És editor i col·laborador de la revista digital de crítica literària La lectora i també és membre del consell de redacció de la revista de poesia Reduccions. 

    És professor a la UVic i a la UPF. Va obtenir una beca de la Generalitat per la traducció de l’anglès medieval al català de l’obra Beowulf. També va traduir l’obra de teatre El Papa d’Anthony McCarten, que es va representar al teatre Akadèmia de Barcelona a finals del 2022. 

    De la seva obra poètica destaca la natura, el pas del temps i l’intertextualitat amb la tradició literària catalana, amb una mirada plena de matisos i colors. El naixement a Muntanyola i l’existència al costat de la natura, a partir de l’observació de la vida quotidiana a pagès, es fa present en gairebé tot els poemes. S’inspira en la poesia catalana del segle XX i la poesia anglosaxona de Robert Frost i Ted Hugues. 

    La mètrica, la rima i el ritme tenen un paper important en la seva creació. Com diu l’editor Jordi Cornudella: “Jaume Coll mostra una habilitat extraordinària de les eines de la retòrica i per l’extraordinària projecció d’imatges d’un territori concret que es visualitza a través dels seus poemes”. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Salvador Giralt

    Núm.280// Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d’Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem de Salvador Giralt (Barcelona, 1945), que és poeta, narrador i rapsode. Viu des de fa molts anys a Sant Hipòlit de Voltregà i és amant de les llargues caminades per arreu de Catalunya i presideix la Societat de la Migdiada. És matemàtic de professió i es dedicà a l’ensenyament secundari fins que es jubilà. 

    Escriu des de la primavera de l’any 1985, quan les muses el visitaren a l’Estany de Banyoles. Des d’aleshores conrea la poesia i la narrativa, i es dedica amb tota la passió del món a declamar versos acompanyat dels músics Jordi Rallo i Marc Egea. És amant de la poesia clàssica i trobadoresca i la seva literatura gira a l’entorn de la natura, el menjar i la vida quotidiana, que és la vida real. 

    S’estrenà en el camp de la novel·la amb L’Entrepà (Labreu Edicions, 2012) i darrerament ha publicat Una sortida al Parnàs (Edicions Tremendes, 2020) i El camí del monjo. Converses amb Ramon Ribera-Mariné, monjo de Montserrat al Santuari del Miracle (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2021). El 2017 publicà el llibre de poesia La font del Vi (Editorial Emboscall). 

    A Una sortida al Parnàs fa un crònica d’una excursió a Sant Martí Xic, a Osona. L’excursió va tenir lloc, efectivament, i és un retrat humorístic d’aquesta experiència col·lectiva. Al grup dels excursionistes la poesia era l’element aglutinador i hi trobem personatges de ficció que tenen el seu referent directe en poetes d’Osona. Busqueu-los i identifiqueu-los! 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Anton Carrera Busquets

     

    Núm. 279// Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d’Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem d’Anton Carrera i Busquets (Vic, 1943), que és poeta, pintor i rapsode. És de Sant Julià de Vilatorta i hi viu des que es va jubilar després de trenta-un anys dedicant-se a la docència de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari. 

    És llicenciat en Filologia catalana i en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Des de ben jove cultiva la poesia i fou proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona el 1991. D’aquest any és el seu magnífic llibre de poesia Tremp d’or (Edicions 62, 1991) en què mostra, per una banda, la seva destresa per escandir versos decasíl·labs precisos i diamantins i, per l’altra, composicions d’arrel oriental com ara les tankes. 

    Ha publicat una quinzena de llibres de poesia i enregistrà com a rapsode tres discos als anys setanta. Els seus darrers llibres de poesia són Recer (Témenos Edicions, 2014) i Aiguaneix (Témenos Edicions, 2020). La seva poesia descriu l’encalç i la captura de l’instant, ben a la vora de la natura i de les creacions humanes. De fet, Recer conté setanta-dues tankes, una per cada capitell del claustre romànic de Santa Maria de l’Estany, al Moianès. Cada tanka és acompanyada per una fotografia del capitell del qual parteix el poema. En una escriu: “Esventa els grisos / que la claror no juga / a mitges tintes! / Com la podries perdre / si mai no va ser teva?”. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Josefa Contijoch Pratdesaba

    Núm. 277// Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d’Osona vinculades a la llengua i a la literatura, avui parlarem de Josefa Contijoch i Pratdesaba, escriptora nascuda a Manlleu el 1940, l’any de l’aiguat. Filla d’una família d’impressors i llibreters, de petita ja era una apassionada de la lectura. Va estudiar comerç i idiomes, i després Filologia a la Universitat de Barcelona.  

    Entre els anys 1963 i 1967 va formar part del grup literari Cau Faluga, de Manlleu. Des de l’any de la creació, va formar part del Comitè d’Escriptores del Centre Català del PEN Club.  

    Les seves primeres obres de poesia, als anys seixanta, van ser escrites en castellà. Uns anys més tard, va començar a publicar en català. Entre les seves obres, destaquen Quadern de vacances (una lectura d’El segon sexe, 1983), Ales intactes (1996), Les lentes il·lusions (2001) i Congesta (2007). També ha conreat la narrativa. Ha escrit les novel·les Potala (1986), La dona liquada (1990) o Els dies infinits (2001), a més a més de narrativa per a infants. Finalment, ha conreat els gèneres de crítica literària i assaig, amb títols com Les vacants (2005), i ha estat una traductora entusiasta del francès.  

    Al llarg de la seva trajectòria ha guanyat una colla de premis, com ara el Premi Crexells, el Premi Martí i Pol de Poesia, el Premi de Poesia Salvador Espriu i el Premi Màrius Torres. L’any 2016 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat pel conjunt de la seva obra. És sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.  

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Maria Dolors Orriols Monset

     

     

    Núm. 275// Maria Dolors Orriols (Vic, 1914 – Barcelona, 2008) va ser una escriptora, editora, traductora i activista cultural catalana.  

     Orriols va néixer al número 9 de la plaça Major de Vic, a can Merino, en el si d’una família catòlica, liberal i catalanista. De ben jove, es casà i es traslladà a Barcelona, on naixeria el seu primer i únic fill.  Des de petita, Orriols sempre s’havia sentit atreta per l’art i la literatura, però no seria fins al 1937, que emprendria la seva carrera literària. El 1949 va publicar el recull de contes Cavalcades; el 1950, la novel·la Retorn a la vall, i un any més tard, un altre recull, Reflexos 

     El 1952, edita la revista Aplec (1952), que fou frustrada per les autoritats franquistes. El 1947 fa el primer viatge a París i, allà, s’introdueix en els cercles intel·lectuals dels cafès parisencs. Més tard, als anys setanta, torna a la capital francesa, on fa llargues estades per escriure.  El 1990, finalment, veu la llum la seva novel·la El riu i els inconscients (1990), escrita als anys cinquanta, la seva obra mestra. Es tracta de la primera novel·la en català que descriu l’experiència de la guerra i la postguerra. En aquesta, el riu Gurri, amb la seva veu lírica i atàvica, acompanya el relat de les vivències sòrdides dels personatges, els “inconscients”. 

     Recentment, la publicació de l’estudi Maria Dolors Orriols, viure i escriure (Eumo, 2019), de Montserrat Bacardí, ha impulsat la reedició i la divulgació contemporània de la seva obra, i el fet que, el passat 2022, l’escriptora fos la tercera dona en rebre la distinció de vigatana il·lustre. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Carles Dachs Clotet

     

    Núm.274// Carles Dachs Clotet (Santa Eugènia de Berga, 1987) és poeta, traductor i editor, i va ser cofundador d’“Els Papers Díscols”, una petita col·lecció de plaquetes de poesia. Dachs és, també, professor de català i, entre 2017 i 2021, va ser lector de català a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest. Allà, amb Kálmán Faluba i Balázs Déri, va traduir una antologia de poesia hongaresa contemporània publicada a la revista Reduccions. A més, aquest març ha participat a l’estada de  traducció de poesia catalana a l’hongarès i a l’inrevés que acull la residència Faberllull d’Olot. 

     Tots els seus poemaris han estat guardonats amb un premi. El 2010 va guanyar el Premi Joan Duch per a Joves Escriptors 2009 per Suc de llum (Fonoll); el 2015, el XVII Premi de Poesia Maria Mercè Marçal per A dalt més alt (Pagès Editors), i el 2021, el Premi de Poesia Sant Cugat a la Memòria de Gabriel Ferrater i el Premi de Poesia Crítica Serra d’Or per Vent a la mà (Edicions 62).  

     Aquest últim poemari, Vent a la mà, segons el jurat del premi, convenç pel “gran control formal i de la imaginació”, que convida el lector a la reflexió. El llibre, el trobem dividit en tres parts diferenciades de forma i contingut: la primera, unes quartetes d’estructura inusual i d’origen persa, anomenades robayat; la segona, el poema llarg “Duna”, que ens evoca el pas del temps, i la “Tonada”, uns sonets colpidors dedicats a la mort del pare. 

     Com a poeta, Carles Dachs vetlla per la bellesa del poema, perquè el ritme dels versos, la cadència de les paraules, la mètrica de la forma i la idea, encaixin d’una manera natural i harmoniosa, que ens suggereix emoció, sinceritat i senzillesa. Així mateix, els seus poemes diríem que són el resultat d’una labor exigent o d’un joc pacient, que es construeix lentament i amb cura, amb la càrrega de la responsabilitat de qui vol fer bé la seva feina.  

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Xevi Pujol

    Núm. 267//Continuant amb els articles de persones rellevants d’Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem de Xevi Pujol Molist (Vic, 1984), enginyer de telecomunicacions, graduat en Filologia catalana i poeta. Als disset anys va començar a escriure poesia, però no va ser fins als vint-i-tres que s’hi va començar a dedicar ‘de debò’, en paraules seves.

    Ha publicat els llibres El satèl·lit d’una engruna (Emboscall, 2008), Mar cendrosa (Fonoll, 2009), Treva d’estàtues, dins Fred de pomes dolces (amb Maria Rovira i Lastra i Rafel Vilà i Nogueras, Viena Edicions, 2011), Deu sonets seguit de Mirall de foc (Emboscall, 2014) i Tremola’ns (Edicions 3i4, 2022).

    Amb Mar cendrosa (amb Joan Teixidor), el 2008 va guanyar el desè Premi de poesia Joan Duch per a Joves Escriptors. També ha obtingut el XLIV Premi Joan Teixidor de Poesia i el 46è Premi de Poesia Catalana Josep Maria López-Picó.

    Pujol, a més a més, ha estat traductor del poeta letó Zeļģis, a més d’haver signat traduccions de poesia dispersa de l’alemany i l’anglès, que han aparegut a revistes com Reduccions. Ha traduït a la nostra llengua el llibre Beasts, de Krišjānis Zeļģis, amb el títol Bèsties (Curbet Edicions, 2018).

    Es dedica, a més a més, a participar en recitals, converses, espectacles i festivals de poesia. Ha col·laborat amb la revista digital Núvol.

    Autora de la foto: Judith Casas

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Gabriel Salvans

    Núm. 266// Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d’Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem de Gabriel Salvans Ferrer (Manlleu, 1951), fotògraf, poeta i rapsode, actualment establert a Sant Hipòlit de Voltregà i integrant del grup de poesia de Sant Martí Xic (ermita que pertany al municipi de les Masies de Voltregà). Està vinculat a la publicació independent La resistència.

    Té editats ja uns quants llibres de poesia: Carallot. 60 dies de poesia (2011), 100 sonets sol solet (2013), Octubre. 52 poemes i una cançó enamorada (2014), Fotografies. Un poema per a cada dia de l’any (2016), Els arbres del camí (2016), Nadales des de Sant Martí Xic (2004-2016) i Tanta set (2021).

    En paraules de Biel Barnils, Salvans escriu amb la mirada d’un fotògraf i, per aquest motiu, els seus versos són plens d’imatges i colors. El mateix Salvans ha manifestat obertament el seu interès a fi que el llenguatge fotogràfic, el vocabulari associat a aquest art al qual s’ha dedicat tota la vida, no es perdi, i per això el fa sortir en la seva poesia. Lligat amb aquesta visió, afirma que a la vida quotidiana “has d’anar amb ulls de mirar, fer-te conscient del que passa”.

    Salvans ha explicat en alguna ocasió que durant el confinament, arran del context de la pandèmia, tot endreçant per casa va trobar una llibreta feta artesanalment. En aquell moment, la troballa el va motivar a escriure, a mà, el que seria l’obra Tanta set, que inclou tres sèries de poemes. Tot va començar, en aquest cas, com un divertimento i una reacció, en certa manera, al que s’estava vivint, amb un to que ell qualifica de “entre crític i divertit”. Amb aquest punt d’ironia, i amb l’aire enjogassat i l’actitud rebel que acompanyen la seva obra.

    Foto cedida per El 9 Nou. Autor: Albert Llimós.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço