Arxiu de la categoria ‘Personatges d’Osona’

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Irene Solà

    Núm.255// Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d’Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem d’Irene Solà, poetessa, narradora i artista nascuda a Malla el 1990.  

    Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, ha estat premiada en diversos certàmens. El 2012 va guanyar el Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits amb l’obra Bèstia, que recentment s’ha traduït a l’anglès. L’any 2017 va aconseguir el premi Documenta de narrativa per a menors de trenta-cinc anys amb Els dics.  

    Dos anys més tard, el 2019, va guanyar el premi Anagrama de Novel·la en català amb el fenomen literari Canto jo i la muntanya balla, que ha enlluernat lectors i crítics, ha inspirat una adaptació teatral i una obra simfònica, i de la qual s’han venut més de 46.000 exemplars en català, i 12.000 en castellà. En paraules de la mateixa autora: “Crec que a la gent a qui li agrada jugar el fet que Canto jo i la muntanya balla no sigui una novel·la clàssica l’atrapa”. 

    Després d’haver viscut a Londres i a Islàndia qui sap si a la recerca de la universalitat, Solà ha estat capaç de triomfar amb històries ambientades al poble on va nèixer. Els seus poemes i narracions han estat traduïts a l’alemany, l’anglès, el francès, l’hongarès, el gallec, el portuguès, el neerlandès, el lituà, el danès, el castellà, l’italià, el grec i l’eusquera…, entre altres llengües. 

    Solà, que va conèixer l’èxit en el context singular d’una pandèmia, és al capdavant d’una nova fornada de narradores joves que s’ha plantat amb força, els darrers anys, al panorama editorial del país. Les crítiques l’elogien tant per la llengua com pel registre poètic que usa en les seves obres. 

    Foto: Dani Codina

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Gerard Guix

    Núm. 252// Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d’Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem de Gerard Guix (Vic, 1975), que és escriptor, dramaturg, articulista, guionista i professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

    Ha publicat les novel·les La deriva dels continents (2005) i Dia de caça (2007). També és autor de la novel·la juvenil El prodigi (2011), primera part d’una trilogia fantàstica que continua amb L’enginy i El talent. Amb Tot el que hauries de saber abans d’estimar-me (2011) va guanyar el Premi Pin i Soler de Novel·la. L’any 2013 va publicar El cementiri, i va fer una pausa fins que el 2021 va fer-nos arribar La meva temporada a l’infern.

    Professionalment ha estrenat una desena d’obres de teatre. Entre les seves obres com a dramaturg, destaquen Gènesi 3.0 (Premi Fundació Romea de Textos Teatrals 2006), estrenada al Grec Festival de Barcelona, i la peça trilingüe U, Due, Três, representada també a Portugal, França i Itàlia.

    Saga Egmont, una editorial danesa, ha recopilat totes les seves novel·les en formats digitals, i l’editorial francesa Aux Forges de Vulcain ha publicat les traduccions Le Cimetière (2019) i Tout ce que tu devrais savoir avant de m’aimer (2022). Al segell digital FLASH hi té dos relats, i ha participat en diverses antologies: a Anagrama, Editorial Empúries, Comanegra o Univers.

    Les creacions d’aquest autor polifacètic, escrites en un llenguatge cinematogràfic ple de referències i d’històries obscures que ocorren en mons distòpics, sovint s’emmarquen en el gènere fantàstic, la novel·la negra o la ciència ficció.

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Albert Canadell

    Núm. 232// ALBERT CANADELL VILALTA 

     Continuant amb els articles d’homenatge a persones emblemàtiques d’Osona, avui parlarem d’Albert Canadell Vilalta (Tona, 1963). Un escriptor singular que s’autodefineix com a artesà joier, hortolà, viatger i escriptor. Compagina la seva tasca professional com a artesà joier amb l’escriptura i l’horticultura. 

     Fill de família masovera, va acabar els estudis de batxillerat superior el 1980. Va començar a escriure ja a l’adolescència, però va deixar els estudis, i l’escriptura, per dedicar-se a viatjar pel món, la qual cosa li va facilitar un bagatge vital que es reflecteix en el conjunt de la seva obra. 

     La seva narrativa, editada en bona part per Emboscall, inclou títols com ara La tribu (1998), Diari d’un il·luminat (1998), Els Camins del Mandala, Dos contes del circ (1999), La piranya i altres naraccions (2000), Terra d’esquelles (2016), La ferida (2021) i Òpal de foc. Sovint s’inspira en les experiències viscudes per l’autor en diversos continents. Quant a poesia, Canadell ha publicat Romer (1999) i Del Zenit (2002).  

     Ha guanyat nombrosos premis arreu del territori català, tant en narrativa com en poesia. El 2020 va guanyar el prestigiós Premi de Novel·la Breu de Mollerussa, amb Rebrot de bosc (2021), una obra de ficció que té la natura com a protagonista. L’obra és una seqüela d’Inesperat Walden (2013), finalista del Premi Roc Boronat al 2011 i guanyadora del Premi de Novel·la Armand Quintana al 2012.  

    Foto: cedida per Arnau Jaumira. El 9 Nou

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Jacint Sala Codony

    Núm. 226// Continuant amb els articles d’homenatge a persones emblemàtiques d’Osona, avui parlarem de Jacint Sala Codony, el poeta i dramaturg manlleuenc que va morir el passat 13 de febrer de 2022. 

    Nascut a Manlleu l’any 1945, es va llicenciar en pedagogia per la Universitat de Barcelona i després es va dedicar uns anys a l’ensenyament de la llengua catalana. També va estar al capdavant de l’Obra Social i Cultural de Caixa Manlleu fins que les complicacions de salut li van impedir continuar amb la seva activitat laboral.  

    Tot i que la seva trajectòria literària es va basar principalment en la poesia, també va escriure teatre, narrativa i va estar vinculat al Cercle literari Cau Faluga i als grups teatrals El Rusc i Llambrot teatre. Encetà la carrera com a poeta amb la publicació, a quaranta anys, del llibre Cants de cada vegada l’any 1985.  

    La seva obra va ser premiada en diverses ocasions i en destaca els Jocs Florals de Barcelona amb la Viola d’Or i Argent (1986), la Flor Natural (1987 i 1993) i l’Englantina d’Or (1990). L’any 2014 va publicar Me’n vaig, un llibre de poemes que recollia les seves motivacions poètiques i que semblava un comiat literari. Però tot i això encara va publicar tres poemaris més, Vella tardor (2015), Vanitoses cendres (2017) i ema (2018). 

     

    La mort té por de viure’m, i s’espera 

    que agafi el son i m’hi pugui assemblar. 

    Si goso encendre el llum, des del mirall 

    dels vidres entelats de la finestra, 

    em mira sorneguera com la miro. 

    Torneig acerb de gossos expectants. 

    (Estrofa d’“Insomnis”) 

    Me’n vaig, de Jacint Sala. Pagès Editors.  

     

    Fonts: 

    Biblioteca Joan Triadú de Vic i Enciclopèdia Catalana  

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Lluís Solà

     

    Núm. 215// Continuant amb els articles d’homenatge a gent emblemàtica d’Osona, avui parlarem d’en Lluís Solà i Sala, poeta i dramaturg nascut a Vic el 1940. 

    En Lluís Solà va estudiar Filosofia i Lletres d’Art dramàtic i, des de molt jove, s’interessa per la poesia tot i que no publica el seu primer llibre fins al 1975, Laves escumes. La seva poesia parteix del món i de la naturalesa per reflexionar sobre “allò que afecta tots els homes i dones”, que no són altres que els temes universals de l’amor, la mort i la bellesa. 

    En el camp editorial, Lluís Solà va col·laborar a la revista Inquietud i, anys més tard, és un dels impulsors de la revista de poesia Reduccions, de la qual encara n’és el director. 

    Tot i la seva intensa trajectòria com a poeta i editor, la seva obra poètica ha estat reconeguda al llarg dels últims anys, sobretot arran de publicar el llibre De veu en veu, que reunia poemes escrits entre 1960 i 1999, molts dels quals són inèdits. Aquesta obra va merèixer l’any 2001 el Premi Quima Jaume de reconeixement a la creació poètica i al 20o2, el Premi de la Crítica de poesia catalana. 

    L’any 2003 va publicar el segon volum de l’obra sota el títol L’arbre constant, on aplegava sis llibres més de la seva producció, tot alternant el vers i la prosa poètica. Segons el crític i poeta Sam Abrams, els versos de Lluís Solà es poden posar al costat dels de grans poetes catalans com ara Maragall, Riba i Espriu. 

    El 2010 apareixen el recull antològic Entre bellesa i dolor: Obra poètica inèdita i el poemari Al llindar de l’ara. 

    El 2013 publica l’assaig sobre poesia La paraula i el món, amb textos dedicats a Alcover, Bartra, Bauçà, Espriu, Maragall, Rodoreda, Salvat-Papasseit, Sampere, Verdaguer i Vinyoli.

    A més de la poesia, Lluís Solà també ha sigut autor i director de teatre amb diverses obres estrenades: Aproximació al grau zero, Detall de cossos a la sorra o Progressió. Com a director ha fet obres d’Strinberg, Esquil o Brossa, entre d’altres. Cal destacar també la seva tasca com a director i fundador del Centre Dramàtic d’Osona, més tard adscrit a l’Institut del Teatre. També cal esmentar la seva activitat com a traductor, amb versions de Beckett, Kafka, Dürrenmatt o Handke, entre altres. I com a crític, ha estudiat l’obra de Vinyoli, Beckett o Miquel Martí i Pol. 

    Ara mateix, Lluís Solà ha mantingut una destacada activitat cívica, de la qual s’ha de recordar la feina que va dur a terme per introduir l’assignatura de llengua catalana a les escoles de la comarca d’Osona.
     

    Font: Associació d’Escriptors en llengua catalana 

    (https://www.escriptors.cat/autors/solall/biografia-lluis-sola) 

     

     

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Pilar Cabot

    Núm. 206//Continuant amb els articles d’homenatge a persones emblemàtiques d’Osona, avui parlarem de Pilar Cabot i Vila (1940-2017),  escriptora. Va ser autora de poesia, de narrativa per a infants i adults i també de contes. 

     De petita, va criar-se en un clima cultural, sobretot relacionat amb el teatre i la música. El seu padrí, Josep Subirana i Serra (àlies ‘Manel dels Ous’), va ser un actor aficionat de gran prestigi a l’època. Tenia una gran biblioteca, especialment teatral, i la petita Pilar hi tenia accés. Als onze anys ja va guanyar el seu primer premi literari.  

     Va estudiar Filosofia i Lletres i Música, i va començar a donar a conèixer la seva obra a partir que formà part del grup CLOT, que va fundar la revista amb el mateix nom. Cabot en va formar part del consell de redacció, i hi va publicar. 

     Entre el 1965 i el 1985 va ocupar-se de la seva pròpia llibreria, CLAM, dedicada plenament al llibre i al disc en llengua catalana. Aquest espai va ser tot un referent del món cultural i polític de Vic i d’Osona durant la dictadura i la transició, i hi van passar els principals autors i cantautors del moment. Va coordinar tertúlies amb poetes, i va ser autora de crítiques literàries, comentaris de llibres, pròlegs, guions i articles.  

     Amant de la música, tocava el piano, componia i musicava poemes propis. Va formar part de la primera junta de Joventuts Musicals de Vic, i cantà a la coral Canigó.  

     Va ser sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i membre del PEN català. Des de 1996 fou membre actiu de la Comissió de Lectura Pública de la biblioteca Joan Triadú, de Vic.  

     Fou distingida com a Osonenca de l’any 1983 i com a Musa de la Cova del Drac de Barcelona l’any 1984. El 2012 fou homenatjada a la Marxa dels Vigatans, acte central de la Diada a Osona, coordinat per Òmnium Cultural i de gran volada.  

     

    📸Foto d’Armand Quintana i Pilar Cabot, cedida per Osona.com. Arxiu històric de
    La Marxa de Catalunya(1992)

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Armand Quintana

    Armand Quintana i Pilar Cabot

    Foto cedida per Osona.com

    Arxiu històric La Marxa de Catalunya (1992)

     

    Núm. 198//Continuant amb els articles d’homenatge a gent emblemàtica d’Osona, avui parlarem de l’Armand Quintana i Panella; activista cultural, polític municipal i escriptor nascut a Manlleu i instal·lat a Vic bona part de la seva vida. 

    La família d’Armand Quintana es dedicava al treball de la terra i a la cria de bestiar, i no va ser fins després de la guerra civil que van deixar aquest negoci pels baixos ingressos que en treien i la dificultat de mantenir-lo quan les autoritats franquistes els requisaren part de les propietats com a represàlia per l’exili del seu germà gran. 

    Havia començat a estudiar comerç abans de la guerra, i en plena postguerra reprengué els estudis de peritatge mercantil, que no va arribar a acabar. La tornada del seu germà va suposar un canvi per a la família; l’Armand començà a treballar en una oficina a Manlleu i el germà en un magatzem de gra. És durant aquests anys, a mitjans dels quaranta, que l’Armand inicia un grup amb diversos joves de Manlleu; la penya Trukoff, una colla d’amics que reivindicaven la pèrdua de llibertats dels joves i principalment la repressió de la llengua catalana. 

    Estava completament prohibit imprimir qualsevol cosa en català, però la poesia estava permesa per ser una activitat més cultural que social; va ser així com van començar a publicar tots els programes de les activitats que organitzaven en vers (pedalades, futbol, teatre…) i més endavant en una barreja de català i castellà que esquivava la censura. L’any 1949, en casar-se, es va traslladar a Vic i va traslladar amb ell la lluita personal i col·lectiva per l’ús del català. 

    Va ser a Vic on, combinant la feina al seu propi taller d’acabats metàl·lics amb una participació creixent en grups impulsors d’actes culturals i artístics, va desenvolupar la seva activitat com a activista cultural en tertúlies, publicacions com la revista Inquietud i grups com el Cineclub de Vic que ha perdurat fins a l’actualitat. 

    A partir d’aquests anys d’activisme desenvolupà un paper cabdal en l’organització dels primers cursos de català que es feien a Vic; buscant espais, cercant permisos d’associacions i divulgant-los. A finals dels anys 60 va participar en la fundació de la revista Cavall fort la delegació osonenca d’Òmnium Cultural. 

    Com a escriptor, a banda de nombrosos articles i poesies esparses en diverses publicacions, va escriure tres volums propis: la novel·la El temps cremat (1995), el recull de narracions A l’ombra del semàfor (2001) i La corbata (2006), un recull publicat pòstumament i editat per la seva dona i poetessa Pilar Cabot. 

    Abans d’afiliar-se a Esquerra Republicana de Catalunya, va ser regidor de Cultura a l’Ajuntament de Vic entre els anys 1983 i 1987. La seva participació en política i cultura es va mantenir, com s’observa en les dates de les seves publicacions, fins just abans de la seva mort, l’any 2005. 

    Font: AUSA, XXVI, 172 (2013) p. 475-495 

    © Patronat d’Estudis Osonencs  

    (issn 0210-5853 / issn electrònic 2014-1246)  

    Montse Caralt i Sagalés 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Anna Dodas

     

    Núm. 178// L’Anna Dodas i Noguer va néixer a Folgueroles el 1962. Va néixer, precisament, a la casa natal de Jacint Verdaguer, casualitats de la vida. Era llicenciada en Filologia catalana i tenia dues grans aficions en què destacava especialment: la literatura i la música, en concret la guitarra clàssica.  La relació que l’Anna tenia amb la música va influir i va transformar la seva obra literària.  

    Foto: Toni Mirabent

    Tot i que va morir amb 23 anys, va deixar força obra escrita. Va destacar com  a poetessa i ja el 1986 va guanyar el premi Amadeu Oller, amb el seu primer llibre de poesia Paisatge amb hivern, que va musicar Pep Baucells. El segon llibre de poemes que es va publicar, El volcà (1991), ja va ser pòstum perquè, malauradament, l’Anna va morir assassinada al sud de França l’any 1986. 

    Potser no és tan coneguda per la prosa, però també té textos de narrativa que va ser recollida per Edicions Cal·lígrafs l’any 2018 en el llibre Capvespres de foc i grana, nom que prové d’un conte que, ja el 1981, va rebre el Premi de Narrativa de l’Ajuntament de Vic. Caterina Riba, coeditora d’aquest llibre, considera que l’obra poètica i la narrativa de l’escriptora tenen molta relació, hi ha molt diàleg, perquè les escrivia de forma simultània. 

    L’Ateneu de Folgueroles va instituir l’any 1993 el premi biennal Memorial Anna Dodas i Noguer destinat a, d’una banda, remarcar la millor òpera prima publicada en llengua catalana, i de l’altra, preservar la memòria de l’autora que li donava nom. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Emili Teixidor

     

    Núm. 177// Emili Teixidor i Viladecàs (1932-2012) va néixer a Roda de Ter, però va viure gran part de la seva vida a Barcelona on va cofundar i dirigir l’escola Patmos, molt renovadora en el gris franquisme. Va estudiar una tirallonga de carreres universitàries, lligades al camp de les lletres (dret, magisteri, filosofia i lletres i periodisme), la qual cosa va fer que tingués una visió àmplia i humana de la vida. 

    És molt conegut per la faceta d’escriptor de narrativa infantil i juvenil que va dur a terme durant diverses dècades i que li va reportar diversos premis nacionals i estatals. Alhora col·laborà en publicacions periòdiques i en la premsa diària (Cavall FortOriflamaPresènciaAvuiEl Punt). Com que no s’estancà mai, va ser també col·laborador de Catalunya Ràdio. 

    El que no és tan conegut és que va residir dos anys a París, on dirigí una revista enciclopèdica de cinema en francès. A partir de 1979 escriu el seu primer llibre per a adults, Sic transit Gloria Swanson (premi Crítica Serra d’Or 1979). Aquí se’ns va revelar un Teixidor diferent, que a ritme de formigueta incessant va anar entrant en el panorama literari català: novel·les com Retrat d’un assassí d’ocells (1988), El Llibre de les Mosques (2000, premi Sant Jordi 1999), Pa negre (2003), obra guardonada amb el premi Crexells, la Lletra d’Or i el premi Nacional de literatura (2004), van engruixir la seva obra i li van donar consistència i categoria, sense desmerèixer l’anterior. Cal dir que de Pa negre se’n va fer un film guardonat als Goya. Més tard escrigué Laura Sants (2006) i Els convidats (2010). I ens quedem curts. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Laila Karrouch

    Núm. 174//Un altre dels personatges osonencs vinculats amb la llengua catalana és Laila Karrouchuna de les primeres nenes marroquines que va arribar a Catalunya.  

    Infermera i escriptora, va néixer a Nador el 1977. L’any 1985 va deixar el seu país, juntament amb la seva mare i els seus germans, per venir a viure a Vic, on es va retrobar amb el seu pare, que havia arribat a Catalunya l’any 1976. Tenia vuit anys.  

    Aleshores va començar el procés d’adaptació a una nova cultura i costums, fet que va desencadenar un seguit d’emocions que la marcarien per sempre. Ella mateixa explica que va començar a escriure per necessitatper fer aflorar tot el que l’havia marcat. 

    D’origen amazic, es considera catalana de sentiment, i té clar que a l’escola la llengua comuna ha de ser la catalana. En paraules seves, “la comunicació, conèixer la llengua del lloc on vius, et protegeix”. 

    El 2004 va guanyar el Premi Columna Jove amb la biografia De Nador a Vic, que més endavant va actualitzar amb la biografia novel·lada Petjades de Nador. 

    També va escriure Un meravellós llibre de contes àrabs per a nens i nenes, del 2006, un recull de contes típics del Marroc. Hi va recollir rondalles i contes de la cultura popular amazic que havia escoltat de petita, i que el pas del temps amenaçava d’esborrar per sempre.  

    Laila, publicat el 2010, Quan a l’Isma se li van creuar els cables, del 2015, i Que Al·là em perdoni, del 2021, conformen la resta de la seva obra literària. 

    El 2017 es va estrenar Nador, un espectacle basat en la seva obra. Nador és un viatge sensorial a l’interior de l’ésser humà a través d’una conversa entre una dona catalana d’origen amazic i una persona d’arrels occidentals.  

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

40 60 anglicisme apòstrof bones calma català cavallfort cursos diccionari normatiu diec2 dret empresa erradicar escacs escola etsiuts expressions fil frase feta frases fetes hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs en català justícia lèxic nova gramàtica otorrino pillar; agafar; enxampar porc recursos refranys riquesa lèxica salutació sigles sinònims temps termcat tió topònims tèxtil verbs vista