Arxiu per juliol, 2019

  • El 9 ETS I UTS. El verb “liar”

    No ens emboliquem amb “liar”!

    Núm. 79//Hi ha un munt de verbs que, per economia verbal (perquè són més curts) o per influència de l’entorn, hem substituït per mots d’altres idiomes. És el cas del verb “liar” del castellà, que té una presència espectacular en la nostra llengua i que ens ha fet abandonar molts mots catalans.

    Ho diem en molts sentits, ja sigui el físic d’enrotllar, embolicar o cargolar (els cigarrets o els caramels, per exemple) o en el figurat d’embolicar-se, embarcar-se, envescar o fer-la grossa (en temes problemàtics, en afers amorosos: s’ha embarcat en el tràfic de drogues, està embolicat amb la veïna,  m’han envescat en la festa de final de curs o l’he feta grossa suspenent l’examen).

    També el nom relacionat amb aquest verb fa estralls en el nostre vocabulari, fent que cada vegada costi més sentir dir embull, embolic,  confusió, malentès, trampa, engany… amb “liar” i “lío” perdem riquesa i varietat.

    Per tant, entre tots, deixem d’embolicar-nos amb mots que resten!

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS.

    SER O … ESTAR?

    Núm. 78// Quantes vegades, davant d’un plat, hem escoltat l’expressió “Que bona que està, aquesta sopa!” per aplaudir les habilitats del cuiner ? Potser l’hem dita i tot. Comencem, doncs, per dir que tant abans com ara cal utilitzar el verb ser per expressar la qualitat i el bon gust de l’aliment, per tant, la frase adequada seria:  “Que bona que és, aquesta sopa!”.

    Hi ha moltes vegades que dubtem a l’hora de fer servir el verb SER o el verb ESTAR: la porta és tancada/ està tancada; la botiga és oberta/ està oberta; en aquests casos –davant de participis- convé destacar que totes dues opcions són correctes. Ara bé, quan parlem dels estats civils (casat, solter, vidu, divorciat…) és recomanable usar el verb SER. D’aquesta manera direm que Aquella dona és soltera o Aquell noi és casat…

    Una altra cosa és quan volem expressar una localització. En aquest cas cal fer-ho amb el verb SER, quan fem una simple descripció : Els mitjons són al calaix; Vostè és aquí (en un plànol). No obstant això, quan volem expressar la permanència en aquest lloc, s’utilitza el verb ESTAR: Els mitjons van estar-se al calaix fins a finals d’estiu;  Estaré al despatx de les 12 a les 2.

    Finalment, hem de tenir present que el verb ESTAR també s’utilitza davant d’expressions que porten preposició al darrere com:

    • estar a punt: La funció està a punt de començar (i no és a punt de començar).
    • estar a l’abast: L’habitatge no està a l’abast de tothom (i no és a l’abast de tothom).
    • estar a la venda: El disc ja està a la venda (i no ja és a la venda).
    • estar a disposició: El diccionari ja està a disposició de tothom que el vulgui consultar (i no és a disposició).
    • estar a l’atur: En Julià està a l’atur (i no és a l’atur).
    • estar de moda: Tornen a estar de moda les ulleres grosses (i no és de moda).
    • estar de baixa: La cap del departament està de baixa (i no és de baixa).
    • estar de vacances: Estic de vacances (i no és de vacances).
    • estar en obres: El pis està en obres (i no és en obres).
    • estar en ordre: L’habitació estava en ordre (i no és en ordre).
    • estar en joc: Aquí estan en joc totes les nostres hores de feina (i no és en joc).
    • estar en perill: La finca està en perill (i no és en perill).
    • estar en llibertat: El fugitiu va estar uns dies en llibertat (i no és en llibertat).
    • estar fora d’ús: Aquest cotxe està fora d’ús (i no és fora d’ús).

     

    Font: OPTIMOT

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Verbs controvertits

    Hi posem el coll? Hi fiquem el nas?

    Núm. 77// Avui parlem del verb ficar i el verb posar. Si ens referim al verb ficar notem que ha guanyat terreny en detriment del verb posar i fins i tot a d’altres de més precisos com escriure, col·locar, etc., en casos com, per exemple, referint-se a un formulari: Jo, en aquest apartat hi he ‘ficat’ el cognom, en lloc de hi he escrit el cognom, o bé He ficat les plantes al jardí,  en comptes de he posat les plantes al jardí.

    Partim de la base que posar , bàsicament, té el significat de ‘situar una cosa en un lloc on no era’, i així diem que Posem un llibre a l’armari, posem la corretja al gos o posem la data en una carta.  Per contra, el verb ficar vol dir ‘fer entrar dins un lloc’, i així, Fiquem la clau al pany, fiquem els peus dins l’aigua o fiquem la carta dins un sobre.

    Tenint en compte els significats d’aquests dos verbs cal optar per ser  precisos a l’hora de fer-los servir i aplicar cert rigor a l’hora de triar si fem servir ‘ficar’, sinònim d’introduir o bé si triem ‘posar’, sinònim de col·locar, situar…  Posarem l’olla al foc i ficarem els caramels a la butxaca.

    I si parlem de frases fetes que contenen aquests dos verbs, recordem que convé conservar el verbs de l’expressió i no intercanviar-los. Així, doncs, amb el verb ficar, ens fiquem de peus a la galleda, hi fiquem cullerada i hi fiquem el nas. En canvi, hem de dir que hi posem el coll.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. El verb ‘pillar’

    Què podem pillar?

    Núm. 76// Al juliol, encetem un monogràfic de verbs que poden resultar controvertits en el seu ús, i del primer que parlarem és del ‘pillar’ que, per aquelles coses de les modes lingüístiques generacionals, ha triomfat sobretot entre adolescents.

    D’entrada, cal dir que Joan Coromines ja parla en el Diccionari Etimològic de la controvèrsia d’aquest verb que clarament, diu,  està influït per l’ús del castellà, a partir del verb italià pigliare (amb el sentit d’’agafar’) o del francès piller, amb el sentit de ‘saquejar’. Essencialment, però, el verb ‘pillar’ se’ns ha contagiat del castellà i ha format derivats com pillatge, pillet, pillastre, que ens semblen més acceptables i que són acceptats per la normativa.

    Si tornem al verb  pillar, notem que se’n fa un ús abusiu i que gairebé ha esdevingut un verb comodí. Aíxi, s’utilitza amb el sentit d’agafar o aconseguir (Va agafar diners i va marxar); amb el sentit d’enxampar, atrapar o pescar (Vam enxampar el lladre en ple robatori); amb el sentit d’entendre o copsar (Costa d’entendre, aquest argument); amb el sentit de lligar, triomfar (Aquesta nit la Joana ha triomfat), i amb el sentit de rebre un cop o atropellar (El va atropellar un cotxe, però se n’ha sortit). En tots aquests casos el verb ‘pillar’ no és correcte, per tant, caldria utilitzar els verbs en negreta.  Pillar només resulta adequat quan significa ‘saquejar’ (En aquella època la gent passava gana i alguns pillaven tot el que podien als comerços).

    Per acabar, és clar que l’expressió L’ha pillat el toro, amb el sentit de no acabar una cosa en el termini marcat, cal substituir-la per expressions com “el més calent és a l’aigüera”, “s’acaba el temps” o “passa el temps volant”.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço