Arxiu per octubre, 2022

  • El 9 Ets i uts. Els verbs ser i estar i les seves traduccions

    Núm. 248// Quan s’ha de traduir el verb ser i el verb estar en altres idiomes, de vegades ens trobem amb algunes particularitats curioses. En aquest article comentarem molt per sobre algunes característiques en algunes llengües. Degut a la poca extensió del document, algunes anotacions poden quedar com a mitges veritats o mancades de les explicacions oportunes.  

    La primera diferència es troba quan es compara català i castellà. Malauradament, cada dia se senten més construccions com “la sopa està bona” o “en Pere està casat”, quan en català haurien de ser “la sopa és bona” i “en Pere és casat”.  

    Per altra banda, quan es compara el francès tot sembla ser més fàcil, el verb Être té els sentits del verb ser i del verb estar: la soupe est bonne (la sopa és bona), Piere est marié (en Pere és casat), recordant així una mica al català.   

    Si es continua comparant altres llengües, s’observa com l’amazic i el rus semblen no tenir el verb ser. Així la frase “sóc un home” en amazic de Nador és “necc d argaz [ne∫’dajaz]” (escrit segons l’ortografia estàndard) i en rus és “я – человек [jat∫elo’vjek]”. Però això només passa en present, ja que el verb ser és mancat de sentit i sols actua com un nexe. 

    Altres llengües com el gaèlic d’Irlanda, s’observa un verb ser i un verb estar. Aquesta afirmació es pot veure en aquests exemples: la traducció desoc professor” és “Is múinteoir mé”, i la desoc a Dublin”  és  “Tá mé i mBaile Átha Cliath, recordant el castellà. 

    Quan s’observa el llatí, hom es troba que amb el verb Sum (ser) es podia expressar les excepcions dels dos verbs. Seria, per tant, un altre cop com el francès. I aquí hi ha  una sorpresa per als catalans. El verb Sum (ser) també té el sentit del verb tenir quan s’utilitza amb concordança amb el datiu. Curiosament aquest valor de possessiu també s’expressa en tots els idiomes abans esmentats en diferents maneres i sentits.  

    Traduccions de “tinc una casa” en francès, rus, amazic i gaèlic irlandès 

    (Construcció gramatical utilitzant el verb ser, el datiu de persona posseïdora i un objecte posseït.  L’ordre i l’aparició dels elements no concorda pas) 

    Rus: u menya est dom (a mi és una casa) Amazic: ghari taddart (a mi una casa). Gaèlic: Tá teach agam (està a mi una casa). 

    En francès, es podria utilitzar aquesta construcció en un sentit molt restringit i seria: “Une maison est à moi”,  

    Finalment cal dir que en llatí,  francès i rus tenen un verb equivalent al nostre “tenir”: en llatí seria “habeo domum”, en francès es diria  “j’ai une maisoni en rus я имею дом” (ja umeju dom)”. L’amazic manca de forma anàloga i en gaèlic seria un cas molt especial que aquí no s’explicarà pas. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic del porc i la cervesa. Les cerveses II

    Num. 247// Avui acabem els Ets i uts dedicats a la Fira del Porc i la cervesa que s’ha fet a Manlleu. Comencem per les cerveses Märzen, de fermentació lager. Tenen un gust de malt net, ric, de pa torrat, d’amargor moderada i amb un final sec. Són suaus, solen ser de colors que van de l’ambre-ataronjat al vermellós-coure. Actualment són molt conegudes les cerveses India pale ale (IPA), que es caracteritzen per un color més pàl·lid, per l’alta graduació i per la gran presència de llúpol.  

    D’altra banda, a Bèlgica s’elaboren les cerveses d’abadia, conegudes també com  cerveses trapenques. Tenen un gust potent i un elevat grau alcohòlic, encara que no són tan amargues com les altres. Les lambic, també belgues, s’elaboren per fermentació espontània exposant-se a llevats salvatges i altres bacteris que hi ha en l’ambient de la vall del riu Zenne. La cervesa lambic és la base per fer altres estils de cervesa, com ara la gueuze, la faro (amb sucre candi), la kriek i la cervesa de gerds. La primera és fruit de la barreja d’una lambic jove (1 any d’edat) i d’una de vella (2-3 anys) i després s’embotella per a una segona fermentació. S’hi utilitzen llúpols antics, per la qual cosa té pocs sabors i aromes de llúpol que es poden trobar en la majoria dels estils de cervesa. La kriek és obtinguda per mitjà de la maceració i la refermentació de cireres àcides en una base de lambic. Normalment no hi ha gens de sucre al final de la fermentació, per això s’obté un sabor afruitat sense dolçor. I la cervesa de gerds s’assembla a la kriek pel que fa al procés d’elaboració. 

    Per acabar, tenim les arxiconegudes pilsner, d’entre 4,5 i 5 graus, amb un gust lleuger, fresc i intens. Solen ser de color clar i posseeixen una refinada aroma i sabor de llúpol. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic del porc i la cervesa. Les cerveses I

    Núm. 246// La cervesa és la beguda alcohòlica més consumida i més antiga, i és la tercera beguda darrere l’aigua i el te. Es fabrica sobretot amb grans d’ordi i aromatitzada amb llúpol. Ens calen quatre ingredients per elaborar-la: aigua, malt, llúpol i llevat. El malt aporta la dolçor i la densitat, el llúpol, l’amargor, i el llevat, l’acidesa. Avui dia hi ha centenars d’estils de cerveses –el terme estil engloba aspectes tècnics com el color, la graduació, l’amargor, el cos i alguns altres trets. Vegem quines cerveses hi ha. 

    Les ale, fermentades a alta temperatura, entre 16ºC i 26ºC, solen tenir força grau alcohòlic, són especialment amargues i se serveixen tèbies. Per contra, les lager s’elaboren amb una fermentació a baixa temperatura, entre 9ºC i 14ºC, la qual cosa les fa més suaus, i han de conservar-se durant almenys tres mesos en contenidors. Se serveixen fredes perquè a temperatura ambient tenen mal gust.  

    Els termes cervesa rossa, negra o torrada no es refereixen a cap estil, sinó simplement al color. Les primeres tenen malts clars o pàl·lids. A les segones es fa servir ordi molt més maltat i molt torrat, com a les Schwarzbier, a les porter i les stout britàniques, que tenen aromes i sabors que recorden la xocolata, el cafè o la regalèssia. I les cerveses torrades són elaborades també amb malts torrats, que donen un gust amarg final, a part del que aporta el llúpol. Com les negres, tenen l’escuma cremosa i compacta. 

    I finalment les cerveses blanques o de blat (en alemany Weissbier) –que no són blanques, sinó més aviat de color palla– tenen un percentatge de blat de com a mínim el 30%. No són filtrades, per això tenen un aspecte tèrbol, provocat per la proteïna del blat, i són refrescants, amb aromes cítriques i d’espècies.  

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic del porc i la cervesa. Els embotits III

    Núm. 245// Els embotits d’avui són tots cuits. Comencem per la botifarra blanca, o cuita, i la botifarra negra. Aquesta última es fa amb retalls de l’espatlla i de panxeta, cansalada, cansalada del coll, freixures, caretes, galtes, sang, tripa natural, sal i pebre negre. El dijous gras se sol menjar la botifarra d’ou, feta amb carn de l’espatlla, cansalada, carn del cap, ous, sal i pebre negre. És de color groguenc, pels ous, i de textura granelluda, i recorda molt la botifarra blanca. La botifarra del perol deu aquest nom al fet que antigament es coïa en un perol, que és com una caldera, i encara ara s’elabora amb carn del cap del porc, el cor, els ronyons, els pulmons, greix, cotnes, sal i pebre.  

    D’altra banda, no tan típic de la nostra terra és el botifarró negre (en castellà és morcilla), embotit elaborat farcint un budell prim o curt amb carn magra i sang de porc, i a vegades amb ceba i arròs. En canvi, sí que coneixem bé el bull, el paltruc o el bisbe (blanc o negre), que són diversos noms que designen el mateix embotit, fet a partir de la bufeta o de l’intestí gros (el paltruc) del porc, farcit de carn d’aquest animal capolada i adobada -conté carn magra i greix, i també s’hi pot posar fetge o llengua. La catalana és un embotit elaborat amb carn magra del porc, amanit amb sal, espècies i derivats làctics i embotit amb tripa culana natural que s’ha cuit molt lentament. També hi ha el cap de senglar. Malgrat el seu nom, aquest embotit no se sol elaborar amb carn d’aquest animal, sinó amb la de porc blanc. La mortadel·la, d’Itàlia, força consumida actualment, és farcida de carn de porc i de bou trinxada i barrejada amb petits daus de llard. En darrer lloc, tenim el frànkfurt, una salsitxa cuita i fumada feta amb porc o vedella o amb una barreja de totes dues carns, típica d’Alemanya i Àustria. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic del porc i la cervesa. Els embotits II

    Núm. 244// L’altra setmana vam explicar quins embotits curats tenim a casa nostra. Avui en veurem alguns altres, que no són d’origen català, però que també consumim habitualment, i alguns embotits crus. 

    D’embotits curats d’origen forà, hi ha la sobrassada, adobada amb sal i pebre vermell, típic de les Balears. De la resta d’Espanya venen el xoriço i el llom embotit (no pas *embutxat). Aquest darrer és un embotit curat, elaborat amb el múscul ileoespinal del porc, amb poc greix, salat, assaonat i embotit amb tripes naturals o artificials permeables. D’Itàlia ve el salami, que és cru, però assecat i fumat, fet amb mescla de carn de porc, de boví i cansalada. I d’aquest mateix grup tenim el bacó, que com sabeu és cansalada viada fumada, típica del Regne Unit. 

    L’embotit cru més representatiu és, evidentment, la botifarra fresca o crua, elaborada farcint un budell de carn trinxada, generalment de porc, espècies i sal. Més petita és la salsitxa, perquè s’emboteix un budell prim de carn de porc picada i assaonada, i es delimita per lligats. I avui dia consumim també la xistorra (nom que ve del basc xistor, que vol dir ‘embotit’, justament). És una menja típica del País Basc i de Navarra, és de color vermell, feta amb mescla de carns picades o trossejades de porc o de porc i boví, cansalada o greix de porc, sal, pebre vermell i all. En aquest cas, s’acostuma a embotir en una tripa de xai. 

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

40 60 apòstrof bones calma català cavallfort cursos diccionari normatiu diec2 dret embolar empresa erradicar escacs escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala joc jocs en català justícia lèxic nova gramàtica pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica salutació sigles sinònims temps termcat topònims tèxtil verbs vista