Entrades amb l'etiqueta ‘carnestoltes’

  • El 9 Ets i uts: lèxic del Carnestoltes

    Núm. 214// El català està de festa!, ara amb el Carnestoltes. Com sabeu prou bé, és la festa en què una colla d’eixelebrats es disfressa i desvergonyidament es passeja pels carrers dels pobles i ciutats amb molta alegria. És la disbauxa abans de la Quaresma, que és l’època compresa entre el Carnestoltes i la Pasqua de Resurrecció, durant la qual l’Església ordenava dejunis i abstinències en memòria dels quaranta dies que Jesucrist va dejunar al desert. A més, el Carnestoltes és un ritual de transformació en què la joia i la disfressa tenen un paral·lel amb el despertar de la natura. És una festa lligada al cicle lunar, ja que coincideix sempre amb la lluna nova (és a dir, quan no es veu la lluna) i no s’escau mai el mateix dia. 

    A continuació us donem una llista de termes essencials per comprendre més bé aquesta gatzara. 

    Carnestoltes o Carnaval (no pas *els carnavals): període de divertiments públics i disfresses que precedeix la Quaresma, especialment diumenge, dilluns i dimarts anteriors al Dimecres de Cendra. 

    Rei Carnestoltes: ninot que es penja públicament i es crema l’últim dia de Carnaval.  

    Disfressa: és el vestit que algú es posa amb el qual aparenta ser una altra persona o d’una altra època, de manera festiva i jocosa. 

    Rua: grup nombrós de persones i de vehicles que avancen els uns darrere els altres formant una llarga fila, sobretot en celebracions com el Carnestoltes. 

    Desfilada: és un quasi sinònim de rua. És el fet de passar davant d’algú ordenadament, en files, l’un darrere l’altre. 

    Comparsa: en desfilades públiques, processons, etc., conjunt de persones que van vestides o disfressades de la mateixa manera. 

    Màscara o careta: figura de cartó, filferro, plàstic o d’altres materials imitant una cara, amb forats per als ulls i la boca, amb què una persona es cobreix la cara. 

    Mascarada: colla, ball, festa de persones amb màscares, disfressades. 

    Perruca : cabellera postissa. 

    Postís: que reemplaça artificialment el que és natural. 

    Arlequí: disfressa basada en un personatge còmic, procedent de la farsa italiana o Commedia dell’Arte, que va amb un vestit fet de peces triangulars de tots colors. 

    Dijous Gras o Dijous Llarder: darrer dijous abans de la Quaresma. Són conegudes les dites “El Dijous Gras, botifarra menjaràs” i “El Dijous Llarder, botifarra menjaré”. També és típic menjar truita –amb botifarra d’ou o sense– i coca de llardons. 

    Botifarra d’ou: embotit típic del Dijous Gras o Dijous Llarder. 

    Dimecres de Cendra: dia en què s’inicia la Quaresma. És un dia de caràcter religiós que ens indica que l’època de disfressar-se i divertir-se ha arribat a la seva fi.  

    Enterrament de la sardina: se celebra el Dimecres de Cendra i simbolitza la fi de la gresca i el començament de l’abstinència i de la penitència. Prové de l’antiga tradició de sortir als afores a berenar el darrer dia de Carnestoltes. 

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

40 60 apòstrof bones calma català cavallfort cursos diccionari normatiu diec2 dret embolar empresa erradicar escacs escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala joc jocs en català justícia lèxic nova gramàtica pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica salutació sigles sinònims temps termcat topònims tèxtil verbs vista