Entrades amb l'etiqueta ‘frases fetes’

  • EL 9 ETS I UTS. Frases fetes: Donar peixet

    Donar peixet

    Núm. 40// Segons la definició del DIEC ‘donar peixet’ és “afluixar en un joc perquè l’adversari guanyi punts que altrament no guanyaria”. En definitiva, doncs, és rebaixar l’exigència.

    Per contra del que pugui semblar, ‘peixet’ no és el diminutiu de ‘peix’, sinó que prové de ‘péixer’, verb viu a tot el domini català, i que significa ‘donar menjar, alimentar una criatura o una persona gran o un malalt, posant-li directament el menjar a la boca’.

    Si anem més enrere en l’origen del mot, trobem el  llatí ‘pasco’, que és ‘portar aliment al bestiar o portar el bestiar a l’aliment’, per tant, ‘pasturar’. La interjecció ‘peixet!’ (forma arcaica de l’imperatiu de péixer: peix-et) s’utilitza com a exclamació per acompanyar cada cullerada amb què hom peix (o forneix d’aliment) un infant.

    Amb totes aquelles facilitats li donava peixet perquè es confiés i així poder-lo enredar.

    Alerta amb l’ortografia d’algunes formes del verb ‘péixer’ com: he pascut, paixia, paixent, paixeràs…

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Frases fetes. Escampar la boira

    Anar a escampar la boira

    Núm. 29// La frase emprada és quasi sempre «me’n vaig a escampar la boira» i és pronunciada per la persona que té intenció d’anar a passejar a l’aire lliure sense rumb ni motiu determinat.

    Aquesta frase feta tan popular i tan idònia per a la comarca d’Osona significa marxar, però en realitat té una tradició de bruixeria. Fa referència a un conjur que feien justament per escampar la boira. Consistia a fer caminar la gent sense ordre ni concert, rondinant i cridant unes invocacions i fórmules màgiques com “abracadabra” encaminades a esvair la boira quan era molt persistent. Així doncs, quan algú t’engega a escampar la boira vol dir que fotis el camp, que vagis ben lluny i que no et vol ni veure. De manera que aquest és el sentit que ha arribat als nostres dies.

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Frases fetes. Ser un viacrucis

     

    Ser un viacrucis, ser un calvari

    Núm. 25 // Via Crucis és una expressió llatina que significa ‘camí de la creu’ i fa referència a un moment de la vida de Jesús de Natzaret, concretament al camí que Jesús va fer amb la creu a coll de la casa de Ponç Pilat al Calvari, una muntanya que se situa als afores de Jerusalem. Metafòricament, l’expressió ser un viacrucis pren el sentit de ‘passar grans penes i dificultats’. Hi ha una altra frase feta que té el mateix significat, que és ser un calvari. Fixem-nos que tant viacrucis com calvari, quan són emprats com a nom comú, s’escriuen en minúscula.

    El Nou Testament ens narra els fets succeïts en la vida Jesús de Natzaret. En la seva etapa final, Jesús és arrestat, jutjat pel Sanedrí ―que era una assemblea formada per vint-i-tres representants i jutges de la llei jueva― i condemnat a mort per Ponç Pilat, governador romà de Judea. Més tard va ser fuetejat i ridiculitzat pels soldats romans que el denominaven «rei dels jueus». Després va ser vestit amb una capa morada i coronat amb espines, el van colpejar i escopir. Tot seguit Jesús va carregar la creu on seria clavat i va seguir un camí de penes i treballs fins que no va arribar al Calvari. La seva mort va ser lenta i dolorosa fins a l’extrem. Una situació que no recomanaríem ni als nostres pitjors enemics.

    Article complet