Arxiu per desembre, 2020

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: “Ei, que estàs a la lluna?”

     

     

    Núm. 152//Abans els humans observaven més la natura, el seu entorn i els astres: el sol, la lluna, els estels, els cometes, les galàxies. Per què? En depenia la seva supervivència i també perquè era una sana distracció. Imaginaven històries que ara ens fan riure o somriure, ja que les trobem massa naïfs (tanmateix, penseu que nosaltres venim d’ells i els hauríem de saber valorar més). La lluna, el satèl·lit que roda al voltant de la Terra, ha inspirat els humans i n’hem explicat contes i rondalles. I, com no podia ser d’una altra manera, ens ha inspirat per crear diverses expressions lingüístiques, que tot seguit, avui i divendres que ve, llegireu. 

    La lluna fa el seu ple a mitjanit i els gossos i els pocs llops que hi ha a la Terra udolen. En efecte, la lluna la veiem de diferents maneres al llarg dels dies, segons si el sol il·lumina un part major o menor del seu disc. Per això parlem de lluna creixent quan va augmentant la part il·luminada i de lluna minvant quan disminueix. Diem que la lluna és nova quan és invisible i la lluna és plena quan tot el disc és il·luminat. La mitja lluna és la forma que veiem quan el sol n’il·lumina només la quarta part; i també es parla de mitja lluna quan es fa referència a l’Islam, ja que com és ben sabut n’és el símbol. 

     

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions sobre enganys

     

     

    Núm. 151// No us han enganyat mai de la manera més cruel i estúpida? I segur que heu quedat amb un pam de nas. Qui ho diria que aquella persona tan dolça ens pogués enredar tan vilment! L’engany és més vell que el caminar i d’això tractarem avui. 

    Els xarlatans amb el seu aire de set-ciències ens venen fum, ens pinten el seu producte de color de rosa o, com es diria més aviat ara, ens intenten vendre la moto. I amb els negocis, atenció, ull viu!, sempre hi ha gent disposada a estafarensarronarensibornarengaliparentabanarencerar o aixecar la camisa. Que no us prenguin el pèl (o el número), cal estar ben amatents. Els falsos gurus espirituals, enlluernadors professionals, us poden ensarronar –per exemple, introduir-vos en una secta– o fins i tot ensibornar, que és ‘induir amb enganys, males arts, a fer alguna cosa’. No seríeu pas els primers. La mentida és a l’ordre del dia, i no entén de cultures, oficis, classes socials o sexes. Mentir és una art universal i malèfica. 

    En el camp de l’amor, passa una cosa semblant. De la parella o l’amant que defrauda i decep l’enamorat o l’enamorada podem ben dir que moltes vegades l’enganya o li fa el salt. És un motiu per partir peres. Per tant, deixeu-vos de romanços i vigileu amb la gent que ens ve a prometre la lluna en un cove. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Terminologia sobre els sabors del món

     

     

    Núm. 150// Avui parlarem del Glossari de sabors del món, un recull de termes fet pel TERMCAT i el Centre de Normalització Lingüística L’Heura de Santa Coloma de Gramenet, en col·laboració amb l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la Universitat de Barcelona; un glossari que podria ser ben útil als bars i restaurants.  

    Es va editar per primera vegada el 2015 i s’ha anat actualitzant cada any amb nous termes, ja que és un projecte obert. Cada fitxa conté la denominació en català i en castellà –de vegades s’hi afegeixen la forma anglesa i francesa. També hi ha l’àrea temàtica, la definició i sovint la nota complementària.  

    Alguns exemples dels termes són l’arròs jollof i l’arròs chaufa. El primer és un plat típic de l’Àfrica occidental elaborat amb arròs, tomàquet triturat, sal, ceba, oli, pebrot vermell, mantega, gall dindi o pollastre, una pastilla de brou, curri i farigola. Per contra, l’arròs chaufa és un plat de fusió de la cuina xinesa i la peruana, una versió peruana de l’arròs fregit xinès, portat al Perú pels immigrants d’aquest país oriental. Aquest arròs conté carn, ous remenats, ceba, pebrot, gingebre i salsa de soja, i de vegades all o comí. Per fer consultes podeu anar a : www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/201. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Parlem de bolets. La llenega

     

    m.149// Un altre dels bolets de tardor que aixeca passions entre els boletaires i els cuiners és la llenega. Amb aquest mot ens referim a una gran varietat de bolets del gènere Hygrophorus, que es caracteritzen per tenir el barret i el peu viscós, per aquest motiu a alguns no els agraden gens. La llenega es ven fresca, difícilment la trobareu en conserva i és ideal per a guisats i estofats. 

    Normalment quan parlem de llenegues ens referim a la llenega negra o llenega vera Hygrophorus latitabundusés massissa, de barret fosc entre gris i marró i peu blanquinós sovint inflat. Tant el peu com el barret estan recoberts per mucositat, per això normalment no es corquen. Viu en els boscos de pins de sòls calcaris de la terra baixa i la muntanya mitjana. No la busqueu al Montseny ni a l’Alt Pirineu. Sol trobar-se formant grups més o menys nombrosos que neixen en el mateix indret cada any. Aquestes superfícies de bosc es coneixen amb el nom de llenegueres i són un petit tresor secret de cada boletaire.  

    Segons Joan Coromines el nom de llenega ve del verb antic llenegar, tot i que ara usem més sovint esllenegar-se o esllenegar, que volen dir relliscar, esmunyir-se [Agafeu-ne alguna i ho entendreu]. A partir d’aquí trobem molts derivats: lleneguera, llenegaire, llenegadís, llenegable o esllenegable, llenegall, llenegada o esllenegada, llenegador, esllenegament, llenegós o esllenegós, lleneguívol, i per creuament amb esllanguir-se podem sentir també esllengar-se. És a dir, que això de les relliscades dona per molt des de fa segles. 

    Tot i que la forma més estesa és llenega, per la seva mucositat també és coneguda com a mocosa al Vallès, la Seu d’Urgell, Andorra, el Solsonès, la Segarra, Cardona, la Conca de Barberà, el Penedès i el Camp de Tarragona; o també caramellosa o carmellosa, i fins i tot pegalosa. Al Ripollès i a Osona també la coneixem com a bromosa.   

    I ara, si heu tornat a casa sense esllenegar-vos, i teniu unes quantes llenegues al cistell, només us queda decidir si les fareu amb botifarra, amb estofat de vedella, peu o morro de porc, conill, arròs… o potser us decanteu per mar i muntanya? què us semblaria un pastís de llenegues amb escamarlans? 

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço