Arxiu per abril, 2016

  • Olga Xirinacs

    cartell 30 Olga Xirinacs PEIXATERIAOlga Xirinacs (Tarragona, 1936). Escriptora i professora de piano. És una autora que ha escrit poesia, novel·la, contes i assaig. Després de Mercè Rodoreda, és l’única dona Mestra en Gai Saber pels Jocs Florals de Barcelona. Ha rebut premis importants com el Josep Pla 1982, amb l’obra Interior amb difunts; el Sant Jordi 1984, amb Al meu cap una llosa; el Carles Riba 1987, amb Llavis que dansen, i altres. La Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi el 1990. El fragment del cartell correspon al poema “Barques i estrelles”, dins del llibre Marina (1986), que inclou poemes infantils que recreen el món marí.

     

     

     

    _________________________________________________________________

    Barques i estrelles

     

    La BARQUETA sardinera

    porta llum al darrere.

    La sardina té l’escata

    pintada amb pinzell de plata.

     

    Els seitons i les sardines

    semblen cosins i cosines.

    El verat és tot ratllat,

    la lluna l’ha pentinat.

    Article complet

  • Jacint Verdaguer

    cartell 29 Jacint Verdaguer JÒQUERJacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, Barcelona, 1902). Sacerdot. Fill de pagesos modestos va entrar al Seminari de Vic. La seva formació humanística li ve dels estudis eclesiàstics. els primers premis literaris els obtingué als vint anys. la seva vida va ser plena d’alts i baixos de tota mena. L’etapa més productiva i relativament tranquil·la fou la de 1877-93. L’Atlàntida i Canigó són les obres més difoses del poeta. Els records i els somnis són els temes més tractats a la seva extensa obra poètica.El fragment de poema escollit per al cartell és “A la mort de la mare”.

     

     

     

    ________________________________________________________________

    A la mort de la mare

    El rossinyol entre els arbres

    ha cantat tota la nit,

    del presseguer a l’heurera,

    de l’heurera al romaní.

    Quines passades tan fines!

    Quin refilar tan bonic!

     

    Mes, ai!, ma estimada mare

    està expirant en son llit,

    i més que el cant d’alegria

    jo escolto els seus sospirs.

    Mon pare al peu de l’espona

    va plorant de fil a fil,

    al veure apagar la flama

    que ell no trigarà a seguir;

    plora el germà i la germana,

    ploren els parents i veïns,

    i fins els sants en sos quadros

    que foren, ai!, sos amics.

     

    Dintre la casa tot plora,

    tan sols ma neboda hi riu,

    ma neboda de pocs mesos,

    ocell nial d’un matí

    que arribat ahir a la vida

    no sap que s’ha de morir.

    Saltirona, riu i canta

    i ses rialles i cirts

    bescanvia amb refilades

    el rossinyol del jardí.

    ¿Per què els ocellets refilen

    quan el cor està tan trist?

    Mes, consol d’aquest desterro,

    canteu, rossinyols i nins:

    en aquesta vall de llàgrimes

    recordeu-me el paradís,

    el paradís que és per viure

    com la terra per morir.

    Article complet

  • Màrius Torres

    cartell 28 Màrius Torres FORN paMàrius Torres (Lleida, 1910 – Pugidolena, 1942). Es va llicenciar en Medicina, seguint la tradició familiar i es va especialitzar en l’aparell digestiu. El 1935, a causa d’una infecció gripal que es complicà, es va veure obligat a ingressar en un sanatori antituberculós, a Puigdolena (Vallès Oriental).

    Des del sanatori escriu per a la revista lleidatana L’Ideal, amb el pseudònim “Gregori Sastre” i també manté correspondència amb Joan Sales, que el visita sovint.

    La producció literària de Torres és d’una gran qualitat tècnica i està marcada per la seva vida -malaltia, religiositat, inquietud per la mort…-. És Joan Sales, després de la mort de M.Torres, que publica, des de l’exili a Mèxic, el volum de Poesies (1947) que recull 96 poemes de l’escriptor. Màrius Torres és considerat un dels poetes més rellevants del segle XX.

    _________________________________________________

    Si m’haguessis fet néixer gra de blat,

    que seria senzill d’arribar a ser una espiga!

    Llucar, créixer, florir en l’aire assolellat,

    entre olivers, en una terra antiga.

    Si m’haguessis fet néixer raig de llum,

    d’aquesta llum, Déu meu, que a tu no t’enlluerna,

    m’hauria estat donat de no triar el meu rumb:

    el meu destí fóra una recta eterna.

    Però m’has creat home, fecund, fort.

    Has obert un camí a la meva mesura,

    i a cada instant he de buscar l’estel del nord

    en la nit nostra, viva, però obscura.

    Tinc por -tinc confiança. Servitud

    no hi hauria més dura que la de l’home lliure

    si, tant més fatigat com més s’hagués perdut,

    pogués perdre el repòs del teu somriure.

    Article complet

  • Emili Teixidor

    cartell 27 Emili Teixidor CARNISSERIAEmili Teixidor (Roda de Ter, 1933 – Barcelona, 2012). Escriptor, pedagog i periodista. Destaca sobretot per la narrativa infantil i juvenil -una trentena d’obres publicades-, però també ha escrit novel·la per a adults i guions per a la ràdio (Servei nocturn, 1996) i la televisió (Joc de quatre, 1999).

    L’amiga més amiga de la formiga Piga és un dels seus títols de narrativa infantil. D’entre les novel·les, destaquen El llibre de les mosques (2000), guanyadora del Premi Sant Jordi i Pa negre (2003) guanyadora de molts premis (Joan Crexells, Lletra d’Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada) i portada al cinema per Agustí Villaronga.

    Els convidats (2010) és una novel·la que torna al món de Pa negre, i que recrea, en aquest cas, les relacions socials de la postguerra.

    _____________________________________________

    […] Tots callaven, atents a l’assentament de la cassola de l’àvia i a la fressa i a les olors de la cuina, i només de tant en tant allargaven la mà per agafar algun tall de fuet o de botifarra d’ou, picar una oliva, tallar un tros de pa torrat untat amb llard i all, tastar un llardó, o beure el vi ranci que servia de vermut. els nens prenien el vi barrejat amb gasosa o aigua.

    Article complet

  • Signar, firmar o subscriure?

    firmarEl verb subscriure significa sotaescriure, això és ‘escriure a sota’ o ‘signar al peu’ (d’un escrit). Signar o firmar significa ‘posar la signatura o la firma en un escrit’. Així, tant podem subscriure com signar o firmar un contracte.

     

     

    Extret del Llibre d’Estil de la Diputació de Girona

    Article complet

  • Joan Salvat-Papasseit

    cartell 26 Joan Salvat-Papass. FLORIST

     

    Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924). Autodidacte. Poeta proletari, periodista polèmic i empleat en una llibreria. La seva poesia, tendra i delicada, és senzilla, entenedora i, alhora, extraordinària. La seva obra, escrita en plena eufòria noucentista, té un ressò avantguardista que l’allunya dels postulats d’aquell moviment. Destaquen de la seva obra poemes com “Damunt mon vaixell”, “Poema sense acabar”, “De dalt de tot del cel (L’irradiador del port i les gavines), “Paisatge (La gesta dels estels).

    El poema triat per a la campanya és un fragment de “Perquè has vingut” dins de El poema de la rosa als llavis

    _______________________________________________

    PERQUÈ HAS VINGUT

    Perquè has vingut han florit els lilàs

    i han dit llur joia

                                envejosa

                                                a les roses:

    mireu la noia que us guanya l’esclat,

    bella i pubilla, i és bruna de rostre.

    De tant que és jove enamora el seu pas

    -qui no la sap quan la veu s’enamora.

    Perquè has vingut ara torno a estimar:

    diré el teu nom

                                    i el cantarà l’alosa.

    Article complet

  • Josep Maria de Sagarra

    cartell 25 Josep M.de Sagarra JÒQUERJosep M. de Sagarra (Barcelona, 1894-1961). Llicenciat en Dret el 1914. Estudis inacabats de Diplomàcia a Madrid. Professional de les lletres. Els seus orígens són aristocràtics. Autor teatral, periodista, poeta, novel·lista i traductor. Reconeix el mestratge de Maragall i dels postsimbolistes; té relacions amistoses amb els noucentistes però es manté fidel als modernistes. La seva lírica recrea motius populars i la seva èpica recrea mites nacionals catalans. Destaquen poemes com “El poema de la taverna” (Cançons de taverna i oblit), “Cant segon” (El comte Arnau) i Poema V (Cançons de rem i de vela). El poema escollit per a la campanya “A l’abril cada paraula val per mil” forma part d’aquest últim recull.

    _____________________________________________

    VI

    Vinyes verdes vora el mar

    ara que el vent no remuga,

    us feumés verdes i encar

    teniu la fulla poruga,

    vinyes verdes vora el mar.

    Vinyes verdes del coster,

    sou més fines que la userda.

    Verd vora el blau mariner,

    vinyes verdes del coster.

    Vinyes verdes, dolç repòs

    vora la vela que passa;

    cap al mar vincleu el cos

    sense decantar-vos massa,

    vinyes verdes, dolç repòs.

    Vinyes verdes, soledat

    del verd en l’hora calenta.

    Raïm i cep retallat

    damunt la terra lluenta;

    vinyes verdes, soledat.

    vinyes que dieu adéu

    al llagut i a la gavina,

    i al fi serrellet de neu

    que ara neix i que ara fina…

    Vinyes que dieu adéu!

    Vinyes verdes del meu cor…

    Dins del cep s’adorm la tarda,

    raïm negre, pàmpol d’or,

    aigua, penyal i basarda.

    Vinyes verdes del meu cor…

    Vinyes verdes vora el mar,

    verdes a punta de dia,

    verd suau de cap al tard…

    Feu-nos sempre companyia,

    vinyes verdes vora el mar!

    Article complet

  • Santiago Rusiñol

    cartell 24 Santiago Rusiñol MERCERIASantiago Rusiñol (Barcelona, 1861- Aranjuez, 1931) va ser escriptor, pintor, periodista, dramaturg i col·leccionista. Es forma a París i és un dels precursors del modernisme a Catalunya, amb plataformes com El Cau Ferrat a Sitges, o Els Quatre Gats a Barcelona.

    Té més de 90 títols publicats de tots els gèneres. Destaquen obres de teatre com L’Hèroe o Cigales i formigues, i de prosa, com Aucells de fang i L’Auca del senyor Esteve, un fragment de la qual s’ha concretat en un cartell de la nostra campanya.

    La colònia Rusiñol a Manlleu era patrimoni de la família d’industrials de la qual provenia Santiago Rusiñol. Moltes obres pictòriques de l’autor que retraten paisatges osonencs certifiquen la relació de l’artista amb la nostra comarca.

    ________________________________________________

    Per fi es van emportar les olletes, les pipes, les brotxes i els reglets; van deixar l’establiment fet una tassa de pintura i, cantant el Guillermo Tell, els artistes se’n van anar. L’únic rastre que en quedava en aquell temple de comerç era la pintura fresca que embrutava tots els que entraven. L’un s’emportava un tros de taulell a la cama del pantaló; un altre, un tros d’armari als farbalans de les faldilles, i tots, el nas ple de trementina. Però, com que tot s’asseca en aquest món, els colors es van pansi i es va poder col·locar el gènere: capses, trenzilles, cotons, gorres d’infant, lligacames, corbates, troques i boixets, i quan tot va ser col·locat, van anar arribant els parents per fer-se càrrec de la millora, i tots hi van anar dient la seva.

    La senyora Felícia, l’àvia paterna de l’Estevet, va dir davant la fatxada que allò era un veritable Edèn, i en ser dintre ho va tornar a dir.

    Article complet

  • Marta Rojals

    cartell 23 Marta Rojals ESPORTSMarta Rojals (La Palma d’Ebre, 1975) és una articulista i escriptora catalana. Es va llicenciar en arquitectura, però va debutar com a escriptora el 2011 amb la novel·la Primavera, estiu, etc, que va tenir una molt bona acollida entre el públic. El 2014 va publicar L’altra i el 2015, No ens calia estudiar tant, un recull d’articles publicats a Vilaweb, mitjà amb el qual col·labora habitualment.

    La seva novel·la és franca, profunda i sense subterfugis i reflecteix, mitjançant la llengua popular, aquesta realitat. El fragment triat per a la campanya és de la seva primera novel·la.

    ____________________________________________________

    […] De vegades, com ara, encara ric sola recordant la meua Joana Pedrona, la d’abans de fer-se cosmopolita. La de quan havíem d’anar al tros i baixàvem ensonyolides les escales, a les set del matí, i ella es mirava de coll en avall, vestida amb el xandall i l’anorac, la bufanda i el passamuntanyes de llana, tot ple de boles, i em deia: Eliete, amb aquesta pinta no lligarem mai, tu i jo. De la seua boca va ser que vaig sentir per primer cop la paraula lligar, i els ulls em van redolar fins a les sabates.[…]

    Primavera, estiu, etcètera.

    Article complet

  • Mercè Rodoreda

    Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 – Girona, 1983), ha estat la novel·lista més important de la postguerra i autora de la novel·la catalana més coneguda de tots els temps, La plaça del Diamant (1962). Acabada la guerra s’exilià a França i després a Ginebra. No tornà a Catalunya fins a mitjan dels anys 70. El 1980 se li atorgà el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Mirall trencat, Aloma o El carrer de les Camèlies, entre altres, també són obra seva. El fragment que hem triat pertany a El parc de les magnòlies.

     

    cartells jpg_Pa¦ügina_16Sirena dels meus pecats

    damunt d’un roc ajaçada

    que enxarxes amb la mirada

    la palaia i els verats

    la morena enfurismada

    les petxines a grapats

    els musclos, porta tancada,

    els dofins caragirats…

    Sirena d’ungla nacrada

    no em retreguis els pecats

    quan la nit es fa morada.

    No congriïs malvestats!

    perla de l’ona alterada

    amb la cua cargolada

    pel foc de les tempestats!…

    Article complet