Arxiu de la categoria ‘Ets i uts’

  • El 9 Ets i uts. Anglicismes de Menorca II: lèxic d’oficis

    Núm.305// L’ocupació britànica va començar amb la conquesta austriacista de Menorca durant la Guerra de Successió. Aquesta ocupació va deixar empremta en el menorquí amb la catalanització fonètica de paraules angleses com, per exemple, boínder (que ve de bow window, ‘balcó tancat’). Són anglicismes que van arrelar en la parla dels illencs i que s’han conservat més o menys vius fins avui.

    Els de la Gran Bretanya van influir també en els termes dels oficis, potser perquè van introduir noves eines o tècniques. En tenim una bona colla en l’ofici dels fusters. Aquí una mostra: bètem (batten, ‘llistó de fusta’), bit (‘punxó’ o ‘barrina de fusta’), rel (rail, ‘barra per fer barreres, baranes o balustrades’), renx (wrench, ‘mena de clau anglesa que serveix per subjectar els mascles de fer vies als perns’), blec-vernís (black varnish, ‘vernís negre’), escrú (screw, ‘cargol’ o ‘vis’). El terme moguin o mòguini, que deriva de mahogany (‘caoba’), és força curiós perquè les noves generacions ja no el coneixen i l’han substituït per caoba, que ha arribat al català procedent del castellà.

    No podem oblidar que en l’ofici dels sabaters n’hi ha també: blècbol, que deriva de black ball (‘betum’), bòdrem, que ve de bottom i significa ‘fons’ (denomina els trossos de pell que es posen dins la sabata entre la plantilla i la sola), bred (de l’anglès brad, ‘clau pla i estret’. I, sobretot, no ens podíem descuidar de xumèquer (shoemaker, ‘sabater’). Imagineu si la influència dels illencs del nord va ser forta que fins i tot van introduir el nom de l’ofici.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Anglicismes de Menorca I: el lèxic dels mèrvels

    Núm. 304//Menorca va estar sota el domini del Regne Unit en diferents períodes dels segles XVIII i XIX: entre el 1708 i el 1756, entre el 1763 i el 1782, i finalment entre el 1789 i el 1802. A causa d’aquesta ocupació, el menorquí va incorporar un nombre gens negligible d’anglicismes, molts dels quals s’han anat perdent, però encara n’hi ha que perviuen. Són especialment presents en el joc de bales o, com ells diuen, el joc de mèrvels, un mot anglès derivat de marbles. A Menorca, segons les poblacions, el nom té petites variants: a la part de ponent en diuen mèrvols i a la de llevant mèrvils.

    No tots els mèrvels són iguals i tenen diferents noms segons la seva mida: els níquels (els més petits, que fan menys de mig centímetre; níquel ve, en efecte, de l’anglès nickel, que serveix tant per denominar una moneda petita com les bales més menudes), els manos de tir (fan entre 0,5 i 1 centímetre) i els mèrvels (si fan 1,5 centímetres es diuen bombes i els de 2 centímetres, bales). Es practica al carrer, en superfície plana, on hi ha un clot en què es dipositen els mèrvels, i hi ha una posició de sortida -o estonx, que ve de l’anglès stance (‘posició’). Es tracta de fer rodar la bala amb el dit a fi de tocar el mèrvel d’un altre jugador i fer-lo sortir de la rotllana per guanyar el major nombre de mèrvels possible.

    És curiós com els menorquins van incorporar molts termes d’aquest joc, que devia ser inexistent a l’illa abans de l’arribada dels britànics. Alguns exemples: avavol, que ve d’evens all i vol dir ‘empat’, o bé clin, que, com haureu deduït, ve de clean i designa el fet de netejar els terreny de joc. També s’usa plis per dir ‘si us plau’ en el moment de netejar el terreny. N’hi ha alguns més, però no tenim més espai per comentar-los aquí.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Llenguatge jurídic català. Terminologia jurídica.

    Núm. 303// La terminologia jurídica en català, com en la majoria de llengües, és molt específica i concreta. A vegades, per influència del castellà, algunes paraules en català adopten un significat inadequat. . Vegem-ne alguns exemples.

     

    El verb interessar és incorrecte sempre que el puguem substituir per demanar o sol·licitar. En aquest context, doncs, no podem utilitzar-lo. Així, el verb interessar en la frase El fiscal interessa que es practiquin les diligències oportunes no és normativa i hauria de ser El fiscal sol·licita que es practiquin les diligències oportunes.

     

    Un altre exemple: El verb precisar a vegades s’utilitza com a sinònim de ‘necessitar, requerir, exigir o obligar’, per influència del castellà, però en català només té el significat ‘d’explicar en detall’. La frase Si heu modificat les dades, és precís que ho notifiqueu és incorrecte. Hauríem d’escriure Si heu modificat les dades cal que ho notifiqueu.

     

    En català notificar significa ‘donar coneixement o notícia d’alguna cosa, fer-la saber de manera oficial’. El complement directe d’aquest verb sempre ha de ser la “cosa” que es fa saber o que es notifica, i mai la persona. La frase Es té per notificat el president no és normativa, però sí que ho és en castellà (d’aquí ve la confusió). En canvi sí que ho és Cal notificar la invitació al president.

     

    D’altres vegades hi ha dues paraules que s’assemblen molt i porten a confusions, perquè se n’utilitza una amb el significat de l’altra: Escaure significa ‘ser procedent’ i escaure’s significa ‘produir-se, esdevenir-se’. Atès que no consten prou elements probatoris, no escau la condemna sol·licitada (no és procedent). La mort del penat, si s’escau (si es produeix), comporta l’extinció de la responsabilitat penal.

     

    Alguns casos de precisió del llenguatge jurídic els trobem en el verb interposar que significa ‘formalitzar un recurs’, per la qual cosa només podem utilitzar aquest verb per referir-nos a aquest tipus de document (inter-posar, és a dir, posar entre les actuacions concloses i un nou tràmit arran del recurs). Formular, que significa ‘posar en una forma clara i precisa’ i ‘exposar en la forma que cal’, és un verb adient per al recurs i la resta de documents de les parts (formular una demanda/una querella/una denúncia/un recurs…). Així mateix, es formulen els càrrecs, les defenses, les acusacions… En aquests casos, doncs, no és adequat utilitzar el verb interposar. Finalment, presentar és un verb d’ús general que no té una especificitat jurídica i significa ‘posar una cosa davant d’algú perquè la prengui, la vegi, l’examini’. En aquest sentit, tots els documents i els escrits de les parts es poden presentar al jutjat perquè els admeti i els tramiti.

     

    Acabarem amb un altre exemple de precisió lèxica. El verb acordar s’usa només quan la decisió és presa per més d’una persona, per exemple un tribunal. Si la decisió la pren una persona, per exemple un jutge, cal utilitzar altres verbs com disposar, decidir, resoldre, etc.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Llenguatge jurídic català. Estil dels textos.

    Núm. 302// Quan parlem del llenguatge jurídic ens ve al cap un llenguatge carregat i difícil d’entendre. Per tal d’alleugerir la lectura dels textos jurídics, el model lingüístic del Llenguatge Jurídic Català (LJC) s’esforça perquè la redacció dels escrits tingui un estil simple i eficient que permeti que les persones que no són juristes puguin entendre el que llegeixen.

    És preferible l’estil verbal i no l’estil nominal. És molt més entenedora una redacció planera, amb l’ús de verbs i no pas de noms. No és recomanable l’expressió: És procedent l’admissió i la pràctica de les proves proposades per les parts. En canvi sí que ho és la mateixa expressió, però amb estil verbal: És procedent admetre i practicar les proves proposades per les parts.

    Tot i que les oracions passives són normatives, és recomanable no abusar-ne. És més àgil: El Govern ha adoptat la decisió d’abaixar els salaris que La decisió d’abaixar els salaris ha estat adoptada pel Govern.

    Un altre factor que contribueix a facilitar la comprensió dels textos jurídics és l’ordre lògic dels elements de la frase: cal ordenar els elements de la frase d’una manera natural i evitar construccions artificioses que provoquen una lectura feixuga del text. Així, generalment, cal col·locar els adjectius qualificatius darrere del nom. Sembla que l’expressió D’acord amb el que ha disposat la jutgessa en l’esmentat procediment, practiqueu les següents diligències és més formal, però l’ordre natural és D’acord amb el que ha disposat la jutgessa en el procediment esmentat, practiqueu les diligències següents.

     

    Si es redacten els textos amb un llenguatge concís, evitant l’ús d’informació supèrflua i els verbs buits de significat, s’assimilarà millor la informació. És més clar Lliureu l’expedient administratiu que Procediu al lliurament de l’expedient administratiu o Condemno la persona acusada que He de condemnar i condemno la persona acusada.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Llenguatge jurídic català. El nou model.

    Núm. 301//El nou model lingüístic del llenguatge jurídic català (LJC)

    Segons Carles Duarte, considerat el pare del llenguatge administratiu i jurídic en català, el llenguatge jurídic català és la varietat funcional de la llengua catalana que correspon al camp conceptual del dret. És un llenguatge tècnic, que es caracteritza per l’ús de recursos lingüístics específics, la precisió, la matisació i l’estructura semàntica dels termes, el to formal i impersonal i la funcionalitat.

    En la majoria de llengües el llenguatge jurídic s’ha caracteritzat per tenir un estil barroc, obscur, poc clar, complex… Actualment, el llenguatge jurídic ha evolucionat, com la societat, i a poc a poc s’ha adaptat a una societat democràtica, moderna i avançada i, per tant, cada vegada més,  tendeix a ser un llenguatge clar, comprensible, de respecte i igualitari, sense perdre el to tècnic que el caracteritza.

    Des del restabliment de la democràcia i amb el nou Estatut (1979) es va haver de crear un nou llenguatge jurídic. La Generalitat de Catalunya va crear la Comissió d’Assessorament del Llenguatge Administratiu (CALA) l’any 1986, formada per juristes i lingüistes, que tenia com a missió crear un nou model lingüístic per al llenguatge jurídic.

    Per crear aquest nou model es van basar en dos punts. El primer punt va ser la tradició jurídica catalana, sobretot de l’època medieval, a partir de la qual van recuperar vocabulari i terminologia que havia caigut en desús després de gairebé tres segles. El segon punt important que van tenir en compte va ser la modernitat del llenguatge jurídic europeu, com els moviments per renovar el llenguatge jurídic (Plain English Movement). Així mateix, es volia trencar amb la dependència respecte del castellà, perquè en tres segles de domini en l’àmbit administratiu i jurídic, entre molts altres àmbits, la influència d’aquesta llengua sobre el català jurídic era molt forta.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Celebrem el número 300!

    Núm.300// Arribem al número 300 del 9 Ets i uts, després d’escriure sobre aspectes ben diversos i variats: curiositats lingüístiques, expressions, frases fetes, dites, etimologies, toponímia, antroponímia, qüestions gramaticals, recursos lingüístics, personatges de la comarca, tot, això sí, vinculat sempre a la nostra llengua.

    Per celebrar-ho, no se’ns acut altra manera que cantar una cançó. Quina? Quines cançons d’aniversari cantem quan bufem les espelmes? Us en proposem cinc que podeu cantar en català:

    1. Per molts anys, del Club Súper 3. Ja ha esdevingut un clàssic que grans i petits saben: “a la una, a les dues, a les tres, per molts anys! Fiiiuuuu!”.

     

    1. Rellotge, de Joan Miquel Oliver. Cançó no tan coneguda que ell mateix es va dedicar quan va fer 30 anys i que maleeix el rellotge que no s’atura mai i que sempre va endavant. Una mica pessimista, això sí. “ Rellotge tens sa vida per davant, rellotge no te pots aturar…”

     

     

    1. Avui que fas anys, de Txarango. Cançó animada per felicitar aniversaris: “Seguim aquí, seguim sumant històries, seguim vius. Salvant a poc a poc tots els paranys. Seguim a prop avui que fas anys. Seguim aquí!”.
    2. Aniversari, de Manel. És l’única cançó de Manel que té una introducció parlada. “Aplaudien els pares, els tiets, els amics. Tots alhora, agrupats en un únic crit: Que demani un desig”. Precisament aquest desig és el que vol explorar el protagonista de la cançó, que es fa petit, per entrar als ulls de la noia de l’aniversari i veure quin desig té al cap. N’hi ha alguns que té a l’abast, però alguns que ja mai viurà.

     

    1. Avui fas anys, de Dijous Paella. Una rumba molt animada i amb una lletra molt fàcil per felicitar els aniversaris en què diu: “ Avui fas anys, tu no ens enganyes, i els companys i les companyes et desitgem sort i salut”.

     

    Celebrem, doncs, aquests 300 articles i que siguin per molts anys, que no s’aturi el temps i que seguim sumant històries. El nostre desig és continuar en la nostra tasca de difusió de la llengua perquè tingui sort i salut.

    Per molts ets i uts més!

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Llenguatge jurídic català. Breu història

    Núm. 301//La història del llenguatge jurídic català va lligada a la de la llengua catalana i a la de Catalunya en general. La salut del català jurídic ha estat bona quan la llengua catalana ha esdevingut d’ús oficial en els poders executiu, legislatiu i judicial.

     

    El naixement i l’evolució del LJC  es divideix en tres grans etapes. La primera etapa va des del segle XI fins a la primera meitat del segle XV. En aquest període el llenguatge jurídic neix, s’expandeix i es perfecciona. La segona etapa, des de la segona meitat del segle XV fins al segle XX, es caracteritza per llargs períodes de recessió i opressió, separats per  petites etapes de reviscolament. I la tercera etapa comença amb el restabliment de la democràcia fins a l’actualitat. Amb la recuperació de la democràcia i l’aprovació dels estatuts d’autonomia es recupera l’oficialitat del català en tots els àmbits, també en l’àmbit jurídic. En aquesta etapa es treballa per modernitzar i actualitzar el llenguatge jurídic i alliberar-lo de rèmores del franquisme.

     

    De manera progressiva es va generalitzant l’ús del català als ajuntaments, a les diputacions, a la Generalitat, al Parlament de Catalunya i, en menor mesura, a l’Administració de justícia. També s’elaboren manuals de recursos lingüístics, plans de normalització lingüística, diccionaris i manuals d’estil. Es creen organismes com el Termcat i es duen a terme tot un seguit d’actuacions per normalitzar el llenguatge jurídic. És importantíssim el paper de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu (CALA) de la Generalitat de Catalunya, que treballa per modernitzar el llenguatge administratiu i jurídic per adaptar-lo als nous valors democràtics.

     

    A partir de l’any 2001, es dissol la CALA perquè es considera que el nou model lingüístic del LJC  ja està consolidat. Des d’aleshores i fins avui es produeix una etapa d’estancament perquè la normalització del llenguatge jurídic no avança. Els recursos que es destinen a la normalització del llenguatge jurídic català (LJC) no són proporcionals als resultats que se n’obtenen.

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona. Jordi Puntí

    Núm. 298// Jordi Puntí Garriga, Manlleu, 2 de juliol de 1967 és un escriptor, articulista i traductor català. Llicenciat en Filologia romànica, l’any 1998 va debutar com a narrador amb el recull de contes Pell d’armadillo que va merèixer el Premi de la Crítica Serra d’Or i que seria traduït al castellà el 2001. Més endavant, el 2002 publicaria Animals tristos, finalista del Premi dels Llibreters i traduït al castellà el 2004. L’obra seria adaptada al cinema per Ventura Pons el 2006, amb el títol d’Animals Ferits.

    El 2010 publicà la seva primera novel·la, Maletes perdudes, llibre amb què s’endugué diversos premis, com el Crítica de la Narrativa Catalana, el Lletra d’Or o el Premi Llibreter de narrativa i que fou traduïda a setze llengües, convertint-se en una de les novel·les contemporànies en català més traduïdes.

    El 2011 va publicar Els Castellans, un recull d’articles apareguts anteriorment a la revista L’Avenç, els quals giren al voltant de la cohabitació entre comunitats en el seu Manlleu natal. El 2015 va marxar a viure un any als Estats Units per preparar la seva propera novel·la, treballant a la New York Public Library i investigant la figura de Xavier Cugat, gràcies a una beca del Cullman Center.

    Gairebé vint anys després del seu debut, va tornar als contes amb Això no és Amèrica (Empúries i Anagrama, 2017). El seu darrer llibre, Tot Messi (Empúries i Anagrama, 2018), és un homenatge a la trajectòria i al talent del jugador insígnia del Barça a partir de les vivències de Puntí com a seguidor del club.

    Com a traductor, ha treballat per a diverses editorials, com Edicions 62, Quaderns Crema o Columna Edicions, traduint l’obra d’autors com Paul Auster, Daniel Pennac o Amélie Nothomb.

    Forma part del col·lectiu Germans Miranda i ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació com L’Avenç, El Periódico o El País. També és col·laborador del programa de Catalunya Ràdio Ciutat Maragda, conduït per David Guzman.

    Fonts: Viquipèdia

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Gentilicis d’Osona. L’Esquirol

    Núm. 297//Aquesta setmana tornem a enfocar la mirada en els noms dels nostres pobles, en concret en un dels que més controvèrsia ha generat; L’Esquirol, a l’entrada del Cabrerès, anteriorment anomenat Santa Maria de Corcó, legalment. És la capital d’un municipi que inclou les poblacions de Sant Martí Sescorts, prop de Manlleu, i Cantonigròs, situat més amunt de camí a Rupit.

    Les primeres mencions d’aquest centre de població es troben en documents del segle XVI, en alguns casos amb la deformació Esquilon ja que qui els redactava eren els terços castellans que ocupaven la zona. En canvi, Corcó apareix en algun document eclesiàstic anterior, del segle XII, en referència a una ermita que hi ha al sud del poble, al costat del camí ral que anava de Vic a Olot.

    Corcó sembla que fa referència al corc dels cereals, ja fos per l’abundància d’aquests o com a malnom per als habitants de la parròquia donà nom al lloc. L’Esquirol, en canvi, sempre s’ha explicat popularment, a mode d’etimologia, que venia d’un animal que tenien a l’hostal que fou la primera casa del poble. La llegenda diu que a la casa del Perai l’amo tenia un esquirol engabiat, i per això li acabaren dient “l’Hostal de l’Esquirol”, i al voltant seu cresqué la població. Tot i així, l’etimologia més científica resol que pot provenir de l’article antic “es” i “querol”, que seria una cosa com “la pedra”, i que encaixa perfectament amb la zona on es situa el poble.

    L’etimologia que es desprèn d’aquest poble, i que és més consensuada, és el nom de “trenca-vagues”, ja que està documentat que durant unes vagues fetes a Manlleu l’any 1855 multitud d’esquirolencs i esquirolenques van ocupar els llocs de treball dels vaguistes, i com és lògic aquests els van rebre amb improperis barrejats amb “esquirols”. Des d’aleshores, aquest terme designa les persones que treballen quan hi ha una vaga convocada.

    Font: Onomasticon Cataloniae

    Memòries de Rafael Puget cit. per Josep Pla a Un senyor de Barcelona

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions populars d’origen religiós III

    Expressions populars d’origen religiós (III) 

     

    Això s’acabarà com el rosari de l’aurora  

    Núm.296// El rosari o saltiri de Maria és una pràctica devocional divulgada pels cistercencs al segle XII i que consistia a resar cent cinquanta avemaries en record dels cent cinquanta salms. Als Països Catalans aquesta pràctica va esdevenir la devoció més característica de les famílies catòliques del segle XIX.  

    Abans hi havia un costum molt estès de celebrar, sobretot el primer diumenge de maig i durant tots els diumenges d’octubre, l’anomenat Rosari de l’Aurora, una processó en què es recitava i es cantava el rosari pels carrers a primera hora del matí. Se sortia de bon matí de les parròquies i en el decurs de la processó la gent resava el rosari i cantava els Goigs de la Mare de Déu del Roser.  

    Aquesta festivitat, de nom ben curiós, va ser creada pel papa Gregori XIII per tal de commemorar la victòria de la flota cristiana enfront dels turcs a la batalla de Lepant, el 1571, atribuïda a la intervenció de la Mare de Déu. Les confraries del Roser van anar proliferant i es va anar estenent el costum de resar el rosari de l’Aurora. 

    A Girona hi va haver un popular Rosari de l’Aurora, que s’iniciava a la Catedral, baixava a la Vall de Sant Daniel i tornava al seu punt de partida, on quedava dissolt. En aquella època, el citat Rosari de l’Aurora gironí s’acabava pacíficament, cosa que no succeïa en molts dels que es feien arreu del territori, ja que s’hi produïen aldarulls i acabaven a cops de pal. D’aquí ve la cèlebre frase “acabar com el Rosari de l’Aurora”, que utilitzem quan alguna cosa té un final desastrós o no desitjat. 

    Aquesta expressió es va forjar a l’època de la revolució liberal del 1868 a Espanya. Aquesta revolució va iniciar un període de llibertats democràtiques, durant el qual el moviment obrer i la petita burgesia van irrompre en la vida política. Així, mentre les seves idees polítiques anaven agafant més embranzida, l’Església continuava demostrant la seva capacitat d’influència, com ara mantenir el costum de resar el rosari col·lectivament i en públic. Això va provocar aldarulls que sovint acabaven sent autèntiques batalles campals entre tots dos bàndols. 

    Fonts:  

    Optimot 

    Rodamots 

    Dites.cat 

    www.catalunyareligio.cat 

    Fes-ho córrer!

    Article complet

>> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anglicisme apòstrof beure bones cap d'any; carnestoltes català cavallfort cursos dret empresa erradicar escola etsiuts expressions ferro fil frase feta frases fetes gentilicis; osona; got hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs jocs en català justícia lèxic nova gramàtica Osona paraules pillar; agafar; enxampar porc pujar i apujar; baixar i abaixar recursos riquesa lèxica sinònims temps termcat tonis topònims tèxtil verbs xoriço