Arxiu de la categoria ‘Ets i uts’

  • EL 9 ETS I UTS. Recursos a la xarxa. PARLA.CAT

    Parla.cat: curs de català en línia

    Núm. 33// Parla.cat és un espai virtual d’aprenentatge que posa a l’abast de tothom materials didàctics per aprendre la llengua catalana. És el resultat d’un projecte dut a terme per la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i l’Institut Ramon Llull, en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL).

    La proposta formativa s’organitza, d’acord amb els programes de la Direcció General de Política Lingüística, en quatre nivells d’aprenentatge: bàsic, elemental, intermedi i suficiència. Aquests quatre nivells es divideixen, cadascun d’ells, en tres cursos.

    El curs es pot fer seguint la modalitat lliure o la modalitat amb tutoria. La modalitat lliure permet l’aprenentatge totalment autònom, ja que els materials del curs són de lliure accés. En canvi, la modalitat amb tutoria permet l’aprenentatge amb el suport d’un tutor o una tutora que guia i motiva els alumnes.

    Un cop finalitzats els cursos del Parla.cat, l’alumnat haurà assolit els coneixements necessaris per optar a les proves oficials de la Secretaria de Política Lingüística. Més informació a: www.parla.cat

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Lèxic. Xarrabascat

     Xarrabascat

    Núm. 32// És una d’aquelles paraules que s’han sentit molt a la nostra comarca i que amb el pas dels anys han anat desapareixent. I cal dir que no és exclusiva d’Osona, també s’utilitza o s’utilitzava a gran part del nord-est del Principat, de la Selva a la Cerdanya, i també al Maresme.

    Es recull en el Diccionari de la llengua catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, amb dos significats:

    1) Xàfec molt fort; (el Gran Diccionari de la llengua catalana, de l’Enciclopèdia, hi afegeix «de poca durada», una matisació que s’ajusta molt bé a l’ús real de la paraula.)

    2) Grans crits, soroll de festa.

    De vegades hi ha gent que diu xarabascat, o fins i tot xarbascat, que és com es recull en diccionaris no normatius, com el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. En el primer, a més, hi trobem un sentit poc habitual, molt local, de la paraula, que és ‘baralla forta i de molta gent’. En aquest ús el trobem solament al Berguedà.

    El Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana no aclareix del tot quin en podria ser l’origen.

     

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Lèxic. Llàntia

    LLÀNTIA

    Núm. 28 // La segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans dona tres significats per al substantiu llàntia.

    Per una banda vol dir ‘taca, especialment d’oli o de greix’, però també es diu llàntia d’un ‘aparell que té un dipòsit on es posa un líquid combustible i una metxa immergida en el líquid llevat en un dels extrems, i serveix, encès el cap de la metxa, per a produir llum’.

    I el tercer significat de llàntia que ens dona el diccionari normatiu és ‘invertebrat del grup dels braquiòpodes, de conquilla oval, llisa i transparent (Terebratula vitrea).’

    El Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll a aquestes tres entrades n’hi afegeix dues més que tenen un sentit figurat: llàntia es fa servir a Ripoll i a l’Empordà per parlar d’un ‘porró’. Així que pot aparèixer en frases com: la llàntia s’apaga quan es vol dir que s’acaba el vi del porró. I per acabar, el mateix diccionari, ens diu que llàntia a la comarca de la Selva és un mot que en sentit figurat vol dir ‘orinal’.

    El Diccionari català-valencià-balear Alcover-Moll també ens mostra expressions que giren entorn del substantiu llàntia:

    * Encendre la llàntia: a Llofriu, vol dir ‘posar-se a plorar. Del qui es posa a plorar per no-res’. Exemple: ‘Mira, ja encén la llàntia de Sant Lluc’.

    * Estar guardant la llàntia: a València, vol dir ‘estar enterrat’.

    * Venir tan just com sa llàntia de Campos, a Palma, significa ‘venir molt just o escafit.’

    * Quedar amb ses llànties de Campos, a Ciutadella, vol dir ‘romandre desposseït de tot o extremadament empobrit’.

     

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Frases fetes: Agafar un gat

    Agafar un gat

    Núm.19// La frase feta en qüestió vol dir ‘embriagar-se’. És ben curiosa, oi? Què té a veure l’animal felí amb l’alcohol? Perquè, si n’agafeu un, de gat, no us emborratxareu pas. En tot cas, si teniu al·lèrgia al seu pèl, us ploraran els ulls, esternudareu, tossireu, tindreu mal de coll i congestió nasal, asma, urticària, erupcions a la cara o al pit. Com que no hi veiem cap connexió, ens podem demanar d’on deu venir aquesta expressió. I la resposta podria ser la següent:  antigament hi havia botes de cuir fetes amb pell de gat que contenien vi. Aquestes botes se les anomenava gats i tenien la mateixa forma de l’animal. Si algú se’n bevia tot el contingut podem pensar que s’alcoholitzava prou per anar de tort i per començar a balbucejar. Per extensió es diu gat o engatat a la persona que ha begut massa alcohol: «Aquell va gat o està engatat».

    Cal dir que gràcies al nostre felí domèstic també s’ha format un verb amb el mateix significat: engatar-se. I també és bo que afegim que a les illes Balears d’un gat se’n diu moix, i que aquest mot tant pot voler dir ‘borratxera’ com ‘embriac’. Per tant, els nostres germans de llengua diuen «Aquell va moix», «Ha agafat un moix» o «Està emmoixat».

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. FRASES FETES. A tant per cap, a tant per barba

    Núm. 17 //

    A tant per cap, a tant per barba

    Aquestes dues frases fetes les utilitzem quan volem repartir una cosa de manera equitativa a un grup de persones. Segons sembla venen de l’època medieval. En aquell moment es feia la distinció de les dues expressions. És a dir, a tant per cap es feia servir quan les persones podien ser tant frares com llecs. En canvi, a tant per barba era usada quan només hi havia frares, que eren els qui portaven barba. Cal dir que actualment no les distingim i tant podem dir «Ens toquen tres talls per cap o per barba».

    El cap, que és la màxima expressió de l’ésser humà, el que realment ens distingeix de molts altres animals i el que dona sentit a la nostra existència, esdevé aquí símbol de persona, d’humà. Pel que fa a la barba… només es pot entendre aquesta expressió en una societat que era profundament masclista i que no tenia en compte les dones. Fixeu-vos que el cap de família solia ser un home.

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. ANTROPÒNIMS d’origen germànic

    Núm. 16//

    “A la taula d’en Bernat, qui no hi és no hi és comptat” 

    La llengua catalana presenta molts manlleus de llengües de pobles germànics, sobretot dels visigots i els francs. Hi tenim mots de l’àmbit de la guerra (guerra, guàrdia, espia, etc.), de l’àmbit domèstic (sabó, amanir, llesca, etc.), de l’àmbit dels colors (blanc, blau, bru, gris) i de molts d’altres.

    Aquesta influència germànica també va deixar una empremta considerable en els noms de persona. Al segle X, segons la documentació, tres quartes parts dels noms de persona eren d’origen germànic.

    Encara avui tenim noms propis d’aquest origen germànic, alguns molt relacionats amb la noblesa i el món militar: Albert (“brillant per la noblesa”), Arnau (“cabdill fort”), Berta (“il·lustre, brillant”), Bernat (“ós guerrer, fort”), Carles (“home fort, viril”), Eduard (“guardià gloriós”), Elvira (“noble, amable”), Enric (“casa poderosa”), Ferran (“intel·ligent, agosarat”) Gerard (“fort amb la llança”), Guillem (“protector, decidit”), Raül (“consell de guerrer”), Roger (“famós per la llançat”), etc.

    Article complet

  • Les preposicions ‘a’, ‘d’ i ‘per’ davant de nom propi amb l’article ‘El’

    No hi ha contracció de les preposicions ‘a’, ‘de’ i ‘per’ quan es troben amb un article determinat que comença en majúscula perquè forma part del nom propi d’un establiment, d’un organisme, d’una obra, d’un topònim no català, etc. Per exemple:

    A El Bulli no hi he anat mai a menjar

    L’article publicat a El 9 Nou és molt interessant

    És un quadre d’El Greco

    Si el contacte de la preposició i l’article resulta molt forçat, es pot optar per canviar de preposició o modificar lleugerament la frase. Per exemple:

    L’article publicat en El 9 Nou és molt interessant

    Article complet

  • Formes per expressar conseqüència

    Disposem de diferents expressions que ens serveixen per evitar la construcció incorrecta arrel de:

    arran de, a partir de, per, a causa de, com a conseqüència de, de resultes de, després de, gràcies a, per culpa de, per raó de.

    Exemples:

    Es van iniciar les obres arran de la nova ordenació vial

    La seguretat ha millorat gràcies al servei de vigilància

    La borsa de Barcelona cau a causa del resultat de les europees.

    Article complet

  • ‘dret a’ o ‘dret de’?

    El substantiu dret pot regir tant la preposició a com la preposició de davant de nom o d’infinitiu. Per exemple:

    El dret a votEl dret de vot

    El dret a decidir o el dret de decidir

    Ara bé, cal fer notar que en determinats contextos es fa servir una preposició i no l’altra. Per exemple:

    Sempre ha defensat que tothom tingui dret a l’educació

    No tens cap dret a dir-me això

    Els masovers reivindiquen el seu dret a la propietat de la terra.

    Article complet

  • Etiquetes en les xarxes socials (majúscules i minúscules)

    Quan fem servir etiquetes en les xarxes socials podem escriure amb majúscula la inicial dels noms, verbs, adjectius i adverbis per facilitar-ne la lectura.

    Per exemple:

    #SantJordiÒptim

    #ElBornNoEsToca

    #CatalunyaAixecaElTeló

     

    Article complet