Arxiu de la categoria ‘Ets i uts’

  • El 9 Ets i uts. Anglicismes

    Els anglicismes: un non-stop en català, o sigui, un no parar

    Lèxic

    Núm. 91//Fem un briefing? Anem a un altre bar perquè aquest està full o hi ha overbooking! Quin canvi de look! Deixem-ho en standby… Els sentim arreu! D’anglicismes n’hi ha hagut sempre, però fa uns anys que el seu ús quedava limitat en uns àmbits concrets. La major part dels anglicismes arriben a la població per la via periodística, la ciència o la tecnologia. En els últims anys, però, els manlleus d’aquesta llengua s’han incrementat a l’hora de parlar i també entre els usuaris de les xarxes socials, sobretot entre el públic adolescent. Entre els joves se senten molt sovint paraules com fake (fals), feeling (tenir sintonia), of course (evidentment, clar que sí), però també se n’utilitzen d’altres de manera generalitzada i no adequada. És el cas de random (ús molt extens en moltes circumstàncies de la vida quan en realitat només té el significat de ‘casual’, ‘aleatori’).

    En l’àmbit laboral, trobem l’ús molt estès de la paraula coworking (cotreball, professionals que comparteixen un espai de treball), startup (empresa emergent), workshop (taller o sessió de treball)…

    Pel que fa al món de l’hostaleria, podem contractar un càtering (servei d’àpats) per fer un brunch (vermut o esmorzar a mig matí) al hall (al vestíbul de tota la vida) i pertot arreu trobem foodtrucks (camió restaurant), que ens ofereixen de tot i més.

    En tenim molts, però, que ja són anglicismes integrats i que ja no pensem que ho són: e-mail (correu o adreça electrònica), heavy (fort, dur), pàrking (aparcament) -adaptada a l’ortografia catalana, ‘pàrquing’-, bullying (assetjament escolar), mountain bike (bicicleta de muntanya), feedback (retorn, reaccions o respostes)…

     

    Així doncs, si aquesta publicació et sembla top podem dir que és ‘genial’ o ‘fantàstica’, o quan estic d’acord en alguna cosa i dic ok podria dir ‘entesos’ o ‘d’acord’ Per tant: nosaltres triem. Reflexionem-hi!

     

    Si us interessa saber-ne més:

    https://www.uoc.edu/portal/ca/servei-linguistic/criteris/lexic/tractament-anglicismes/anglicismes-habituals/anglicismes-habituals.html

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Topònims

    Pobles molt localitzats

    Num.90// En la toponímia catalana tenim molts pobles amb noms semblants. En ser una zona poblada des de l’antigor hi ha un extens debat per saber l’origen de molts d’aquests topònims ja que les paraules que els formen poden haver canviat de pronúncia i sentit diverses vegades.

    N’hi ha uns quants, però, que no deixen lloc a l’equívoc pel que fa a una part del seu nom que els situa en un lloc concret. És el cas dels Arenys, ja siguin de dalt o de baix, de Mar o d’Amunt: són zones molt sorrenques, plenes d’una arena que en el seu moment passà a donar-los nom.

    El mateix podem dir amb els Rius: en tenim d’oms (Riudoms), de canyes (Riudecanyes), de llots (Riudellots), duplicats (Dosrius) i fins i tot alguns amb personalitat com Riubregós o amb formes estranyes com Riucorb.

    L’orografia del terreny, les pujades i baixades que calia fer per arribar a un lloc també van col·laborar a donar-nos noms molt descriptius tant per llocs elevats com enfonsats: Mont va davant de molts pobles catalans, Montmany, Montsant, Montgat, Mont-roig…tots situats damunt d’algun turó o muntanya. Igual que els seus veïns de baix, encapçalats per Vall com ara Vallfogona, Vallcebre, Vallgorguina…, i fins i tot, més accessibles però igual d’interessants, els Prats o Plans: Planoles, Prat del Rei, Pratdip, Pla de la Font.

     

    Font: https://www.upf.edu/web/documents-administratius/municipis

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Herbes molt animals…

     

     

     

     

     

     

    Herbes molt animals

    Núm.89//Heu pensat mai per què una planta es diu com es diu? A l’hora de posar noms sovint som poc originals i els prenem d’allò que hi ha més a prop. I a prop de les plantes, sempre hi ha algun animal. És per això que avui portem un recull de noms de plantes que són molt animals.

    La gran majoria de noms de plantes que fan referència a animals estan formats per l’inici flor de o herba de i l’animal que els dona nom en qüestió. És el cas de l’herba gatera (Valeriana officinalis) , l’herba de gallina (Galium aparine), la moixera de guilla (Sorvus aucuparia) o  la flor de simi (Orchis simia).

    Com a espècies amb un nom més curiós, que no fa referència a la planta en primer lloc, sinó a una part del cos d’algun animal que normalment en recorda la forma, trobem plantes amb noms tan peculiars com la cua de cavall (Equisetum hyemale), el cap d’ase (Lavandula stoechas), l’ala de corb (Inula henelium) o la cara de vedella (Antirrhinum majus) també anomenada, segons el lloc, boca de conill, boca de drac o mamaconill.

     

    Font: floracatalana.net

    termcat.cat

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Què és un petaflop?

     

     

     

     

     

     

     

    Què és un petaflop?

    Núm. 88// Un petaflop. No us fa pensar en el nom d’alguna mena de llaminadura infantil? Doncs, no. Aquest terme fa referència a una cosa ben diferent. Un petaflop és una unitat de mesura de la potència de càlcul d’un supercomputador, que correspon a mil bilions d’operacions de coma flotant per segon. El terme petaflop està format amb el prefix peta- i la base flop (o flops).

    El prefix peta– forma part del conjunt de prefixos que es fan servir en el sistema internacional d’unitats per a indicar múltiples i submúltiples de les unitats. D’aquests prefixos, n‘hi ha de ben coneguts, com deca– (que indica 101), hecto– (102), kilo– (103), mega– (106) o fins i tot giga– (109), i d’altres que tenen un coneixement més reduït, perquè fan referència a mesures que no són habituals fora de certs àmbits especialitzats: com és el cas de  peta– (1015). O sigui, que un petaflop correspon a mil teraflops o a un milió de gigaflops, per exemple. Convé tenir en compte que totes aquestes formes s’escriuen amb minúscula inicial.

    Pel que fa a la base, flops prové de l’acrònim del sintagma anglès floating-point operations per second.

    Font: Termcat. Text modificat.

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Autoantònims

    Això, allò, o tot el contrari   

    Núm. 87// A l’Ets i Uts d’avui us volem parlar d’un fenomen lingüístic força curiós. Us heu fixat que hi ha certes paraules que signifiquen una cosa, i alhora la contrària? Sabeu que un mateix mot pot tenir dos sentits totalment oposats?

    Us mostrem dues definicions extretes del Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans que ho exemplifiquen:

    Crac:

    cracm. [LC] ant. Persona d’escassa vàlua en un concepte o altre.

    cracm. [LC] As1 2 . El crac de l’equip va fer tres gols. La Maria és un crac de les noves tecnologies.

     

    Nimi:

    adj. [LC] Excessiu, prolix. 
    adj. [LC] Insignificant, negligible, de poca importància. Detalls nimis.

    Cada llengua té una petita dosi d’aquest tipus de paraules. Afortunadament no n’hi ha gaires casos, perquè això, és clar, dificultaria moltíssim la comunicació.

    Mots com hoste (qui s’allotja a casa d’algú i qui acull algú a casa seva), combregar (administrar i rebre el sagrament de l’eucaristia), enervar (fer posar nerviós i privar de nervi), llogar (donar a lloguer i prendre a lloguer), en són alguns exemples més.

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. El verb apretar

     

     

     

     

     

    Apretem sense fer-nos mal

    Núm. 86// La forma apretar, d’ús arrelat i estès, adopta bastants significats,  per la qual cosa és important aturar-s’hi per pensar-hi una mica, ja que aquest verb  no és admès en català i, per tant, en la nostra llengua no ens deixem apretar res. És un castellanisme històric tan antic que ja el sentim ben nostre. És un comodí perfecte, i se’ns fa difícil parlar sense utilitzar-lo en moltes de les nostres expressions. Així doncs, en català hem de fer servir diverses paraules segons el que vulguem dir i no és fàcil saber quin correspon en cada cas. Vegem-ne alguns exemples.

    Ara que ja som a l’estiu, la calor s’intensifica -i no apreta; per tant, posem-nos a l’ombra i gaudim d’una beguda ben freda. Moltes vegades també apretem les dents, els llavis, el punys i les mans, però el que realment fem és serrar les dents, prémer els llavis, cloure o tancar els punys i estrènyer la mà.

    A la feina acostumem a dir que el nostre cap ens apreta, però el que realment fa és collar-nos, igual com es fa amb els cargols, o pressionar-nos. Si ens persegueixen apretem a córrer, oi? Doncs no, el que fem és arrencar a córrer!

    En temps de crisi ens hem d’apretar el cinturó, però si volem estalviar el millor que podem fer és estrènyer el cinturó. I quan apretem tecles o botons el que fem en realitat és prémer, pitjar o polsar. El mateix passa amb l’accelerador que millor pitjar-lo que apretar-lo.

    Així doncs, si aquest setembre tens l’agenda apretada, pensa que és millor dir que la tens atapeïda…, però fes alguna pausa!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Lèxic

    Tornada a l’escola 

    Núm. 85//Aquesta setmana bona part de la població retorna del descans (llarg o curt) de l’estiu i entra de nou a les aules per formar-se un curs més. L’escola o l’institut són espais d’aprenentatge on és important mantenir  l’adequació lingüística ja que d’això en depèn, en bona part, la salut del català.

    És per això que hem fet un petit recull de mots que diem malament o que ens generen dubtes: és el cas del cartabó i l’escaire, estris de dibuix que tenen un nom semblant en castellà i que ens poden fer dubtar. Tots dos són correctes i genuïns, igual que tisores i estisores: la primera més formal i la segona més popular.

    Pel que fa al gènere, alguns estris ens poden portar a equívocs importants: l’estri per dibuixar línies rectes és el regle, però la norma que hem de seguir és la regla. El mateix passa amb el full, una làmina de paper rectangular, i la fulla que tenen els arbres o els estris de tall.

    En canvi, hi ha mots que hauríem d’evitar, ja que són barbarismes impropis del català i que han suplantat mots i construccions catalanes com per exemple “rotulador”, “carpesà” o “celo”. En català parlarem de retolador, carpeta d’anelles i cinta adhesiva.

    Esperem que comenceu el nou curs amb molta energia i ganes de cuidar la llengua!

    Font: Optimot

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS

    INSCRIPCIÓ ALS CURSOS DE CATALÀ  (CNL d’Osona)

    Curs 2019-2020 (1r trimestre)

    Núm. 84//El Centre de Normalització Lingüística d’Osona (CNLO) obre les inscripcions dels cursos de català al llarg d’aquest mes de setembre 2019, als diferents serveis repartits per la comarca.

    S’ofereixen cursos de diferents nivells, des de l’inicial fins al superior, tant per a no catalanoparlants com per a persones que ja dominen en gran part la llengua oral i volen aprendre a expressar-se per escrit i oralment en varietat estàndard i en diferents registres.

    La durada dels cursos és de 45 h, s’organitzen en períodes trimestrals i segueixen els programes de llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística. Els certificats de nivell que expedeix el Consorci tenen validesa oficial i correspondència amb els nivells del Marc europeu comú de referència (MECR) : A2, B1, B2, C1 i C2.

    Aquests cursos es complementen amb diferents activitats dins i fora de l’aula: voluntariat per la llengua, sortides, clubs de lectura…, sovint coorganitzades amb altres entitats de la comarca.

    Dates i horaris d’inscripció

    LLOC INSCRICIÓ i HORARI INICI DELS CURSOS
     

     

    SLC

    de Vic

     

    Del 12 i 13 de setembre (antics alumnes)

    Del 16 al 24  (nous alumnes)

     

    Matí: de dilluns a divendres de 9.30 a 13.30 h

    Tarda: ( a partir del 16 de setembre) de dilluns a dijous de 16.30 a 19.30 h

     

     

     

     

     

     

     

    25 i 26 de setembre

     

    OC de Manlleu

     

     

    Del 3 al 24 de setembre

     

    Matí: de dilluns a divendres, de 9 a 14 h

    Tarda: els dimarts (a partir del 15 de setembre), de 17 a 19 h

     

     

     

    OC de Torelló

     

     9 i 10 de setembre (antics alumnes)

     12 al 20 de setembre (nous alumnes)

     

    Matí : de dilluns a divendres de 9 a 13 h

    * Per un altre horari, truqueu al 93 850 51 92

     

    PREU

    El preu dels cursos varia segons els nivell i, en la majoria, hi ha entre un 50% i un 70% de reducció de la matrícula per a persones en situació d’atur, pensionistes o jubilades, famílies nombroses, entre d’altres.

    Per incentivar la continuïtat de l’aprenentatge i l’obtenció d’un nivell de coneixements, el Consorci ofereix la matrícula gratuïta del nivell Bàsic 3 als alumnes que han fet el Bàsic 1 i el Bàsic 2 durant els 11 mesos anteriors.

    Per matricular-se a un curs, cal acreditar el nivell necessari mitjançant la prova de col·locació o un certificat de coneixements de català que acrediti el nivell

    El web del CPNL (www.cpnl.cat) disposa d’un cercador de cursos que permet trobar-los per localitat, per nivell i per modalitat.

     Per a més informació:

    SCC d’Osona

    Ramon d’Abadal de Vinyals,5,3r   08500 Vic

    Tel. 93 883 21 65   osona@cpnl.catD’acord

    SLC de Vic

    Pla de Balenyà, 30-32   08500 Vic

    Tel. 93 886 65 88    vic@cpnl.cat

    OC de Manlleu

    Pont, 16-18 3r 08560 Manlleu

    Tel. 93 850 66 22  manlleu@cpnl.cat

    OC de Torelló

    Enric Prat de la Riba, 17-19 08570 Torelló

    Tel. 93 850 51 62  torello@cpnl.cat

     OC de Centelles

    Nou, 11  08540 Centelles

    Tel. 93 881 10 04  centelles@cpnl.cat

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. El verb apurar…

    Apurem la llengua!

    Núm. 83//Després de la sorpresa d’aquest títol, us preguntareu com l’hem d’aprofitar, d’escurar, de portar al límit, la llengua. Era la intenció. En català, quan apurem una cosa el que estem fent és fer-la més pura, depurar-la, però mai aprofitar-la fins a l’últim moment, ni escurar-la ni arribar a un límit.

    Per semblança amb el castellà ja fa anys que sentim expressions com He d’entregar-ho demà i vaig molt “apurat”, “apura” el got que marxem o “ha apurat” la frenada i ha sortit de la pista. Hi ha diverses maneres de dir el mateix, però amb mots propis de la nostra llengua, que cauran en desús si seguim utilitzant aquest mot jòquer castellà: he d’entregar-ho demà i vaig a última hora, escura el got que marxem o s’ha passat de frenada i ha sortit de la pista.

    El mateix passa amb la derivació i el nom que en resulta; en català mai passem cap “apuro”, passem trencacolls, males estones, vergonya, ens fiquem en embulls, la ballem magra, estem en un destret… Tenim una riquesa immensa per parlar de situacions compromeses, així que aprofitem que som rics i apurem les nostres paraules!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Traducció de topònims

    London o Londres? La traducció de noms de lloc
                                        

    Núm. 82//Ara que ve el temps de viatjar i recórrer altres indrets del món, potser és hora de fer un repàs dels topònims que ens queden més allunyats. Us heu preguntat mai com els hem d’escriure, en català?  Què hem d’escriure, Londres o London, per exemple?

    Cal tenir en compte que el criteri que se segueix és el de la tradició. El nom dels països, dels estats i de la toponímia en general (capitals, ciutats importants, alguns accidents geogràfics, etc.) si ja tenen una forma tradicional en català consolidada, com Londres, s’escriuen en català.  Ara bé, si no tenen forma tradicional en català es respecta la forma original segons la designació oficial, és a dir, no es tradueix. Per això, hi ha topònims de fora de l’àmbit lingüístic de la llengua catalana que tenen una forma tradicional en català i n’hi ha que no.

    Per exemple, tenim Japó, Mèxic, l’Havana, Nova York, Florència, Milà, Saragossa, Cadis, Osca, etc. (amb tradició d’escriure’ls en català), però en canvi tenim Whashington, Santo Domingo, Buenos Aires, Las Alpujarras, etc., que no es tradueixen.

    Si ens hi fixem, veurem que alguns topònims porten article. L’article dels topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català es tradueix i segueix els mateixos criteris que l’article dels topònims catalans (s’apostrofa i fa la contracció, si és el cas, i s’escriu en minúscules). Per això, igual com tenim l’Esquirol o les Masies de Voltregà, tenim també el Caire, la Manxa o l’Havana.

    En canvi, si el topònim no té una forma tradicional en català l’article originari que forma part del topònim es tracta com una part inalterable del topònim, de manera que s’escriu en majúscula i ni s’apostrofa ni es contrau. Per exemple: La Rioja, Los Angeles, La Paz, Le Havre, etc.

    Si voleu més informació podeu consultar el web esadir.cat/Toponims on trobareu tant les formes dels topònims catalans, com dels no catalans. Igualment hi trobareu els gentilicis.

    Font: Optimot

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

alabril anyelletllanat apòstrof bosc català comptar contar dat dit DUC dut enllepolit erradicar flairefina frase feta frases fetes gallina gana guants hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala llengua llepol lèxic mi mica nova gramàtica numerals punta quinfumfa recursos res set son taló termcat tica topònims tramvia vesc vint-i-nou visc xica