Arxiu de la categoria ‘Ets i uts’

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: els noms populars de les malalties I

    Núm. 193// En les llengües hi ha diferents registres de formalitat i d’especialitat. Els experts en una matèria solen usar les paraules més concretes i específiques que sovint la resta de mortals no coneixem o no entenem del tot. Això passa en molts àmbits: en la filologia, en les matemàtiques, en la física, en la química, en la biologia… I, és clar, també en la medicina. Cal dir que en aquest darrer camp ens hi hem acostumat una mica i alguns termes cultes o savis han passat a ser coneguts per una gran part de la població. Fem una repassada dels termes populars de malalties més usuals? Va! 

    Tothom diu “tinc mal de cap”, però per als sanitaris és més específic o especialitzat la cefalea o la celfalàlgia. Del mal de coll en medicina se’n diu amigdalitis. Si ens donem un cop i ens deixa marca, en podem dir de diverses maneres: un blau (molt més freqüent) o un morat, però ara la gent comença també a dir hematoma. Els avis tenien una feridura, ara es diu poc i es prefereix el terme més científic que és ictus o apoplexia. 

    Si fem un esforç físic considerable treballant de valent, ens esllomem i tenim llomadura (terme que ara no es fa servir gaire) o mal de ronyons, ara en diem lumbàlgia o lumbago. I com que n’hi ha més i no tenim més espai, la setmana que ve us en mostrarem alguns altres.  

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: la llengua col·loquial i el nom dels diners II

    Això val una pasta! 

    Núm. 192// La suma de monedes, o sigui, els diners, són tan importants en la nostra vida diària que han generat moltes variants en la llengua col·loquial. Tenim la paraula pèmpins (una variant de cèntims), que no trobareu recollit als diccionaris normatius, però que és utilitzat -o era utilitzat- en el llenguatge familiar, sobretot adreçat a les criatures, i que té la seva gràcia. 

    El que sí trobarem al diccionari, amb l’afegit que es tracta de la llengua col·loquial, són els mots  pasta pasta llarga (“això val una pasta llarga”). L’origen de l’expressió és senzilla. Antigament, els artesans que feien manualment les monedes anomenaven ‘pasta’ a la massa de metalls fosos abans de ser utilitzada. Un derivat de pasta amb aquest mateix sentit és pistrincs (“anava molt curt de pistrincs”), que segurament també heu sentit. 

    Com a sinònim col·loquial de diners no ens podem oblidar dels patacons (“és una dona de patacons”), nom que té l’origen en una antiga moneda d’argent, d’una unça de pes, retallada amb tisores; o del panís (“no tenim panís per fer tantes coses”). I tampoc ens podem deixar els doblers (“aquest home no té un dobler”), paraula encara d’ús a les Illes i que en origen es referia a la moneda medieval que valia dos diners. 

    I acabem amb la moneda petita, la xavalla (mot que ve de xavo), els menuts o engrunats (moneda engrunada), que acompanyen sovint les nostres converses sobre diners.  

    Ja ho veieu, la llengua s’ha anat adaptant a la realitat dels temps. De moment, però, els euros ens han donat poc joc. A part de la paraula mileurista, que no té res a veure amb la llengua col·loquial, només hem trobat recollida la frase “més fals que una moneda de tres euros”, que de moment té poca difusió.   

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: la llengua col·loquial i el nom dels diners I

    Per quatre xavos! 

    191// La paraula diner, que prové del llatí denarius (moneda d’argent de deu asos), no és l’única que tenim per designar el conjunt de monedes i cabals de cadascú. Hi tenim també la paraula cèntims, que ve d’antic però que ha reviscolat molt com a centèsima part de l’euro. Ara bé, on més sinònims trobem del mot diner és en la llengua col·loquial. Fixem-nos-hi. 

    Podem començar pels calés, mot que prové de la llengua gitana (amb el significat de “negre, fosc”) i que s’aplicava a la moneda de coure, en oposició a la moneda de plata. Però els calés no són l’únic record que tenim de monedes antigues.  

    La pesseta va generar la variant col·loquial pela, i així ha quedat recollida ja al diccionari. És ben cert que encara sentim a parlar de peles (“la pela és la pela”), com també sentim a parlar de duros, que era l’equivalent a cinc pessetes (“no tinc ni un duro”), o de rals, que havien estat una quarta part de pesseta al segle XX, però que han tingut valors diversos segons les èpoques (recordeu el “ralet, ralet, paga dineret”?). 

    Ens queden també els quartos (“està carregat de quartos, aquell”), una moneda encunyada a Castella fins al segle XIX, amb un valor de quatre maravedisos, i els xavos (“ho he comprat per quatre xavos”), nom donat a Catalunya de l’ochavo, la moneda de coure més petita de la sèrie dels quartos, que valia 0,5 quartos. 

    I encara ens queden uns quants mots més per comentar en un proper article. Ja ho veieu, els diners sempre han generat molts col·loquialismes! 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: recorregut pels anglicismes V. Les noves tecnologies

    Núm. 190// Si hi ha un camp que el món anglòfon té el monopoli en exclusiva aquest és la informàtica. No podem oblidar que els nous conceptes es creen gairebé sempre a Silicon Valley i, per extensió, als Estats Units d’Amèrica.  

     

    Comencem amb web o blog, mots que ja han entrat al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). També usem molt freqüentment internethacker (persona amb gran coneixement de les xarxes i els sistemes informàtics que té un viu interès a posar a prova les seves habilitats en aquest àmbit), *hashtag (que hauríem de canviar per etiqueta i que vol dir ‘conjunt de caràcters encapçalats pel símbol del coixinet que serveixen per accedir a un contingut indexat per temes en un microblog’) i *e-mail (se n’ha de dir correu o correu electrònic quan es refereix a l’aplicació d’una xarxa d’usuaris per mitjà de la qual es poden enviar i rebre missatges; en canvi, direm adreça electrònica quan ens referim a l’adreça de correspondència electrònica, també abreujada amb la forma a/e). 

     

    D’altra banda, en català no s’han consolidat els termes programari i maquinari, ja que normalment utilitzem *sotfware i *hardware. Evidentment, no caldria dir-ho, molts d’aquests mots anglesos no han entrat en el DIEC, perquè l’acadèmia sempre va darrere de l’ús real. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: recorregut pels anglicismes IV. La indústria i la tècnica

    Núm. 189// La Revolució Industrial de la segona meitat del segle XVIII va començar a la Gran Bretanya i es va anar estenent per Europa, la qual cosa va significar un canvi radical d’estil de vida i de costums. 

     

    A mesura que es creaven noves invencions, ens arribaven nous termes; ja al segle XVIII tenim tren (de l’anglès train). Un segle més tard van aparèixer vagó (ve del l’anglès waggon però potser el mot francès, wagon, en va fer de pont) i raïl (o rail).  

     

    Amb la industrialització de la societat també van néixer els conflictes entre patrons i treballadors; per això, hi havia vagues i locauts (de l’anglès lockout). Un locaut és el tancament temporal d’una empresa, decidit per la direcció, quan hi ha una situació de conflicte laboral. Aquest mot ja surt al vell diccionari Fabra i és un terme inseparable de la Revolució Industrial; sols cal recordar que a la dècada de 1880, hi va haver molts locauts en indústries tèxtils de Mataró i Manresa, la qual cosa era un càstig sever per als obrers. 

     

    Més endavant, al segle XX, ens entren altres paraules: ferrixàrterjet i també *jet lag –mot molt emprat però no recollit ni en el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans ni pel Termcat, institució que proposa el terme trastorn d’horari. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: recorregut pels anglicismes III. L’esport

    Núm. 188// L’esport ens ha permès l’entrada d’una bona pila de vocabulari d’origen anglosaxó, per començar la mateixa paraula esport (adaptació ortogràfica i fonètica de sport). Hi ha nombrosos noms de pràctiques esportives que venen de l’anglès com futbolvoleibolbasquetbolhandbolcorfbol, etcètera –aquesta darrera encara no admesa per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). 

     

    Com que la majoria d’esports s’han creat a països anglòfons, molts mots ens han arribat sense traduir. És el cas del món del golf (greeneaglebirdie, bogey…) i del tennis, o tenis, (deuce, equivalent a iguals), match ball (equivalent a pilota de partit); evidentment en el món del futbol no ens falten paraules que s’han estès per abastar altres àmbits: hat-trick (dit també triplet) i dream team (‘equip de somni’). Cal dir, però, que alguns anglicismes, com els darrers, són difosos pels mitjans de comunicació per bé que no tenen l’acceptació de l’IEC. 

     

    De vegades ratllem el ridícul i diem que aquell o aquell altre fan *running o són *runners. Són solucions absolutament sobreres, no calen, ja que de l’acció sempre n’hem dit córrer i de la persona, corredor(a). Que ens falta seny o un bull? Utilitzar running i runner és propi d’esnobs. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: recorregut pels anglicismes II. La música i la moda

    Núm. 187// Com vam dir la setmana passada, l’anglès ha configurat una part del nostre llenguatge quotidià paral·lelament a les transformacions socials, ja que la cultura anglosaxona ens ha influenciat de manera decisiva. L’adopció d’un estil de vida americà, amb l’aparició de nous estils musicals, de nous estils de vida o de noves peces de roba, ha permès també la introducció de nombrosos anglicismes a partir dels anys 50.  

     

    Pensem un moment en els estils de música o de ball. Quants han adoptat el nom anglès? Una pila. Comencem ja als feliços anys vint amb xarlestonfoxtrotjazzswing o ragtime. Si saltem als anys cinquanta i ens allarguem fins als vuitanta, els mots que ens han arribat dels Estats Units es multipliquen: rockbugui-bugui (de l’anglès boogie-woogie), funkpunkrythm-and-bluesbluessoulmetalcountryrap…  

     

    Però no oblidem que també ens han entrat paraules sobre la cultura de determinats moments, com ara hippyLSD o groupie. Quant a la roba, podríem pensar que la major part venen del francès; tanmateix, cal dir que de l’anglès ens venen moltes peces i tipus de teixits: harristweeddenimjerseipul·lòversuèterxeviot, eslip o bòxers, que són uns calçotets semblants als pantalons de la boxa, però més ajustats.  

     

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: recorregut pels anglicismes I

     

    Núm. 186// Els contactes entre llengües no són una novetat del nostre temps, sempre n’hi ha hagut. El català, llengua romànica –que vol dir que deriva del llatí–, ha rebut diverses influències, sobretot del castellà, de l’occità, de l’àrab i del francès. En els darrers cent vint anys també hi podríem incloure l’anglès, que ens ha aportat moltes paraules que ens eren necessàries perquè simplement no existien en la nostra llengua.

     

    L’anglès, de fa decennis, és la lingua franca amb què bona part de la gent més diversa del món es relaciona quan no comparteixen una mateixa llengua. També és parlada en els països més rics i innovadors del món, on es crea coneixement i nous artefactes o enginys. És per això que bona part dels xenismes (paraules que venen d’altres llengües) que ens arriben al català venen de l’anglès.

     

    D’anglicismes, en tenim de tota mena i de diverses èpoques, penseu en rail o raïl, tren o futbol, handbol, golf (l’esport), córner, tram o tramvia (que és un calc de tramway), etc. Són mots que han estat adaptats a la fonètica i de vegades a l’ortografia catalana. En parlarem en els pròxims números d’aquesta secció, que tractaran els temes següents: la música i la moda, l’esport, la indústria i la tècnica, i les noves tecnologies.

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: No fotem!

    No fotem! 

    La llengua col·loquial i el verb ‘fotre’, ‘fúmer’ o ‘cardar’ 

    Núm. 185// El verb fotre, fúmer o cardar  pertanyen al registre col·loquial de la llengua, el més informal. Són coneguts i utilitzats encara, però ho eren molt més abans. En aquests nivells informals del català ara per ara hi trobem moltíssimes interferències del castellà. Tot allò que es crea de nou en castellà informal sovint arriba al català i s’hi queda sense resistències. 

    Per això, en aquest petit espai volem reivindicar uns verbs que ja tenim, que eren molt freqüents en els registres informals de fa uns quants anys i que van perdent pes a favor de les interferències d’altres llengües, sobretot en el parlar col·loquial dels més joves. 

    Per exemple, el verb fotre, que etimològicament significa “copular”, té el mateix origen que el castellà joder. Però mentre que joder va guanyant terreny en el llenguatge informal del català, el verb ‘fotre’ en va perdent en algunes zones. Això de ¿No te jode? hauria de ser “No et fot?” i el  ¡No jodas! podria ser el més conegut “No fotis!”, “No foteu!” o “No fotem!”. I estaria bé que en el registre que pertoca els sentíssim més sovint en lloc de la interferència castellana.  

    Recordem també que tenim altres maneres d’anar apartant ¡joder! com a interjecció de la llengua vulgar, per exemple amb els equivalents “collons!” (o els eufemismes “cordons”, “cordills”, “culleres”, etc.), “cony” (o “coi”, “conxo”, etc.) o “carall” (“carai”, “caram”).   

    Els més grans recordareu també el verb fúmer, un eufemisme del verb fotre que, per tant, es considera menys vulgar (“No te’n fumis!”, “què fums aquí?”, etc.). D’altra banda, en bona part del català central, hi ha també la variant cardar, amb els mateixos significats que fotre i utilitzat en les mateixes frases: “estic cardat”, “cardar el camp”, “no cardis!”, etc.  

    Així doncs, no la fotem!, i salvem també aquestes expressions quan toqui, només quan toqui, fer-les servir!      

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: insultologia

    Insultologia del català 

     

    Núm. 184// Tots hem sentit alguna vegada que els insults en català no són forts. Que sembla que no tinguem mala llet, que queda més dur un «cabrón» que un genuí «cabró»! En aquest article intentem desmentir afirmacions com aquesta, i establir un petit rànquing d’insults genuïnament catalans des dels més ingenus o suaus fins als que ens permeten treure tota la ràbia que ens provoca algú o alguna cosa. Som-hi! 

     

    Hi ha una varietat d’insults molt extensa del català que poden ser útils per desfogar-se o ridiculitzar, però que no són gens malsonants. És, per exemple, tota la gamma d’insults relacionats amb animals; «ets un porc», «cervell de mosquit», «ets una rata», «estàs com una vaca», «borinot», «tòtil», «gamarús», «mussol de campanar»… Alguns fan referència al físic de la persona, però la majoria apel·len al seu mal comportament, la seva poca seriositat o la seva limitada capacitat de raonament. 

     

    En el següent graó, una mica més durs però encara lluny de les paraules desagradables, hi trobem mots originals que només serveixen per insultar. És el cas de «tanoca», «ganàpia», «dròpol», «capsigrany», «galifardeu», «bordegàs», «pallús»…són concisos, curts, i d’una agressivitat relativa. Són del mateix nivell, podríem dir, que tots els compostos de parts del cos, sobretot del cap per ser on resideix la intel·ligència: «cap-de-suro», «cap-de-trons», «cap-de-lluç»… i també les escatològiques: «pixa-tinters», «caga-dubtes», «caga-bandúrries», «caga-angúnies» o directament «caganer», «caguetes», «cagat»…amb un llarg etcètera. Aquests insults compostos estan oberts a creacions, amb l’únic límit de l’enginy del parlant; «cap-de-pus», «caga-perles»… intenteu-ho! 

     

    Finalment, abans d’arribar al límit de la censura, tenim insults de nivell o formals. És el cas d’imbècil, idiota o ignorant, que substitueixen els populars curt-de-gambals, desgraciat o poca-pena. Com en totes les llengües, els insults més malsonants fan referència al parentiu de la persona insultada, i no els reproduirem aquí per respecte al lector, tot i que l’animem a utilitzar-los! 

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

alabril alabril21 anyelletllanat apòstrof català comptar contar cursos dat dit dret DUC dut enllepolit erradicar expressions fil flairefina frase feta frases fetes guants hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala justícia llengua llepol lèxic nova gramàtica numerals parts llibre punta quinfumfa recursos riquesa lèxica sinònims taló temps termcat topònims tramvia tèxtil verbs vint-i-nou