Arxiu de la categoria ‘Ets i uts’

  • EL 9 ETS I UTS. Frases fetes: Agafar un gat

    Agafar un gat

    Núm.19// La frase feta en qüestió vol dir ‘embriagar-se’. És ben curiosa, oi? Què té a veure l’animal felí amb l’alcohol? Perquè, si n’agafeu un, de gat, no us emborratxareu pas. En tot cas, si teniu al·lèrgia al seu pèl, us ploraran els ulls, esternudareu, tossireu, tindreu mal de coll i congestió nasal, asma, urticària, erupcions a la cara o al pit. Com que no hi veiem cap connexió, ens podem demanar d’on deu venir aquesta expressió. I la resposta podria ser la següent:  antigament hi havia botes de cuir fetes amb pell de gat que contenien vi. Aquestes botes se les anomenava gats i tenien la mateixa forma de l’animal. Si algú se’n bevia tot el contingut podem pensar que s’alcoholitzava prou per anar de tort i per començar a balbucejar. Per extensió es diu gat o engatat a la persona que ha begut massa alcohol: «Aquell va gat o està engatat».

    Cal dir que gràcies al nostre felí domèstic també s’ha format un verb amb el mateix significat: engatar-se. I també és bo que afegim que a les illes Balears d’un gat se’n diu moix, i que aquest mot tant pot voler dir ‘borratxera’ com ‘embriac’. Per tant, els nostres germans de llengua diuen «Aquell va moix», «Ha agafat un moix» o «Està emmoixat».

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. FRASES FETES. A tant per cap, a tant per barba

    Núm. 17 //

    A tant per cap, a tant per barba

    Aquestes dues frases fetes les utilitzem quan volem repartir una cosa de manera equitativa a un grup de persones. Segons sembla venen de l’època medieval. En aquell moment es feia la distinció de les dues expressions. És a dir, a tant per cap es feia servir quan les persones podien ser tant frares com llecs. En canvi, a tant per barba era usada quan només hi havia frares, que eren els qui portaven barba. Cal dir que actualment no les distingim i tant podem dir «Ens toquen tres talls per cap o per barba».

    El cap, que és la màxima expressió de l’ésser humà, el que realment ens distingeix de molts altres animals i el que dona sentit a la nostra existència, esdevé aquí símbol de persona, d’humà. Pel que fa a la barba… només es pot entendre aquesta expressió en una societat que era profundament masclista i que no tenia en compte les dones. Fixeu-vos que el cap de família solia ser un home.

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. ANTROPÒNIMS d’origen germànic

    Núm. 16//

    “A la taula d’en Bernat, qui no hi és no hi és comptat” 

    La llengua catalana presenta molts manlleus de llengües de pobles germànics, sobretot dels visigots i els francs. Hi tenim mots de l’àmbit de la guerra (guerra, guàrdia, espia, etc.), de l’àmbit domèstic (sabó, amanir, llesca, etc.), de l’àmbit dels colors (blanc, blau, bru, gris) i de molts d’altres.

    Aquesta influència germànica també va deixar una empremta considerable en els noms de persona. Al segle X, segons la documentació, tres quartes parts dels noms de persona eren d’origen germànic.

    Encara avui tenim noms propis d’aquest origen germànic, alguns molt relacionats amb la noblesa i el món militar: Albert (“brillant per la noblesa”), Arnau (“cabdill fort”), Berta (“il·lustre, brillant”), Bernat (“ós guerrer, fort”), Carles (“home fort, viril”), Eduard (“guardià gloriós”), Elvira (“noble, amable”), Enric (“casa poderosa”), Ferran (“intel·ligent, agosarat”) Gerard (“fort amb la llança”), Guillem (“protector, decidit”), Raül (“consell de guerrer”), Roger (“famós per la llançat”), etc.

    Article complet

  • Les preposicions ‘a’, ‘d’ i ‘per’ davant de nom propi amb l’article ‘El’

    No hi ha contracció de les preposicions ‘a’, ‘de’ i ‘per’ quan es troben amb un article determinat que comença en majúscula perquè forma part del nom propi d’un establiment, d’un organisme, d’una obra, d’un topònim no català, etc. Per exemple:

    A El Bulli no hi he anat mai a menjar

    L’article publicat a El 9 Nou és molt interessant

    És un quadre d’El Greco

    Si el contacte de la preposició i l’article resulta molt forçat, es pot optar per canviar de preposició o modificar lleugerament la frase. Per exemple:

    L’article publicat en El 9 Nou és molt interessant

    Article complet

  • Formes per expressar conseqüència

    Disposem de diferents expressions que ens serveixen per evitar la construcció incorrecta arrel de:

    arran de, a partir de, per, a causa de, com a conseqüència de, de resultes de, després de, gràcies a, per culpa de, per raó de.

    Exemples:

    Es van iniciar les obres arran de la nova ordenació vial

    La seguretat ha millorat gràcies al servei de vigilància

    La borsa de Barcelona cau a causa del resultat de les europees.

    Article complet

  • ‘dret a’ o ‘dret de’?

    El substantiu dret pot regir tant la preposició a com la preposició de davant de nom o d’infinitiu. Per exemple:

    El dret a votEl dret de vot

    El dret a decidir o el dret de decidir

    Ara bé, cal fer notar que en determinats contextos es fa servir una preposició i no l’altra. Per exemple:

    Sempre ha defensat que tothom tingui dret a l’educació

    No tens cap dret a dir-me això

    Els masovers reivindiquen el seu dret a la propietat de la terra.

    Article complet

  • Etiquetes en les xarxes socials (majúscules i minúscules)

    Quan fem servir etiquetes en les xarxes socials podem escriure amb majúscula la inicial dels noms, verbs, adjectius i adverbis per facilitar-ne la lectura.

    Per exemple:

    #SantJordiÒptim

    #ElBornNoEsToca

    #CatalunyaAixecaElTeló

     

    Article complet

  • Per dormir, un ninot de peluix!

    Un ninot de peluix és una joguina de pelfa farcida de llana, de cotó, de boletes de plàstic, etc., generalment amb forma d’animal. #itujuguesencatala#

     

    Article complet

  • En reconeixement de…

    El nom reconeixement de vegades forma part de l’expressió en reconeixement, que s’utilitza per destacar la feina o els mèrits d’algú en el context d’una celebració. Aquesta expressió regeix la preposició de (i no altres preposicions com per). Per exemple:

    El van nomenar fill adoptiu de la vila en reconeixement del mèrit artístic.

    Article complet

  • Annex o addenda en un contracte?

    Annex és ‘allò que hom adjunta a una cosa per a complementar-la’.

    Addenda són les ‘notes addicionals a la fi d’un escrit, especialment d’un llibre, per a completar-lo o corregir-lo’.

    Per tant, un contracte incorpora un annex, i no una addenda.

     

    Font: Vet Aquí! Butlletí lingüístic de la Diputació de Girona

    Article complet