Arxiu per febrer, 2021

  • El 9 Ets i uts. Altres llengües que es parlen a Osona I: l’amazic

    L’amazic  

    A part del català i el castellà, a Osona es parlen d’altres llengües. Una de les que més es parla és l’amazic,  també anomenat berber. 

    Les paraules ‘berber’ i ‘bàrbar’ tenen un origen comú. La paraula ‘bàrbar’, d’origen grec, significava ‘salvatge, estranger’. Per als grecs, la paraula era una imitació del parlar de la gent que no entenien, com el que fa un home barbotejant.  

    Però no només els grecs, i després els romans, van fer ús d’una paraula com aquesta. Els àrabs també van anomenar ‘berbers’ els amazics, els pobles del nord d’Àfrica, perquè així era com percebien la manera de parlar d’aquell poble, que consideraven inintel·ligible,  com una mena d’embarbussament (“ber-berber-ber”). 

    Amb tot, el nom ‘amazic’ és la forma que té aquest poble d’autoanomenar-se ell mateix, i amb aquest nom en parlarem nosaltres aquí 

    La llengua d’aquest poble, la llengua amaziga, és molt present a Osona, sobretot a Manlleu i a Vic i per això és important que la coneguem una micaEn primer lloc cal dir que l’amazic no té res a veure amb l’àrab. L’amazic i l’àrab pertanyen a la mateixa família lingüística de les llengües afroasiàtiques, però un parlant d’àrab i un d’amazic no s’entendran entre ells si no estudien un la llengua de l’altre. És el mateix que li passa a un català i un anglès, per exemple: les seves llengües pertanyen a la mateixa família lingüística indoeuropea, però no es poden entendre perquè la distància entre aquestes dues llengües és molt gran. 

    La llengua amaziga es pot considerar la llengua autòctona de tot el nord d’Àfrica. S’ha mantingut bàsicament com a llengua oral, tot i que té un sistema d’escriptura propi, el tifinag, que té més de 2.500 anys d’antiguitat i que s’ha mantingut entre els tuaregs. Aquest alfabet no té res a veure amb l’alfabet àrab o llatí.  

    Amb tot, la majoria dels amazics que conviuen amb nosaltres, difícilment coneixen el tifinag perquè l’amazic els ha arribat només com a llengua oral. En canvi, si han pogut anar a escola i arribar a estudis secundaris o superiors, coneixen l’alfabet àrab (per a la llengua àrab) i també l’alfabet llatí (per al francès) 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Dia Internacional de la Llengua Materna

     

    MÉS DE 7.000 LLENGÜES AL MÓN! CONSERVEM-LES! 

    Núm.160// El dia 21 de febrer es commemora el Dia Internacional de la Llengua Materna en reconeixement a les persones tirotejades a Dhaka (Bangla Desh) per militars i policia quan participaven en un acte reivindicatiu per la llengua bengalí i en contra de la imposició de l’urdú,  el 21 de febrer de 1952. La UNESCO  va aprovar que aquesta data fos reconeguda a tot el món en defensa del plurilingüísme 

    Des del 1999, doncs, es commemora el Dia Internacional de  la Llengua Materna, llengua nadiua o primera llengua, en definitiva el primer idioma que s’adquireix dins la família i que es transmet de manera natural a l’infant, per contacte.  

    Al món hi ha segons L’Ethnologue (publicació web d’estadístiques lingüístiques) ,més de 7.000 llengües vives i cal tenir present que els continents asiàtic i africà són les zones amb un nombre més gran de llengües i alhora més amenaçats per l’extinció d’algunes d’elles.  

    Si voleu obtenir informació de moltes de les llengües del món hi ha un diccionari en línia del TERMCAT que fa un recull de 1.274 d’aquestes llengües. Hi trobareu el nom de les llengües en català, àrab, gal·lès, alemany, anglès, espanyol, basc, francès, gallec, guaraní, italià, japonès, neerlandès, occità, portuguès, rus, suahili, amazic i xinès, i en la llengua mateixa de què es tracti. Igualment aplega informació sobre la família lingüística, el lloc on es parlen, la seva situació sociolingüística, vitalitat, alguns aspectes històrics, etc. Hi teniu accés alfabètic o temàtic, que permet accedir a les fitxes a partir del país on es parla la llengua. És a dir permet fer una cerca de les llengües que es parlen en un país determinat. 

    Una joia lingüística, vaja!  

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de les llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop.2018. (Diccionaris en Línia) <https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/130> 

     I, si voleu jugar a fer la volta al món amb les llengües, cliqueu AQUÍ  i a jugar! 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: torradetes de Santa Teresa

     

    Núm. 159// Ara que s’acosta la Pasqua és quan arriben les torradetes o rostes de Santa Teresa (en castellà, torrijas). En alguns indrets es mengen només en aquesta època, mentre que en d’altres es poden menjar tot l’any. És un dolç molt estès a Europa i té un origen remot, probablement de la Roma antiga. Va néixer amb la idea d’aprofitar el pa sec.  

    La preparació és molt simple: per elaborar-les, cal sucar pa sec dins una barreja de llet i ous, fregir-les i ensucrar-les. A vegades s’hi afegeixen més ingredients, com ara pela de llimona ratllada, canyella, vainilla, mel o melmelada. Al nord s’hi posa una cullerada d’algun licor (rom, conyac, armanyac, etc.) i l’oli utilitzat també depèn del país (d’oliva al sud, de gira-sol, de colza o d’altres al nord d’Europa). Un dolç semblant és un pa anisat que es fa a Olot i que es diu tortell entorxat, o tortell d’Olot. 

    A part del nostre, altres països on es fa són Portugal (rabanadas, fatias de ovos o fatias douradas), França (pain perdu), Alemanya (Arme Ritter)Àustria (Pofesen)Suïssa (Fotzelschnitten) i als països de parla anglesa (on se’n sol dir French toast).   

    I, atenció amb el licor!, que després anem torratsgatsengatatsbegutsembriacs o borratxos (no pas *torrijas).   

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: expressions “dolentes” II

    Núm.158//  Els dolents donen per moltja ho veureu, i són persones dignes de ser estudiades per la psicologiaQuan una persona fa una acció repugnant, podem dir que aquell individu és pervers(a)pèrfid(a)maligne/amalvat/adavilabominableexecrable, nefand(a), horribledetestableinfecte/a, roí/ïna, abjecte/a, infame, malèvol(a) o miserable. I la llista podria ser encara més llarga. També podem utilitzar un substantiu: “Aquell és un canalla, porc, malparitbrètol, bergantmal element, peça o també un pocavergonya, que és molt més suau. 

     

    D’una persona capaç de les coses més abominables, també en podem dir que és cruelsanguinari/àriainhumà/anasàdic(a)bàrbar(a)despietat/adaferoçferotgebrutal o bestial (aquests dos adjectius, però, han pres també un significat positiu), salvatgecarnisser(a), desnaturat/adadesnaturalitzat/ada o implacableLa víctima passa per situacions que sovint no vol explicar: difícilspunyents, dures, doloroses 

     

    En canvi, quan ens referim a la mala qualitat d’un producte o a una obra que té defectes, els adjectius podríem usar són pèssim(a)mal fet(a) (o mal fotut/udaen un registre més vulgar), fràgilmatusser(a)barroer(a)de nyigui-nyogui o de pacotilla, i els noms nyappatafi o pitafi. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: expressions “dolentes” I

    Núm. 157// Del mal, aquella ombra que embruta tot el que toca, convé allunyar-se’n, com si es tractés d’una malaltia. D’aquí ve l’expressió ser més dolent que la tinya o ser dolent com la tinya, ja que la tinya és una afecció contagiosa de la pell, causada per fongs, que es caracteritza per la formació de taques cobertes d’escames, de crostes, o per la caiguda dels cabells.  

     Per als infants, i també per als adults, quan fem una trapelleria, és a dir, una acció de poca consideració, se’ns diu que som endiastratsentremaliatstrapellesmurris malxinats. Si som rebels de mena, se’ns pot posar l’etiqueta de rebecsindòcils o desobedients. Ara, si elevem el grau de dolenteria, podem associar la persona amb el diable; per això no és gens estrany que hi hagi paraules sinònimes de dolent(a) com ara: diabòlic(a)satànic(a)infernaldemoníac(a)mefistofèlic(a) –recordem que Mefistòfil és un dimoni que apareix sovint en obres germàniques, la més famosa de les quals és Faust, de Johann Wolfgang von Goethe. El seu nom pot venir d’una corrupció grega de Mephostophiles (que voldria dir ‘a qui no li agrada la llum’) o bé de les arrels hebraiques mephir i tophel, que juntes significarien ‘el destructor enganyador’. El pròxim dia continuarem amb més dolents. 

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

alabril alabril21 anyelletllanat apòstrof català comptar contar cursos dat dit dret DUC dut enllepolit erradicar expressions fil flairefina frase feta frases fetes guants hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala justícia llengua llepol lèxic nova gramàtica numerals parts llibre punta quinfumfa recursos riquesa lèxica sinònims taló temps termcat topònims tramvia tèxtil verbs vint-i-nou