Arxiu per febrer, 2013

  • 49. Altres abreviatures

    Aquesta llista inclou altres abreviatures

    autopista autop. parc no en té
    avinguda av. passatge ptge.
    baixada bda. passeig pg.
    barri b. plaça pl.
    camí no en té polígon pol.
    cantonada cant. pujada pda.
    carrer c/ , c. rambla rbla.
    carreró cró. riera ra.
    carretera ctra. ronda rda.
    col·legi col·l. rotonda rot.
    colònia col. torrent torr.
    costa no en té travessera trav.
    disseminat diss. travessia trv.
    grup gr. urbanització urb.
    industrial ind. zona z.
    masia mas. zona escolar z. esc.
    mercat merc. zona militar z. mil.

     

     Símbols per separar els decimals

    ,-

    Des de sempre hem separat els nombres enters dels decimals amb una coma (i no amb un punt, que és un costum anglosaxó). En la nostra moneda, l’euro, també separem amb una coma els euros i els cèntims. Però quan en la quantitat no hi ha cèntims, el signe format per una coma i un guionet (,-)  indica que és una xifra rodona, sense decimals. Per això no l’hem de fer servir després dels cèntims o decimals: estem duplicant el signe i li fem perdre el significat.

    134,67,- €

    134,67 €

    134,- €

     

    Recordem que la paraula euro no té abreviatura (però sí símbol internacional, i EUR) i que els cèntims s’abreugen ct. (invariable per al singular i per al plural).

     

     

     

    Article complet

  • 48. Guia de carrers, *carrerer

    Aquesta llista de les vies urbanes no és sinó una guia de carrers, però tot i que en castellà se’n diu callejero, no podem pas fer-ne una traducció directa i dir-ne *carrerer.
    Normalment aquesta guia de carrers s’inscriu en un plànol de situació, un mapa on es dibuixa la ciutat.
    Ens ve ara a la memòria la guia de telèfons, aquell volum o volums que anualment edita Telefónica…

    Els noms dels carrers –i els de qualsevol via urbana— s’escriuen segons la seva denominació oficial. Els noms de les vies i altres topònims urbans en general es componen d’un genèric i un complement adverbial o preposicional. Els genèrics són noms com carrer, avinguda, plaça, via, parc, barri, etc. i s’escriuen en minúscula (llevat, és clar, si els correspon la majúscula per posició). Els complements s’escriuen en majúscula.

    carrer d’Enric Delaris (Manlleu)
    avinguda d’Ildefons Cerdà (Centelles)
    carrer d’Enric Prat de la Riba (Torelló)
    passatge dels Estudis (Vic)
    barri de l’Erm (Manlleu)
    ronda dels Esports (Centelles)
    plaça de l’Intitut (Torelló)
    parc de Jaume Balmes (Vic)
    passeig de Sant Joan (Manlleu)

    Comprovem que entre la denominació genèrica de la via pública i la denominació específica hi ha d’haver la preposició “de”. Quan calgui també hi ha d’haver l’article, com en els exemples anteriors.

    Les abreviatures de les vies públiques només s’han d’utilitzar quan sigui estrictament necessari. Així, dins d’un text, convé escriure sencers els mots carrer, plaça, avinguda, etc. En una adreça podem optar per la forma sencera o per l’abreujada. Si l’escrivim abreujada, la preposició i l’article són optatius. Per exemple: pl. dels Eucaliptus o pl. Eucaliptus.

    Les abreviatures de les vies públiques més habituals són les següents:

    autopista autop. passeig pg.
    avinguda av. plaça pl.
    baixada bda. polígon pol.
    cantonada cant. pujada pda.
    carrer c/ , c. rambla rbla.
    carreró cró. riera ra.
    carretera ctra. ronda rda.
    colònia col. travessera trav.
    industrial ind. travessia trv.
    passatge ptge. urbanització urb.

    Si us en falta alguna, no dubteu a fer-nos-ho saber: la inclourem a la llista…

    Article complet