Arxiu per Gener, 2019

  • EL 9 ETS i UTS. Lèxic: “Bones…” ?

     

    Núm. 51//   “Bones!” en comptes de bon dia, bona tarda, bon vespre bona nit no és adequat!

     

    En llengua oral, com en molts altres àmbits de la vida, hi ha tendències, modes que s’instauren i que després se’n van tal com han vingut o es queden per sempre.  Des de fa un temps, per exemple, la paraula “bones!”, usada per saludar, i per molts parlants del català, té un èxit aclaparador.

    Sentim a dir “bones!” a totes hores, però no pas  per valorar, com hem fet sempre, si les patates o les taronges de la parada del mercat tenen més o menys qualitat, no. Sentim a dir “bones!” ja de bon matí,  en comptes de bon dia. També ho sentim a la tarda, en comptes de bona tarda. O a la nit, en comptes de bona nit.

    De fet, la fórmula bon dia la podem fer servir durant tot el dia, fins i tot per a la franja posterior al migdia, tot i que també s’usen bona tarda o bona vesprada, per exemple:

    Bon dia. M’han dit que ara a les cinc es podien comprar les entrades per al concert de diumenge.
    Bona tarda. M’han dit que ara a les cinc es podien comprar les entrades per al concert de diumenge.

    Al vespre, també  es pot fer servir la fórmula bon vespre.

    Per exemple:

    Bon vespre. Tenim una taula reservada per sopar a les nou.

    També hi ha altres fórmules de salutació deslligades del moment de dia  com: hola!ei!com va?com anem?, què hi ha?, què dius?, què fem?, etc. Per exemple:

    Hola! M’han dit que ara a les cinc es podien comprar les entrades per al concert de diumenge.

    En canvi, la salutació “bones!” – tan usada per la majoria de parlants-, no és recomanable per escurçar la salutació bon diabona tarda o bona nit, tal com podem fer quan parlem en castellà. La diferència rau en el fet que no tenim cap substantiu en femení plural (dia, tarda, vespre o nit) que pugui anar acompanyat de l’adjectiu “bones!”.

     

    Font: Elaboració CNL d’Osona i Optimot

    Article complet

  • EL 9 ETS i UTS. Recursos a la xarxa: DIEC 2

    RECURSOS A LA XARXA: DIEC 2

    Núm. 50// El DIEC2 (Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans) és el diccionari normatiu del català, o sigui el que conté les paraules adequades i correctes. Aquest diccionari és a Internet  https://mdlc.iec.cat/  i ens permet dos tipus de cerca: la consulta bàsica i la consulta avançada.

    1. Consulta bàsica

    Si volem consultar un article determinat del diccionari, escriviu a la casella ENTRADA A CERCAR la paraula que voleu consultar i seleccioneu la condició de cerca Coincident. Obtindreu l’article sol·licitat.

    També podeu obtenir una llista de mots que compleixen una mateixa condició de cerca i podeu optar entre diferents condicions: coincident, començada per, acabada en, en qualsevol posició, no començada per, no acabada en, que no contingui.

    La cerca no distingeix les majúscules, els accents ni altres signes gràfics com la dièresi, el guionet dels afixos, etc.

    1. Consulta avançada

    Si voleu fer una consulta més complexa, feu clic sobre l’opció CONSULTA AVANÇADA. El programa us mostrarà una plantilla amb els paràmetres de filtratge: entrada a cercar, subentrada, categoria gramatical, llengua d’origen, àrea temàtica, etc.

    Un recurs molt útil introduït recentment al diccionari en línia és el de l’accés directe a altres diccionaris des de la paraula que s’ha cercat. Així en totes les entrades apareix sempre l’enllaç directe al diccionari de sinònims (hi trobarem mots equivalents), al diccionari català-valencià-balear (hi trobarem com es diu el mot en altres variants geogràfiques) i al corpus textual (hi trobarem textos literaris on apareix la paraula ).

     

     

     

     

    Article complet

  • EL 9 ETS i UTS. Topònims que enganyen, en -calm

    Topònims que ens enganyen

    “Els topònims de la calma o la tranquil·litat”

     

    Núm. 49// Tenim noms de lloc que, tot i que aparentment ens semblen molt entenedors pel que fa al significat, en realitat tenen un origen ben diferent del que ens podríem pensar.

    El topònim Bellmunt, per exemple, no fa referència al fet que sigui una ‘muntanya bonica’ -tot i que ho és, sens dubte-, sinó que segurament remet al nom propi germànic Veremund. Amb el temps es va perdre el sentit d’aquest nom propi i es va anar adaptant el topònim a un significat que fes referència a la bellesa de l’entorn.

    Un altre cas, força estès, podrien ser els noms de lloc en què apareix el mot ‘calm’ o ‘calma’, com Puigsacalm, pla de la Calma o Sant Hilari Sacalm, per posar alguns exemples. De fet, no es tracta de cap referència a la calma o la tranquil·litat, com podríem pensar d’entrada, sinó que ens remet al mot ‘CALMIS’, possiblement d’origen celta, i que volia dir precisament ‘altiplà erm i rocós’. En alguns casos aquest mot ‘la calm’, per desviacions fonètiques, s’ha convertit en ‘la Cau’. Amb tot, l’origen és el mateix, no es tracta de cap ‘forat’, sinó d’un ‘altiplà’.

    Moltes vegades és la documentació antiga la que ens permet treure l’entrellat de tot i conèixer el veritable origen dels nostres noms de lloc.

     

    Article complet