Les dues expressions vam i vàrem —vam escriure i vàrem escriure, vau anar-hi i vàreu anar-hi, o van llegir-ho i varen llegir-ho— són correctes.
Vas- vares
Vam – vàrem
Vau – vàreu
Van – varen
En la llengua escrita, de tota manera, es dóna preferència a la primera: vas, vam, vau i van.
El que sí que s’ha d’evitar és barrejar les dues formes en un mateix text. N’hem de triar una per coherència.
En català, utilitzem les expressions temporals al matí, a la tarda i a la nit, precedides sempre de la preposició a. La influència del castellà, però, fa que de vegades sentim pel matí, per la tarda o per la nit, formes que s’han d’evitar.
Es necessita dependenta al matí.
Només treballa a la tarda.
Antigament, només els senyors podien dur barba i els cabells llargs, que eren un signe d’estatuts social i de poder econòmic. Els esclaus, els vassalls i els servents, en canvi, havien d’anar pelats de cara i de cap. Per això quan no tenim diners diem que “estem pelats“.
En català, per indicar obligació fem servir ‘haver de’. Tenir que és un calc del castellà que hem d’evitar.
Avui hem d’anar al metge.
No vaig poder venir perquè vaig haver de treballar.
Són abreviatures de conceptes fixades per un organisme oficial i que tenen reconeixement internacional. Per tant, també són invariables.
No admeten cap marca de plural, encara que allò que abreugen o representen sigui un plural.
Exemples: 20 km (vint quilòmetres) i no 20 kms
18 h (per indicar les sis de la tarda) i no 18 hs
Per acabar, recordem que les abreviatures han de dur punt al final, però que les sigles i els símbols no porten mai punt.
Tant ‘trencar’ com ‘estripar’ són correctes, però no volen dir el mateix. Si trenquem una cosa, la colpegem o la premem i queda feta a trossos. En canvi, si l’estripem, ho fem d’una estirada i queda esqueixada o esquinçada.
Se li ha estripat la camisa / S’ha trencat el gerro.
Origen cavalleresc. Quan un noble havia de ser armat cavaller, la nit abans de fer la cerimònia per donar-li les armes, l’havia de passar sense dormir i amb una túnica blanca que simbolitzava que no havia comès cap acció innoble. “Passar una nit en blanc”, encara ara, vol dir ‘passar-la en vetlla, sense dormir’.